MATERNITAT SUBROGADA
Darrerament hi ha hagut un debat públic sobre
el fet que una dona tingui un embaràs
perquè un altre dona tingui un fill. Se li diu “maternitat subrogada” o el mal nom de “ventre de lloguer”.
És una pràctica prohibida a Espanya, però
legal a altres països. Els més coneguts són Ucraïna i Estat Units. Consisteix
en contractar el servei d’una dona que s’avé a tenir un embaràs amb un nen que
serà fill legal d’una altra dona. L’embaràs es provoca per inseminació d’un
òvul fecundat.
Algunes persones, i concretament una ministra
del Govern espanyol, ha dit que és una pràctica que explota la dona i la
violenta. L’argument és que qui s’avé ho fa perquè és pobre i necessita guanyar
diners. També s’ha dit que no hi ha un dret a ser pare o mare. D’acord, però
com a desig és prou legítim.
Són arguments sorprenents. Podria ser legal
si una dona és rica i ho fa gratuïtament, per exemple, per a una amiga o una
germana? Normalment els actes haurien de ser correctes, independentment de si
hi ha o no mitjans econòmics pel mig. No
es pot robar, es cobri o no es cobri per encàrrec. I el mateix s’esdevé quan hi ha un homicidi o un assassinat. Dit
d’altra manera, un acte és correcte o incorrecte per ell mateix, sense que els
diners puguin definir la bondat o la maldat.
I com s’ho ha de fer una parella
d’homosexuals per tenir un fill, si no hi ha adopció pel mig?
Això de la maternitat subrogada d’alguna
manera i un xic diferent (sense compensació monetària i forçat) és molt antic.
A la Bíblia trobem la història del patriarca Jacob:
Jacob tenia dues cosines, Lea i Raquel. Lea
era lletja amb ulls lleganyosos i Raquel mol bonica. A totes dues els agradava
Jacob, però ell es va enamorar de Raquel. Va parlar amb el tiet i aquest va accedir a que Jacob es casés amb
Raquel. Van celebrar les noces, però al vespre, quan ja era fosc, el tiet va
introduir a la tenda on era Jacob, la seva filla Lea. Jacob va descobrir a
l’endemà amb disgust que s’havia casat amb la cosina lletja i no amb la seva
estimada Raquel.
Llavors el tiet va oferir que es casés també
amb Raquel, atès que la bigàmia en aquell temps era cosa normal. Lea va tenir
quatre fills, mentre Raquel romania estèril. Llavors Raquel va “subrogar la
maternitat”. Va prendre la seva esclava
Bilhà i la va donar a Jacob perquè tingués fills que serien legalment de
Raquel. Així van néixer dos fills. Més endavant Lea que havia deixat de tenir
fills va donar la seva esclava Zilpà a Jacob perquè infantés. Així van arribar
dos fills més. I Lea encara va tenir altres dos fills i una filla. Finalment
Raquel va quedar prenyada de dos fills, tot i que va morir en el part del
segon. Jacob es va trobar amb dotze fills i una filla i finalment va ser un
vidu inconsolable tot i continuar casat. Era una família nombrosa, però com que
Jacob era un pastor molt espavilat i ric,
se’n va sortir.
A la maternitat subrogada sembla que el
problema és que una dona tindria un embaràs només perquè necessita els diners, sense
llibertat real de decisió. Crec que hi ha una altra solució: busquem un camí
legal perquè no pugui haver explotació o sigui difícil. Negar tota possibilitat
crec que és atemptar contra la llibertat de les
dones de cooperar entre elles perquè una que desitja un fill i no el pot
haver, el tingui.
Per altra banda, el recurs que tothom accepta,
l’adopció, massa sovint és un negoci per a alguns països que se n’aprofiten
dels nens orfes i d’alguna manera “els venen”. Altra cosa és que en el cas que
ha provocat el debat ara a Espanya, la mare legal té 68 anys. Quan serà de 80, el
nen en tindrà 12. En això no estic d’acord, gens d’acord. Un nen mereix
respecte i condicions normals per créixer.
Maria Teresa Massons
Abril 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada