POLITICS I
FUNCIONARIS
Sovint parlem malament dels polítics i prou
sovint amb raó. Sembla que estiguin més preocupats a conservar la cadira que a fer
la feina que necessita el país. Amb tot, no sempre les opinions estan ben
informades o documentades. Hi ha força confusió sobre el que han de fer els
polítics i el que han de fer els treballadors públics (coneguts com a
funcionaris, però no tot ho són). Intentaré aclarir alguns conceptes.
Els polítics per ser votats presenten un
programa que no sempre després es porta a terme. Hi ha un acudit anglès sobre
això:
“Un home mor, arriba al cel i el rep Sant
Pere:
-
Benvingut,
on vol anar al cel o a l’infern?
-
Puc
triar?
-
Sí,
oferim un temps de prova d’una setmana perquè pugui triar amb llibertat. Un cop
feta l’opció no hi ha marxa enrere. Per on vol començar la prova: cel o infern?
-
Per
l’infern.
L’home arriba a l’infern i es troba amb uns dimonis d’allò més amables,
li donen uns àpats exquisits, dones a l’abast, dorm amb un llit deliciós...
Passada una setmana, torna amb Sant Pere.
-
Vol
tastar el cel?
-
Sí,
ara m’hi vaig.
Passa una setmana avorrida i ensopida, tot
són cants religiosos, pregar, llegir vides de sants...
Torna a veure Sant Pere i diu que
definitivament tria l’infern.
Però l’infern ha canviat. Els dimonis són
horribles, el torturen, no el deixen viure, passa gana i set. L’home no se’n
sap avenir i diu al dimoni:
-
Fa
una setmana vostè era molt amable, però ara, què ha passat?
-
Fa
una setmana no havia votat!”
Sí, sovint el ciutadà votant té una decepció.
De fet votem el que ens sembla serà
millor, no gaire més.
Els polítics presenten un programa i saben
que si tenen prou vots tindran feina i sou, altrament no. Per dur a terme el
programa cal un pressupost. Resumint: la responsabilitat del polític és el programa
i el pressupost. Però qui executa el programa amb el pressupost és el
funcionari. Quan un polític es posa a dirigir de manera directa (cosa que
s’esdevé més del que caldria) fa el que no li toca. Fa molt poc amb tot el
batibull amb els Mossos d’Esquadra s’ha acusat el Conseller de fer
política i no respectar la policia que
ha de fer la seva feina tècnica respectant la llei.
No vull prendre partit en aquest article,
només recordar que no és solament amb la policia que els polítics potser es
fiquen on no han de ser, també s’esdevé amb els serveis socials, la sanitat, l’educació,
l’urbanisme.... una manera que té el
polític d’interferir és nomenar a dit, sense tenir en compte els coneixements i
els mèrits persones de la seva confiança i que no sempre estan preparats per a la
tasca a fer. Són els assessors, els directors generals i molts altres.
Això és el que fa al país incompetent.
Finalment una observació. A Madrid es parla
de la reforma del delicte de sedició. Crec que la resposta clara és fem l’homologació
amb Europa. No cal res més.
A Europa si no hi ha violència , és a dir, ús
d’armes per part del poble, no hi ha delicte. El 25 d’octubre el Consell d’Europa
ha fet públic un informe titulat “Llibertat d’expressió política: un imperatiu
per la democràcia” on diu que demanar la independència de manera pacífica o
demanar canvis a la Constitució no pot ser un delicte: és llibertat
d’expressió.
A Espanya volen ser europeus per rebre
diners, altres coses no interessen. Els drets han d’anar acompanyats dels
deures, això ens ho ensenyen des que naixem, els Estats també ho haurien e
practicar.
Maria Teresa Massons
Octubre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada