dimarts, 18 de febrer del 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER FEBRER 2025 SUMARI
ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:
S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ
N º 125-126 GENER-FEBRER 2025
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA.
LA PODEU GAUDIR A LA XARXA I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.:
clubescacsskorpiosantasusanna
CELEBRÀN EL SETSÉ ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!
MOLTES GRÀCIES PER LES MÉS DE 160 MIL VISITES I PER LA VOSTRE CONFIANÇA. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE!!!.
“EL CATALÀ ETS TÚ” DEFENÇE’L, VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA MARE!!!. PROHIBIDA DESDE 1716.!!!.
ENS COMPLAU ANUNCIAR-VOS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA “SILENCIS PLENS DE TU”. ATENCIÓ! SI NO LA TROVEU, QUE US EL DEMANIN.!!!.
SUMARI:
1- “ HISTÓRIES ESPORTIVES I ALTRES “ MAITE MASSONS
2- “ JO HE VIST ELS MAGS D’ORIENT “ JOSEP GARRIGA
3- “ SILENCIS PLENS DE TU “ JOSEP GARRIGA
4 “TAST D’ART Nº 1 “ JOSEP GARRIGA
5“ “CUINETA DE L’ÀVIA , CONILL AMB CALÇOTS” ROSA MUNUERA
6- “ AMOR “ JOSEP GARRIGA
7-“ “ MARE “ JOSEP GARRIGA
8 “ ART, MÚSICA, CONÇERT 5ª DE XOSTAKÓVITX DIRIGIT PEL GRAN DIECTOR BRUTONS, SANT CUGAT “ GAVINA
9- “ LA FORTALESA MÉS GRAN D’EUROPA ÉS A FIGUERES CATALUNYA “
10- “ AIXÍ GUANYA LES LLIGUES DE TOTA LA VIDA, EL MADRIT “,
11- “ ELS ANYS ÉS VIUEN “ GAVINA
12- “ TAST D’ART Nº 2 “. GAVINA
13 -“ AMISTAT “ JOSEP GARRIGA
14- “ CRIPTA DE SANTA EULALIA COOPATRONA DE BARCELONA, CATEDRAL DE BARCELONA “ GAVINA
15- “ ART FOTOGTÀFIC, CADA MATÍ EL SOL ENS REGALA UN NOU DIA “
16-“ ART TEATRAL, HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM, TEATRE PINEDA DE MAR “ GAVINA
17- “ SARDANA, LA MORENETE, VIDEO “ GAVINA
18- “ CATÀSTROFE D’UNA ESPECIE AUTOTITULADA SÀPIENS JOSEP GARRIGA
QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!
GRÀCIES AL VOSTRE SUPORT AVUI LA REVISTA SKORPIO CELEBRE ELS SETSE ANYS D’EXISTÉNCIA .I LES 160 MIL VISITES AL SEU BLOG.
UNA FORTA ABRAÇADA ESTIMATS LECTORS!!!
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PORTADA
POR
TADA
REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025
LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.
GUARDONADA EN POESIA.
ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:
16 ANIVERSÀRI!!!
GRÀCIES A TOTS VOSALTRES, CELEBRÉM ELS 16 ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.
Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, és publica desde 2009. Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.
“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”
El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.
Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.
A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.
Les vostres fotos i videos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge de la lletra i dels pensaments. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.
Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.
COL-LABORADORS:
MAITE MASSONS
ROSA MUNUERA
GAVINA
JOSEP GARRIGA
SALUT!!!
A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 1 " HISTÓRIES ESPORTIVES I ALTRES " MAITE MASSONS
HISTÒRIES ESPORTIVES I ALTRES
Fa unes setmanes va haver la notícia que la federació d’Euskadi de pilota basca podria competir directament en partits internacionals. Dit d’altra manera, no existeix la pilota “basca-espanyola” amb seu a Madrid com s’esdevé en qualsevol altre esport, només hi ha la basca i al País Basc. Com passa amb tots els esports del Regne Unit on hi competeix Anglaterra i també Gales, Escòcia i Irlanda del Nord. I sense problemes ni esgarips de Londres.
La notícia del diari afegia que també hi havia la possibilitat que si una federació existís abans que l’espanyola seria possible que podés competir internacionalment sense passar per Madrid. Perquè hi havia aquest apartat? Veiem-ho.
Els catalans van ser els primers a jugar a rugbi a Espanya (també van ser pioners a altres esports, evidentment), era el temps abans de la guerra civil. La federació catalana de rugbi va aconseguir entrar a la lliga internacional i hi competia sense problemes.
Va arribar la dictadura i, com va esdevenir amb altres esports catalans, la central i la representació “espanyola” es va moure a Madrid que considerava adient jugar internacionalment. Va demanar entrar a la lliga internacional de rugbi, però no era possible sense que algú que ja en fos soci, hi donés un aval. Madrid ho va demanar a la lliga catalana que va accedir i ho va avalar. Espanya va entrar i, acte seguit, va suprimir la federació catalana, que no va poder continuar jugant internacionalment, només podia ser “espanyola”.
Quan la democràcia va arribar, Catalunya va demanar la reparació de la injustícia, Debades! El govern a Madrid es va tancar en banda. Ara, aquest afegit sobre l’existència d’una federació anterior a l’espanyola, potser permetrà reparar la injustícia. Amb tot, no serà fàcil ni senzill.
Darrerament se n’ha parlat molt d’un palauet a París que el govern espanyol retorna al govern basc. Aquest palauet va ser comprat pel govern basc durant la guerra civil. La Gestapo (policia nazi) el va expropiar i el va regalar al govern de Franco. El PP ha protestat i considera que no s’ha de retornar el palauet francès . Allò que van fer els nazis i la dictadura espanyola ha de continuar, pel que sembla. S’acaba de votar a les Corts que es retorna, passats 50 anys des que Franco va morir!
Recordo el “papers de Salamanca”. ´Són un immens embalum de documents robats a punta de pistola pel franquisme a ajuntaments i particulars a Catalunya i València (potser també a Balears) i dipositats a Salamanca. Jo, amb molta ingenuïtat, vaig creure que un cop arribada la democràcia, el govern espanyol s’afanyaria a retornar el producte d’un robatori fet a mà armada. Va costar moltíssim que es retornessin els documents i mot de mica en mica. A Catalunya es va formar per aconseguir-ho la “Comissió de la Dignitat” que va ser una organització ciutadana que va haver d’insistir i insistir. A Salamanca l’alcalde socialista va convocar una manifestació en contra i Gonzalo Torrente Ballester des del balcó de l’Ajuntament va dir als salmantins: Lo que hay en el archivo es vuestro por derecho de conquista.
Els documents van tornar de mica en mica i encara no s’ha acabat la devolució. És aquesta l’Espanya impresentable que ara no vol l’anomenat “finançament singular”, que ja veurem que serà.
Maria Teresa Massons
Febrer 2025
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 6 " AMOR " JOSEP GARRIGA
"Amor"
Ara, en aquets instants,
neix un dia molt especial.
Diuen q'es el dia del amor,
sí, el dels enamorats.
No sé si aixó és gairabé així?.
Jo diría que l'amor,
no distingeix un día del altre.
La persona enamorada,
ho està cada día,
de la seva vida,
cada segon de la seva existéncia.
Des que va conèixer al seu ésser amat,
l'estima, el necesita de veritat.
Crec que tots i cadascun dels dies,
són els dies dels enamorats.
Jo sento a la meva pell,
una caloreta molt especial,
que perfuma l'aire com un pinçell,
una sensació sepulcral.
Per que la meva ment,
només la veu a ella
no te més pensament,
que els ulls de la doncella.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 7 " MARE " JOSEP GARRIGA
Mare"
De vegades les mares
actuen de manera sobrehumana,
inclús amb exageració materna d'estimació.
Hi ha alguns precedents que així ho identifiquen
i aquesta tesi verifiquen.
La mare és l'única persona capaç de donar la vida pels seus fills.
Per ella sempre és i serà prioritari
sobre cap altra qüestió o situació.
Al llarg de la història hi han infinitat de casos que així ho demostren.
Malgrat n'hi ha alguns de peculiars, no habituals,
en els quals aprofundirem.
Aquesta és una de les històries que he viscut de prop:
Sí, amics meus, a una mare jove se li va morir l'únic fill que tenia,
provocant-li estrès i depressió de per vida.
En una de les sortides amb les seves amigues
va fer amistat amb un noi molt jove
que per la seva edat podria haver nascut el mateix any que el seu fill.
Aquesta amistat va anar a més,
el seu feeling va esdevenir molt proper, fins i tot afectuós
i aparentment, un xic amorós.
Ell no sols la tractava com una amiga,
sinó que a poc a poc sentia alguna cosa més profunda per ella,
potser es trobava tan bé amb ella
que l'estimava com si fos una mare,
o inclús una novia o parella,
per descomptat sense sexe,
venia a ser com una estimació o amor platònic.
Ella el tractava quasi bé com si fos aquell fill que un dia va perdre,
doncs ell li recordava.
També li demostrava estimació, inclús amor,
però sense arribar mai al contacte sexual.
Tant és així, que un cop vaig conèixer-los
i vaig compartir la seva amistat
i no podria assegurar que amb temps no arribessin a ser parella.
En principi, sí puc assegurar que pel seu tracte,
raonament i contacte personal a mi en semblaven només mare i fill,
però mai posaria les mans al foc.
Qui sap si més endavant podria néixer un sentiment més profund
o bé diferent que els dugués a un terreny més carnal, inclús sexual!!!.
Estimat lector, ben mirat, aquest final potser que només sigui conseqüència de que com a autor,
atesa la meva afició literària i el meu subconscient ,
hi esdevingui possible un desenllaç irreverent.
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 11 " ELS ANYS ÉS VIUEN " JOSEP GARRIGA
“Els anys és viuen"
Que quants anys tinc?
què importa això..!!!
Em sento que puc fer el que vull i desitjo, sense por al fracàs o al que diran.…
Doncs tinc l'experiència
i la força de la convicció de les meves il.lusions ...
No hi vull pensar
quants anys tinc...
Uns diuen "que ja sóc vell"
I altres "que estic al punt"
Però no és l'edat que tinc,.
ni el que diu la gent,
i el meu cervell dicta,
sinó el que ell i el meu cor sent.
Tinc els anys necessaris per cridar el que penso, lluitar en fermesa
però amb l'interès de continuar
reconeixer errors i rectificar camins
Tinc l'edat en què les coses les miro amb més calma.
Tinc els anys en què els somnis i
les il•lusions es converteixen en esperança...
I què l'amor,
de vegades és una boja flamarada...
Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense por...
Doncs porto amb mi l'experiència adquirida
i la força dels meus anhels.
Ven mirat, els anys és viuen
en un sens fi d'esperança
com una cançó, com música sonen
farcits de constança.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 12 " TAST D'ART Nº 2 " GAVINA
"Tast d'art 2"
Que quants anys tinc?
què importa això..!!!
Em sento que puc fer el que vull i desitjo, sense por al fracàs o al que diran.…
Doncs tinc l'experiència
i la força de la convicció de les meves il.lusions ...
No hi vull pensar
quants anys tinc...
Uns diuen "que ja sóc vell"
I altres "que estic al punt"
Però no és l'edat que tinc,.
ni el que diu la gent,
i el meu cervell dicta,
sinó el que ell i el meu cor sent.
Tinc els anys necessaris per cridar el que penso, lluitar en fermesa
però amb l'interès de continuar
reconeixer errors i rectificar camins
Tinc l'edat en què les coses les miro amb més calma.
Tinc els anys en què els somnis i
les il•lusions es converteixen en esperança...
I què l'amor,
de vegades és una boja flamarada...
Tinc els anys que necessito per viure lliure i sense por...
Doncs porto amb mi l'experiència adquirida
i la força dels meus anhels.
Gavina
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 13 " AMISTAT " JOSEP GARRIGA
"Amistat"
La vida a la terra és un pas,
l'amor un miratge.
Però l'amistat és un fil d'or
que només es trenca amb la mort.
L'infància passa,
la joventut la segueix,
la vellesa la reemplaça,
l'amistat sempre neix.
La més bella flor
perd la seva bellesa.
Però una amistat fidel,
permaneix amb tendresa.
M'és fàcil recordar
la nostre infància
vam gaudir, riure, jugar
amb la joia de la inocència.
Ara el temps ha passat
Et dediques a la familia
com ho havies somiat
els nets són la principal companyia.
Et tinc molt present.
La nostre relació aprecio
la sento consistent
m'agrada aquesta sensació.
Viure sense amics,
és com una pàgina en blanc,
sense deixar records.
L'amistat ens fa rics
Si mai estic sol,
no m'acostumaré.
El contacte i la paraula,
sempre valoraré.
L'amistat dona alegria
és generosa en companyia.
El reflex d'un consell,
és el cant d'un ocell.
L'amistat és un fil d'or
que només es trenca amb la mort.
Josep Garriga
REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 125-126 GENER-FEBRER 2025 PÀG. 16 " ART. TEATRE, " HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM " PINEDA DE MAR. GAVINA
ART
TEATRE:
"HI HAURÀ UN SEPTEMBRE PER TOTHOM"
AUTOR FRANK BAYER
ACTORS: XAVI BASSES
J. MERCADER
TEATRE D'AFICIONATS
PINEDA DE MAR
EXCELENT INTERPRETACIÓ.
MOLTE MERDA!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)