REVISTA SKORPIO Nº 12 octubre 2012 pàgina 5 FEM POBLE ENTREVISTA A PERE NOGUERAS

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Octubre/Desembre 2012 Entrevista a Pere Nogueras Fontseca Quina ha estat la teva vida? Vaig néixer a Santa Susanna el 15 de setembre de 1943 i vaig ser el cinqué fill d 'una família prou coneguda al nostre poble. Els meus estudis foren els primaris d'aquella epoca, i encara no tenia 14 anys quan vaig deixar l'escola, per anar a treballar a casa, al camp amb els meus germans. AIs setze anys vaig comencar ajugar a básquet amb el Pineda fins que vaig anar a fer la mili. Des de ben jovenet vaig participar amb el cor parroquial (cosa que encarafaig) i també amb l'esbart dansaire. En tornar de la mili el meu germá gran, en Quimet (en pau descansi), em va dir que m 'havia de buscar la vida perqué a casa no teníem prou terra per a tots. Vaig anal' a traba llar com a ajudant de jardiner; i de picapedrer; etc., en la construcció de la Siesta, uns sis mesas, fins que el Sr. Pere Brunet es va interessar que anés a treballar amb ell al seu campo Amb 24 anys em vaig casar amb la Maria Adroguer i várem tenir dues filles. Després de treballar set anys amb el Sr. Brunet i tot i estar molt ben considerat, vaig comencar a estudiar a les nits per a professor d'autoescola. Aquí també he d'agrair al Sr. Brunet les facilitats que em va donar. L 'examen per a professor va ten ir lloc a Madrid, i després d'aprovar; em varen venir a buscar per treballar com a professor els de l'autoescola Calpin, del Sr. Duran de Pineda. Al cap de tres anys escassos vingueren a buscar-me per treballar a Mataró amb millors condicions. Al cap d'un temps em vaig posar a estudiar i em vaig treure el títol de director d 'autoescola. Tot aixo fins que amb 66 anys complerts i amb quasi 43 anys cotitzats, em vaig jubilar. Des d'aquell moment cuido 1'hort, com una manera d'ocupar el temps, d'una manera profitosa, que també em recorda temps passats. Quines són les teves prioritats? - Viure amb pau i tranquil-litat, veure créixer els néts, que és llei de vida, i disfrutar de lafamília, mentre la salut ens deixi. Les teves aficions? La lectura, la poesia, la música, etc. Per que tothom es para per veure el teu camp? El fet que molta gent es pari per veure el camp és una mica sorprenent, pero també fa gracia. El teu hort és una atracció local, el xino-xano hauria de tenir una parada turística obligatoria cada cop que passa per casa teva. Dir-li atracció local em sembla exagerat, pero és cert que alguns conductors del xino-xano ajluixen la marxa i els fan comentaris als turistes del que hi veuen sembrat. Les teves mans fan gran Santa Susanna? El que jo pugui fer al camp ho pot fer tothom, i no té cap importancia, en tot cas és només el rejlex de 1'actitud personal de cada U. En el decurs de la meva vida sempre he procurat fer tot el que m 'ha tocat fer; el millor possible. Mireu, a la mili em varen anomenar millor recluta de la companyia i ara algú pensara que em devia agradar aquell tipus de vida, dones NO!, pero havia d'estar allá, ¡doncsfem-ho el millar possible! Per tot allá on he treballat he deixat bon record, tant en 1'epoca de treballador com en l 'epoca de dirigent. Una de les millors satisfaccions que ara estic vivint és quan em trobo amb els assalariats que tenlem a l' empresa quan jo vaig plegar i tots sense excepció voldrien que tornés a treballar. Dones ara, al camp, procuro aplicar el mateix principi; si és possible, fem-ho bé. Com veus el comen; de Santa Susanna? No sóc pas la persona indicada per contestar aixo, pero cree que la crisi afecta tothom. Que consideres més urgent per a Santa Susanna? El nostre poble té moltes mancances, pero jo cree que la més gran és lafalta d'un cementiri. Perqué és cert que s'han fet moltes coses, i se n'estan fent, pero si no podem enterrar els difuns a casa, alguna cosa no s 'ha fet bé. Que en penses del nou govern de Santa Susanna? Els polítics en general últimament m 'han decebut moltissim. Pel que fa als polítics locals em guardo 1'opinió fins al final de la legislatura, pero en el terreny personal he tingut un tracte discriminatori, que espero que el temps i el sentit comú acabin solucionant. Quin sera el futur de Santa Susanna? El futur del nostre poble dependrá de l'actitud de la gent que hi vivim. Com deia aquell president americá: »No et preguntis que pot fer América per tu, sinó que pots fer tu per America ". Dones depenent del que sigui capac de fer la gent per Santa Susanna, aixi sera el nostre poble. Que et sembla la revista Skorpio? Em sembla interessant, tot i que la trabo massa personal i poc diversificada. Segurament sera per manca de collaboradors. Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser i per que? Si es donés aquest cas hipotétic de tornar a néixer; tot i respectar molt els animals, jo voldria tornar a ser en Pere Nogueras. Per acabar, digue'ns un número. EII3. Un color. El groc. Un llibre. Els pilars de la terra. Una pel-Iícula. 12 hombres sin piedad. Una íl-Iusíó. Que s 'acabi la crisi i tothom tingui el necessario Un pensament. Per tots aquells que s 'ho passen malament. Una flor - L' orquidia. Aquesta revista Skorpio et dóna les grácies no solament per haver acceptat l'entrevista, sinó, i especialment, per I'espontanertat i sinceritat de cada contestació, la qual cosa m 'ha impressionat, i aquí esta tal com ens ho has dit, sense treure-li ni una sola coma. Tenim la sensació que ets un home contundent, amb una gran personalitat, clar i catalá, Ens impressiona la teva forca, el teu ímpetu, la teva il-Iusió per fer coses, i per descomptat fer-les bé. Per la teva actitud sembles molt jove, i amb unes idees molt clares, saps perfectament d'on véns, on ets, ion vas. »L'hort d'en Pere és l'aparador de Santa Susanna». Hem de fer una allusió respecte al cementiri susannenc, efectivament coincideix amb l'opinió de diverses persones del poble. Presidents de govem com el Pere Nogueres són els que ens fan falta, que de cinc te'n fan deu. Respecte al seu consell, esperem que en aquesta revista hágiu notat una millora, menys personal i més diversificada (comptem amb set plomes), aquesta és sempre la nostra intenció, treballem per a aixó, perqué arribi a tothom, agradi a la majoria, distregui, interessi, i fins i tot pugui fer sornriure. La direcció d'aquesta revista sera felic fent felicos els altres, i sempre acceptarem suggeriments constructius. Aquesta és la nostra única tasca, seguirem FENT POBLE!!! J. A. López Garriga