REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 SUMARI

ATENCIÓ!!! ESTIMATS LECTORS:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 73  LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. SEPTEMBRE 2020.

LA PODEU GAUDIR EN EL GOOGLE, FACEBOOK, ETC. I AL VOSTRE MÒBIL. TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.: club escacs skorpio santa susanna

CELEBRÀN L’ONZE ANIVERSARI SKORPIO, FEM MENCIÓ AL NOU SISTEMA DEL BLOG QUE US PERMETRÀ GAUDIR TAMBÉ DE VIDEOS!

MOLTES GRACIES PER LES MÉS DE 80 MIL VISITES I PER CREURE EN NOSALTRES, EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE.!!!. VISQUE EL CATALÀ, LA NOSTRA LLENGUA!!!.

ENS COMPLAU ANUNCIAR-OS UNA NOVA EDICIÓ EN VERSIÓ DIGITAL EBOOK I FÍSICA DE L’ÚLTIMA OBRA D’EN JOSEP GARRIGA           “SILENCIS PLENS DE TU”. YA ESTÀ A LA VENDA!!!. TAMBÉ INFORMACIÓ DE LA SEVA PRIMERA PRESENTACIÓ PÀG. 00.

SUMARI:                                                                                                                             

00-“ ATENCIÓ! 1ª PRESENTACIÓ DE L’OBRA “SILENCIS PLENS DE TU” DE’N JOSEP GARRIGA. I LES LLIBRERIES ON LA TROVAREU.

0       “POESIA A MIDA” NOU SERVEI, ÚNIC EN EL MÓN LITERARI                                                                                                                          

1     ”TAN ET COSTA PARLAR EN CASTELLÀ”            MAITE MASSONS                                                                                                                                                                                  

2                 “ LA TARDOR “                                                JOSEP GARRIGA    

3-                “ DUDAS “                                                        ODALYS GÓNGORA     

4-          “CORONAVIRUS, PREVISIONS FI D’ANY 2020” NACIÓ DIGITAL                                                                          

5- “LA CUINETA DE L’AVIA, BAVARESA DE MADUIXA”   ROSA MUNUERA                                                                        

6-                “ ALTA MONTANYA “                                        JOSEP GARRIGA                                                                                                          

7-“DIFERENCIA ENTRE LOS POLÍTICOS ALEMANES Y LOS ESPAÑOLES”                                                

8-                “ NUEVA FRANJA SOCIAL”                              SANDRA PUJOL

9-                “ SINOPSI DE SILENCIS PLENS DE TU “       JOSEP GARRIGA                         10-  “ BANKIA, FUSIÓ CAIXA “ I LA JUSTICIA ESPANYOLA"                                            

11-              “ TÀNIA “                                                           JOSEP GARRIGA                           12-               “ NEIX EL PRIMER BANC CATALÀ, NOMÉS CATALÀ “                                          13-               “ BONA NIT GAVINA “                                      JOSEP GARRIGA                           14-   “ DOFÍ A 300 METRES DE LA PLATJA DEPINEDA”   GAVINA                      

15-   “ MUSEO D’ART DE GIRONA “                                    GAVINA                                      16-   “ TAST D’ART                                                                GAVINA                       

17-   “ ACUDITS “

 QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!                                                                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. PORTADA " NOMS I FOTOS COL-LABORADORS

 

73 PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 73 SEPTEMBRE 2020

LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME.

GUARDONADA EN POESIA.

ATENCIÓ!!! ESTIMATS AMICS LECTORS:

GRACIES A TOTS VOSALTRES,  CELEBRÉM ELS 11 ANYS DEL NAIXAMENT D’AQUESTA REVISTA. PRIVADA INDEPENDENT!!!.

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, personal i gratuïta, es publica desde 2009.  Éstà dirigida amb serietat i estimació a tot el públic, adult de totes les edads.

“LA NOSTRA JOIA ÉS LA NOSTRA LLENGUA”

El nostre objectiu entre d’altres,és fomentar el català.

Utilitzem les nostres paraules, no les olvidem.

A Barcelona capital, més q’el català és parla el barceloní.

ATENCIÓ! NOVA INICIATIVA DEL POETA JOSEP GARRIGA:

“POESIA A MIDA” NOU SERVEI ÚNIC EN EL MÓN LITERARI.

INFORMACIÓ A LA PÀGINA 0 D’AQUESTA REVISTA

I les vostres fotos a: “TAST D’ART” és un sutil contacta em l’art, amb la natura, amb l’escritura, amb la poesía. Vol ser una petiteta pasetjada per un món ón l’imaginació s’enriqueix de l’imatge i de la lletra. Esperem us agradi, ho si més no, us contagi d’amor!. També la trovareu en el Estats del Whatsapp.

Qualsevol sugerencia sèmpre será benvinguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS

ROSA MUNUERA

GAVINA

ODALYS GÓNGORA QUEVEDO  

JOSEP GARRIGA

 

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE DESINTERESADAMENT FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.

                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. 00 " ATENCIÓ ESTIMATS LECTORS 1ª PRESENTACIÓ DE "SILENCIS PLENS DE TU" DE'N JOSEP GARRIGA

 

Sinopsi de “Silencis plens de tu”:
Des que em vaig dedicar a escriure sempre he tingut tendència per la poesia.
La poesia acarona tot el que toquem, tot el que vivim és susceptible de poesia. La poesia és art, la poesia clàssica, tradicional, moderna, és coneguda.              A “Silencis plens de tu” amés, descubrireu una forma diferent, un nou estil, on la poesia creativa inventa, aflora arreu, però especialment en espais impensables, temàtiques on la ploma poètica mai s’havia atrevit explorar.       Tot allò que té una espurna de vida, de llum, d’aire, fins hi tot dins i fora de l’imaginació, realitat o ficció, pot ser poesia.

Considero que el món està dominat per l’amor i la poesia n’és filla.

“Silencis plens de tu” atesa l’experiència de l’anterior obra “Passions” ens descobreix nous camins, nous corriols per endinsar-se en el món de l’amor, del silenci, de tot allò que provoca sensibilitat, afecte, estimació als altres.                És com una injecció de vitalitat, de ganes de fer coses, de viure.                                  “La felicitat no cal buscar-la, la duem a la pell”.

Els silencis de vegades poden dir molt més que les paraules, un gest, una mirada, un somriure, un pensament, poden ser més reveladors que la paraula.

“Silencis plens de tu” és el manuscrit que intenta cantar, xiular, cridar als vents!      Emboliquem-nos en el convenciment que no hi ha res impossible.

Ficxeu-vos hi bé, si cada dia en aixecar-nos tenim il-lusions per fer coses ens sentirem més bé, amb més salut, amb més alegria, surarem, ens farà més joves, gairebé volarem. Visquem cada moment apassionadament!.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. 0 " POESIA A MIDA " SERVEI GRATUÏT, ÚNIC EN EL MÓN LITERARI. JOSEP GARRIGA

Estimats lectors:

Donada la complexa projecció i difusió de la literatura en general i catalana en particular a conseqüència de la pandèmia i les mesures de seguretat de Sanitat.

La Revista mensual Skorpio ha creat un nou espai únic en el món dins l'àmbit cultural:

"Poesia a mida"

L'escriptor Josep Garriga dedicat a la poesia catalana en l'ànim de que la cultura catalana no es vegi minvada pel caòtic any Coronavirus, realitzarà poesies a mida per la persona que ho demani.

Podeu fer-ho mitjançant el WhatsApp del tel/ 663552830.

Només teniu que dir per a quina persona la voleu dedicar, els seus anys i tendències.

 

Josep Garriga

  

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. 1 " TAN ET COSTA PARLAR EN CASTELLÀ " MAITE MASSONS

73 TANT ET COSTA PARLAR EN CASTELLÀ?

 

Una persona de Santa Susanna un dia em va dir: Quan parlo castellà m’entortolligo.

 

Dit d’altra manera: li costava parlar en castellà, funcionava perfectament en català, cosa normal, atès que vivia a Catalunya, com un castellà que visqui a Castella, només que aquest darrer en català no s’entortolligaria, no en sabria dir un mot.

 

No és el meu cas, parlo català i visc a Catalunya i també domino molt bé el castellà, i quan soc a Madrid el faig servir sense dificultat i amb gust, igual que el francès quan soc a París o l’anglès quan soc a Londres.

 

Quan soc a Catalunya o al País Valencià o a les Illes em costa parlar castellà, i molt.

 

Carme Junyent acaba de publicar un llibre:” El futur del català depèn de tu”[1] on explica perquè li costa parlar en castellà:

 

Em costa perquè sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua

Em costa, perquè fent-ho, cedeixo a l’imperialisme lingüístic [del castellà]

Em costa perquè trenco amb tot allò que m’han transmès

Em costa perquè cada vegada que NO parlo en català, porto la llengua cap a un camí de no retorn.

 

Fa un any em vaig trobar malament i vaig anar al metge, em va rebre una metgessa substituta i en començar a parlar em va dir:

 

-          “Hable castellano y la entenderé mejor, lo digo por su bien”

 

Amb febre i malestar resulta difícil reaccionar i em vaig passar al castellà, però em vaig sentir humiliada, mal atesa a casa meva. En acabar, em va dir: “Cal parlar els dos idiomes, cal ser bilingüe”.

 

No vaig dir res i vaig marxar, però em vaig sentir indignada: en primer lloc havia estat objecte d’un xantatge, perquè si parlava català, m’havien dit que jo seria responsable d’un mal diagnòstic mèdic i, en segon lloc, qui es mantenia en el monolingüisme castellà, em donava lliçons sobre parlar les dues llengües.

 

Ara, si mai em torna a passar, explicaré amb calma que el meu bé és protegir la meva salut física i també la psíquica, i això implica parlar la meva pròpia llengua i que, per tant, és la metgessa qui s’ha d’esforçar a entendre el que dic. I si parla del bilingüisme li diria que d’acord, ella l’ha de practicar, que no és una obligació meva exclusivament. No imagino un metge alemany no parlant castellà si exerceix a Madrid i un de català, tampoc.

 

El bilingüisme és una trampa i són els monolingües castellans qui el recomanen, això sí, es ben guarden de practicar-ho. A Catalunya es pot viure en castellà sense problemes i no es pot viure exclusivament en català. I, malament, si hom s’entortolliga amb el castellà, perquè se suposa que s’ha de sotmetre.

 

I no cal que em vinguin amb històries de que cal tenir bona educació i parlar castellà. Els castellanoparlants han de ser prou ben educats per no obligar un català a canviar de llengua. On s’és vist que qui ve de fora hagi de dir el que s’ha de fer als nadius? No diuen els castellans “Donde fueres haz lo que vieres”? Doncs, això mateix, que nosaltres mai imposem el català quan som a Castella.

 

He decidit viure a un país normal: només parlaré castellà amb un turista castellà, amb una persona que estigui de pas, com ho faig amb un d’anglès o de francès. Al capdavall som a Catalunya i això mateix és el que es fa a Madrid, es parla a tothora en la llengua del país, és perfectament “natural”. A més, segons les estadístiques, el 80 % dels habitants de Catalunya saben parlar català i entendre’l més del 90%. On és la necessitat de passar al castellà?

 

Encara més, si una persona vol viure a Catalunya prou temps, un any o més, vull donar-li la benvinguda al meu país, i si només li parlo en foraster (és el nom que el castellà rep a les Illes) li estic dient que no vull que un dia esdevingui català, jo vull que si vol viure aquí pugui deixar de ser foraster, que tingui la oportunitat d’integrar-se a la nostra cultura. No el discriminaré, l’ajudaré amb naturalitat a que parli català.

 

Mantenir la pròpia identitat és el dret més elemental i bàsic que tenim, si renunciem al català, si fem que esdevingui innecessari, si no el transmetem a les noves generacions, si no adquirim nous parlants, el català desapareixerà i en serem responsables, encara que això s’esdevingui de mica en mica.

 

Català, ara i sempre.

 

Maria Teresa Massons

Setembre 2020

---

[1]  Junyent, Carme i Zaballa Bel, “El català depèn de tu” Editorial La Campana, Barcelona, 2020 

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. 2 " LA TARDOR " JOSEP GARRIGA

 

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 73 SEPTEMBRE 2020 PÀG. 3 " DUDAS " ODALYS GÓNGORA

73 Dudas
¿Acaso aventurarte no es lo que buscas? ¿Y escuchar otros toques de
campanas que sacudan tu alma? ¿El mirar horizontes insospechados y exclamar
localmente que eres libre?
Seguridad indebida, no te apresures, hay debilidades que te detienen y
aunque quieras escapar, la cobardía rebasa al instinto...
¡Detente, no debes!

Odalys Góngora Quevedo
Holguín - Cuba

Derechos reservados de autor.