diumenge, 16 de setembre del 2012
REVISTA SKORPIO Nº 12 octubre 2012 pàgina 12 ESPORT LA MARATÓ d'ESTOCOLM (SUECIA)
LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL
Octubre/Desembre 2012 11
La primera volta la faig sense massa patiment, tan soIs un petit ensurt en travessar elllarg pont entre
el quilometre vuit i nou, en que la gorra esta a punt de volar. 1 una sorpresa al quilometre 15, en que
sento per megafonia unes paraules en suec que no entenc i "Josep Pons, España", unes paraules que
m'animen pero alhora em desconcerten, no hauran confós la meya semarreta de la senyera estelada
amb la bandera espanyola? Cada vegada fa més fred, els guants ja els tinc ben xops i els dits ja no
responen a les ordres que els dóna el meu cervell. A cada avituallament m'és cada vegada més difícil
agafar els gots d'aigua o de beguda isotonica. L'única
forma de poder beure és agafant el got amb les dues mans i inclinar-lo amb penes i treballs cap a la boca.
Quilometre 21, ja estic a la meitat i em trobo relativament fresc; bé, fresc, vull dir que em trobo molt comode
per afrontar la segona meitat amb moltes garanties d'acabar dignament. Encara que els propers tres quilo- '5/C5
metres són molt difícils, ja que ens fan passar pels afores d'Estocolm, per uns prats verds, una recta infinita
sense ningú animant, tan sois uns cavalls pasturant i una pluja i una ventada que no para. A més d'un corredor
ti han vingut ganes d'abandonar aquí. Pero si abandones aquí, qui et recollirá? Al quilómetre 29 em criden:
"Josep ánim", És l'Esther, que sota una capelina intenta fer-me una foto. Jo aprofito per donar-ti unajaqueta
impermeable que porto, ja no la vull, ja de poc em serveix.
1 al quilómetre 30 la mateixa historia del 15, passem un munt de corredors i sento per megafonia, " .....Josep 1
Pons, España ...". Aixo és l'hostia, si m'ho tornen a dir a l'arribada els munto un pollo! Ens acostem al temible
pont yola gorres, sóc al quilometre 34. Em trobo molt comode i no paro d'avancar corredors. Ja queda poc,
Josep! Tinc moltes pero moltes ganes d'arribar i aixo m'anima. Ja veig l'estadi olímpico Porto l'estelada per
dintre els pantalons, i com és normal, ben xopa. 1 tinc un petit problema: com punyetes desplegar-la si quasi
no em sento els dits? Perdo dos llargs minuts a la porta de l'estadi intentant desplegar-la sense aconseguir-ho.
Endavant Josep, somriu, que acabar aquesta marató té un merit immens.
Tres hores i trenta-set minuts, fent la segona meitat més rápida que la primera i avancant a partir del quilornetre
21 més de 1100 corredors. Content, molt content d'haver arribat.
Més de 20.000 inscrits a la marató,14.687 arribats. Feia vuitanta anys que pel mes de juny no havien arribat
a Estocolm a unes temperatures tan extremes com les d'aquest any. La marató del 2012 es recordara com la
marató més dura de les que fins ara s'han celebrat, i ja en van trenta.
Diuen que a Suecia pel mes de juny el sol surt a les tres de la matinada i es pon a les onze del vespre. Jo només
puc dir que he vist molts núvols grisos i negres descarregant molta pluja, pero el sol, no l'he vist ni en pintura. ~
ESPORT
La marató d'Estocolm (Suecia)
El comandant del vol de l'avió ens informa que el vol s'endarrereix mitja hora perque a l'aeroport
d'Estocolm hi ha restricccions de vols a causa del mal temps que fa a la capital sueca.
Ja fa dies que miro les previsions meteorológiques per al cap de setmana de la marató i no són gaire
bones que diguem ...
Són les nou del vespre quan arribem a Estocolm. Diuen que el sol es pon a les onze de la nit i surt
a les tres del matí, que només hi ha quatre horetes de nit. Pero el sol, on és el sol, núvols negres i
grisos i una pluja constant. Aquesta és la benvinguda que ens té preparada la ciutat sueca a la miniexpedició
catalana a la marató?
Divendres seguim amb la mateixa tónica: pluja, pluja i pluja amb unes temperatures que comencen
a baixar. Els sis catalans ens anem animant mútuament, cap de nosaltres ha corregut una marató
amb pluja. El bon rotllo i bon humor fa que anímicament puguis afrontar aquest repte en condicions.
Dissabte, dia de la marató. No cree que totes les més de vint mil persones inscrites prenguin la sortida.
L'Estadi Olímpic esta abarrotat de gent i les carpes per canviar-se estan plenes de corredors. Fa
fred, molt de fred, i no para de ploure. Un company de Madrid em diu que ell es retira ja que esta
tremolant i que no es veu amb cor de comencar en aquestes condicions.
M'acomiado de l'Esther i vaig cap al calaix de sortida. Ni rastre deis altres companys catalans. Mai
faig escalfament per a una marató pero avui és quasi obligatori per mantindre les constants vitals activades.
Li die a una fotógrafa de l'organització que em faci una foto, pero s'ha de veure el dorsal!,
infinitat de capes per arribar a veure el dorsal (capelina, samarreta, impermeable ...).
Són les dotze del migdia quan es dóna el tret de sortida de la marató. Temperatura 4° C, pluja
constant i un vent que va a més. Engrescador!!!! Llenco la capelina i la primera samarreta i apa,
anem-hi!, amb guants pel fred i amb una gorra per la pluja. Els primers quilometres són de tanteig,
no vull arriscar ni un gram i surto molt conservador, a cinc minuts el quilornetre. Tot i la gentada es
pot córrer bé. Les grans avingudes d'Estocolm ho perrneten.
Són dues voltes a la ciutat, una de curta (16 km) ir altra més llarga (26 km), passant per una infinitat
de ponts, una dotzena, si no m'he descomptat.
SJ
~
Iosep Pons Puigdefabregas
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada