dilluns, 27 de maig del 2019

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 8 " JA HO VA DIR EL POETA MARTÍ POL, REMOR "


Ja ho va dir el poeta:

«Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix»

Miquel Martí Pol

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 9 " EL CONFLICTE ENTRE ESPANYA I CATALUNYA " ALEX SHÖNBERGER


El conflicte entre Espanya i Catalunya pot agreujar-se aviat
Per
 -
26 d'abril de 2019
Prof. Dr. Axel Schönberger
Els catalans, en general, encara segueixen el joc dels espanyols i es deixen portar com anyells. Protesten contra el procés escandalós a Madrid, originat per motius polítics i no pas penals –aquest espectacle que trasbalsa qualsevol persona decent, que tracta els presos indignament i que vulnera els principis de l’estat de dret i els drets humans, és una vergonya no sols per a Espanya, sinó per a tota la Unió Europea, que sembla autoritzar-ho amb el seu silenci– un procés contra els seus dirigents polítics i representants de la societat civil catalana. Protesten només pacíficament, participen en les properes eleccions espanyoles i protagonitzen fins ara relativament pocs actes de desobediència civil, si es té en compte la mesura de les injustícies que pateixen des de fa anys.
Després del 28 d’abril del 2019, podria formar-se una coalició entre el Partit Popular, ara passat a l’extrema dreta, amb l’il·liberal partit Ciutadans, que en part tendeix a posicions d’extrema dreta, tolerada pel partit Vox declaradament proper al franquisme, una coalició que trepitjaria els drets humans del poble català encara més i de manera duradora. Es parla, entre altres coses, d’una suspensió del Govern català almenys per dues legislatures, en les quals Catalunya seria regida directament per Madrid, la repressió de les emissores catalanes de ràdio i televisió, una altra reducció de l’ensenyament en català, la supressió fàctica de l’Estatut català d’autonomia —que com a llei orgànica de l’Estat espanyol té categoria constitucional—, la censura de pàgines d’internet i de publicacions impreses, així com la persecució de més polítics catalans, que vulnera el dret penal. Tot això és el que volen els dirigents d’aquests partits espanyols si es produeix una victòria electoral dels partits de dreta espanyols.
Es tracta evidentment de subjugar i maltractar el poble català, fins que s’arribi al punt que els catalans es defensin també violentament contra la permanent violència i opressió per part dels espanyols, cosa que portaria a una operació militar a Catalunya, que sembla que és el que desitja la part espanyola, i que ja abans del primer d’octubre del 2017 estava preparada. Com que els catalans no han fet aquest favor als espanyols, sinó que a totes les formes d’opressió han reaccionat de manera expressament pacífica, tard o d’hora es poden produir aldarulls per part espanyola en els quals hi hagi víctimes catalanes. Qui segueix la premsa espanyola i els comentaris de persones privades a internet, tot plegat li recorda de manera aclaparadora l’estat d’ànim a Alemanya abans dels pogroms contra els jueus. La ràbia contra els catalans a la part espanyola és molt gran i la disposició a bombardejar i ocupar militarment Catalunya està evidentment molt escampada a una gran part de la població espanyola. L’odi, que aflora cada vegada més, és tan feridor que encara fa augmentar els partidaris de la independència de Catalunya. Fa temps que ja no es tracta de si Catalunya se separarà d’Espanya, sinó de quan i com passarà. La política actual de la Unió Europea sembla que va dirigida a estimular i tolerar una opressió violenta, militar si cal, del poble català. D’això, els dirigents actuals de la Unió Europea se n’hauran de responsabilitzar un dia davant de la història.
Pot haver-hi morts. Encara s’és a temps d’impedir la pèrdua de vides humanes. Però Europa calla, s’ho mira, i es fa còmplice de tot el que Espanya està fent actualment al poble català. Els fonaments morals de la Unió Europea, el respecte i el manteniment dels drets humans, es trenquen a una velocitat que només fa dos o tres anys ningú no hauria considerat possible. No és el Brexit, sinó el comportament neci dels més alts representants d’Europa i dels dirigents polítics dels estats nacionals europeus el més idoni per destruir fins al nucli el procés d’unió europeu i d’arrossegar pel fang els que fins ara eren els ideals i els valors de la Unió Europea. Una Unió Europea que autoritza massives vulneracions dels drets humans en un dels seus estats membres no la necessiten ni els pobles ni les persones d’Europa.
El suport tàcit d’Europa a les massives vulneracions dels drets humans a Espanya no deturarà a llarg termini la Revolució Catalana, però produirà danys irreparables en la Unió Europea i en els seus antics ideals. De la mateixa manera que es va disgregar la doble monarquia dels Habsburg a l’imperi d’Àustria-Hongria, vindrà el dia que la Unió Europea també es desfarà, si no canvia d’actitud en el darrer moment.
El missatge de la Unió Europea als pobles del món sembla ser clarament aquest: «No creieu en la universalitat dels Drets Humans! Si els demaneu pacíficament, ens en riurem i permetrem que encara us oprimeixin més! Com a Unió Europea només ens prenem seriosament disputes violentes, en les quals es vessi sang. Per això, vam donar suport a la declaració d’independència de Kosovo, però no als pacífics desigs d’independència en el cas de Catalunya, sinó que ben al contrari en tolerem la repressió. A més, els europeus estem autoritzats a criticar vulneracions dels drets humans fora d’Europa, però a tolerar-les en silenci quan són a dins. Ja que per als ciutadans de la Unió Europea no han de ser vàlids els drets humans fonamentals, perquè, com bé se sap, viuen en “Democràcies”».
El dret col·lectiu d’autodeterminació dels pobles va ser concebut per les Nacions Unides com a un mecanisme per evitar conflictes. Els estats europeus l’han reconegut damunt del paper, però el menystenen en la seva àrea de jurisdicció.
Potser aviat el poble català haurà de portar dol pels seus primers màrtirs. Quant de temps pot deixar-se provocar la nació catalana sense conseqüències? Pot venir altra vegada una guerra civil iniciada per Espanya que estremiria tota Europa? Ja fa temps que la comunitat internacional hauria d’haver intervingut i posat Espanya a ratlla. Evidentment per a molts, l’enorme mesura de les vulneracions dels drets humans a Espanya segueix sense ser gens clara.
Encara hi ha temps de reaccionar contra els foscos núvols d’una nova barbàrie que planen sobre Espanya, i impedir que Espanya s’allunyi cada vegada més del cercle dels pobles civilitzats. Però Europa s’ho mira i calla!











REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 10


La pensió mitjana supera per primer cop els 1.000 euros
Les de jubilació augmenten un 1,7% respecte a l'any anterior, mentre que la resta es mantenen estables
    
Les dones cobren un 39,1% menys de pensió que els homes | iStock
La pensió contributiva mitjana a Catalunya del desembre de 2018 supera per primer cop els 1.000 euros i se situa en 1.008 euros, xifra que representa un augment anual del 3,7%, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre de pensions contributives de la Seguretat Social a Catalunya al desembre de 2018 ha augmentat un 1,1% respecte a l'any anterior, amb 1.701.954 pensions. Aquest creixement anual, juntament amb el del 2017 (0,9%), són els més baixos dels darrers cinc anys. El nombre de pensions per cada 10 habitants es manté en 2,2 des del 2014.
Del total de pensions, 1.102.326 són de jubilació (64,8%), 387.248 de viduïtat (22,8%), 163.896 d'incapacitat permanent (9,6%), 47.086 d'orfenesa (2,7%) i 1.398 a favor de familiars (0,1%). El nombre de pensions de jubilació ha augmentat un 1,7% respecte a l'any anterior, mentre que la resta s’han mantingut estables.
Principalment les pensions pertanyen al règim general –RG– (78,9%) i al règim especial de treballadors autònoms –RETA– (18,6%). Aquests dos règims són els únics que han augmentat el nombre de pensions respecte del 2017, un 1,2% i un 1,0%, respectivament. Pel que fa a la pensió mitjana del desembre, la prestació mitjana del RG equival a 1,5 vegades la pensió mitjana del RETA (1.079 euros i 693 euros, respectivament).
La diferència entre dones i homes
Un 55,2% de les pensions contributives són percebudes per dones i un 44,8%, per homes, amb una pensió mitjana de 783 euros i 1.286 euros, respectivament. L'import percebut per les dones és un 39,1% inferior al percebut pels homes. Des de l’any 2011 –quan era del 42,9%– aquest diferencial ha anat disminuint progressivament.
Pel que fa a les pensions contributives de jubilació que perceben persones menors de 65 anys, la xifra se situa en 69.541 pensions, un 6,3% de les pensions de jubilació. Durant els darrers cinc anys s’ha produït una progressiva reducció del pes d’aquest grup, que l’any 2013 representava un 7,7%.
La comarca del Barcelonès és la que té un nombre més elevat de pensions (545.732), amb un lleuger augment del 0,1% respecte al 2017 i una pensió mitjana de 1.091 euros. El segon lloc l'ocupa el Vallès Occidental amb 197.540 pensions i un augment anual de l’1,5%, i al tercer lloc hi ha el Baix Llobregat amb 170.138 pensions i un augment anual de l’1,8% .
Els municipis amb més pensions
La pensió mitjana ha augmentat a tots els municipis de més de 20.000 habitants de Catalunya, i els que han registrat els augments més importants en relació amb l’any anterior són Vila-seca (4,6%), el Masnou (4,3%), Olot (4,2%) i Premià de Mar (4,2%). Pel que fa al nombre de pensions, els municipis on més ha augmentat són Salou, Calafell i Vila-seca amb un 5,2%, 4,7% i 4,2%, respectivament. Barcelona és l'únic municipi on el nombre de pensions ha disminuït (0,1%).
Dels municipis de Catalunya amb més de 20.000 habitants, Barcelona és el que té un nombre més elevat de pensions (398.662), seguit a distància per l'Hospitalet de Llobregat (61.636) i Sabadell (53.724).
Sant Cugat del Vallès és el municipi amb la pensió mitjana més alta, 1.257 euros. El segueixen Tarragona i Barcelona amb 1.136 euros i 1.121 euros, respectivament. Els municipis on aquesta pensió és més baixa són Palafrugell (830 euros), Lloret de Mar (832 euros) i Sant Feliu de Guíxols (837 euros).

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 11 " MONARQUIA AUSTERA " JOSEP GARRIGA


57 MONARQUIA AUSTER-A!!!

La monarquia desde l’herencia franquista a Espanya sempre ha sigut molt auster-a!!!.
Lo qual significa i implica: Rigidesa, Sacrifici, Rigor, honradesa, i especialment una preocupació, entrega i total generositat per al poble.
Demostra la Democracia absoluta!!!
Tal és així que només per que tingueu una idea i correcta informació, sapigueu que LA CASA REAL actualment te uns ingressos de 8 MILLONS DE €. ANUALS. Edemés tenim q’afeigir els seus sous individuals:
FELIPE VI COBRA 242.700€. ANUALS.
JUAN CARLOS I COBRA 200.000€. ANUALS.
LETICIA COBRA  133.000€. ANUALS.
SOFIA COBRA 110.000€. ANUALS.
Aixó és el que ens costa als espanyols mantintre dos reis i dues reines.
Mes totes les trampes que fan, més els gendres que tinguin a la pressó.
Per els quals no han volgut donar la cara, per que com són inviolables, mai aconseguirem jutgar amb justícia les seves corrupcions.
Edemés dels tripijocs q’estàn acostumats a fer sense cap mena de mirament i amb total impunitat.
Però mai em votat : Monarquia sí o Monarquia nó.
Desde que teòricament Espanya és democràtica és tenia que haver formulat un referèndum en el qual és preguntés al poble si volia o no la monarquia.
Però aquest elemental i obligat requisit en una Espanya en democràcia, mai s’ha portat a terme, i portem així 40 anys!!!.
Aquest és un més dels forats de la nació, dels errors lamentables dels governs d’Espanya i els seus mandataris.
L’única manera de lliurar-nos d’aquesta lacra, d’aquets paràsits és utilitzar el vot!!!

Josep Garriga




REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 12 " OCELLS DE RIU " GAVINA


57 OCELLS DE RIU

Entre la fauna vertebrada, els ocells són el grup més abundant a tots els ambients naturals del nostre país.
Els rius, lluny de ser-ne cap excepció, acullen moltes espècies d’ocells: unes hi van a menjar, hi nien o hi reposen, altres ressegueixen el curs del riu com a ruta migratòria entre els continents europeu i africà.
Les migracions:
La presència d’ocells als rius és molt patent a l’hivern. Els arbres sense fulles ens deixen veure aquets habitants que, a més, són més abundants i, en general, de mida més grossa que els que hi sol haver quan fa més bon temps.
A la primavera i a l’estiu, en canvi, no se’n veuen tant però se n’hi senten cantar molts perquè les fulles els protegeixen.
Si no som experts en cants, la seva identificació esdevé relativament complexa.
Ocells hivernants:
El corb marí gros, que es reprodueix i passa l’estiu al nord-est d’Europa, és un hivernant comú als països mediterranis, on el clima és més temperat.
Corb marí gros
Agró blanc
Cuereta torrentera
Tallarol de casquet
Bernat pescaire
Pit roig
Gavià argentat
Cuereta blanca vulgar.

