62 PROCÉS CATALÀ
Víctimes de l'1-O presenten una querella contra
l'Estat per «crims contra la humanitat»
Entitats i ferits per
les càrregues policials del dia del referèndum demanen responsabilitats penals
a Nieto, Pérez de los Cobos, Millo, Trapote i Gozalo
Càrregues policials a Girona | Carles
Palacio
Les víctimes de l'1-O segueixen buscant justícia. Per això, segons han
anunciat aquest dijous en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, estan
disposats a arribar fins al final per tal de depurar responsabilitats per les
càrregues policials que es van produir el dia del referèndum. Ara, nou afectats
directes de la violència policial, conjuntament amb l'Associació d'Afectats de
l'1-O, l'Associació Advocacia per la Democràcia de Lleida i l'Associació Atenes
de Juristes pels Drets Humans han presentat una querella per un "delicte
de lesa humanitat" al jutjat d'instrucció central d'instrucció de
l'Audiència Nacional.
La querella, segons han informat, s'adreça als principals responsables policials i ministerials del dispositiu. Es tracta concretament d'una acusació contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l'excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, entre d'altres, per "l'atac sistemàtic i planificat" contra la població civil.
La querella, segons han informat, s'adreça als principals responsables policials i ministerials del dispositiu. Es tracta concretament d'una acusació contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, l'exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo, l'excap de la Policia Nacional a Catalunya Sebastián Trapote o l'excap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, entre d'altres, per "l'atac sistemàtic i planificat" contra la població civil.
Aquest delicte es recull a l'article 607 bis del codi penal espanyol, i
castiga aquells que han realitzat un atac a la població civil "per motiu
de la pertinença de les víctimes a un grup o col·lectiu perseguit per motius
polítics". Aquest delicte, han puntualitzat, no prescriu ni gaudeix
d'immunitat, i els seus apartats de lesions i tortures comporten penes d'entre
12 i 15 anys -en el cas del primer- i d'entre quatre i vuit anys -pel segon-.
Un pla per "aterroritzar" la societat
Lluís Mestres, advocat de l'Associació Atenes, ha assegurat que l'Estat "va planificar aterroritzar una part de la societat civil amb un objectiu molt clar" i una metodologia també fixada i comuna a la major part els col·legis. Per tant, i malgrat que els agents haurien pogut realitzar l'acció sense ocasionar danys en molts dels centres, el patró va ser clar i "en una mateixa hora i de la mateixa manera", un fet que demostra que hi havia una "ordre superior". Conjuntament amb la querella, ha dit l'advocat, també s'han presentat proves audiovisuals de cadascun dels centres que reforcen la tesi de l'acusació.
"Hem analitzat més de 60 centres de votació, i el patró de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser clarament militaritzat", ha assegurat. El pla, segons Mestres, era complir en primer terme l'ordre judicial de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, però més enllà d'aquí, ha assegurat, es pretenia "organitzar un atac sistemàtic sense cap mena d'advertiment" per causar "pànic i terror, generar dany i que això provoqués un efecte contagi per desactivar la voluntat dels votants que aquell matí encara no havien votat".
Un pla per "aterroritzar" la societat
Lluís Mestres, advocat de l'Associació Atenes, ha assegurat que l'Estat "va planificar aterroritzar una part de la societat civil amb un objectiu molt clar" i una metodologia també fixada i comuna a la major part els col·legis. Per tant, i malgrat que els agents haurien pogut realitzar l'acció sense ocasionar danys en molts dels centres, el patró va ser clar i "en una mateixa hora i de la mateixa manera", un fet que demostra que hi havia una "ordre superior". Conjuntament amb la querella, ha dit l'advocat, també s'han presentat proves audiovisuals de cadascun dels centres que reforcen la tesi de l'acusació.
"Hem analitzat més de 60 centres de votació, i el patró de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va ser clarament militaritzat", ha assegurat. El pla, segons Mestres, era complir en primer terme l'ordre judicial de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, però més enllà d'aquí, ha assegurat, es pretenia "organitzar un atac sistemàtic sense cap mena d'advertiment" per causar "pànic i terror, generar dany i que això provoqués un efecte contagi per desactivar la voluntat dels votants que aquell matí encara no havien votat".
L'Estat es nega a investigar
Mestres també ha recordat que el 2 d'octubre del 2017 l'alt comissionat de les Nacions Unides ja va demanar que es fes una investigació global i independent sobre la violència que havia exercit la policia sobre els votants de l'1-O en el marc de l'Operació Copèrnic. El dia 9 d'octubre, per altra banda, el comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa també va sol·licitar el mateix. "Han passat dos anys i no s'ha fet cap investigació", ha lamentat l'advocat.
Per això, i més enllà de la desena de causes obertes arreu del territori, diversos afectats del territori, han promogut de forma simbòlica aquesta querella, presentada l'1-O -dos anys després dels fets-, i de la qual esperen resposta durant el proper mig any. El delicte, ha afegit el també advocat de l'Associació Atenes Jordi Farrés, es podria presentar tant a l'Audiència Nacional com a la cort internacional. No obstant això, el procediment obliga a presentar primer la querella a l'estat espanyol: "L'Audiència ha d'instruir el cas, i en cas que no ho fes, podria agafar la competència la cort penal internacional, a qui ja hem comunicat a través de la seva Fiscalia que hem presentat el procediment".
"Vaig tornar a néixer"
Virgínia Martínez, presidenta de l'Associació d'Afectats per l'1-O, ha demanat justícia i responsabilitat per un comportament policial que va vulnerar tots els drets. "Exigim saber qui va organitzar i manar que la policia espanyola i la Guàrdia Civil ens ataqués", ha declarat. I ha recordat que ella, com milers de persones més, estaven exercint dos dels drets fonamentals compresos en democràcia: la llibertat d'expressió i la participació política.
Més colpidor ha estat el relat d'Enric Sirvent, de Lleida, que ha assegura que va "tornar a néixer" ara fa dos anys, ja que l'atac dels agents policials li va provocar una parada cardiorespiratòria. "Jo estava allà i van començar a venir en tromba", ha precisat. "Van començar a donar-me cops, cops i cops, i mentre un em pegava, un altre em va pegar una forta puntada de peu als testicles; vaig sentir un dolor molt fort al cor i vaig caure a terra", ha continuat. Sirvent, que assegura que no pot explicar res més perquè el següent que recorda és despertar-se a l'hospital, va haver de ser traslladat amb helicòpter medicalitzat a la Vall d'Hebrón de Barcelona, on va estar onze dies a la UCI i 19 dies ingressat.
Gràcies als veïns del poble, que van anar a buscar el desfibril·lador de l'escola, van evitar la seva mort: "Jo abans tenia una vida. Aquest passat 1 d'octubre vaig fer dos anys".
Mestres també ha recordat que el 2 d'octubre del 2017 l'alt comissionat de les Nacions Unides ja va demanar que es fes una investigació global i independent sobre la violència que havia exercit la policia sobre els votants de l'1-O en el marc de l'Operació Copèrnic. El dia 9 d'octubre, per altra banda, el comissionat de Drets Humans del Consell d'Europa també va sol·licitar el mateix. "Han passat dos anys i no s'ha fet cap investigació", ha lamentat l'advocat.
Per això, i més enllà de la desena de causes obertes arreu del territori, diversos afectats del territori, han promogut de forma simbòlica aquesta querella, presentada l'1-O -dos anys després dels fets-, i de la qual esperen resposta durant el proper mig any. El delicte, ha afegit el també advocat de l'Associació Atenes Jordi Farrés, es podria presentar tant a l'Audiència Nacional com a la cort internacional. No obstant això, el procediment obliga a presentar primer la querella a l'estat espanyol: "L'Audiència ha d'instruir el cas, i en cas que no ho fes, podria agafar la competència la cort penal internacional, a qui ja hem comunicat a través de la seva Fiscalia que hem presentat el procediment".
"Vaig tornar a néixer"
Virgínia Martínez, presidenta de l'Associació d'Afectats per l'1-O, ha demanat justícia i responsabilitat per un comportament policial que va vulnerar tots els drets. "Exigim saber qui va organitzar i manar que la policia espanyola i la Guàrdia Civil ens ataqués", ha declarat. I ha recordat que ella, com milers de persones més, estaven exercint dos dels drets fonamentals compresos en democràcia: la llibertat d'expressió i la participació política.
Més colpidor ha estat el relat d'Enric Sirvent, de Lleida, que ha assegura que va "tornar a néixer" ara fa dos anys, ja que l'atac dels agents policials li va provocar una parada cardiorespiratòria. "Jo estava allà i van començar a venir en tromba", ha precisat. "Van començar a donar-me cops, cops i cops, i mentre un em pegava, un altre em va pegar una forta puntada de peu als testicles; vaig sentir un dolor molt fort al cor i vaig caure a terra", ha continuat. Sirvent, que assegura que no pot explicar res més perquè el següent que recorda és despertar-se a l'hospital, va haver de ser traslladat amb helicòpter medicalitzat a la Vall d'Hebrón de Barcelona, on va estar onze dies a la UCI i 19 dies ingressat.
Gràcies als veïns del poble, que van anar a buscar el desfibril·lador de l'escola, van evitar la seva mort: "Jo abans tenia una vida. Aquest passat 1 d'octubre vaig fer dos anys".
Arxivat a:
Política, càrregues policials, referèndum, crims contra la humanitat, querella, Associació Atenes de Juristes pels
Drets Civils, Associació Atenes, procés català, 1-O, Associació d'Afectats per l'1-O, Associació Advocacia per la Democràcia
de Lleida
Càrregues policials a
Girona | Carles Palacio
AIDA MORALES, 03/10/2019
