REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 127-128-MARÇ-ABRIL 2025 PÀG. 1 " MINORIES I MAJORIES " MAITE MASSONS

"Minories i Majories" En temps de la Dictadura, el Govern de Madrid deia que la immigració castellana a Catalunya solucionaria el “problema catalán”. Quin era el “problema catalán”? Doncs, que els catalans continuessin sentint i pensant com a catalans, és a dir, com “no castellans”. Pe aconseguir això havíem d’esdevenir minoria al nostre propi país, i la tradició espanyola maltracta les minories, abusa de ser-ne majoria. Quan les dues Corones d’Aragó i de Castella van compartir el mateix rei, la confederació catalano-aragonesa era minoritària en terreny i, especialment en població, amb relació a Castella. I així ens va anar. Actualment hem arribat a una situació de doble impotència. Per una banda Castella no se n’ha sortit fent que els catalans oblidem el que som, tot i que l’any 2023 l’ús social del català era el 32,6% de la població de Catalunya. Per altra banda Catalunya no ha aconseguit alliberar-se del jou castellà. Penso, amb tot, que si el referèndum del l’any 2017, s’hagués pogut celebrar amb normalitat, els contraris hi haurien votat, i, amb tot, l’opció d’independència hauria guanyat. Normalitat vol dir que el resultat decidiria sobre independència real sí o no. Normalitat vol dir també tenir un temps previ per poder explicar amb claredat i pau els avantatges i inconvenients de la independència, com ara que és una eina per poder superar l’ofec econòmic habitual d’Espanya (que no solament afecta la “rebel” Catalunya, ans s’estén a València i Balears: els Països Catalans), acabar amb la mentida de la “persecució del castellà” i moltes altres. Ara la majoria habitual continua reprimint (jutges i amnistia, per exemple) i arriba a parlar de la “dictadura de la minoria”, i altres dites fantasioses, quan s’aconsegueixen certs drets indispensables per sobreviure-hi. I encara més important: obliden que quan una persona o col•lectivitat entra a un país amb una cultura diferent ha de respectar i integrar-s’hi. De vegades se m’ha fet una pregunta insolent: ¿Qué dice tu carnet de identidad? Doncs, diu el que és cert, que Catalunya és una propietat de Castella, no diu que els catalans som castellans. Mai cal oblidar que Castella i Espanya és el mateix. La sardana de la Santa Espina va ser prohibida durant la Dictadura perquè cantàvem: “Som i serem catalans, tant si volen com si no”. El Govern Civil de Barcelona va considerar que aquesta expressió era “obscena” i, per tant, s’havia de prohibir. La devia considerar com una mena de blasfèmia. La minoria gosava dir que volia continuar existint. Crec que al capdavall depèn de nosaltres que un dia aconseguim la llibertat. No s’ha d’afluixar davant l’intent d’esborrar el català, ni davant de denunciar l’espoli econòmic. O és que els trens funcionen correctament? I perquè els jutges i notaris fan les oposicions i són nomenats a Madrid? Si la selecció i els nomenaments fossin a Catalunya, hi hauria català als jutjats i no quedarien places buides per trasllat de manera recurrent. D’això i de moltes altres coses bones va la independència. I sobretot de deixar de ser minoria a casa nostra. Un afegit final: el Rei i l’ex-Rei d’Espanya són inviolables, impunes davant la llei, facin el que facin. Resulta sorprenent la barra d’un emèrit que ha denunciat a l’ex-president de Cantàbria i a una antiga amant. És a dir, a ell no se’l pot jutjar ni castigar, però ell a altres, sí. Havia dit públicament que “la justícia és igual per a tots”. Però, ell, un Rei, no és part de “tots”. La Real Acadèmia de la Llengua Espanyola hauria d’explicar la nova definició de tots: tots menys UN és igual a tots. Maria Teresa Massons Abril del 2025