95 ¿Qué quedará después?
Qué pasará después del día en que te bese. Qué
quedará detrás, después de
aquel silencio. Tu sentirás dolor al ver temblar
mis labios, Llorando de
emoción, mirándonos de frente.
Yo te daré mi luz, sabiendo que anochece. Te
entregaré mi voz, pasión y mi
delirio. Haremos el amor aguardando la aurora y
aprisionando al sol para
que no regreses.
Odalys Góngora
CONCERT, NITS D'ESTIU PINEDA DE MAR
Earth, Wind & Fire és una banda estatunidenca de música soul, disco,
R&B, funk, jazz i rok.
Són un dels grups que han tingut més éxit internacionalment!!!
Com auténtics mags de la música!!!
Cada component és mestra del seu instrument!!!
No te'ls perdis.
Ballaràs sensa parar, els peus cobraràn personalitat, no et deixaràn estar sentat!!!.
Tots i cadascú són shoumans experimentats!
Després de les 2 hores d'actuació la seva preséncia s'ha fet curta!!!.
Han actuat en l'espectacle "Nits d'estiu" de Pineda de Mar.
Molt superguai!!!. I MOLTA MERDA!!!
Gavina
ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO
REPUBLICÀ Nº 95 LA 1ª INDEPENDENT DEL
MARESME, GUARDONADA EN POESIA.
JULIOL 2022.
LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL.
TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:
clubescacsskorpiosantasusanna
CELEBRÀN EL CATORZE ANIVERSARI SKORPIO, FEM
MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!
MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 100 MIL VISITES
I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.
“EL CATALÀ ETS TÚ” VISQUE EL CATALÀ, LA
NOSTRA LLENGUA MARE!!!.
ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN
VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. YA ESTÀ A LA
VENDA!!!.
SUMARI:
0-" QUÉ QUEDARÁ DESPUÉS? " ODALYS GÓNGORA .
1-“ FAL-LACIES “ MAITE MASSONS
2-“ CONCERT, NITS D'ESTIU PINEDA DED MAR, EARTH WIND FIRE " GAVINA
3- " SOMRIURE DESPULLAT " JOSEP GARRIGA
4- “ FOT UNA CALDA QUE MATA, VIDEO MUSICAL “ GAVINA
5- “ ORIGENS DELS ESTATS ESPANYOL I CATALÀ,
AMB UNA MICA DE POLÍTICS, AMB PERDÓ “ GAVINA
6-“ CUINETA DE L’ÀVIA, CALAMARS AMB CEBA “ ROSA MUNUERA
7-“ BON DIA AMICS, BON DIA VIDA, VIDEO “ GAVINA
8-“ ONES “ JOSEP GARRIGA
9-“ MÚSICA I AMOR “ VIDEO GAVINA
10-“ FOCS DE FESTA MAJOR “ JOSEP GARRIGA
11- “L’ELEGÀNCIA DEL BALL“ FRET ASTER I RITA
HAIWORD GAVINA
12-“ BOGERIA D’AMOR “
JOSEP GARRIGA
13-“ CAMINS VORA LES ESTRELLES “ VIDEO GAVINA
14-“ ORENETA “ JOSEP GARRIGA
15-“ TAST D’ART “
16- “ ACUDITS, VIDEOS “
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!! SALUT!!!
PORTADA
REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 95 JULIOL
2022
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.
GUARDONADA EN POESIA.
ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:
GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 14 ANYS DEL NEIXAMENT D’AQUESTA
REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.
Com ja sabeu, aqueste revista mensual,
digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot
el públic, adult de totes les edads.
“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”
El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar
el català.
Utilitzem les nostres paraules, no les
olvidem.
A Barcelona capital, més q’el català és parla
el barceloní.
Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és
un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol
ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de
l’imatge de la lletra i dels pensaments.
Esperem us agradi, ho si més no, us
contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.
Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
ODALYS GÓNGORA QUEVEDO
JOSEP GARRIGA
SALUT!!!
A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTA REVISTA.
FAL·LÀCIES
Una fal·làcia és una frase o
afirmació aparentment certa, però falsa. Per saber si és certa o falsa cal
gratar una mica o molt, fins
comprovar-ne la veracitat. Sovint les fal·làcies són admeses per molta gent com
a dogmes de fe. Durant segles la inferioritat de la dona pel que fa a l’home, semblava una veritat
incontestable i encara és acceptada a
molts llocs i països sense cap objecció.
De vegades les fal·làcies es construeixen per demostrar allò no
demostrable, però l’afirmació s’accepta perquè convé.
Una fal·làcia estesa a Espanya és que seguir la Constitució (més aviat
la interpretació que se’n fa) és equivalent a democràcia. Molts catalans sabem
que no, però sovint ens cal l’argumentació per demostrar-ho, atès que sembla
evident.
Els països democràtics sovint tenen
una constitució, però no sempre, depén de l’evolució històrica per
assolir la democràcia. El Regne Unit no en té i tothom està d’acord en que és
democràtic. Tampoc en té Israel i és l’únic país democràtic a l’Orient Mitjà.
Però la constitució és una eina útil perquè defineix les bases jurídiques d’un
país, les regles de joc fonamentals. Segons quines en siguin i quina primacia
en tinguin, una constitució és més o
menys democràtica. I, també, evidentment la interpretació i l’aplicació de
l’autoritat responsable.
A Alemanya el passat nazi pesa i, acabada la guerra, va haver un acord
que basar primordialment la constitució en la “nació” alemanya i la pseudo-raça
ària va dur on va dur: una guerra i una dictadura ferotges i inhumanes. La nova
constitució democràtica s’havia de basar, doncs, en valors i principis
fonamentals democràtics, que estaven per
sobre de la pàtria alemanya, com a tal. I, alhora, jerarques nazis van ser
jutjats i condemnats.
Haberman va definir que els principis presents a la constitució alemanya
implicaven tenir una democràcia constitucional. A Espanya va passar altrament.
La dictadura franquista no va provocar una guerra a Europa i no va organitzar camps d’extermini, “només” va
tenir camps de concentració i va perseguir i eliminar tothom i tot allò que
s’oposés a la “imperial nació castellana” a la península ibèrica (a excepció de
Portugal perquè no podia i que també tenia una dictadura una mica menys
violenta, ates que no tenia altres nacions a reprimir dins el seu territori).
I va arribar la “Transició”. Espanya havia de superar la dictadura
franquista i esdevenir un país democràtic. Era una situació paral·lela a la
d’Alemanya, però el franquisme no havia patit una derrota militar. Calia fer
una constitució que fos garantia de democràcia i permetés resoldre
reivindicacions antigues de nacions incloses al territori espanyol que no són
castellanes. Tots sabem com va anar. Amnistia per als crims franquistes i el café para todos fent autonomies on no calia i aigualint i
reprimint les nacions històriques. També, esclar, els drets fonamentals van ser
inserits a la Constitució: llibertat d’expressió, dret a una justícia imparcial
i amb garanties,
joc polític democràtic amb votacions lliures,...
Aznar del PP i president del Govern va dir que a Espanya teníem una
democràcia “constitucional”, com ara a Alemanya, atès que havíem sortit d’una
dictadura feixista i la Constitució era garant del joc polític democràtic, obviant que s’havia fet
amb les pistoles de l’exèrcit franquista per darrera: les autonomies no tenien
les llibertats dels lands alemanys i
encara no s’ha fet neteja dels jerarques franquistes, tot que la nova llei de
Memòria Democràtica ho contempla de manera insuficient.
I, finalment, Lesmes, el President del Consell Judicial, el responsable
de tota la institució jurídica de l’Estat ha afirmat que “la base de la Constitució és la unitat d’Espanya”. No hi ha gaire
més a dir: els drets fonamentals, el
lliure joc democràtic deixen d’existir si la unitat està en risc o és qüestionada.
Constitució espanyola democràtica: sí, però menys, força menys.
Maria Teresa Massons
Juliol 2022
“ CALAMARS AMB CEBA “
ELABORACIÓ:
Tallarem els calamars a trossos macos.
La ceba, la podeu tallar en juliana gruixuda...tot i que amb aquesta llarga
cocció perdrà tota forma.
L'all el posarem sencer però peleu-lo i feu-li uns talls als laterals. Així
deixarà anar tot el sabor.
En una cassola hi posarem un bon raig d'oli d'oliva, i hi posem les fulles
de llorer.
Gairebé en fred, ja hi podem abocar la ceba.
Seguidament la cabeça d'alls....
I deixem que es faci una mica. Remeneu-ho tot plegat.
Al cap de pocs minuts, hi abocarem els calamars.
Un bona remenada....
...i ja hi podem tirar la pebre blanca.
Jo poso una cullerada sencera, per què m'agrada picantó. Però poseu-ne
mitja vosaltres millor.
No tingueu por...no es massa...ja veureu.
Ara el vi blanc.
Un got sencer.
I ara és qüestió de deixar-ho coure a foc més aviat baix durant uns 70-75
minuts.
A mitja cocció hi afegirem un got d'aigua bullent.
Saleu el guisat també.
Un cop fet, tasteu-ho de sal i comproveu que el calamar està ben cuit.
Deixeu reposar el plat una bona estona. Millor d'un dia per altre.
Bon profit!!
Rosa Munuera
.jpg)
Rosa Munuera
