74
El mar i jo”
Què l’home no pugui gaudir
de llibertat a la terra desde que és nascut en ella.
Què s’inventin guerres o
virus per eliminar persones.
Què l’hipocresia domini la
societat.
Què els polítics siguin
paràsits i una lacra social
Què la felicitat la portem a
la pell i la gent la continua buscànt.
Què la corrupció sigui el
denominador comú del dia a dia.
Què la justícia sigui
eclipsada per la legalitat de l’injusticia.
Què la llei dels homes no
trobi l’equilibri o potser ni el busqui.
Què la violència domini
l’existencia.
Què el seny, la bona fe,
l’estimació, siguin qüestionats per l’enveja.
Què no és valori l’eficacia,
la destresa, la creació, i sí la destrucció!.
Què tinguem recanse,
por,vergonya,o creiem que ens fa més dèbils i ens costi dir; t’estimo.
La resposta està en el va i
bé de les corrents marines
i el lliscar de les seves ones amb influencies divines.
Jo diria que el mar va
neixer amb mi, o jo vaig neixer en ell.
Una nit en el Serrallo de Tarragona, tocànt mar
van apareixer uns ulls curiosos per veura món.
El primer que varen veura, va ser el blau vert
del nostre mar,
i es van enamorar.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada