82 Què va ser l’1-O?
Se n’ha parlat i se’n parlarà molt de l’1-O.
Va ser un referèndum? Hi havia obligació de declarar la independència després
de la celebració?
En la meva opinió va ser un referèndum, fet
amb èxit tenint tot un Estat en contra i amb la sola força de les persones. Vol
dir això que el resultat es podia aplicar i es podia haver proclamat la
independència? O bé tot el que es va fer només estava orientat a obrir un diàleg amb Espanya?
Escòcia que va celebrar un referèndum acordat
i en pau, deia que si guanyava el sí a la independència, s’obriria un període de 18 mesos per proclamar la
independència i en aquest termini hi hauria les converses per traspassar bens,
repartir el que toca a cadascú, fer
acords... És a dir, un cop es guanyés el referèndum, la independència es
produiria amb seguretat, però no de manera immediata, perquè era impossible.
En el nostre referèndum, l’Estat espanyol va
fer tot el possible per rebentar-ho. En primer lloc va buscar les urnes, perquè
sense urnes no es pot votar, com tothom sap. Espanya no se’n va sortir i
llavors va passar al pla B: prendre les urnes, atonyinant de pas els votants
que gosaven voler la independència de manera democràtica i pacífica.
Imaginem una votació normal: tots els
col·legis electorals obren, però a un hi ha un incident que fa que no es puguin comptar els vots
dipositats. La votació general hauria tingut lloc, però els resultats no serien
legals fins que al col·legi electoral afectat
es tornés a repetir la votació. I si no hi ha repetició, tot el procés
queda invalidat.
Altra cosa que no és indispensable, però que
en un referèndum per la independència és cabdal, és que l’abstenció no sigui
alta. En el nostre cas, només va votar el 42% del cens. Tothom estava convidat
a votar (això és indispensable sempre) però moltes persones unionistes no ho van fer per pressió espanyola, esclar. Aquesta
pressió va tenir èxit, atès que una part de l’opinió de la població va resultar
no representada i això dificultaria dur a terme el procés d’independència, si
n’haguéssim tingut la capacitat.
No es podien fer prèviament “estructures d’estat”. No les va
fer Escòcia i a Catalunya, no solament no es podien fer abans del referèndum,
és que si s’hagués intentat, el Constitucional i els jutges s ‘haurien tirat a
sobre de la manera que ara coneixem.
Dit d’altra manera: crec fermament que el
referèndum es va muntar per aconseguir la independència, no solament per
dialogar i ja veurem. També penso que tal com va dir el president Puigdemont
“no podran contra tanta democràcia”,
ningú s’esperava que com que fer un referèndum no és delicte, els fiscals i els
jutges del Suprem veiessin delictes on no hi havia. Tampoc vam pensar en el “Tribunal de Cuentas”, que és
un tribunal d’excepció, fora del circuit normal de l’Administració de Justícia
i que actua amb descarada i monstruosa impunitat. És a dir, si Espanya fos un
país raonable, després de l’1-O s’obririen converses per trobar una solució. No
crec que els nostres polítics pensessin altra cosa.
Ens costava imaginar que Espanya, membre de la Unió Europea, actués
amb mentalitat franquista. El referèndum va ser una cosa ben feta, un exercici
de civisme i democràcia exemplar com mai s’havia fet a Europa i tenim dret a
sentir orgull i joia per haver-ho dut a terme. Però som catalans, els tractes són la manera normal de funcionar, la paraula donada es
respecta i... negociem, fem acords viables. Per fer la pau calen dos, per fer
la guerra n’hi ha prou amb un. Catalunya ha topat amb un mur i guerra.
Ara a Madrid han fet els indults, una manera de
suavitzar una miqueteta la repressió, i
intentar guanyar temps amb Europa, tot i que ho han venut amb paraules
ofensives i paternalistes, com ara
“magnanimitat”, “perdó”... Si algú ha de perdonar algun dia són les víctimes de la repressió, no els botxins,
però a l’imperialisme li agrada sentir que és bo i està acostumat a igualar
català i dolent. Recordem a més que el perdó és cosa de dos, un l’atorga i
altre el demana, i el demandant s’ha d’haver penedit del que ha fet. No veig
Espanya penedida.
El president Sánchez ha dit i repetit: “Espanya no s’entén sense
Catalunya i Catalunya no s’entén sense Espanya”. Si els espanyols no s’entenen
sense Catalunya és una opinió respectable,
però Catalunya sense Espanya s’entén força bé, és “amb” Espanya que per a mi
esdevé inintel·ligible.
Tindrem algun dia un referèndum com cal,
precedit per una amnistia? Entendrà Espanya que al segle XXI no es poden
aplicar receptes de segles anteriors? A Cuba quan ja tot estava perdut i la
independència era un fet, a Madrid van començar a pensar que potser si es donava una autonomia... no es perdria
Cuba. Van fer tard i a Catalunya també serà així. Sembla que els socialistes
parlen ara d’un nou estatut amb un referèndum per aprovar-ho... Certament fan
tard.
I nosaltres avancem, li devem als avis, als
fills i als nets.
Maria Teresa Massons
Juny 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada