80 El
Supremo inhabilita a Nuet por desobedecer al Constitucional
La condena
echa por tierra los argumentos que esgrimió durante el juicio celebrado el
pasado marzo, en el que sostuvo que no estaba de acuerdo con las 'leyes de
desconexión'
De fet, Nuet
(polític tradicional, conservador) té un futur assegurat a Esquerra, el nostre és un país extraordinari on un
polític pot afirmar que ha lluitat contra la independència “des de dins” i, no
obstant això, continuar formant part d’un partit independentista.
Perquè quan
algun polític és acusat de caure en contradicció o actuar per cinisme, ja se
sap, els apologetes de la bona gent diuen que tot això s’ha afirmat davant un
tribunal i que tota estratègia de defensa és legítima. Els cambis de semarreta són freqüents en els
polítics?.
L’argument
és extraordinari, explicita perfectament que les conviccions han passat a un
terreny menor quan es tracta de fer retòrica.
De fet, si
Junqueras i dàltres ja van dir que allò de l’octubre (el referèndum, vull dir)
era una cosa més aviat declarativa i política, doncs ja em diràs què recoi han
de dir els pobres membres de la Mesa del Parlament. Si els líders jugaven de
farol, què faran els experts en això de canviar de jaqueta!
Nuet ha
jugat la carta de l’espanyol exemplar i això tampoc li impedirà presentar-se a
futures eleccions fent de patge de la brigada de l’anar empenyent i del si tu
l’estires-fort-per-aquí com un pepito.
Aquesta és
la gràcia del processisme: haver declarat davant d’un tribunal espanyol t’exonera
de qualsevol convicció política i et regala una carta de relativisme moral que
ja la voldrien els neoliberals més ardits.
Té gràcia,
perquè davant de tanta muntanya russa de farsants la judicatura espanyola fins
i tot s’està permetent tenir tanta magnanimitat com els electors catalans i les
elits de la nostra estimadíssima ineptocràcia. Ara que ha dit haver lluitat
contra la independència, no m’estranyaria que en vuit mesos a Nuet li acabi
tocant una conselleria feta a mida dins del Govern Aragonès.
Als nostres
reprimits, ja se sap, cal tractar-los amb l’escalf que mereixen. Quanta
dignitat, Nuet, quant tró i quanta autonomia!!!. Déu n’hi dor!!!
