diumenge, 2 de desembre del 2012

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 5 FEM POBLE, ENTREVISTA A LA SRA. ENRIQUETA MARTÍ SALICHS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 FEMPOBLE Entrevista a la Sra. Enriqueta Martí Salichs -Quina ha estat la teva vida? Vaig néixer a Sant Genis el 21-9- 21, des dels dos anys vaig viure a Santa Susanna, amb la meva avia, al costat del Sindicat, fins que em vaig casar. EIs estudis els vaig fer al collegi de Santa Susanna. Jo era la més gran de set germans, cuinava per a tota la familia, i treballava al camp amb jornal a Malgrat, on anava caminant. La meva mare treballava fent punta de coixi que la venia a Malgrat, tasca que sempre m 'ha agradat. De jove amb tota la colla els diumenges anavem caminant a Calella a ballar, de tornada agafavem el tren fins a Pineda, i la resta caminant per la carretera nacional, en aquella epoca quasi no passaven cotxes; tant és aixi que la canalla jugava a futbol enmig de la via. El 6-10-45 em vaig casar amb el Jaume Caimel a l'església de Santa Susanna, a partir d'aquesta data, el nou domicili va ser al carrer Sant Ramon, 22. Ell treballava al campo El fruit del matrimoni van ser dos fills, en Joan i en Joaquim. El Joan viu a Pineda, i el Joaquim a Santa Susanna. Tinc tres néts, dos nois i una noia, la qual ha tingut una nena que ja té tres anys i es diu Amanda, per tant, ja sóc besavia. L 'Enriqueta a més de puntes, manualitat heredada de la seva mare, hafet altres coses, com licors, la seva especialitat ha sigut la ratafia. També durant mols anys a la botiga de cal Forné (on ara és Caixa Catalunya) havia fet botifarres especials de tocino 100% molt bones. El seu marit amb 80 anys va caure i al cap de pocs dies ens va deixar. És tradicio que tots els festius els seus fills esmorzin a casa la mareo Entre les seves aficions que encara practica tot hi tenir 91 anys és el plaer de bailar sardanes. El Sr. Joaquim Soms va compondre la sardana Les tres pubilles, encarregada pel Sr. Lluis Pi, el qual la va dedicar a les senyores Francisca Salichs, Carmen Garrós i Enriqueta Martí. -Enriqueta, quina ha sigut la teva alimentació més freqüent? De tot. -Quin s aliments són els que més t'agraden? Fesols i verdura. -Quin medicament o medicina has pres o prens? Cap medicament ni medicina. -Quin esport o gímnástíca has practicat més? Caminar, per totes les muntanyes de l'entorn, molts cops portava feixos de llenya per fer foc, i quan era l' epoca també anava a buscar bolets. I -Que consideres més urgent per a Santa Susanna? El cementiri. -Has sigut felíe? Érem pobres pero felices, sablem ser-ho amb el que teníem. -El pitjor moment? La guerra del 36, teniem por deIs bombardejos. -El millor que t'ha passat? Quan va néixer la meva besnéta. -Qué et sembla la revista Skorpio? Em distreu, és molt amena, tota la familia la llegeix i la troba molt interessant, estemfent tota la col·lecció. -Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser, i per que? Cap animal, jo mateixa. -Un número, un color, una pel-Iícula, una il-lusió, una flor ... El número 10; el color vermell; pellicules de Clark Gable; sempre m 'han il-lusionat les excursions, encara me 'n recordo d'aquelles tan guapes que organitzava el Juan Campolier; flor, la rosa. En fer-li l' entrevista podem constatar que esta molt eixerida, es val per si mateixa en totes las tasques de la casa, Déu n'hi do el que segueix caminant. Les seves contestacions han estat molt fluides, i simpátiques. El seu aspecte és de fortalesa, el color rosat de la cara li delata le seva bona salut. Tinc la sensació que hem passat una estona molt agradable, amb una conversació tranquil-la i distesa, en la qual ens hem adonat que si arribar als noranta anys és un bé de Déu, passar- los és un regal. No ens oblidem que el mateix dia que neix la tardor, neix 1'Enriqueta. La direcció d'aquesta revista et dóna les grácies, i fins a la propera. Per molts anys, Enriqueta. SEGUlREM FENT POBLE! J. A. López Garriga

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada