dijous, 29 d’agost del 2024

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 118-119-120 JUNY-JULIOL-AGOST 2024 PÀG.1 " EL PROCÉS HA ACABAT " MAITE MASSONS

EL PROCÉS HA ACABAT? Recordo el Procés, l’esforçat camí cap a la independència. Va ser un temps de molta activitat i molta, molta esperança. No hi havia certesa, però es feia camí, s’avançava. Tot va començar amb la consulta sobre la independència a Arenys de Munt, va ser com el tret de sortida. I van venir més consultes i un dia de juliol em van dir que hi havia una reunió a Sant Pol. Vam anar tres persones de Santa Susanna. Vam entrar a un local a tocar de la riera on ja hi havia unes quantes persones i moltes més que anaven arribant. D’on veniu? De Santa Susanna... i venien de Sant Cebrià, d’Arenys de Mar, de Canet, de Calella, d’Argentona, de Malgrat, de Palafolls ... i de molts més llocs del Maresme. I ens ho van explicar: faríem l’Assemblea Nacional Catalana per aconseguir la independència. Al mes d’agost ja ens havíem constituït a Santa Susanna. I vam començar a caminar tots plegats. I van arribar les grans manis a Barcelona amb el lloguer d’autocars, amb un munt d’estelades. I vam celebrar la nostra consulta com arreu. I vam organitzar la cadena. Va ser un estiu de trobar-se cada setmana, de treballar-hi molt. Per la diada a les 9 del matí vaig pujar al campanar amb en Pere Nogueres i un voluntari de Molins de Rei a penjar l’estelada. Va venir gent de tota Catalunya i ho vam fer. I vam fer moltes més coses, moltes més, fins arribar al referèndum que es va fer a pesar d’Espanya. Va ser un gran dia... es van proclamar uns minuts d’independència al Parlament i va arribar la repressió espanyola que encara dura. I durarà. Aquest temps d’esperança ja no hi és. Els partits independentistes s’han barallat entre ells de manera absurda i continuada, el més important és posar bastons a les rodes als que poden prendre vots. I l’Assemblea Nacional Catalana se n’ha fet partidista, ha perdut aquella neutralitat tan desitjable i que tants fruits va donar. Ara som on som. El govern del President Aragonès va avançar les eleccions perquè li va resultar impossible continuar, perquè no hi havia manera d’aprovar un pressupost per motius que més endavant han esdevingut espuris. El President Illa és espanyolista i sempre va a favor del vent que bufa millor per a ell i per a Espanya. Amb tot, tots sabem que amb el PP seria molt pitjor: ni indults, ni amnistia, ni català al Congrés, ni moltes altres coses. Considero que el President Illa és un mal menor, perquè les votacions han anat com han anat, perquè s’ha perdut l’esperança. Paradoxalment hi ha una possibilitat que ara per un motiu de vots al Congrés a Madrid s’aconsegueixi més que el que en el seu moment va assolir el President Pujol, en aquell temps que a Madrid es parlava català íntim i en Jordi Pujol esdevenia “El español del año”. Ara tots sabem més. Tots hem après el pa que s’hi dona a Espanya i que compra a bon preu el sector dirigent de la judicatura i també d’altres institucions. Ara toca posar seny i adobar estralls per continuar caminant. Entre altres coses, que el català i altres llengües fossin oficials al Congrés per a alguns (PP i companyia) era el final del món i ara està assumit com la cosa més natural i possible. Tinc la seguretat que moltes altres coses s’aniran assumint. El camí serà llarg, però a Catalunya hem d’aprendre a no llençar-nos els plats pel cap a la primera i anar insistint i insistint perquè el maltractament financer cal dir-lo un cop i altre i molts altres maltractaments també. La croada contra el català amb la col•laboració eficaç dels jutges no ha acabat. I el President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ho ha dit: “la independència només es pot aturar amb la repressió”. És a dir, ho saben i nosaltres ho hem de saber: caminarem ver la independència amb idees clares, reclamarem el que ens pertoca i pel que fa al català s’ha acabat la submissió, perquè el parlarem sempre i a tort i a dret, tant ens farà que l’interlocutor sigui castellà o anglès o ves a saber què. El català serà indispensable per viure a Catalunya, esclar! Maria Teresa Massons Agost 2024

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada