dijous, 23 de gener del 2020

REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 6 " IMAGINAR " JOSEP GARRIGA


65 IMAGINAR

L’imaginació és lleugera,
és portadora de fluïdesa,
és  una virtut  transparent,
està al avast de tota la gent.

No t’he cos,
és intocable.
Qui lassaboreix
l’aprofita,
la gaudeix.
la disfruta.

Imaginar et fa somniar.
Amb ella sens la vida més aprop,
et sents capaç de tot,
fins hi tot.

D’aconseguir viure,
en un món maravellós,
on no hi ha res imposible,
on tot és posible.

En el que l’existencia
és un tressort inconmensurable.
En el que les estrelles,
se senten petitetes.

En el que la brillantór,
de l’imaginació,
les eclipsa.

No sé jo si seré capaç,
d’aconseguir imaginar,
musicar una rosa,
que somrigui,
quan la miri.

Que em fagi sentir i vibrar,
a l’escoltar,
a l’estimar,
a l’imaginar.

Josep Garriga


REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 7 " L'EUROCAMBRA IGNORA LA JEC. I RECONEIX L'ESCÓ DE PUIGDEMÓN I COMÍN " ALBA SOLÉ



65 L'Eurocambra ignora la JEC i reconeix l'escó de Puigdemont i Comín
Alba Solé
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 6 de gener de 2020
2 minuts

El Parlament Europeu ha decidit reconèixer com a eurodiputat tot i la resolució de la Junta Electoral Central. En un comunicat emés aquest dilluns, el Parlament Europeu ha informat que en la sessió del proper 13 de gener espera que  Carles Puigdemont i Toni Comín prenguin possessió del seu escó com a europarlamentaris. 
"Seguint la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 19 de desembre del 2019, durant la sessió plenària del 13 de gener del 2020, el Parlament Europeu prendrà acta de l'elecció com a diputats europeus de Toni Comín, Carles Puigdemont", indica el breu comunicat. 


REVISTA SKORPIO GENER 2020 PÀG. 8 " LA CUINETA DE L'AVIA, SALMÓN AL LIMÓN " ROSA MUNUERA


65 LA CUINETA DE L’AVIA SALMÓN AL LIMÓN

Salmón al limón con espinacas.
Ingredientes:
-Filetes de salmón (dos por comensal)
-romero
-5 limones
-espinacas frescas
-una cebolla
2 patatas.

Preparación:
Cocinamos al vapor la patata y las espinacas y reservamos.
Exprimímos los limones y dejamos el salmón repossar en el jugo.
En una sartén con un chorrito de aceite, pochamos la cebolla.
Cuando cambie el color, añadimos las espinacas y removemos un minuto para que los sabores se lliguen.
En otra sartén engrasada previamente, sellamos el salmón entre dos y tres minutos por cada lado.
Añadimos el resto de zumo de limón y decoramos con algunes rodajas.
Buen provecho.

Rosa Munuera

REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 9 " JO HE VIST ELS MAGS D'ORIENT " JOSEP GARRIGA


65 Jo he vist els Mags d’orient"

Era una nit de mags
de fa ja molts i molts anys.

Abans d'anar al llit,
vaig sopar més aviat.
La mara digué que els nens
havian d'anar a dormir d'hora,
per que els mags puguesin acabar abans que es fes de dia.
Em va costar agafar el son
pensant el que em deixarien.
L'any anterior em van portar una pilota de goma i ninots petits de fusta de diferents colors,                                       que em van fer molt content, i axí, amb aquest pensament, em vaig adormir.
Recordo que a mitjanit em vaig despertar.
La porta de l'habitació era mitj oberta i entrava la llum del mejador.
De sopte veig la capa d'un mag que estava deixant coses sobre la taula.
No em van faltar ganes d'aixecar-me i anar-ho a veure, però no em vaig atrevir,
vaig pensar "ull no sigui que em veure'm despert se'n vagin i no em deixin res".
Em vaig quedar amb els ulls ben oberts, fins que es va apagar el llum.
Il-lusionat pel que seria em vaig quedar adormit.
Al matí, en despertar-me, més que no pas recordar el que vaig veura (o somiar), vaig anar corrents al menjador per veure el que m'havien deixat els mags damunt la taula.
Encare que fos poc, per a mi qualsevol cosa em feia feliç, i deseguida em posava a jugar.
La mama em va dir que els mags eren pobres i portaven tot el que podien, però ho feien amb tot el cor per fer feliços als nens.
Li vaig dir que estava molt content amb el que m'havien portat i també li vaig explicar que els havia vist.
En dirli aixó es va mostrar sorpresa, com extranyada,
però li vaig dir que no es preocupés, que no em vaig moure del llit, ells no em van veure, per tan no es van enfadar.
L'any vinent tornaràn!.

Josep Garriga.

REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 10 " CATALUNYA COM A NACIÓ AVUI COMPLEIX 1032 ANYS!!! " GAVINA




65 CATALUNYA COM A NACIÓ AVUI COMPLEIX 1032 ANYS!!!

Tal dia com avui, l'any 988 Borrell II trenca el vassallatge amb el rei franc; els comtats catalans esdevenen sobirans i passen a encunyar moneda. Que no ens enganyi ningú, som una de les nacions més antigues del món. Catalunya, com a Nació, avui compleix 1032 anys!

Gavina

REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 11 " DÉFICIT FISCAL CATALÀ 16.800 MILLONS D'EUROS ANUALS QUE NO TORNEN " ROGER TUGAS



65   16.800 MILLONS D'EUROS ANUALS QUE NO TORNEN DÉFICIT FISCAL CATALÀ

Cinc dades per comprendre la magnitud del dèficit fiscal català
Els recursos que es paguen a l'Estat i no tornen equivalen a tota la despesa social de la Generalitat o a quatre cops el forat de les pensions catalanes, i podrien finançar un rescat bancari cada quatre anys
per Roger Tugas Vilardell , 11 de gener de 2020 a les 08:55 | 
Catalunya va patir un dèficit fiscal d'uns 16.800 milions d'euros anuals el 2015 i el 2016, segons ha fet públic aquest divendres el Departament d'Economia i Hisenda. Ara bé, fins a quin punt aquesta quantitat és rellevant? Oferim diverses equivalències per comparar amb elements tangibles aquestes magnituds que cada any s'abonen en impostos i cotitzacions i no tornen.



Sigui com sigui, tal com es pot veure en el gràfic superior, la quantitat ha crescut progressivament des dels 2.465 milions del 1986, amb un sobtat increment de més de 5.000 milions en el tombant de segle i mil·leni. Aquest, en tot cas, és el càlcul amb el mètode de flux monetari, el saldo net d'ingressos dels catalans en relació a les transferències, inversions o prestacions que s'abonen al país.


​Un altre mètode de càlcul -també representat en el gràfic- és el de càrrega-benefici, el qual té en compte l'impacte teòric que té una despesa, es faci on es faci -via segons la qual moltes inversions a Madrid repercuteixen positivament a la resta de l'Estat, especialment en relació als ministeris i altres poders centralitzats-. Si s'observa l'evolució en relació al percentatge del PIB, però, el dèficit fiscal és força constant, a l'entorn del 8% calculat per flux monetari o del 6%, per càrrega-benefici.



1. Finançar tot el pressupost UE o el rescat bancari: El dèficit fiscal dels darrers deu anys, del 2007 al 2016, suma 158.533 milions, una xifra molt similar a tot el pressupost de la Unió Europea del 2020, la qual preveu gastar 153.570 milions. Igualment, el Tribunal de Comptes va determinar a finals de novembre que el rescat bancari espanyol tindria un cost per a les arques públiques de 66.577 milions. El podria haver finançat el dèficit fiscal català d'entre 2013 i 2016, període en què va acumular 65.667 milions.


2. Tota la despesa social de la Generalitat: Els 16.801 milions de dèficit fiscal de 2016 són una xifra quasi idèntica als 16.923,7 milions que van gastar aquell any els departaments socials del Govern: Salut (9.495,6 milions), Ensenyament (4.729,3 milions) i Benestar Social (2.698,8 milions). La despesa social de la Generalitat, per tant, podria duplicar-se si s'hi dediquessin tots els recursos del dèficit fiscal.

3. Quatre cops el forat de les pensions: La dificultat per quadrar els comptes de la seguretat social porta de cap el govern espanyol. A Catalunya, la seguretat social va gastar 5.208 milions més que allò ingressat el 2016 i 4.658 milions més, el 2015. Malgrat tot, el dèficit fiscal patit en la resta de partides podria compensar amb escreix aquest forat, ja que és, respectivament, 3,8 i 3,7 cops superiors al dèficit d'aquestes prestacions. No sembla que una seguretat social catalana hagués de patir massa per trobar els recursos i no haver de recórrer a l'endeutament.


4. TV3, el català i l'acció exterior: L'unionisme acostuma a disparar sovint contra el cost de TV3, la normalització lingüística o les delegacions catalanes -i la resta de relacions internacionals- de la Generalitat perquè afirma que suposa un dispendi exagerat. El cert, però, és que el 2016 van suposar, entre les tres partides, una despesa total de 258,4 milions. El dèficit fiscal d'aquell any amb l'Estat podria finançar 65 cops aquella quantitat.

5. Molt més que la reforma fiscal: El 
Govern i els comuns han pactat una reforma fiscal per ingressar 542,6 milions, la qual inclou canvis en IRPF o successions, però també un nou impost verd i hi computa l'impost als vehicles contaminants, ja previst prèviament. Si s'exclou la recaptació d'aquest darrer tribut, que no és fruit de l'entesa sinó anterior, l'impacte un any normal -amb totes les mesures plenament aplicades- hauria de ser de 387 milions. Una xifra notable, tot i que és 43,4 cops major el dèficit fiscal del 2016.

En tot cas, cal tenir en compte que tant la balança fiscal per flux monetari com per càrrega-benefici estan ajustades per ingressos, és a dir, com si l'exercici s'hagués tancat amb equilibri pressupostari, per tal que el dèficit o superàvit -que es compensarien amb futurs majors impostos o despeses- no distorsionin els resultats d'un any concret -excepte en el punt 3, per analitzar el forat de la seguretat social, deficitària-. Si no es fes així, podrien donar-se resultats conforme tots els territoris tinguessin dèficit fiscal -un any de números verds, on s'ingressés més que no es gastés- o superàvit fiscal -un any de números vermells compensats amb endeutament.
 


REVISTA SKORPIO Nº 65 GENER 2020 PÀG. 12 " LA JUNTA ELECTORAL ORDENA L'INHABILITACIÓ DE TORRA " BERNAT SURROCA



65 La Junta Electoral ordena la inhabilitació de Torra
L'ens electoral no espera que el Suprem es pronunciï i deixa el president sense acta de diputat. Sis vocals fan un vot particular contra l'acord de la JEC
 per Bernat Surroca , 3 de gener de 2020 a les 18:05 | 
Quim Torra, al Parlament | Govern
Inhabilitació per la via ràpida. La Junta Electoral Central (JEC) ha ordenat retirar l'acta de diputat de Quim Torra per, d'aquesta manera, impedir que pugui continuar en el càrrec de president de la Generalitat. El tribunal electoral ha pres aquesta decisió en una reunió aquest matí després d'una llarga deliberació i sense esperar que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el recurs que la defensa del president va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del passat 19 de desembre.

El posicionament de la JEC contradiu la Junta Electoral de Barcelona (JEB), que fa uns dies va rebutjar inhabilitar el president. PP, Cs i Vox van recórrer la decisió i ara la JEC els ha donat la raó. L'acord de l'ens electoral (que podeu llegir íntegrament a continuació) desestima els recursos de JxCat i Torra, i conclou que en el cas del president es pot aplicar la "inelegibilitat sobrevinguda" per la condemna del TSJC. D'aquesta manera, ordena deixar sense efecte la credencial de diputat en el moment que es notifiqui l'acord també que la JEB declari la vacant com a diputat del Parlament.


La JEC s'empara en l'article 6.2 de la llei del règim electoral general. Aquest article diu que no es pot ser elegit diputat en cas de condemna per un delicte contra l'administració pública. Fent una interpretació molt àmplia d'aquest article es pot incloure el delicte de desobediència pel qual ha estat condemnat el president.

La majoria conservadora s'imposa


Segons la resolució, s'ha presentat un vot particular signat per sis dels vocals de la JEC: són Antonio Vicente Sempere, Maria Luz García Paredes, José Luis Seoane, Inés Olaizola, Consuelo Ramón. Consideren que la Junta Electoral no és competent per resoldre aquesta qüestió i que calia estimar els recursos interposats en aquest sentit. La majoria conservadora de l'organisme -format per 13 membres entre magistrats del Suprem i catedràtics de Dret- s'ha acabat imposant amb set vots favorables a la inhabilitació.
La decisió ara es pot recórrer a la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem, però paral·lelament el Parlament serà el responsable d'aplicar l'ordre de la JEC. La qüestió arribarà a la mesa i el ple haurà de votar si retira l'acta de diputat a Torra. En cas que així sigui, el president haurà de deixar el càrrec i el vicepresident, a dia d'avui el republicà Pere Aragonès, seria qui assumiria la presidència interina durant uns mesos abans que es convoquessin automàticament eleccions.

Aquests últims dies Torra s'ha mostrat ferm a l'hora de deixar clar que la JEC no el pot inhabilitar. En el tradicional missatge de cap d'any, el president va dir que no acceptaria que el tribunal electoral l'apartés del càrrec i, de fet, aquests últims dies ha retret a dirigents de JxCat que no hagin "plantat cara" a la possible inhabilitació.

Boye avisa d'una vulneració de drets 

Hores abans de la decisió de la JEC, Gonzalo Boye, advocat de Torra, ha advertit que el tribunal electoral pot provocar una "explosió descontrolada del sistema democràtic" si decideix, com així ha fet, inhabilitar el president. "Que un òrgan administratiu pugui destituir el president de la Generalitat és molt greu, és una trampa al sistema democràtic i s'estaria carregant tota l'estructura de funcionament", ha dit en una entrevista a Rac1.

Si finalment s'executa la inhabilitació dictada per la JEC, l'advocat ha denunciat que s'estarà privant Torra del dret a tenir un recurs efectiu a la sentència del TSJC. És a dir, es vulneraria el dret a la doble instància judicial, perquè Torra hauria estat jutjat pel TSJC i inhabilitat per la JEC abans que el Tribunal Suprem s'hagi pronunciat sobre el seu recurs.