diumenge, 16 de juliol del 2023

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 106-107 JUNY- JULIOL 2023 PÀG. 1 " EXTREMA DRETA CATALANA " MAITE MASSONS

 

EXTREMA DRETA CATALANA

 

Bé, ja hi som. Ja tenim una extrema dreta que a Ripoll ha aconseguit el 30% dels vots emesos. Davant d’això hi ha hagut diverses reaccions. En parlaré de dues. 

 

Una, exposada a un article d’Ignasi Aragay publicat el 14 de juny al diari Ara amb el títol de “L’Islam i Catalunya: l’atrevida ignorància d’Orriols”. Ve a dir que a Catalunya històricament (especialment a l’Edat Mitjana) hi ha hagut relacions amb l’Islam que ha  deixat petjada positiva i per això és errònia la posició anti-islam d’Orriols. Això de la petjada islàmica és evident. Per exemple, Santa Susanna s’havia dit fins al segle XV, vall d’Alfatà, que en àrab vol dir “vall de la Victòria”. Alfatà és el nom d’un capítol de l’Alcorà i actualment el fa servir una facció palestina “Al Fatah” que lluita contra Israel. També tothom  coneix la cançó “Baixant de la font del Gat”. Doncs el nom d’aquesta font ve de l’àrab “Alcatara” que  vol dir font que “degota” (d’acord amb un document relatiu a Sant Pau del Camp de l’any 1262). N’hi ha moltes “petjades” àrabs a Catalunya, especialment a Lleida i Tarragona. Però tot això és història i, el que compta, és el present.

 

Una altra reacció  ha estat de l’escriptora Najat El Hachmi, musulmana d’origen marroquí. A un article publicat  el 6 de juny també al diari Ara “De la islamofília a la islamofòbia”  diu que el que s’ha esdevingut a Ripoll era cantat, que, ben mirat, podia haver arribat abans. Perquè? Doncs per què la única reacció va ser  sobretot no tinguem islamofòbia  i tan cofois que ens sentim perquè al Parlament hi ha una dona amb mocador. Segons El Hachmi aquesta actitud no resol res. Jo hi estic d’acord.

 

A Catalunya hi ha persones racistes i persones que tenen islamofòbia. Això no és acceptable, s’ha de combatre amb fermesa.

 

Però això no vol dir tancar els ulls davant de “l’islamisme”, que és un moviment de base religiosa intolerant i assassí.

 

Ali Belhadj, musulmà islamista ha dit: ”La democràcia impia considera que l’home construeix el seu destí amb independència del seu Creador. La fórmula immoral “Doneu al Cèsar el que és del César i a Déu el que és de Déu” és la  base del fonament filosòfic de la democràcia... cal oposar-se al dogma democràtic, a aquest verí fet servir pels cristians i pels judeomasons... rebutgem la democràcia, dogma de l’Occident impiu”

 

És a dir, l’islamisme no dubta en matar cristians i jueus. Podem  pensar que la policia, ella sola, solucionarà el problema, però és un error. Jo em demano si les famílies musulmanes de Ripoll que van a la mesquita els divendres, mai havien sentit a l’imam fent proclames radicals? No van reaccionar? O pensen que viuen a un país democràtic, però no tenen cap responsabilitat per lluitar per la democràcia?

 

A Ripoll les autoritats i molta gent van quedar sorpresos, atès que els nois que van perpetrar els atemptats tenien feina, estaven ben tractats, semblaven integrats.

 

Molta gent recorda els atemptats anarquistes que fa temps es feien per motius d’injustícia social i creuen que les actituds violentes només estan causades per l’explotació i la pobresa.

 

No podem aplicar aquesta explicació a la raó de l’islamisme. Osama Bin Laden era una persona molt i molt rica i també ho són molts islamistes. Erdogan, dirigent de Turquia, se sent explotat econòmicament? Se senten explotats i són pobres els dirigents de l’Iran? No,  són dictadors amb una ideologia de base religiosa que  creu que els musulmans tenen dret a conquerir tot el món sense reparar en els mitjans. I que ho prediquen insistentment. Aràbia Saudita té una interpretació radical i integrista de l’Islam i sol pagar els imams que treballen a les mesquites europees. Caldria fer atenció a aquest fet.

 

Finalment, molt important: no tots els musulmans són islamistes. Es diu que generalment no arriben al 10%. Aquest 10% és perillós, no tots atemptaran, però  sí son prou perquè ens preocupem.

 

No es vol que guanyi Sílvia Orriols? Doncs, cal  enfrontar-se amb la realitat. I treballar-hi. I molt.

 

Maria Teresa Massons

Juny 2023

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada