REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 121-122-123-SEPTEMBRE-OCTUBRE-NOVEMBRE-2024 PÀG. 1 " COPS D'ESTAT " MAITE MASSONS

COPS D’ESTAT Espanya és terra de cops d’estat o de reaccions violentes militars. Entre 1814 i 1981 va haver a Espanya més de cinquanta pronunciaments o cops d’estat militars. Si descomptem el període de guerra civil i dictadura franquista (40 anys), surt a un pronunciament o cop d’estat cada 2,5 anys de mitjana. És un rècord europeu i mundial, tot i que els països sud-americans, atesa l’herència colonial espanyola, ens segueixen de prop. Què és en essència un cop d’estat? És l’acció d’una minoria que té la força i la capacitat per subvertir l’ordre constitucional i imposar la seva voluntat, prescindint de la democràcia. L’acusació més corrent sobre la darrera lluita catalana per la independència és que els promotors són uns “colpistes”. Certament aconseguir la independència de Catalunya suposa infringir l’article de la constitució que declara que Espanya és una i indissoluble. Però perquè sigui un “cop d’estat” cal que prescindeixi de la democràcia i el “procés” va ser exquisidament democràtic: la consulta de novembre i el referèndum d’octubre en són la prova. Mal que pesi als espanyolistes. Ara, a l’Europa occidental això dels cops d’estat militars ja no es porta, no resulta políticament correcte, no queda bé i als dirigents polítics, especialment els espanyolistes, els agrada quedar bé, són europeus. Amb tot, la tradició pesa molt, hi ha coses a les que costa renunciar, molt especialment, quan es tracta de tenir poder i diners. Doncs a Espanya ara el que es fa és “el cop d’estat de vellut” (així es diu entre els entesos). Res d’armes, quan tenim jutges addictes col•locats en llocs estratègics. Tot va començar amb el dogma de la Constitució. Res de canviar la Constitució per adaptar-la, com se sol fer a altres països democràtics: el que cal és congelar la interpretació de la Constitució i així tancar qualsevol possibilitat de canvi democràtic que no convingui. I quan no n’hi ha prou, hom se salta la Constitució. Un cop s’han transgredit o ignorat les lleis aprovades pel Parlament o les Corts i també els drets fonamentals, ja tenim en marxa el cop d’estat. Exemples: Acusar els polítics catalans de rebel•lió tot i no haver violència (condició indispensable) perquè siguin jutjats pel Suprem amb la Sala Segona degudament controlada: els jutges Lamela, Llarena, Marchena i els fiscals... Amnistia aprovada per les Corts? Doncs en passarem perquè no la volem aplicar. Que el poder legislatiu decideix sobre les lleis i els jutges ens hem de limitar a aplicar-les? Això seria democràcia real a la manera d’Europa occidental. Normalment quan es prepara un cop d’estat cal provocar un clima d’inestabilitat, de malfiança de la política i dels polítics en general per fer desitjar a la gent “llei i ordre”, com sigui. En això la dreta espanyolista n’és mestra i ho practica amb les mentides que ara diem “fake news”, amb insults i acusacions i assetjaments a l’adversari que és vist com enemic. Atesa aquesta situació crec que hem de tenir molta cura de no col•laborar difonent comentaris i notícies falses que només volen destruir. Hem de ser molt curosos amb el llenguatge pel nostre bé i pel bé del país, perquè volem democràcia i responsabilitat. Ho hem de fer per nosaltres mateixos i pels nostres fills i pels nostres nets. Per tothom. Maria Teresa Massons Novembre 2024