divendres, 11 d’abril del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 SUMARI
wonderfull life de Blak is Blak
ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ
N º 127-128 MARÇ-ABRIL 2025
ATENCIÓ! CELEBRANT EL DIA MÉS IMPORTANT DE LA LITERATURA CATALANA A NIVEL MUNDIAL I COM HOMENATGE AL DIA DEL LLIBRE I DE LA ROSA EN AQUESTA REVISTA PODEU GAUDIR D’UNA SELECCIÓ DE15 POEMES DE JOSEP GARRIGA
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.
LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:
clubescacsskorpiosantasusanna
CELEBRÀN EL SETSÉ ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!
MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 160 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.
“EL CATALÀ ETS TÚ” DEFENÇE’L, VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!. PROHIBIDA DESDE 1716.!!!.
ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. ATENCIÓ! SI NO LA TROVEU, QUE US EL DEMANIN.!!!.
SUMARI:
1- “ MINORIES I MAJORIES “ MAITE MASSONS
2- “ DIUMENGE DE RAMS “ JOSEP GARRIGA
3- “ COR CLAVÉ LA LIRA DE SANT CUGAT “ JOSEP GARRIGA
4 “EL SOMRIURE DELS TEUS ULLS “ JOSEP GARRIGA
4BIS “ LA SEQUERA ÉS REVELA, VIDEO “ GAVINA
5“ “ LA FORÇA DE LA NATURA” JOSEP GARRIGA
5 BIS “ VOLEM ESTIU, VIDEO “ GAVINA
6BIS “ ANDORRA ÉS POSA AL DIA AMB EL CATALÀ” GAVINA
6- “ DORM “ JOSEP GARRIGA
7-“ “CUINETA DE L’ÀVIA, CUNILL AMB CALÇOTS“ ROSA MUNUERA
8 “ CALMA TOTAL “ JOSEP GARRIGA
9- “ GINESTA “ JOSEP GARRIGA
10- “ SENY “, JOSEP GARRIGA
11- “ VORA MAR “ JOSEP GARRIGA
12- “ MÚSICA “. JOSEP GARRIGA
13- “ SILENCIS PLENS DE TU “ JOSEP GARRIGA
14- “ LA VALL DEL PARADIS “ JOSEP GARRIGA
15- “ RESPLENDOR “ GUARDONAT JOCS FLORALS SANT CUGAT 2017 JOSEP GARRIGA
16- “ SANT JORDI “ GUARDONAT JOCS FLORALS SANT CUGAT 2023 JOSEP GARRIGA
17- “ PASQUA “ JOSEP GARRIGA
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!
GRÀCIES AL VOSTRE SUPORT AVUI LA REVISTA SKORPIO CELEBRE ELS SETSE ANYS D’EXISTÉNCIA .I LES 160 MIL VISITES AL SEU BLOG.
UNA FORTA ABRAÇADA ESTIMATS LECTORS!!!
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PORTADA
PORTADA
REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 127-128 MARÇ-ABRIL 2025
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.
GUARDONADA EN POESIA.
ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:
16 ANIVERSÀRI!!!
GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 16 ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.
Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.
“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”
El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.
Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.
A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.
Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.
Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
JOSEP GARRIGA
SALUT!!!
A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.
dijous, 10 d’abril del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 1 " MINORIES I MAJORIES " MAITE MASSONS
"Minories i Majories"
En temps de la Dictadura, el Govern de Madrid deia que la immigració castellana a Catalunya solucionaria el “problema catalán”. Quin era el “problema catalán”? Doncs, que els catalans continuessin sentint i pensant com a catalans, és a dir, com “no castellans”.
Pe aconseguir això havíem d’esdevenir minoria al nostre propi país, i la tradició espanyola maltracta les minories, abusa de ser-ne majoria. Quan les dues Corones d’Aragó i de Castella van compartir el mateix rei, la confederació catalano-aragonesa era minoritària en terreny i, especialment en població, amb relació a Castella. I així ens va anar.
Actualment hem arribat a una situació de doble impotència. Per una banda Castella no se n’ha sortit fent que els catalans oblidem el que som, tot i que l’any 2023 l’ús social del català era el 32,6% de la població de Catalunya. Per altra banda Catalunya no ha aconseguit alliberar-se del jou castellà.
Penso, amb tot, que si el referèndum del l’any 2017, s’hagués pogut celebrar amb normalitat, els contraris hi haurien votat, i, amb tot, l’opció d’independència hauria guanyat. Normalitat vol dir que el resultat decidiria sobre independència real sí o no. Normalitat vol dir també tenir un temps previ per poder explicar amb claredat i pau els avantatges i inconvenients de la independència, com ara que és una eina per poder superar l’ofec econòmic habitual d’Espanya (que no solament afecta la “rebel” Catalunya, ans s’estén a València i Balears: els Països Catalans), acabar amb la mentida de la “persecució del castellà” i moltes altres.
Ara la majoria habitual continua reprimint (jutges i amnistia, per exemple) i arriba a parlar de la “dictadura de la minoria”, i altres dites fantasioses, quan s’aconsegueixen certs drets indispensables per sobreviure-hi. I encara més important: obliden que quan una persona o col•lectivitat entra a un país amb una cultura diferent ha de respectar i integrar-s’hi.
De vegades se m’ha fet una pregunta insolent: ¿Qué dice tu carnet de identidad? Doncs, diu el que és cert, que Catalunya és una propietat de Castella, no diu que els catalans som castellans. Mai cal oblidar que Castella i Espanya és el mateix.
La sardana de la Santa Espina va ser prohibida durant la Dictadura perquè cantàvem: “Som i serem catalans, tant si volen com si no”. El Govern Civil de Barcelona va considerar que aquesta expressió era “obscena” i, per tant, s’havia de prohibir. La devia considerar com una mena de blasfèmia. La minoria gosava dir que volia continuar existint.
Crec que al capdavall depèn de nosaltres que un dia aconseguim la llibertat. No s’ha d’afluixar davant l’intent d’esborrar el català, ni davant de denunciar l’espoli econòmic. O és que els trens funcionen correctament? I perquè els jutges i notaris fan les oposicions i són nomenats a Madrid? Si la selecció i els nomenaments fossin a Catalunya, hi hauria català als jutjats i no quedarien places buides per trasllat de manera recurrent. D’això i de moltes altres coses bones va la independència. I sobretot de deixar de ser minoria a casa nostra.
Un afegit final: el Rei i l’ex-Rei d’Espanya són inviolables, impunes davant la llei, facin el que facin. Resulta sorprenent la barra d’un emèrit que ha denunciat a l’ex-president de Cantàbria i a una antiga amant. És a dir, a ell no se’l pot jutjar ni castigar, però ell a altres, sí. Havia dit públicament que “la justícia és igual per a tots”. Però, ell, un Rei, no és part de “tots”. La Real Acadèmia de la Llengua Espanyola hauria d’explicar la nova definició de tots: tots menys UN és igual a tots.
Maria Teresa Massons
Abril del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 2 " DIUMENGE DE RAMS " JOSEP GARRIGA
“Diumenge de Rams”
Diumenge de Rams. Ningú a la seva llar, donem-nos les mans, cridòria popular.
Onades de vida, en el Monestir de Sant Cugat, ón l’alegria no té mida, l’empatia s’ha desbordat.
Piquem amb força les palmes, ara és el moment, fem grans les escombres, una tradició permanent.
Aprofitem la benedicció, llorer perfumat, l’intensa devoció, en un dia assolellat
Una tradició estimada, amb la família lluïm. Per petits i grans esperada, xerinola i l’amor gaudim.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 3 " COR CLAVÉ LA LIRA SANT CUGAT " JOSEP GARRIGA
“Cor Clavé La Lira Sant Cugat”
Tradició musical històrica,
formada per un grup d’homes
amants de la música
iniciat amb caramelles,
continuant la tasca
cançons catalanes belles.
Aportant la seva veu,
enriquint l’art coral,
de la primera claveriana i seu,
de la nostre terra i àmbit universal.
Els cantaires assagen,
a cuatre veus, entre tons i notes,
les partitures musiqueixen
com imatges vives, eternes.
Les cordes vocals obliguen atenció.
Cura, practiquem, afinem
millorem l’actuació,
alerta, no cridem, temprem.
El mestre amb gràcia diu: Eeeii!, ens disparem!,
no tenim pressa,
les instruccions amb un somriura acatem
amb empatia, sensibilitat, atenció, tendresa
favorablement ho resoldrem.
Agafeu aire, respireu,
són normes habituals,
al company escolteu
oblidem hàbits individuals.
Records del passat, enfilant
fent-los pressents i futurs.
Les generacions us recordaran
per sempre més en els seus cors.
Arriba el gran moment,
La Lira al punt assajant,
l’actuació inminent,
el pobla l’escenari cercant,
la carona dels assistents somrient
amb fervor,i algunes llàgrimes regalimant.
Les manifestacions entrenyables
recordant la terra, desborda emocions.
És un plaer gaudir aquestes veus harmóniques,
enamorant melodies
i tradicions històriques.
La màgia del vostre cant
Déu ha beneït
per sempre més, perdurant
en l’espai infinit.
Josep Garriga
“Cor Clavé La Lira Sant Cugat”
Tradició musical històrica,
formada per un grup d’homes
amants de la música
iniciat amb caramelles,
continuant la tasca
cançons catalanes belles.
Aportant la seva veu,
enriquint l’art coral,
de la primera claveriana i seu,
de la nostre terra i àmbit universal.
Els cantaires assagen,
a cuatre veus, entre tons i notes,
les partitures musiqueixen
com imatges vives, eternes.
Les cordes vocals obliguen atenció.
Cura, practiquem, afinem
millorem l’actuació,
alerta, no cridem, temprem.
El mestre amb gràcia diu: Eeeii!, ens disparem!,
no tenim pressa,
les instruccions amb un somriura acatem
amb empatia, sensibilitat, atenció, tendresa
favorablement ho resoldrem.
Agafeu aire, respireu,
són normes habituals,
al company escolteu
oblidem hàbits individuals.
Records del passat, enfilant
fent-los pressents i futurs.
Les generacions us recordaran
per sempre més en els seus cors.
Arriba el gran moment,
La Lira al punt assajant,
l’actuació inminent,
el pobla l’escenari cercant,
la carona dels assistents somrient
amb fervor,i algunes llàgrimes regalimant.
Les manifestacions entrenyables
recordant la terra, desborda emocions.
És un plaer gaudir aquestes veus harmóniques,
enamorant melodies
i tradicions històriques.
La màgia del vostre cant
Déu ha beneït
per sempre més, perdurant
en l’espai infinit.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 4 " EL SOMRIURE DELS TEUS ULLS " JOSEP GARRIGA
"El somriure dels teus ulls"
El somriure és valorat,
la teva carona
als ulls l'ha reflectit,
virtut de tota persona
plena de generositat.
La llum de la teva mirada
enlluerna el firmament
quan l'albada
envaeix aquest moment.
Amb l'agulla del desig
i el fil de la tendresa
sobre el teu cos un vestit
dissenyaré, perfilant rosa amorosa.
Si pogués volar, volar voldria
per gaudir al teu voltant
la nit i el dia.
Amb tu el cel tinc tocant.
El vent, ens condueix travessant
terres i mars, on els moviments
ens transporten arribant
als aires més calents.
Tinc la sensació,
que el meu somni és realitat,
i la ferma convicció
que no és un somni, és veritat!.
El somriure dels seus ulls
és art, la seva imatge m’estimula en faig de pinzells
per a un quadre pintar-la
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 6 " DORM " JOSEP GARRIGA
"Dorm"
Amb tu, amb tu somio cada dia.
I parlo a l'àngel de la guarda,
dels teus dons,
de les teves ventures.
Dono gràcies a Déu,
per haver-te creat,
per haver-te trobat.
Ets la llum de la meva vida,
la raó de la meva existència,
el referent del meu camí,
el sentit, l'alegria i l'essència.
Dorm dolça companya,
dorm fins que arribi el dia,
dorm fins que les ninetes dels teus ulls,
s'omplin d'amor al descobrir la nova vida.
Dorm.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 8 " CALMA TOTAL " JOSEP GARRIGA
“Calma total”
En una nit calmada on la foscor serena, xiuxiueja enamorada radian la lluna plena.
De sobte, com si bruxeria fora, la nit respira calma total! ha parat l'aire, enfurismat
el silenci és sepulcral!
Fins hi tot ses ones s'han separat de la mar, com un divorci temporal, aconseguint el seu destí,
de forma natural.
Enlluernant la nit iluminada
amb les espurnes
d’una foscor estrellada. Cal renovar iniciatives.
Deu ser que ho he intuït com el temps el vent ha fujit. s’ha parat brutalment!.
Pressento un cambi sensorial on la densitat d’atracció ens transporta a un nou món a un altre galàxia.
Un món diferent, on la realitat converteix la ficsió en un moviment inesperat.
Sorpresa silenciosa, refrescant les rutines avorrides. La natura s’imposa, canviant costums caduques.
En una nit calmada on la foscor serena, xiuxiueja enamorada radian la lluna plena.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 9 " GINESTA " JOSEP GARRIGA
“Ginesta”
El seu groc florent el llueix la flor olorosa. Potser la ginesta amatent, és la més generosa.
Recordo quan la mare, donan-ma unes tisores M’encarregà de la muntanya, li portés, de matí, a primeres hores. Deie que jo tenia manya.
Aquella excursió m’agradava, la feie amb gust, era per la marone. De l’esforç no me n’adonava. Ella somreie, tinc present la seva carone.
Gracies ginesta per aquest pensament. Vivencies que mai oblidaré. Et porto dins meu en tot moment. Sempre t’estimaré.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 10 " SENY " JOSEP GARRIGA
"Seny"
Seny, en l'àmbit popular desvirtuat.
En la joventut poc reconegut.
El seny és contempla com novetat.
Un valor cuasi bé desaparegut?.
Saviduria ignata en l'humanitat,
meins preuat, desconegut?
De sana capacitat.
L'história destaca el seu recorregut.
Pels més grans el seny és viu,
te cos, de ferm contingut.
Aquesta és la situació.
El seny, xarot o trellat és panyora d'una justa percepció
El seny català perdurarà.
Captinença i actuació.
