Club Escacs Skorpio Santa Susanna: d’octubre 2022

diumenge, 16 d’octubre del 2022

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 97 SEPTEMBRE 2022 SUMARI

WONDERFULL-LIFE, D'EN BLAC

ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 97 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.

SEPTEMBRE 2022.

LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:

clubescacsskorpiosantasusanna

CELEBRÀN EL CATORZE ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!

MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 100 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.

“EL CATALÀ ETS TÚ” VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!.

ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. YA ESTÀ A LA VENDA!!!.

SUMARI:

1- 1 " UNITERALITAT? BITERALITAT? “ MAITE MASSONS

2-“ ÀLIGA “ JOSEP GARRIGA

3-“ AL TANTO! QUIN ÉS EL NOSTRE FUTUR?

4-“TOSSA, JOIA DE LA COSTA BRAVA I LA VIL-LA ROMANA“ GAVINA

5- “ CUINETA DE L’ÀVIA, LLOBARRO AL FORN, -------- SUQUET DE RAP “

ROSA MUNUERA

6- “ OBSERVATORI FABRA “ GAVINA

7-“ ANYS “ JOSEP GARRIGA

8-“ APAPACHAR “, TENDRA PARAULA JOSEP GARRIGA

9-“ ELS SALVÀTGES NO SÓN ELS ANIMALS!, AIXÓ ÉS ESPANYA!

10-“ EL DIA 12 D’OCTUBRE NO ÉS EL DIA DE L’HISPANITAT, ÉS EL DIA DEL TERROR VIOLENT ESPANYOL ALS PAÏSSOS OCUPATS!!! “

11-“ MARIO MORENO CANTINFLAS, GENI I FIGURA “ GAVINA

12- “ TRIST EXEMPLA D’ESTUPIDESA HUMANA “ GAVINA

13 GAUDIU MELÓMENS, “ NESSUM NORMA “ GAVINA

14-“ TAST D’ART “

15-“ ACUDITS, VIDEOS “

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!! SALUT!!!

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 97 SEPTEMBRE 2022 PORTADA

PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 97 SEPTEMBRE 2022

LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.

GUARDONADA EN POESIA.

ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:

GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 14 ANYS DEL NEIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.

“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”

El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.

Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.

A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.

Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.

Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS

ROSA MUNUERA

GAVINA

ODALYS GÓNGORA QUEVEDO

JOSEP GARRIGA

SALUT!!!

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 97 SEPTEMBRE 2022 PÀG. 1 " UNITERALITAT? BITERALITAT? " MAITE MASSONS

UNITERALITAT? BILATERALITAT?

La immensa majoria dels processos d’independència reeixits han estat unilaterals. Molt pocs, han estat bilaterals.

Una declaració d’independència unilateral s’esdevé quan la nació que s’independitza ho fa sense que la nació dominant estigui d’acord. Dit d’altra manera: la nació dominant ho ha d’acceptar encara que no vulgui. Quasi sempre hi ha hagut una guerra prèvia que ha guanyat qui es volia independitzar. Exemples: tota Amèrica, tant el nord com el sud. Ni Anglaterra ni Espanya volien concedir la independència, però van ser derrotades en una guerra.

Algun altre cop no ha hagut una guerra, però la nació dominant estava en una situació de feblesa que l’impedia enviar un exèrcit. Exemple: Estònia, Lituània i Letònia quan es van independitzar de Rússia.

Un procés bilateral és quan s’arriba a un acord, bé perquè s’accepta un referèndum i el seu resultat o perquè hi ha un acord previ. Exemples: Islàndia de Dinamarca i Noruega de Suècia. Ramon i Cajal va viatjar a Suècia poc després de la independència de Noruega i amb la seva mentalitat espanyola va preguntar: Perquè heu accedit a donar la independència? No ho entenc.

Resposta: Perquè els noruecs volien ser independents.

Catalunya va fer un procés per declarar la independència de manera unilateral, atès que Espanya no estava d’acord. El resultat ha estat una guerra, no amb soldats, però sí amb policies, jutges, espionatges il·legals i tota la porqueria que hi ha a “l’operació Catalunya”. I Catalunya no té, ara per ara, armes per guanyar aquesta guerra.

ERC està intentant [MTM1] la via “bilateral”. És a dir, que Espanya hi accedeixi mitjançant el diàleg. Ara per ara, només es poden treure algunes molles (cosetes petitones i els indults i això perquè Espanya no va tenir més remei davant Europa). El pa, ni tan sols s’ha començat a pastar. Ara el president Aragonès parla de la “via de la claredat”, que és quelcom que s’ha fet al Canadà. Ésclar que Canadà i Espanya s’assemblen tant com un ou a una castanya.

Al Canadà hi ha el Quebec, on es parla francès i se senten diferents de la resta del Canadà que parla anglès. Ja han fet dos referèndums que no han tingut els vots necessaris, però tot i ser una decisió quebequesa, ningú ha anat a la presó, no hi ha hagut multes , ni policia atonyinadora, ni res de res.

El Govern del Canadà ha respost donant més llibertat al Quebec i procurant que la gent se senti còmoda i feliç de ser canadenca. Però no deixa de tenir en compte que pot arribar un dia que es faci un referèndum i guanyin els independentistes. La via de la claredat és la resposta a aquesta possibilitat. S’ha fet una consulta al Tribunal Suprem (que fa la feina del Constitucional nostrat). Què hi ha de la legalitat si es fa un referèndum d’independència i es guanya?

El Tribunal Suprem canadenc ha dit:

1. La Constitució canadenca no preveu l’autodeterminació de cap part del Canadà, però el principi bàsic de la Constitució és la democràcia.

2. Com que la democràcia preval, si es fa una pregunta clara i hi ha una majoria clara pro independència, el Govern haurà de negociar amb el Quebec.

Això traduït a Espanya és que el Govern central digui quan, com i en quines condicions Catalunya pot fer un referèndum. A Madrid ja han dit que d’això res de res. És a dir, bilateralitat: “0” i punt final.

Ateses les dificultats molt reals i molt certes, jo diria que cal donar suport a la taula de diàleg, encara que ara per ara, sembli inútil. Alhora cal donar suport també a l’acció internacional, tant pel que fa a les Nacions Unides (que ja s’han pronunciat contra Espanya) com a Europa en totes les seves vessants (tribunals i Parlament europeu) i donar suport també a la mobilització, sense acusacions ni retrets.

Pel que fa a les diferències en la gestió: ampliació de l’aeroport de Barcelona, ajudes a la població vulnerable, jocs olímpics del Pirineu... convindria analitzar amb calma els pros i els contres i exposar-ho. I decidir amb transparència, sabent que Madrid són tramposos de mena. I que anorrear Catalunya ha estat sempre el seu objectiu, però, sis plau, la situació actual el Govern central se la mira amb fruïció tot menjant crispetes.

Primer principi: Siguem realistes i mai, mai fer el joc a Madrid, barallant-nos pel que no es pot solucionar, perquè no tenim, ara per ara, els mitjans. No exigir allò que no es pot fer.

El president Mas ha dit el que cal preservar: majoria al Parlament, mobilització pacífica i ser coneguts al món. Fem-ho!

Maria Teresa Massons

Septembre 2022