REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 115 A 117 MARÇ A MAIG 2024 PÀG. 1 " SANT JORDI " MAITE MASSONS

SANT JORDI, FESTA CATALANA Les fòbies de vegades fan dir o fer tonteries i ... també mals més grans. La catalanofòbia no n’està exempta. El diari El Debate, va escriure el 23 d’abril d’aquest any: ”Sant Jordi: la tradició local que en realitat és una còpia del San Jorge universal”. Que Sant Jordi és un sant universal està fora de cap dubte, potser és el més universal de tots els sants cristians. Però que la universalitat és en funció del Jorge castellà (el Jordi català és tan local!). no és cosa clara: A França és Georges, a Anglaterra és George, a Alemanya és Jürgen, a Dinamarca és JØrgen, a Suècia és Göran, a Rumania és Gheroghe, a Rússia és Iuri, etc. A cada llengua o país varia el nom. Perquè Sant Jordi és tan universal? Sant Jordi era un soldat convertit al cristianisme martiritzat peles romans a Israel. Pel que sembla el martiri va ser miraculós, perquè se’l va intentar matar a través del verí, el foc i l’espasa, però un cop i altre continuava viu. Finalment li van tallar el cap i va morir. La seva tomba és a Lod (Israel) dins un monestir ortodox grec que té paret per paret una mesquita, atès que Sant Jordi també és venerat pels musulmans (a l’Alcorà es parla d’un tal Al-Khader que la tradició identifica amb Sant Jordi). Pel que fa a Europa, la seva devoció es va estendre sobretot arran de les croades. Els croats duien una creu a la roba (la que coneixem per Creu de Sant Jordi, vermella sobre fons blanc) i Sant Jordi es va aparèixer per ajudar a derrotar els infidels a Terra Santa. Les aparicions de Sant Jordi són abundoses i arreu, entre altres unes de nostrades: al comte de Barcelona Borrell II, quan lluitava contra Al-Mansur i també al rei Jaume I amb ocasió de la conquesta de Mallorca i la de València. Sant Jordi va esdevenir a l’Edat Mitjana patró dels cavallers que tenien com a funció principal fer la guerra i això va garantir-ne l’èxit i l’anomenada. Amb el temps va ser nomenat patró de Geòrgia, Aragó, Anglaterra, Lituània, Portugal, Rússia, Armènia, Gràcia, Malta, Canadà, Baviera, Saxònia, Hannover, Bohèmia, Sèrbia, Tirol, etc. i de moltes ciutats: Gènova, Venècia, Nàpols, Moscou, Beirut, Ljubliana, Alcoi, Montblanc, etc. Evidentment, Sant Jordi, amb noms diversos és un sant universal. El que és diferent i excepcional és la manera de celebrar-ho a Catalunya: és el dia dels enamorats, de roses i de llibres. És una manera meravellosa de celebrar una festa, no conec de millor. I recomanaria que altres llocs ens imitessin perquè en sortirien guanyant i molt. Els llibres per Sant Jordi van ser introduïts a principis del segle XX, perquè Cervantes i Shakespeare van morir tots dos un 23 d’abril. Pel que fa a les roses arrenca del costum medieval de regalar roses per Sant Jordi a les esposes dels consellers de la Generalitat. Com he explicat al començament, Sant Jordi va ser un màrtir, cosa molt corrent en molts sants i sembla que va ser cast, no se sap que tingués dona. És a dir, una vida bastant usual en els sants cristians. Però pel que fa als sants, hi ha alguna excepció. Hi ha un sant, Sant Mungo, gens universal atès que només és el patró de Glasgow (Escòcia). Va morir de mort natural desprès d’una vida d’èxit. Era un monjo que va venir d’Irlanda a predicar als pagans escocesos, els va convertir, va fundar Glasgow, en va ser bisbe i finalment patró de la ciutat. Va fer alguns miracles, com correspon a qualsevol sant, i el més famós va ser el següent: El rei de Glasgow es va casar amb una princesa que, ves per on, va tenir un afer amb un cavaller de la cort. Males llengües ho van explicar al rei i li van dir que la “prova” és que el cavaller tenia un anell que el mateix rei havia regalat a la reina. El rei va cridar l’esposa i li va demanar on era l’anell. - El tinc guardat, us el duré, va dir la reina. Tot seguit va anar a trobar el cavaller i li va demanar el retorn de la joia. - Ho sento molt, reina, però m’han arribat veus que com que el tenia, el rei sabria la nostra relació. I, per precaució, l’he llençat al riu Clyde. Podem imaginar el desfici de la reina que va anar a trobar el bisbe Mungo, que la va escoltar i li va recomanar que anés al riu a pescar un salmó. Que duia el salmó a la boca quan va ser pescat? L’anell, per descomptat! La història va tenir un final feliç i actualment a l’escut de Glasgow hi ha un salmó amb un anell a la boca. És a dir, Sant Mungo va fer un miracle per encobrir un adulteri! L’excepció de l’excepció dels sants cristians. Però no és conegut més enllà de Glasgow, és gens universal. Maria Teresa Massons Abril 2024