REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 1 " HISTÓRIES ESPORTIVES I ALTRES " MAITE MASSONS

HISTÒRIES ESPORTIVES I ALTRES Fa unes setmanes va haver la notícia que la federació d’Euskadi de pilota basca podria competir directament en partits internacionals. Dit d’altra manera, no existeix la pilota “basca-espanyola” amb seu a Madrid com s’esdevé en qualsevol altre esport, només hi ha la basca i al País Basc. Com passa amb tots els esports del Regne Unit on hi competeix Anglaterra i també Gales, Escòcia i Irlanda del Nord. I sense problemes ni esgarips de Londres. La notícia del diari afegia que també hi havia la possibilitat que si una federació existís abans que l’espanyola seria possible que podés competir internacionalment sense passar per Madrid. Perquè hi havia aquest apartat? Veiem-ho. Els catalans van ser els primers a jugar a rugbi a Espanya (també van ser pioners a altres esports, evidentment), era el temps abans de la guerra civil. La federació catalana de rugbi va aconseguir entrar a la lliga internacional i hi competia sense problemes. Va arribar la dictadura i, com va esdevenir amb altres esports catalans, la central i la representació “espanyola” es va moure a Madrid que considerava adient jugar internacionalment. Va demanar entrar a la lliga internacional de rugbi, però no era possible sense que algú que ja en fos soci, hi donés un aval. Madrid ho va demanar a la lliga catalana que va accedir i ho va avalar. Espanya va entrar i, acte seguit, va suprimir la federació catalana, que no va poder continuar jugant internacionalment, només podia ser “espanyola”. Quan la democràcia va arribar, Catalunya va demanar la reparació de la injustícia, Debades! El govern a Madrid es va tancar en banda. Ara, aquest afegit sobre l’existència d’una federació anterior a l’espanyola, potser permetrà reparar la injustícia. Amb tot, no serà fàcil ni senzill. Darrerament se n’ha parlat molt d’un palauet a París que el govern espanyol retorna al govern basc. Aquest palauet va ser comprat pel govern basc durant la guerra civil. La Gestapo (policia nazi) el va expropiar i el va regalar al govern de Franco. El PP ha protestat i considera que no s’ha de retornar el palauet francès . Allò que van fer els nazis i la dictadura espanyola ha de continuar, pel que sembla. S’acaba de votar a les Corts que es retorna, passats 50 anys des que Franco va morir! Recordo el “papers de Salamanca”. ´Són un immens embalum de documents robats a punta de pistola pel franquisme a ajuntaments i particulars a Catalunya i València (potser també a Balears) i dipositats a Salamanca. Jo, amb molta ingenuïtat, vaig creure que un cop arribada la democràcia, el govern espanyol s’afanyaria a retornar el producte d’un robatori fet a mà armada. Va costar moltíssim que es retornessin els documents i mot de mica en mica. A Catalunya es va formar per aconseguir-ho la “Comissió de la Dignitat” que va ser una organització ciutadana que va haver d’insistir i insistir. A Salamanca l’alcalde socialista va convocar una manifestació en contra i Gonzalo Torrente Ballester des del balcó de l’Ajuntament va dir als salmantins: Lo que hay en el archivo es vuestro por derecho de conquista. Els documents van tornar de mica en mica i encara no s’ha acabat la devolució. És aquesta l’Espanya impresentable que ara no vol l’anomenat “finançament singular”, que ja veurem que serà. Maria Teresa Massons Febrer 2025