REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 113-114 GENER-FEBRER 2024 PÀG. 1 " ISRAEL I PALESTINA " MAITE MASSONS

ISRAEL I PALESTINA. Algunes reflexions La guerra de Gaza és una més de les guerres que hi ha hagut a Israel des de l’any 1948, és a dir, al maig farà 76 anys d’un conflicte que es fa etern i que provoca una reacció mundial, més que cap altra guerra, com ara a la d’Ucraïna i Rússia, la del Sudan, la d’Armènia i Azerbaidjan. Totes les guerres a aquest lloc del món han estat iniciades per un atac previ a Israel i fins ara en reaccionar, Israel ha guanyat... fins la propera vegada, perquè si perd una sola guerra, desapareix. El Sr. Borrell, encarregat de la política exterior de la Unitat Europea (tot i que cada estat en aquest aspecte va pel seu compte) ha dit que “cal obligar perquè hi hagi un Estat Palestí”. Té raó, perquè Palestina i Israel independents i en pau són la solució, només que per fer-ho, cal poder fer-ho. Aquesta és la realitat, que per ara no és a l’abast d’Europa. Israel té una versió i Palestina té una altra versió. Crec que és útil conèixer les dues abans d’opinar sobre com aconseguir la solució. El 7 d’octubre Hamàs, que és una entitat terrorista i que domina de manera dictatorialment i sanguinàriament la franja de Gaza, va atacar unes petites posicions militars i molta població civil i ho va fer de manera salvatge. Es van fer coses horribles: disparar a les vagines de les dones soldat, matar nadons posant-los dins un forn, seccionar el pit d’una dona violada i jugar amb ell rient... i moltes coses més. I se’n va dur tota mena d’ostatges: criatures (incloent-hi un bebè de 9 mesos), gent gran, dones i homes adults. Per a la població jueva d’Israel això va ser una continuació d’allò que els jueus han patit durant dos mil anys: progroms, expulsions, cremats vius a la foguera, Inquisició, Holocaust... La diferència és que ara tenen un Estat i un exèrcit i es poden defensar: abans això no existia. I han decidit que mai més, mai més. I Israel (Judea que se’n deia abans) és casa seva. Sempre hi han viscut, encara que durant 1.800 anys hagin estat minoria a la seva terra. A partir del segle XX han esdevingut majoria. Cinc cops s’ha ofert als palestins tenir un estat que ha estat rebutjat, perquè només era una part de la terra que volien i no implicava la desaparició d’Israel. I aquí hi ha la versió palestina: consideren que els jueus són intrusos i que tota la terra els pertany en exclusiva, que és casa seva i de ningú més. Quan Israel ha fet passes cap a una solució de dos estats (prou que Israel voldria tota la terra, però...) han entès que començaven a guanyar i... si la violència els ha ajudat a arribar aquí, continuaran utilitzant-la, atès que no veuen cap motiu per plegar-hi. L’opinió internacional es decanta pels palestins, perquè se’ls considera víctimes. Israel, però considera que hi ha molt antisemitisme al món. Té les seves raons: altres guerres recents han fet molts més víctimes i s’han fet sense un atac previ, però cap país, ni mitjà de comunicació se n’ha amoïnat gaire, perquè ja se sap com són les guerres. Per a Israel si només es jutja el seu país i es deixa fora els altres, és antisemitisme. I també creu que l’acusació de genocidi és altra mostra d’antisemitisme, perquè no hi ha intenció d’eliminar els palestins com a ètnia i a més està intentant evitar el més possible la mort de civils, avisant-los, per exemple, abans de fer un bombardeig (cosa que cap altre exèrcit fa al món). Les dues versions són prou divergents per impossibilitar aplicar la solució europea. Dos països lliures i independents i en pau? És i serà la solució perfecta que arribarà en tres, trenta o tres-cents anys. No ho sap ningú. Abans hauria d’haver molts i molts canvis, especialment ideològics i molta, molta més democràcia al món. Gaza podria ser un nou Singapur? Potser si s’inverteix en coneixement, en comptes d’armes i túnels, podria haver una federació de dos països en pau i lliures. M’agradaria pensar que sí. Maria Teresa Massons Febrer 2024