REVISTA SKORPIO Nº 22 GENER 2016 PÀGINA 3 ISIDRE MOLLFULLEDA POEMA A L'AVIA DE CAN BONET

--22  REVISTA SKOPIO Nº 22  GENER 2016  PÀGINA 3   POEMA  A L’AVIA  DE CAN BONET.

---Fa un temps que ens va deixar la Francesca Salich, més coneguda per l’àvia de Can Bonet.

Amb la família de Can Bonet, a casa meva sempre havíem tingut una bona amistat; durant molts anys el pare hi anava a fer jornals cada setmana, i en Joan, el marit de la Francesca, de tant en tant venia amb el seu cavall a llaurar les nostres terres.

 

--Uns mesos abans de deixar-nos l’àvia de Can Bonet, vaig fer-li aquest poema, perquè des de sempre em mereix un gran respecte i estimació.   

Espero que aquests versos siguin del grat de tothom que els llegeixi.

 

--A L’ÀVIA FRANCESCA, DE CAN BONET

 

--En una casa al peu de la muntanya,               Les paraules dels seus llavis serenes

de perfil senyorial podríem dir,                     ens omplen d’alegria a tots plegats,

una senyora hi fa llarga campanya,                desitjant que els seus ulls no vegin penes

més de cent anys els que ella ha vist venir.     mirin el món, d’ell molt enamorats.

 

--Són més de cent abrils d’experiències              La nostra centenària, la Francesca,

que ens en podria dir abastament,                    és coneguda arreu d’aquest país

doncs, sempre és bo saber llargues vivències,  amb la seva memòria sana i fresca

que mai poden ser estorb al pensament.           per sentir encara el goig de ser feliç.

 

--Si n’ha vist de florides primaveres                  Qui en aquestes edats valent arriba

i caure fulles seques de tardor                           amb tant de veure històries d’aquest món

i encara va pels bancs de maduixeres              n’ha de tenir a la ment tota una estiva,

quan hi veu bell esplet de vermellor.               que sortint dels seus llavis belles són.

 

--La il.lusió de fer punta segueix viva              Si gaudeix de salut, per molts anys sigui

 malgrat les llums no siguin com abans         desig que tot un poble en pren un xic,

però encara a passes lentes ella arriba           que la gaubança els seus anhels abrigui

a la seva art, que en duu plenes les mans.     acollida en el seu indret bonic.

 

--Per tants anys concedits a la Francesca       Estimada senyora honesta i noble 

l’entorn seu agraeix el gest del cel                per molts anys Déu vos tingui encara aquí,

i combreguem pel pa que encara llesca        preneu per companyia tot un poble

i així prenem un poc del seu anhel.              enamorat del vostre llarg camí.                  -

 

---ISIDRE MOLLFULLEDA