diumenge, 16 de setembre del 2012
REVISTA SKORPIO Nº 12 octubre 2012 pàgina 6 VIURE PER VEURE
Octubre/Desembre 2012
VIURE PER VEURE
Estem passant una epoca de vaques magres, molt magres, diria que amb la pell i os i em temo que, per desgracia, la cosa va per llarg.
Mai havíem vist desapareixer els estalvis dipositats en un banc o caixa de forma tan estesa, vaja, pel que sentim dir cada dia. Es confien
a aquestes entitats per seguretat i treure'n alguns beneficis que, anant bé, no compensen ni de bon tras les pujades de preus del consumo
Aixo vol dir que els estalvis van perdent valor tot i el rendiment que se'n puguin treure.
No és que jo hi entengui gran cosa, pero sembla ser que la famosa »inversió rejol" és la principal causant d'aquest embolic bancari i
aquesta por a veure com acabara, si molta gent podrá recuperar els seus estalvis o es perdran entre els papers de males gestions.
Dones amb tot plegat hem d'afegir-hi l'engany dels diferents govems, siguin del color que siguin. El món trontolla, i Catalunya no se'n
pot pas escapar, i menys des que tenim el govem de Mariano Rajoy. Vostes recordaran que l'actual president de l'executiu espanyol,
quan estava a l'oposició no parava d'atacar al govem socialista i en particular al seu president Rodríguez Zapatero, demanant-li reiteradament
que avancés les eleccions, perque »vosté porta Espanya a la ruina". Durant la campanya electoral, Rajoy va fer grans prameses,
que segurament ja sabia que li seria impossible poder-les complir, pero la qüestió era guanyar les eleccions i despres »Dios dirá".
Rajoy, home de bon veure i amb un discurs encisador, va aconseguir el seu objectiu, sortir elegit, i endemés per majoria absoluta. El
que faltava pel duro, i així estem, que no té cap impediment per fer tot el que li passi pel cap, agradi o no agradi. El discurs electoral de
Rajoy em fa pensar en aquells temps que el comunisme il.lusionava el món obrer a gran part del món, que pensava que, aconseguir el
comunisme, era com passar de l'infem al paradís. Rajoy va convencer; fins i tot va guanyar credibilitat a Catalunya considerablement,
pensant, els seus votants, que amb ell al capdavant de l'executiu les coses anirien sobre rodes. Ja es veura sobre quines rodes anirem si
ni ens deixen diners per pagar el carburant per fer-les rodar. A hores d'ara quants votants es deuen sentir enganyats.
Abans que Rajoy el president de la Generalitat va comencar a endur-se pluges de crítiques, perque es va trobar amb una Generalitat plena
de deutes i per aquest motiu va haver de comencar amb les retallades per tots costats. 1 a sobre amb la negativa del govem espanyol
de pagar els deutes que té amb Catalunya. Donant a entendre que ell i el seu govem passen dels drets i necessitats dels catalans, i amb
descarada prepotencia. Per aquest motiu CiU ha donat per trencada la col-laboració amb l'executiu central a Madrid.
Una cosa sí que l'esta complint Rajoy: la unitat d'Espanya, pero de quina manera. Quina infrexibilitat i »el café per a tothom" més que
mai. En el tema de l' autonomia estem fent marxa enrera a pas de gegant.
El mateix president reconeix que va prometre coses que no pot complir. Aixo sí »Pero hago lo que tengo que hacer, no puedo hacer otra
cosa" - va dir durant la presentació del pla de les terceres retallades en el Consell de Ministres presit pel rei.
1 ara ens trobem que ni els acords amb el govem europeu, ni les ajudes del Banc Central Europeu basten per posar calma als mercats.
Les borses segueixen desconfiant de tot plegat i els números verrnells apareixen un dia sí i l'altre també. 1 el pitjor és que ningú sap on
ens portara aquesta crisi. 1 el més vergonyós de tot plegat que molts estalviadors perdin els estalvis. Ara trobem »la inversió rejol", que
proa se n'han beneficiat els llestos.
Ja m'agradaria veure ara com es destinaran els tres-cents i tants mil milions d'euros que Espanya rebrá del Banc Central Europeu, ajudaran
Bankia, Catalunya-Caixa i algunes altres financeres perque quedin bé amb els estalviadors?
Sempre ens ha calgut una certa dosi de desconfianca, pero ben segur que ara serem més desconfiats quemaii més d'un tomara a camuflar
un rejol com a caixa forta a casa mateix.
Que n'ha de ser de greu la cosa que el rescat de la banca espanyola es pot fer en quatre trams, un cada quatre anys, i així ens en anem al
2028. Els que ho vegin puguin explicar-ho amb alegria.
Isidre Mollfulleda i Verdaguer
EXERCICIS D'ESCACS (solucions pag. 10)
Gary Kaspárov José Raúl Capablanca
Nacido: 13 de abril de 1963
Nacionalidad: soviétíco-rueo-georgiano
Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de
1993 a12000 (Campeón fuera de la FIDE)
Nacido: 19 de noviembre de 1888
Fallecido: 8 de marzo de 1942
Nacionalidad: cubano
Campeón del mundo de 1921 a 1927
Partida: Kaapárov - Pribyl
Skara 1980
Partida: Capablanca - Raubitschek
Nueva York 1906
Juegan las blancas Clave: EnLTe torre y torre
Clave: Otra escuadra. Juegan las blancas
Dificultad: 1 Dificultad: 4
Solución Solución
Publicado en Pandolfini, Bruce: -Ajedrez
por campeones» Ed: Martínez Roca S.A.
Barcelona 1988.
Publicado en Pandolfini, Bruce: _Ajedrez
por campeones» Ed: Martinez Roca S.A.
Barcelona 1988.
11
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada