FAL·LÀCIES
Una fal·làcia és una frase o
afirmació aparentment certa, però falsa. Per saber si és certa o falsa cal
gratar una mica o molt, fins
comprovar-ne la veracitat. Sovint les fal·làcies són admeses per molta gent com
a dogmes de fe. Durant segles la inferioritat de la dona pel que fa a l’home, semblava una veritat
incontestable i encara és acceptada a
molts llocs i països sense cap objecció.
De vegades les fal·làcies es construeixen per demostrar allò no
demostrable, però l’afirmació s’accepta perquè convé.
Una fal·làcia estesa a Espanya és que seguir la Constitució (més aviat
la interpretació que se’n fa) és equivalent a democràcia. Molts catalans sabem
que no, però sovint ens cal l’argumentació per demostrar-ho, atès que sembla
evident.
Els països democràtics sovint tenen
una constitució, però no sempre, depén de l’evolució històrica per
assolir la democràcia. El Regne Unit no en té i tothom està d’acord en que és
democràtic. Tampoc en té Israel i és l’únic país democràtic a l’Orient Mitjà.
Però la constitució és una eina útil perquè defineix les bases jurídiques d’un
país, les regles de joc fonamentals. Segons quines en siguin i quina primacia
en tinguin, una constitució és més o
menys democràtica. I, també, evidentment la interpretació i l’aplicació de
l’autoritat responsable.
A Alemanya el passat nazi pesa i, acabada la guerra, va haver un acord
que basar primordialment la constitució en la “nació” alemanya i la pseudo-raça
ària va dur on va dur: una guerra i una dictadura ferotges i inhumanes. La nova
constitució democràtica s’havia de basar, doncs, en valors i principis
fonamentals democràtics, que estaven per
sobre de la pàtria alemanya, com a tal. I, alhora, jerarques nazis van ser
jutjats i condemnats.
Haberman va definir que els principis presents a la constitució alemanya
implicaven tenir una democràcia constitucional. A Espanya va passar altrament.
La dictadura franquista no va provocar una guerra a Europa i no va organitzar camps d’extermini, “només” va
tenir camps de concentració i va perseguir i eliminar tothom i tot allò que
s’oposés a la “imperial nació castellana” a la península ibèrica (a excepció de
Portugal perquè no podia i que també tenia una dictadura una mica menys
violenta, ates que no tenia altres nacions a reprimir dins el seu territori).
I va arribar la “Transició”. Espanya havia de superar la dictadura
franquista i esdevenir un país democràtic. Era una situació paral·lela a la
d’Alemanya, però el franquisme no havia patit una derrota militar. Calia fer
una constitució que fos garantia de democràcia i permetés resoldre
reivindicacions antigues de nacions incloses al territori espanyol que no són
castellanes. Tots sabem com va anar. Amnistia per als crims franquistes i el café para todos fent autonomies on no calia i aigualint i
reprimint les nacions històriques. També, esclar, els drets fonamentals van ser
inserits a la Constitució: llibertat d’expressió, dret a una justícia imparcial
i amb garanties,
joc polític democràtic amb votacions lliures,...
Aznar del PP i president del Govern va dir que a Espanya teníem una
democràcia “constitucional”, com ara a Alemanya, atès que havíem sortit d’una
dictadura feixista i la Constitució era garant del joc polític democràtic, obviant que s’havia fet
amb les pistoles de l’exèrcit franquista per darrera: les autonomies no tenien
les llibertats dels lands alemanys i
encara no s’ha fet neteja dels jerarques franquistes, tot que la nova llei de
Memòria Democràtica ho contempla de manera insuficient.
I, finalment, Lesmes, el President del Consell Judicial, el responsable
de tota la institució jurídica de l’Estat ha afirmat que “la base de la Constitució és la unitat d’Espanya”. No hi ha gaire
més a dir: els drets fonamentals, el
lliure joc democràtic deixen d’existir si la unitat està en risc o és qüestionada.
Constitució espanyola democràtica: sí, però menys, força menys.
Maria Teresa Massons
Juliol 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada