divendres, 25 d’octubre del 2019

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 7 " PROCÉS CATALÀ " AIDA MORALES














62 PROCÉS CATALÀ
Víctimes de l'1-O presenten una querella contra l'Estat per «crims contra la humanitat»
Entitats i ferits per les càrregues policials del dia del referèndum demanen responsabilitats penals a Nieto, Pérez de los Cobos, Millo, Trapote i Gozalo
 per Aida Morales, 3 d'octubre de 2019 a les 12:11 | 
Càrregues policials a Girona | Carles Palacio
Les víctimes de l'1-O segueixen buscant justícia. Per això, segons han anunciat aquest dijous en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, estan disposats a arribar fins al final per tal de depurar responsabilitats per les càrregues policials que es van produir el dia del referèndum. Ara, nou afectats directes de la violència policial, conjuntament amb l'Associació d'Afectats de l'1-O, l'Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l'Associació Atenes de Juristes pels Drets Humans han presentat una querella per un "delicte de lesa humanitat" al jutjat d'instrucció central d'instrucció de l'Audiència Nacional.

La querella, segons han informat, s'adreça als principals responsables policials i ministerials del dispositiu. Es tracta concretament d'una acusació contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l'excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, entre d'altres, per "l'atac sistemàtic i planificat" contra la població civil. 
Aquest delicte es recull a l'article 607 bis del codi penal espanyol, i castiga aquells que han realitzat un atac a la població civil "per motiu de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics". Aquest delicte, han puntualitzat, no prescriu ni gaudeix d'immunitat, i els seus apartats de lesions i tortures comporten penes d'entre 12 i 15 anys -en el cas del primer- i d'entre quatre i vuit anys -pel segon-.

Un pla per "aterroritzar" la societat

Lluís Mestres, advocat de l'Associació Atenes, ha assegurat que l'Estat "va planificar aterroritzar una part de la societat civil amb un objectiu molt clar" i una metodologia també fixada i comuna a la major part els col·legis. Per tant, i malgrat que els agents haurien pogut realitzar l'acció sense ocasionar danys en molts dels centres, el patró va ser clar i "en una mateixa hora i de la mateixa manera", un fet que demostra que hi havia una "ordre superior". Conjuntament amb la querella, ha dit l'advocat, també s'han presentat proves audiovisuals de cadascun dels centres que reforcen la tesi de l'acusació.

"Hem analitzat més de 60 centres de votació, i el patró de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser clarament militaritzat", ha assegurat. El pla, segons Mestres, era complir en primer terme l'ordre judicial de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, però més enllà d'aquí, ha assegurat, es pretenia "organitzar un atac sistemàtic sense cap mena d'advertiment" per causar "pànic i terror, generar dany i que això provoqués un efecte contagi per desactivar la voluntat dels votants que aquell matí encara no havien votat". 
L'Estat es nega a investigar

Mestres també ha recordat que el 2 d'octubre del 2017 l'alt comissionat de les Nacions Unides ja va demanar que es fes una investigació global i independent sobre la violència que havia exercit la policia sobre els votants de l'1-O en el marc de l'Operació Copèrnic. El dia 9 d'octubre, per altra banda, el comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa també va sol·licitar el mateix. "Han passat dos anys i no s'ha fet cap investigació", ha lamentat l'advocat.

Per això, i més enllà de la desena de causes obertes arreu del territori, diversos afectats del territori, han promogut de forma simbòlica aquesta querella, presentada l'1-O -dos anys després dels fets-, i de la qual esperen resposta durant el proper mig any. El delicte, ha afegit el també advocat de l'Associació Atenes Jordi Farrés, es podria presentar tant a l'Audiència Nacional com a la cort internacional. No obstant això, el procediment obliga a presentar primer la querella a l'estat espanyol: "L'Audiència ha d'instruir el cas, i en cas que no ho fes, podria agafar la competència la cort penal internacional, a qui ja hem comunicat a través de la seva Fiscalia que hem presentat el procediment".

"Vaig tornar a néixer"

Virgínia Martínez, presidenta de l'Associació d'Afectats per l'1-O, ha demanat justícia i responsabilitat per un comportament policial que va vulnerar tots els drets. "Exigim saber qui va organitzar i manar que la policia espanyola i la Guàrdia Civil ens ataqués", ha declarat. I ha recordat que ella, com milers de persones més, estaven exercint dos dels drets fonamentals compresos en democràcia: la llibertat d'expressió i la participació política.

Més colpidor ha estat el relat d'Enric Sirvent, de Lleida, que ha assegura que va "tornar a néixer" ara fa dos anys, ja que l'atac dels agents policials li va provocar una parada cardiorespiratòria. "Jo estava allà i van començar a venir en tromba", ha precisat. "Van començar a donar-me cops, cops i cops, i mentre un em pegava, un altre em va pegar una forta puntada de peu als testicles; vaig sentir un dolor molt fort al cor i vaig caure a terra", ha continuat. Sirvent, que assegura que no pot explicar res més perquè el següent que recorda és despertar-se a l'hospital, va haver de ser traslladat amb helicòpter medicalitzat a la Vall d'Hebrón de Barcelona, on va estar onze dies a la UCI i 19 dies ingressat.

Gràcies als veïns del poble, que van anar a buscar el desfibril·lador de l'escola, van evitar la seva mort: "Jo abans tenia una vida. Aquest passat 1 d'octubre vaig fer dos anys". 

 Arxivat a:

Càrregues policials a Girona | Carles Palacio
AIDA MORALES, 03/10/2019

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 8 " CARGAS POLICIALES EN MADRID "




62 CARGAS POLICIALES EN MADRIDAsí cargó la Policía en Madrid contra los periodistas que cubrían las protestas pese a identificarse varias veces como "prensa" 
Las imágenes grabadas por 'Público' demuestran que las autoridades golpearon a los reporteros que asistieron a la marcha pese a identificarse como prensa. 


Momento de las cargas policiales de la Policía. Imágenes captadas por Público.
MÁS INFORMACIÓN
MADRID
PÚBLICO
Los altercados y las cargas policiales producidas en Madrid después de que un centenar de manifestantes trataran de cortar Gran Vía se han saldado con doce detenidos y al menos 26 heridos. Los enfrentamientos entre manifestantes y las fuerzas de seguridad se produjeron en torno a las 20.30, una hora después de que finalizase la marcha de unas 4.000 personas.
Uno de los momentos más tensos de la jornada se produjo cuando la Policía cargó contra los periodistas, pese a que estos se identificaban como prensa en todo momento. Las imágenes captadas por el colaborador de Público, Guillermo Martínez, así lo demuestran. 
Las cargas tuvieron su origen en Gran Vía, cuando varios centenares de manifestantes intentaron cortar esta avenida y la Policía Nacional cargó contra ellos. Posteriormente, los manifestantes cogieron sillas y mobiliario de una terraza de la madrileña plaza de Callao y los han arrojado contra los agentes.
  

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 9 " JO VAIG SER CAPÀÇ DE JURAR LA BANDERA ESPANYOLA " JOSEP GARRIGA


62 JO VAIG SER CAPÀÇ DE JURAR LA BANDERA ESPANYOLA!!!

Sí amics meus, malgrat tot ho tinc que reconèixer.
Jo Vaig tenir la barra de jurar la bandera espanyola!!!
Quan ho penso em donen ganes de vomitar!!!.
Intentaré no extendrem massa.
A cinc mil catalans ens van enviar a Sidi Ifni, i bueno, i vem tenir que anar, quin remei. Eran uns altres temps, temps del servei militar obligatori.
Per un cantó, no teníem alternativa, per un altra, era un repte.
Seriem capaços de tornar vius?.
Divuit mesos clavats, sense un sol dia de permis per a ningú.
No sé si va ser la joventut, l’ignorancia, la novetat, ho tot plegat.
Recordo que el que ens feia més gracia del jurament a la bandera, era la foto, per enviar-li a la novia.
Crec que si li preguntesim als que la vem jurar, si en aquest acta sentíem la patria, ho algo per l’estil?.
La majoria ens dirien que l’únic que sentien eran les ganes que tenien de gaudir el dinar extraordinari, festiu, que rebíem per ser un dia especial.
Ja us podeu imaginar el disgust personal i familiar que teníem tots per la pérdue de la nostre llibertat durant 18 mesos, temps que no ens va servir de res, tampoc vem aprendre res de res. Va ser un temps d’or, totalment perdut de la nostra vida.
L’únic record que ens queda és la pantomima de jurar un tros de roba!!!
Ara més que mai reflexiono, i no puc evitar sentir certa repugnància!!!

Josep Garriga



REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 10 " LA POLÍTICA ÉS UN ART I ELS POLÍTICS LA MÀFIA " JOSEP GARRIGA


62 La política és un art i els polítics la màfia!!!. 

-La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar-hi els remeis equivocats per que els problemes es fagin més grans. 

Ordinariament coneguda com Màfia!.
I quins son els encarregats de practicar la política? naturalment, els polítics!!!.

Çinc anys estudian lleis, per veure polítics sense estudis,
fent lleis!!!.

M'agradava més quan els lladres és tapaven la cara.
Ara porten traje i governen païssos!!!.

El Seny català durant segles ha sigut un etjempla arreu del món.
Saviesa, sentit comú, democràcie ven entesa, tolerància, participació i un llarc etcétera.
El poble català ha sigut, és i serà l'etjemple del seny a un alt nivell, a pessar de la presió, maltracte, etc. del Estat Espanyol en tots els terrenys i en totes les époques.
Que passa amb el seny dels polítics catalans?.
L'han perdut?, s'ha mot?.
L'Estat Espanyol els hi ha guanyat la batalla?
Han guanyat les cloacas del Govern Espanyol!!!
Mai hagués pogut pensar en una disbauge tan monumental en aquests moments tan fundamentals!!!.

Josep Garriga




REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 11 " IRONMAN CALELLA 2019 " GAVINA












62 IRONMAN CALELLA 2019

La cursa Ironman Calella 2019 amb més de 3.800 participants s'ha convertit en la primera de món!!!.

-Florian Angert, alemàn. Guanyador de la Ironman Calella 2019 amb 7,45,05h.

Segón: El campió del món Frederich Van Lierde, Belga amb 7,53,25h.

Com sempra, a les 22, 30h. després de més de 14 hores d'esforç, encara faltaven corredors esgotats, peró amb coratge per entrar a meta. Chapo!!!.

Cinquè: Miquel Blanchart, de Calella.

Gavina



REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 12 " EL QUE NO DIU LA CONSTITUCIÓ " MERCÉ BARCELÓ


El que no diu la Constitució
«Ens fem un mal favor quan per distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista, consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles»
 per Mercè Barceló, 4 d'octubre de 2019 a les 19:00 | 
Els autoanomenats partits constitucionalistes, atesa la seva autoproclamada defensa de la Constitució vigent, haurien de ser els primers defensors de l'estat de dret, això és , entre d'altres, del sistema de drets fonamentals, de la separació de poders, d'un poder judicial independent o de l'imperi de la llei. I això sense distinció de si aquest estat de dret s'invoca per defensar posicions pròpies o ideologies alienes.

La Constitució, per exemple, preveu una sèrie de garanties que preserven el dret de defensa dels detinguts, que ara s'han vist conculcades –anirem veient amb quin abast- en el cas de les detencions de set persones suposadament pertanyents a CDR (irregularitats en les entrades i registres, desconeixement de les acusacions, restriccions en la defensa lletrada, filtracions intencionades a una determinada premsa havent-se decretat el secret de sumari). En front d'això, els autodenominats constitucionalistes no només no han reclamat en aquest cas l'aplicació d'aquelles garanties sinó que, alguns, han arribat a inculpar aquestes persones detingudes atribuint-los-hi fets filtrats irregularment, bandejant, així, el dret fonamental a la presumpció d'innocència.


La Constitució, per exemple, reconeix la llibertat d'expressió com un dels drets que millor representen el pluralisme social i, per tant, l'espai del debat públic lliure. Els partits autoanomenats constitucionalistes, però, malden per restringuir-la quan del que es tracta és que no s'expressi el qui opina diferent d'ells. Tal és el cas de totes les demandes que han presentat per retirar llaços grocs, estelades o pancartes a favor dels presos polítics en edificis públics, com si el debat públic o la dissidència no fossin valors democràtics a protegir, sinó fonts de conflictes i d'enfrontaments entre ciutadans que fora millor erradicar en ares d'una desitjable convivència pacífica (i de pensament únic, que seria sense dubte el seu), i en nom d'una suposada neutralitat de les institucions. Però enlloc de l'ordenament jurídic trobareu que existeixi reconegut tal principi perquè en un estat democràtic, i així presenta l'espanyol el text constitucional vigent, ni els carrers ni les institucions són neutrals, sinó plurals. Per això, la retirada d'aquells símbols de façanes d'institucions públiques resulta inconstitucional per atemptatòria dels drets d'expressió i del lliure exercici del càrrecs públics que en elles ens representen.

La Constitució, per exemple, instaura un sistema de repartiment competencial entre Estat i territoris, que no està a l'abast de l'Estat modificar-lo unilateralment. No obstant, els partits autoproclamats constitucionalistes amenacen amb transgredir-lo si els que no pensen com ells segueixen entestats en defensar l'independentisme a Catalunya. El mateix president de Govern espanyol ha dit que serà culpa dels independentistes si s'aplica de nou l'article 155 CE, quan sap perfectament que el seu govern està en funcions i té dissolt el Senat (és el ple del Senat l'únic que pot aprovar les concretes mesures derivades del 11) i que, per tant, seria una aplicació inconstitucional de l'esmentat instrument coercitiu; o amenaça en aplicar-los la Llei de seguretat nacional per assumir –diu ell- les competències dels Mossos, quan també sap que la STC 184/2016 va descartar tal possibilitat (declarada una situació d'interès per a la seguretat nacional, l'estat assumiria la coordinació de les policies a través de la Junta de Seguretat, sense que Estat o Generalitat perdessin cap de les seves competències en matèria de seguretat).

I així podríem seguir amb tants i tants exemples –el més frapant: el de les actuals presons preventives de nou presos polítics en el sentit emprat pel Consell d'Europa- en els que els partits autoproclamats constitucionalistes s'erigeixen com a únics garants de la Constitució que, tanmateix, bandegen quan aquesta empara els seus adversaris polítics.
D'aquí que ens fem un mal favor quan per distingir entre unes ideologies i altres reservem el mot constitucionalista, consolidant la seva autoproclamació, a les forces nacionalistes espanyoles que declaradament han fet gala de defensar la unitat d'Espanya per sobre dels drets fonamentals constitucionals. Si ho fem, els ajudem a amagar sota una pàtina de legalitat el que estan disposats a defensar per sobre i en contra de la Constitució.

de reforma de l’Estatut andalús de 2007.





REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 13 " CASTELL DE SANTA FLORENTINA " CANET DE MAR. GAVINA




62 EL CASTELL DE SANTA FLORENTINA

El castillo de Santa Florentina es un antiguo edificio medieval del siglo XI situado en Canet de Mar (CataluñaEspaña), y está edificado sobre la planta de una antigua fortificación romana. Guadimir de Canet fue su primer propietario. En el siglo XVI, pasó a manos de Dimas Muntaner, cuya familia lo regentó hasta el cambio de propiedad a favor de la familia Capmany, propietarios del castillo en la actualidad. En 1908 fue sede de estancia de Alfonso XIII, que concedió a Ramon de Montaner i Vila el título de conde de Canet. En 1910, fue ampliado y reformado por el arquitecto modernista Lluís Domènech i Montaner. Su fachada contiene unas gárgolas realizadas por el escultor Carles Flotats i Galtés.
Castillo de Santa Florentina
Vista general
Localización
Tipo
Castillo
Época de construcción
Siglo XI
Uso actual
Casa particular
  Festival de Música Clásica
  Salón para actos públicos
Estado de conservación
Perfecto estado
Abierto al público
Si (con cita previa)
Catalogación
Bien de Interés Cultural
8 de noviembre de 1988
RI-51-0005232
Vista de uno de los muros góticos del castillo.
El castillo alberga una interesante colección de obras de artistas catalanes de comienzos del siglo XX, así como sus dos antiguas torres de defensa. La revista Architectural Digest. Las casas más bellas del mundo lo cita en el número de noviembre de 1998. Dice el artículo que
sorprende ver sus muros tan antiguos con un aspecto tan actual. A veces se la quiere visitar por lo antigua y a veces por lo modernista, pero un modernismo que respeta admirablemente los cánones góticos de la vieja construcción, como lo demuestran los muebles, las esculturas, los tapices, los cuadros, la porcelana, el vidrio y las armas que llenan sus estancias. El conjunto resulta armonioso, solemne y, al mismo tiempo, sorprendentemente vivo.
Architectural Digest. Las casas más bellas del mundo, noviembre de 1998
Actualmente, el castillo sirve como casa privada, aunque ha sido conservado como un museo, y alberga un Festival de música clásica que se celebra desde 1999 durante los meses de julio y agosto.
Aparece como escenario en la serie de televisión Juego de Tronos, representando Colina Cuerno, hogar de la Casa Tarly, familia de Samwell Tarly.

Gavina