REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 112 DESEMBRE 2023 PÀG. 1 " INTERPRETAR? COMPENSAR? " MAITE MASSONS

INTERPRETAR? COMPENSAR? A LA Bíblia hi ha un precepte prou conegut: la llei del Talió, que s’enuncia així : “ull per ull i dent per dent”. Hi ha qui ho veu com quelcom cruel i punitiu i certament si en una baralla un ha perdut un ull, treure l’ull a l’altre contrincant fora cruel i ... absurd. Aquesta llei ha tingut diverses interpretacions a través dels segles, però atès que es una llei que es troba escrita al que se sol anomenar “Antic Testament”, és a dir, la Bíblia jueva, parlarem de la interpretació tradicional dels rabins. Per als rabins, ja al principi de la nostra era, aquest principi buscava només un càstig proporcional al fet esdevingut, que solia ser una compensació amb diners, tenint en compte les possibilitats del pagador i les conseqüències per a la víctima. No es referia solament a ulls i dents, evidentment, era relativa a qualsevol perjudici. I si fa no fa, això d’interpretar, no seguir la lletra escrita exclusivament, és el que acostuma a passar amb moltes disposicions legals que estan enunciades de manera no massa especifica o que els jutges i fiscals interpreten de manera abusiva en més o en menys. I si parlem de partits polítics... la interpretació pot ser molt i molt imaginativa. Això és el que s’està esdevenint amb la proposta de llei d’amnistia i l’espectacle tan agressiu de la dreta espanyola. Hem sentit dir que la intenció de la llei és aturar la repressió i encara que hi ha qui arriba a dir que implica posar el comptador a zero. Crec que a zero no esdevindrà mai o és que hi ha alguna intenció de compensar per tot el patiment i despeses que han sofert les persones repressaliades? Un cas evident és el de Tamara Carrasco que va ser detinguda sota l’acusació de rebel•lió, sedició i terrorisme (la Guàrdia Civil no s’hi va posar per poc!) i que després d’haver estat empresonada a Madrid i posteriorment obligada a no sortir de Viladecans durant un any, un mes i 16 dies va ser absolta. El 4 de juliol de 2023 va reclamar una indemnització de 24.660 € pel temps que no va poder sortir del seu municipi. L’afectació i patiment psicològics per ser empresonada i acusada de càrrecs ficticis no té compensació, ni en tindrà. I això val també pels acusats de l’operació “Judas” actualment amb càrrecs per terrorisme i que precisament per aquesta acusació, en principi, poden no rebre els beneficis de la futura llei d’amnistia. I tantes i tantes altres persones que han patit i que se sentiran alleujades per no continuant sent acusades, però pel que fa obtenir alguna compensació pel patiment i despeses (suposo que han necessitat l’assessorament d’advocats, per exemple), res de res. És per tot això que una cosa és aturar la repressió i altra “posar el comptador a zero”. No, a zero no quedarà. Sí que quedarà el nostre aprenentatge. La independència no és a tocar, malauradament. Hi ha però, una cosa important: el desig d’independència és majoritari entre la població catalanoparlant. Convé, doncs, fer catalanoparlants. Qui només parla castellà té com a capital del seu país Madrid, el seu univers cultural és castellà. Crec que cal acabar amb el costum de cedir quan a una reunió en català, surt una persona dient: “En español, por favor” i ens passem tot seguit al castellà perquè volem ser amables. Però, ves per on, som a Catalunya, no a Castella. Fa poc una persona provinent de Xile em va dir: Si todos los catalanes sabéis hablar español, porqué habláis en catalàn? Li vaig explicar que jo vaig anar a escola 11 anys (dels 5 als 16): vaig estudiar castellà actual, castellà medieval (el Mio Cid), castellà del segle XVII (el Quixot), llatí i grec clàssic, però vaig acabar sent analfabeta del meu idioma. I vaig afegir que els catalans no volem perdre la identitat, perquè no som castellans. Eliminar el català és exercir catalanofòbia. Altres vegades he explicat a una persona de parla castellana que aquí té tots els drets cívics, però hauria de poder triar entre integrar-se a Catalunya o no: si no sap català romandrà fora de l’univers cultural català. No vull ser jo qui li negui l’accés, ni l’elecció. Que sigui lliure per triar. Hi ha molta pedra a picar per assolir la independència, però no deixem de banda tot allò que es pugui fer. Fem catalanoparlants! Maite Massons