LA CITA
Tots dies al mig dia, deixo els amics,
haig d’anar, a la cita de la dona,
però si fa temps que no et coneix?
Ja ho se! Però,
jo si conec a ella!
Les circumstancies de la vida,
portar-les amb valentia i amor,
posant la meva estimació al dia,
a les promeses, fetes de tot cor.
Si dormit un dia em quedes?
Que ningú desperti el meu són,
somiaria la cita de tots els dies,
a la enyorada millor del mon!
Deixeu-me que us parli de pau,
i bellesa en el camí de la cita,
al sortir la llum del dia nou,
demano a Déu fer-lo amb alegria.
Gaudeixo del que porto al cor,
si l’estimació és viva, no temem,
tots els dies de la cita, és amor,
gaudint de la família que tenim.
Prego amics, no em jutgeu?
L’estimació em podríeu llàstima,
si al meu lloc us poseu,
comprendreu, tota la vida d’estima.
No em doneu consells, si amics sou?
Si voleu dieu-me, com sou vosaltres,
defineix el que faries tu,
si a la vida així et trobares,
respectaré sempre la teva vida.
El cor de records se m’emplenà,
i els ulls mullats els tinc,
una veu em diu,
si no et coneix ja!
Però jo ha ella
si! I aquí la tinc!
Josep Pons-Toll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada