ALDARULL,
BULLANGA, REBOMBORI, AVALOT
Tenim
un seguit de noms nostrats per parlar d’una protesta col·lectiva amb més
o menys desordre i més o menys violència. En tenim mots variats i nostrats
perquè s’han esdevingut aquestes
situacions un i altre cop a la nostra història, des dels avalots medievals contra
els jueus (incloïen morts), fins els rebomboris del pa amb crema de les
barraques de venda del segle XIX i a les bullangues pels drets dels treballadors....
Barcelona i tota Catalunya en sabem massa d’això.
I encara cal afegir les guerres dels remences i les guerres carlines.
Darrerament el que es duia eren les grans manifestacions estil “ni un paper a
terra”, ni trepitjar la gespa, pares amb nens petis a coll i gent gran amb bastó
i un servei d’ordre que feia que la policia s’ho mirés amb complaença i
tranquil·litat. Ara per ara, sembla que això s’ha acabat i la pandèmia hi ha
ajudat.
No estic d’acord amb manifestacions
violentes, no les vull i les condemno, però entenc, comprenc.
En Pablo Hasel és un raper de no gaire volada
que diu algunes coses que trobo inacceptables, molt especialment en les formes,
però ha estat enviat a la presó per “injúries a la Corona” i això és
inacceptable. És inacceptable perquè el dret a la llibertat d’expressió
d’artistes i dels no artistes (artista no pot ser equivalent a impunitat,
esclar) no pot acabar quan es critica la monarquia espanyola. El Tribunal
Europeu de Drets Humans, d’obligat compliment
a Espanya, perquè així l’Estat ho ha signat solemnement, ja s’ha
pronunciat: això no pot ser un delicte.
I que ha fet el Govern espanyol? Ha complert
la seva obligació i ha tret aquest “delicte” del Codi Penal immediatament? No,
ha decidit no fer res, deixar passar el temps, a l’igual que amb la “taula de
diàleg” i tantes altres coses.
I encara hem hagut de sentir al President del
Govern espanyol que Espanya és una democràcia plena i per això la violència és
inadmissible. L’1 d’octubre va ser un
referèndum estil “ni un paper a terra” i va haver violència procedent d’Espanya
(devia ser “admissible”, oi?). Feia temps que ens havien dit i redit que “sense
violència es pot parlar de tot”: 40 lleis del Parlament català han estat abolides o substancialment modificades pel
Tribunal Constitucional, la justícia s’ha dedicat a fer i desfer i no necessito
portar exemples. I la prohibició de parlar pacíficament sobre independència al
Parlament?
És dolenta la violència? De vegades sí i de
vegades no. Si algú em vol matar, tinc dret a defensar-me, és una violència
justa i la policia, si està justificat, pot emprar la violència, esclar. Passa
el mateix amb la guerra, hi ha guerres d’agressió imperialistes injustes i hi
ha guerres de defensa, justes.
A Espanya s’esdevenen coses gravíssimes i
ningú no s’exclama ni protesta: el Consell General del Poder Judicial té el
mandat caducat, però el PP ho va bloquejant
i allargant per continuar posant els jutges a conveniència, jutges de dreta
reaccionària “unionistes”. Ningú es manifestarà per això tot i ser gran part de
la causa del que estem patint: presos polítics, exiliats, condemnes per
terrorisme o enaltiment del terrorisme que són la vergonya de la democràcia.
Anem passant.
Maria Teresa Massons
Febrer 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada