“Primavera“
No me n’he adonat,
la primavera ha arribat,
avui, d’amagat.
És com una explosió de la natura,
que inventa i procura.
És com si un jardí ple de flors,
confongués les olors.
Els colors s’incrementen,
les temperatures augmenten.
La llum del sol em confon,
la neu és fon.
El mar és transparent,
atrau a la gent.
La caloreta apreta,
sobre la robeta.
Les orenetes de bon matí, s’enfilen,
alegres, dansen i canten.
No sé que tinc,
no sé que em crema,
potser és la sang que s’altera.
Ara sí, ara entenc el que em passa,
és un bocí del teu cos,
que m’abrasa.
Tinc que continuar al teu costat,
aquestes sensacions han estat,
un goig que he notat.
Si la primavera és una estació,
crec que agafaré el tren amb
devoció.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada