REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 124 DESEMBRE 2024 PÀG. 1 " EL PAÍS ON VISC " MAITE MASSONS

EL PAÍS ON VISC Najat El Achmi, escriptora catalana nascuda al Marroc, ha dit al diari Ara (12-XII-2024): “ No soc europea de naixement, però agraeixo a l’atzar que m’hagi portat fins aquí, perquè no suportaria viure en un lloc mancat de llibertat, de drets, d’igualtat o de seguretat. Viatjant he entès que aquest és el meu nacionalisme, que dic democratista, per damunt de totes les coses”. Cada mes escric un article i de vegades veig clarament l’argument, veig que puc aportar una visió nova o diferent d’allò que tots sabem o coneixem, però avui quan hi pensava en assumptes diversos dels molts dèficits de la democràcia espanyola no hi avançava, no sabia què dir-ne. Però en llegir Najat El Hachmi me n’he adonat que hi coincidia, si no exactament en el que diu, sí en sentir que he tingut la sort de néixer dona i catalana. Entenc que hi ha països on les dones ho tenen millor: Suècia, Noruega i alguns altres, però tot i haver patit inconvenients a la meva infància, atès que els nois rebien més ajuda i més educació, ser dona m’ha permès lluitar per la injustícia i esdevenir feminista, en el millor dels sentits. I m’agrada ser catalana perquè estimo el país on visc (i on he nascut per atzar), encara que sé que no soc a una nació plenament lliure. Ser dona m’ha permès lluitar per combatre la discriminació per sexe i viure a un país nacionalment oprimit i també m’ha permès lluitar i tenir un “nacionalisme” dels bons, dels que no cerquen oprimir d’altres, perquè lluiten per ser lliures, res més. Sí, crec que estic al cantó bo de la història i que afortunadament visc a un lloc on m’he pogut desenvolupar com a persona i que té el mínim de democràcia que permet sortir al carrer sense por. Reconec que hi ha moltes, moltes persones d’aquí que ho tenen o han tingut molt difícil. Recordo a Tamara Carrasco que per fer una recerca a Google Maps sobre l’adreça de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia a Barcelona per tal d’assistir a una manifestació, va ser acusada de terrorisme, rebel•lió i sedició. No hi havia res, però va ser confinada un any i mig a la seva ciutat i després d’absolta per un jutjat, encara la Fiscalia va recórrer demanant set mesos de presó perquè el seu whattsapp convidant a la manifestació, podia “potencialment provocar desordres públics” (és a dir, no hi havia delicte, però ves a saber si podia produir-se hipotèticament) i avall que fa baixada. Com és sabut, Tamara Carrasco va ser absolta de manera definitiva, perquè no podia ser altrament. Dit d’altra manera, visc a un país on certes forces policials i certs jutges passen de la democràcia i dels drets fonamentals, i, amb tot, visc molt millor que a altres llocs, com ara, Síria, Rússia, Sudan, etc. També hi ha moltes persones que ho tenen molt difícil o no poden arribar a final de mes de manera raonable i hi ha moltes altres injustícies que si volgués enumerar no acabaria mai, mai. No hi hauria prou paper al món per escriure-les. Resumint: tinc molta sort de viure on visc, i vull lluitar fins a la fi perquè aquest món millori i tinc possibilitats, tot i que limitades, per fer-ho. Vull assumir aquesta responsabilitat i agraeixo poder fer-ho, amb goig. Maria Teresa Massons Desembre 2024