Malgrat les modes van cambiant, l'inteligéncia no permetrà,
que l'història meinspre-hi lo seny.
Recordant: Vejam, aquest noi quant
més aviat, hi posarà seny!.
Les noves generacions ho valoran diferent.
De sempre, ponderació mental.
L'actual valoració de la gent:
Avui, és valorà la tendéncia virtual.
La fantasia existencial.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 11 " VORA MAR 2 JOSEP GARRIGA
“Vora mar”
Avui toquen plujes i tempestes.
Xerro a les tomaqueres, com cada dia en aixecar-me,
totes elles encara verdes.
Segurament us sorprendrà, li parlo a tot esser viu, planta, horta, flora, animal, gos o perdiu. fins hi tot, en ocasions, rebu contestacions.
En paro un instant miràn el mar en ell veig la teva carona,
en costa poc imaginar, la brisa bufa sobra la ona.
Les gavines menjen
revoloteixant sobre les aigües, on ses ones trenquen el seu caminar, ja cansades.
Un banc de peixos de la tempeste recullin-se,
busquen terre
per aixoplugar-se,
servin de banquet,
sense adonar-se.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 12 " MÚSICA " JOSEP GARRIGA
"Música" El cant dels ocells és alegria
ens anima a cantar.
La seva cantúria
no la podem oblidar
El piular dels ocells
són notes musicals
són com missatges o concells,
amb tons acústics, espirituals.
El vent xiula conscient
ens porta el misssatge
l'aire corresponent,
envoltat d'un passatge.
Alló que convida al moviment,
el que et fa sentir, estimar.
El que agrada a la gent
el que et fa vibrar.
El que et fa aixecar de la cadira
agafar-li la mà a ella, saltar i ballar.
Amb energia gaudirà,
arreu i també a la vora de la llar.
Aquest sentiment,
aquesta sensació,
és senzillament,
música, creació.
Música és el que sentim, cantem.
El que ens ajuda a viure,
és el que xiulem, ballem,
és el que ens fa somriure.
Si estàs preocupat
o de mal humor,
escolta música, la musicalitat,
et farà un favor.
Més enllà de la pluja,
de les seves gotes musicant,
com si fóssim a la platja
nadant o passejant.
Música és l'art de la melodia
combina els sons
en una seqüència
farcida de tons.
Atenent a les lleis de l'harmonia
produeix estètica,
el ritme, la melodia,
d'expressió agradable i ética.
La música esdevé poesia,
quan les seves lletres bateguen de passió.
Les notes musicals són melodia,
que embelleixen la il-lusió.
La música i la poesia,
van néixer com germans,
es prometen simpatia,
caminàn, agafats de les mans.
Continuaré escoltant música
per banyar-me en gotes de pluja.
L'afició gaudeix, és multiplica.
El nivell musical millora i puja.
El cant dels ocells és alegria,
ens anima a cantar.
La seva cantúria,
no la podem oblidar.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128- MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 14 " LA VALL DEL PARADIS " JOSEP GARRIGA
“La vall del paradís”
A la vall del paradís,
t’espera una sorpresa,´
ón el visitant viu l’enteresa,
de la natura dominànt
gaudint majestuosa,
la seva olor, el seu color.
Ferma la terra cuidada amb amor.
No us perdeu el seu producte
“De l’hort al plat”
Entrànt a la masia,
veureu la paradeta.
Podreu provar una mostreta
La seva bellesa invita
a valorar l’art de la pagesia.
Amb ell i en ell,
serà vostra alegria.
Els rossinyols de la boscúria
us recordaran el paradís
en la dolcíssima cantúria.
Josep Garriga
V
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ ABRIL 2025 PÀG. 17 " PASQUA " JOSEP GARRIGA
“Pasqua"
Arribada la primavera la Pasqua florida respira, tant mateix gaudirà la flora de la natura.
A les acaballes de Setmana Santa
celebrem un dia lluit,
farcit de xocolata,
que agrada fins hi tot al més petit.
Amb cor de pa de pessic
de gust dols, suau com caramel,
al mosegar-ne un xic
sembla que masteguis el cel.
Un gran ou la corona,
amb la gallina i els seus pollets,
així és presenta la Mona.
La festa està servida i els dolços fets.
El pastis tan preuat
agrada a grans i petits,
en un no res és menjat,
enamora els nostres sentits.
També tenen a dir Les Caramelles
tradicions plenes d'il-lusions,
músiques entranyables, belles,
que ens contàgien emocions.
La Pascua s'acabat
Caramelles La Lira cantat
tothom les ha escoltat
i la Mona menjat.
Josep Garriga
dimarts, 18 de febrer del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER FEBRER 2025 SUMARI
ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ
N º 125-126 GENER-FEBRER 2025
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.
LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:
clubescacsskorpiosantasusanna
CELEBRÀN EL SETSÉ ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!
MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 160 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.
“EL CATALÀ ETS TÚ” DEFENÇE’L, VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!. PROHIBIDA DESDE 1716.!!!.
ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. ATENCIÓ! SI NO LA TROVEU, QUE US EL DEMANIN.!!!.
SUMARI:
1- “ HISTÓRIES ESPORTIVES I ALTRES “ MAITE MASSONS
2- “ JO HE VIST ELS MAGS D’ORIENT “ JOSEP GARRIGA
3- “ SILENCIS PLENS DE TU “ JOSEP GARRIGA
4 “TAST D’ART Nº 1 “ JOSEP GARRIGA
5“ “CUINETA DE L’ÀVIA , CONILL AMB CALÇOTS” ROSA MUNUERA
6- “ AMOR “ JOSEP GARRIGA
7-“ “ MARE “ JOSEP GARRIGA
8 “ ART, MÚSICA, CONÇERT 5ª DE XOSTAKÓVITX DIRIGIT PEL GRAN DIECTOR BRUTONS, SANT CUGAT “ GAVINA
9- “ LA FORTALESA MÉS GRAN D’EUROPA ÉS A FIGUERES CATALUNYA “
10- “ AIXÍ GUANYA LES LLIGUES DE TOTA LA VIDA, EL MADRIT “,
11- “ ELS ANYS ÉS VIUEN “ GAVINA
12- “ TAST D’ART Nº 2 “. GAVINA
13 -“ AMISTAT “ JOSEP GARRIGA
14- “ CRIPTA DE SANTA EULALIA COOPATRONA DE BARCELONA, CATEDRAL DE BARCELONA “ GAVINA
15- “ ART FOTOGTÀFIC, CADA MATÍ EL SOL ENS REGALA UN NOU DIA “
16-“ ART TEATRAL, HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM, TEATRE PINEDA DE MAR “ GAVINA
17- “ SARDANA, LA MORENETE, VIDEO “ GAVINA
18- “ CATÀSTROFE D’UNA ESPECIE AUTOTITULADA SÀPIENS JOSEP GARRIGA
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!
GRÀCIES AL VOSTRE SUPORT AVUI LA REVISTA SKORPIO CELEBRE ELS SETSE ANYS D’EXISTÉNCIA .I LES 160 MIL VISITES AL SEU BLOG.
UNA FORTA ABRAÇADA ESTIMATS LECTORS!!!
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PORTADA
POR
TADA
REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.
GUARDONADA EN POESIA.
ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:
16 ANIVERSÀRI!!!
GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 16 ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.
Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.
“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”
El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.
Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.
A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.
Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.
Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
JOSEP GARRIGA
SALUT!!!
A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 1 " HISTÓRIES ESPORTIVES I ALTRES " MAITE MASSONS
HISTÒRIES ESPORTIVES I ALTRES
Fa unes setmanes va haver la notícia que la federació d’Euskadi de pilota basca podria competir directament en partits internacionals. Dit d’altra manera, no existeix la pilota “basca-espanyola” amb seu a Madrid com s’esdevé en qualsevol altre esport, només hi ha la basca i al País Basc. Com passa amb tots els esports del Regne Unit on hi competeix Anglaterra i també Gales, Escòcia i Irlanda del Nord. I sense problemes ni esgarips de Londres.
La notícia del diari afegia que també hi havia la possibilitat que si una federació existís abans que l’espanyola seria possible que podés competir internacionalment sense passar per Madrid. Perquè hi havia aquest apartat? Veiem-ho.
Els catalans van ser els primers a jugar a rugbi a Espanya (també van ser pioners a altres esports, evidentment), era el temps abans de la guerra civil. La federació catalana de rugbi va aconseguir entrar a la lliga internacional i hi competia sense problemes.
Va arribar la dictadura i, com va esdevenir amb altres esports catalans, la central i la representació “espanyola” es va moure a Madrid que considerava adient jugar internacionalment. Va demanar entrar a la lliga internacional de rugbi, però no era possible sense que algú que ja en fos soci, hi donés un aval. Madrid ho va demanar a la lliga catalana que va accedir i ho va avalar. Espanya va entrar i, acte seguit, va suprimir la federació catalana, que no va poder continuar jugant internacionalment, només podia ser “espanyola”.
Quan la democràcia va arribar, Catalunya va demanar la reparació de la injustícia, Debades! El govern a Madrid es va tancar en banda. Ara, aquest afegit sobre l’existència d’una federació anterior a l’espanyola, potser permetrà reparar la injustícia. Amb tot, no serà fàcil ni senzill.
Darrerament se n’ha parlat molt d’un palauet a París que el govern espanyol retorna al govern basc. Aquest palauet va ser comprat pel govern basc durant la guerra civil. La Gestapo (policia nazi) el va expropiar i el va regalar al govern de Franco. El PP ha protestat i considera que no s’ha de retornar el palauet francès . Allò que van fer els nazis i la dictadura espanyola ha de continuar, pel que sembla. S’acaba de votar a les Corts que es retorna, passats 50 anys des que Franco va morir!
Recordo el “papers de Salamanca”. ´Són un immens embalum de documents robats a punta de pistola pel franquisme a ajuntaments i particulars a Catalunya i València (potser també a Balears) i dipositats a Salamanca. Jo, amb molta ingenuïtat, vaig creure que un cop arribada la democràcia, el govern espanyol s’afanyaria a retornar el producte d’un robatori fet a mà armada. Va costar moltíssim que es retornessin els documents i mot de mica en mica. A Catalunya es va formar per aconseguir-ho la “Comissió de la Dignitat” que va ser una organització ciutadana que va haver d’insistir i insistir. A Salamanca l’alcalde socialista va convocar una manifestació en contra i Gonzalo Torrente Ballester des del balcó de l’Ajuntament va dir als salmantins: Lo que hay en el archivo es vuestro por derecho de conquista.
Els documents van tornar de mica en mica i encara no s’ha acabat la devolució. És aquesta l’Espanya impresentable que ara no vol l’anomenat “finançament singular”, que ja veurem que serà.
Maria Teresa Massons
Febrer 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 6 " AMOR " JOSEP GARRIGA
"Amor"
Ara, en aquets instants,
neix un dia molt especial.
Diuen q'es el dia del amor,
sí, el dels enamorats.
No sé si aixó és gairabé així?.
Jo diría que l'amor,
no distingeix un día del altre.
La persona enamorada,
ho està cada día,
de la seva vida,
cada segon de la seva existéncia.
Des que va conèixer al seu ésser amat,
l'estima, el necesita de veritat.
Crec que tots i cadascun dels dies,
són els dies dels enamorats.
Jo sento a la meva pell,
una caloreta molt especial,
que perfuma l'aire com un pinçell,
una sensació sepulcral.
Per que la meva ment,
només la veu a ella
no te més pensament,
que els ulls de la doncella.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 7 " MARE " JOSEP GARRIGA
Mare"
De vegades les mares
actuen de manera sobrehumana,
inclús amb exageració materna d'estimació.
Hi ha alguns precedents que així ho identifiquen
i aquesta tesi verifiquen.
La mare és l'única persona capaç de donar la vida pels seus fills.
Per ella sempre és i serà prioritari
sobre cap altra qüestió o situació.
Al llarg de la història hi han infinitat de casos que així ho demostren.
Malgrat n'hi ha alguns de peculiars, no habituals,
en els quals aprofundirem.
Aquesta és una de les històries que he viscut de prop:
Sí, amics meus, a una mare jove se li va morir l'únic fill que tenia,
provocant-li estrès i depressió de per vida.
En una de les sortides amb les seves amigues
va fer amistat amb un noi molt jove
que per la seva edat podria haver nascut el mateix any que el seu fill.
Aquesta amistat va anar a més,
el seu feeling va esdevenir molt proper, fins i tot afectuós
i aparentment, un xic amorós.
Ell no sols la tractava com una amiga,
sinó que a poc a poc sentia alguna cosa més profunda per ella,
potser es trobava tan bé amb ella
que l'estimava com si fos una mare,
o inclús una novia o parella,
per descomptat sense sexe,
venia a ser com una estimació o amor platònic.
Ella el tractava quasi bé com si fos aquell fill que un dia va perdre,
doncs ell li recordava.
També li demostrava estimació, inclús amor,
però sense arribar mai al contacte sexual.
Tant és així, que un cop vaig conèixer-los
i vaig compartir la seva amistat
i no podria assegurar que amb temps no arribessin a ser parella.
En principi, sí puc assegurar que pel seu tracte,
raonament i contacte personal a mi en semblaven només mare i fill,
però mai posaria les mans al foc.
Qui sap si més endavant podria néixer un sentiment més profund
o bé diferent que els dugués a un terreny més carnal, inclús sexual!!!.
Estimat lector, ben mirat, aquest final potser que només sigui conseqüència de que com a autor,
atesa la meva afició literària i el meu subconscient ,
hi esdevingui possible un desenllaç irreverent.
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 11 " ELS ANYS ÉS VIUEN " JOSEP GARRIGA
“Els anys és viuen"
Que quants anys tinc?
què importa això..!!!
Em sento que puc fer el que vull i desitjo, sense por al fracàs o al que diran.…
Doncs tinc l'experiència
i la força de la convicció de les meves il.lusions ...
No hi vull pensar
quants anys tinc...
Uns diuen "que ja sóc vell"
I altres "que estic al punt"
Però no és l'edat que tinc,.
ni el que diu la gent,
i el meu cervell dicta,
sinó el que ell i el meu cor sent.
Tinc els anys necessaris per cridar el que penso, lluitar en fermesa
però amb l'interès de continuar
reconeixer errors i rectificar camins
Tinc l'edat en què les coses les miro amb més calma.
Tinc els anys en què els somnis i
les il•lusions es converteixen en esperança...
I què l'amor,
de vegades és una boja flamarada...
Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense por...
Doncs porto amb mi l'experiència adquirida
i la força dels meus anhels.
Ven mirat, els anys és viuen
en un sens fi d'esperança
com una cançó, com música sonen
farcits de constança.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 12 " TAST D'ART Nº 2 " GAVINA
"Tast d'art 2"
Que quants anys tinc?
què importa això..!!!
Em sento que puc fer el que vull i desitjo, sense por al fracàs o al que diran.…
Doncs tinc l'experiència
i la força de la convicció de les meves il.lusions ...
No hi vull pensar
quants anys tinc...
Uns diuen "que ja sóc vell"
I altres "que estic al punt"
Però no és l'edat que tinc,.
ni el que diu la gent,
i el meu cervell dicta,
sinó el que ell i el meu cor sent.
Tinc els anys necessaris per cridar el que penso, lluitar en fermesa
però amb l'interès de continuar
reconeixer errors i rectificar camins
Tinc l'edat en què les coses les miro amb més calma.
Tinc els anys en què els somnis i
les il•lusions es converteixen en esperança...
I què l'amor,
de vegades és una boja flamarada...
Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense por...
Doncs porto amb mi l'experiència adquirida
i la força dels meus anhels.
Gavina
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 13 " AMISTAT " JOSEP GARRIGA
"Amistat"
La vida a la terra és un pas,
l'amor un miratge.
Però l'amistat és un fil d'or
que només es trenca amb la mort.
L'infància passa,
la joventut la segueix,
la vellesa la reemplaça,
l'amistat sempre neix.
La més bella flor
perd la seva bellesa.
Però una amistat fidel,
permaneix amb tendresa.
M'és fàcil recordar
la nostre infància
vam gaudir, riure, jugar
amb la joia de la inocència.
Ara el temps ha passat
Et dediques a la familia
com ho havies somiat
els nets són la principal companyia.
Et tinc molt present.
La nostre relació aprecio
la sento consistent
m'agrada aquesta sensació.
Viure sense amics,
és com una pàgina en blanc,
sense deixar records.
L'amistat ens fa rics
Si mai estic sol,
no m'acostumaré.
El contacte i la paraula,
sempre valoraré.
L'amistat dona alegria
és generosa en companyia.
El reflex d'un consell,
és el cant d'un ocell.
L'amistat és un fil d'or
que només es trenca amb la mort.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 16 " ART. TEATRE, " HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM " PINEDA DE MAR. GAVINA
ART
TEATRE:
"HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM"
AUTOR FRANK BAYER
ACTORS: XAVI BASSES
J. MERCADER
TEATRE D'AFICIONATS
PINEDA DE MAR
EXCELENT INTERPRETACIÓ.
MOLTE MERDA!!!
dimecres, 15 de gener del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 124 DESEMBRE 2024 SUMARI
ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ
N º 124 DESEMBRE-2024
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.
LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:
clubescacsskorpiosantasusanna
CELEBRÀN EL SETSE ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!
MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 160 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.
“EL CATALÀ ETS TÚ” DEFENÇE’L, VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!. PROHIBIDA DESDE 1716.!!!.
ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. ATENCIÓ! SI NO LA TROVEU, QUE US EL DEMANIN.!!!.
SUMARI:
1- “ EL PAÍS ON VISC “ MAITE MASSONS
2- “ BON NADAL “ JOSEP GARRIGA
3- “ EL NOU MÓN, LA LIRA “ GAVINA
4 “LA CUINETA DE L’ÀVIA, CANELONS DE CARN “ ROSA MUNUERA
5“ “ EL JOC DE LA MONARQUIA ESPANYOLA FA RIURE ”
6- “ GÓSPEL, MISSISSIPPI “ AUDITORI SANT CUGAT “ GAVINA
7-“ MELÓMENS, AMANTS DE LA MÚSICA, DELEITEU-VOS “ GAVINA
8 “ ELS GOLS AL MADRID, L’ARBIT ELS ANULA “
9- “ VISITEU LA SAGRADA FAMILIA, UNA MARAVELLA “ GAVINA
10- “ PETIT REPÀS A L’HISTÓRIA “,
11- “ L’HOME DELS NASSOS “ GAVINA
12- “ CATÀSTROFE D’UNA ESPÈCIE AUTODENOMINADA SAPIENS “.
JOSEP GARRIGA
13 -“ VETLLA DE NADAL “ JOSEP GARRIGA
14- “LA LIRA, COR CLAVÉ DE SANT CUGAT “ GAVINA
15- “ UNA APLAUDIMENT A LES NOSTRES CINC GENERACIONS “
GAVINA
16-“ ANY NOU “ JOSEP GARRIGA
17- “JO HE VIST ELS MAGS D’ORIENT “ JOSEP GARRIGA
18- “ CAVALCADA MAGS D’ORIENT, SANT CUGAT “ GAVINA
19- “ PARC CIUTADELLA “ GAVINA
20- “ ERMITA SANT PERA DEL CAMP, EL RAVAL “ GAVINA
21- “ TEATRE, LA DISPUTA, DE VOLTER, JOSEP Mª FLOTATS, SALA
MOZART, CALELLA “ GAVINA
22- “ ELS LLOGATERS PODRÀN PUJAR EL 2,20% “
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!
GRÀCIES AL VOSTRE SUPORT AVUI LA REVISTA SKORPIO CELEBRE ELS SETSE ANYS D’EXISTÉNCIA .I LES 160 MIL VISITES AL SEU BLOG.
UNA FORTA ABRAÇADA ESTIMATS LECTORS!!!
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 124 DESEMBRE 2024 PORTADA FOTOS I NOMS COL-LABORADORS
PORTADA
REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 124DESEMBRE- 2024
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.
GUARDONADA EN POESIA.
ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:
16 ANIVERSÀRI!!!
GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 16 ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.
Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.
“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”
El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.
Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.
A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.
Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.
Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
JOSEP GARRIGA
SALUT!!!
A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 124 DESEMBRE 2024 PÀG. 1 " EL PAÍS ON VISC " MAITE MASSONS
EL PAÍS ON VISC
Najat El Achmi, escriptora catalana nascuda al Marroc, ha dit al diari Ara (12-XII-2024): “ No soc europea de naixement, però agraeixo a l’atzar que m’hagi portat fins aquí, perquè no suportaria viure en un lloc mancat de llibertat, de drets, d’igualtat o de seguretat. Viatjant he entès que aquest és el meu nacionalisme, que dic democratista, per damunt de totes les coses”.
Cada mes escric un article i de vegades veig clarament l’argument, veig que puc aportar una visió nova o diferent d’allò que tots sabem o coneixem, però avui quan hi pensava en assumptes diversos dels molts dèficits de la democràcia espanyola no hi avançava, no sabia què dir-ne.
Però en llegir Najat El Hachmi me n’he adonat que hi coincidia, si no exactament en el que diu, sí en sentir que he tingut la sort de néixer dona i catalana.
Entenc que hi ha països on les dones ho tenen millor: Suècia, Noruega i alguns altres, però tot i haver patit inconvenients a la meva infància, atès que els nois rebien més ajuda i més educació, ser dona m’ha permès lluitar per la injustícia i esdevenir feminista, en el millor dels sentits. I m’agrada ser catalana perquè estimo el país on visc (i on he nascut per atzar), encara que sé que no soc a una nació plenament lliure.
Ser dona m’ha permès lluitar per combatre la discriminació per sexe i viure a un país nacionalment oprimit i també m’ha permès lluitar i tenir un “nacionalisme” dels bons, dels que no cerquen oprimir d’altres, perquè lluiten per ser lliures, res més.
Sí, crec que estic al cantó bo de la història i que afortunadament visc a un lloc on m’he pogut desenvolupar com a persona i que té el mínim de democràcia que permet sortir al carrer sense por.
Reconec que hi ha moltes, moltes persones d’aquí que ho tenen o han tingut molt difícil. Recordo a Tamara Carrasco que per fer una recerca a Google Maps sobre l’adreça de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia a Barcelona per tal d’assistir a una manifestació, va ser acusada de terrorisme, rebel•lió i sedició. No hi havia res, però va ser confinada un any i mig a la seva ciutat i després d’absolta per un jutjat, encara la Fiscalia va recórrer demanant set mesos de presó perquè el seu whattsapp convidant a la manifestació, podia “potencialment provocar desordres públics” (és a dir, no hi havia delicte, però ves a saber si podia produir-se hipotèticament) i avall que fa baixada. Com és sabut, Tamara Carrasco va ser absolta de manera definitiva, perquè no podia ser altrament.
Dit d’altra manera, visc a un país on certes forces policials i certs jutges passen de la democràcia i dels drets fonamentals, i, amb tot, visc molt millor que a altres llocs, com ara, Síria, Rússia, Sudan, etc.
També hi ha moltes persones que ho tenen molt difícil o no poden arribar a final de mes de manera raonable i hi ha moltes altres injustícies que si volgués enumerar no acabaria mai, mai. No hi hauria prou paper al món per escriure-les.
Resumint: tinc molta sort de viure on visc, i vull lluitar fins a la fi perquè aquest món millori i tinc possibilitats, tot i que limitades, per fer-ho. Vull assumir aquesta responsabilitat i agraeixo poder fer-ho, amb goig.
Maria Teresa Massons
Desembre 2024
Subscriure's a:
Missatges (Atom)