Ocells estivals:
El martinet de nit fa niu als boscos de ribera al sud d’Europa i l’Àsia, però migra cap a l’Àfrica i el sud de l’Àsia per passar-hi l’hivern.
Martinet de nit
Martinet blanc
Oreneta vulgar
Oreneta cuablanca
Corriol petit
Rossinyol
Xivitona
Oriol.

Ocells residents tot l’any:
El blauet troba a les nostres latituds una temperatura i unes condicions que li són òptimes per residir-hi durant tot l’any, sobretot en rius i altres masses d’aigua.
Blauet
Ànec collverd
Mallerenga carbonera
Cargolet
Mallarenga blava
Polla d’aigua
Raspinell comú
Merla
Mallerenga cuallarga
Picot verd
Esplugabous
Mosquiter comú
Rossinyol bord.
Blauet. 
El cant dels ocells és un concert musical digne de escoltar, una il-lusió per els sentits, un plaer que invita a seguir-los i aplaudir-los.
Si us pareu a escoltar-los gaudireu d’unes notes insospitades, harmonioses , vigoroses, meravelloses, casi bé imposibles.
Cadascún d’ells porta la seva partitura particular, personal, intransferible.
Val la pena caminar per el cam, per els corriols, per les montanyes.
Arreu sentireu les piulades dels seus genials becs.
La seva companyia us distreurà us farà vallar i us farà somriure.

Gavina

CORB MARÍ GROS

AGRO BLANC

CUERETA TORRENTERA

TALLAROL DE CASQUET

BERNAT PESCAIRE

PIT ROIG

GAVIÀ ARGENTAT

CUERETA BLANCA VULGAR

MARTINET DE NIT

MARTINET BLANC

ORANETA VULGAR

ORANETA CUABLANCA

CORRIOL PETIT

ROSSINYOL

XIVITONA

ORIOL

ANEC COLLVERT

BLAUET

MALLARENGA CARBONERA

CARGOLET

MALLARENGA BLAVA

POLLA D'AIGUA

RASPINELL COMÚ

MALLARENGA CUALLARGA

PICOT VERD

ESPLUGABOUS

MOSQUITER COMÚ

ROSSINYOL BORD

BLAUET


REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 13 " EL GERANI GITANO " JOSEP GARRIGA


57-“El gerani gitano"

Quina gràcia,
Quin color.
No distreu gaire
la seua olor.

Sal i pebre salpicat
sembla portar
en el seu somriure.
La gitana se’l mira.

Els seus pètals
és barallen dolçament,
per lluir amb més ardor
constantment.

La Gavina se li acosta,
I s'allunya planejant.
Pel camí va pensant,
la seva flor em crida.

Per que serà
primorosa natura
que l'abella va de flor en flor
I no s' atura.

El jardí és ple de flors
el caràcter gitano s’imposa,
fa confondre els colors.
El gerani domina i proposa.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 57 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2019 PÀG. 14 " JORDI CUIXART, JUDICI A LA DEMOCRACIA " VIKTOR FRANK



"L’home és aquell ésser capaç d’inventar les càmeres de gas d’Auschwitz, però també és el ser que ha entrat en aquelles mateixes càmeres amb el cap ben alt i el Parenostre o el Shemà Israel als llavis." Viktor Frankl
Estimadíssims amics i amigues,
Us escric aprofitant el recés del Judici, l’endemà que el Tribunal Constitucional reiteri el meu empresonament polític. Una mesura que no ens afecta, perquè mantenim el nostre compromís amb la dignitat democràtica.
Els poders de l'Estat encara no han entès res: ni 570 dies de presó ni cap sentència no ens faran renunciar a l’autodeterminació. És una vergonya que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat -que depèn del PSOE- no retirin tots els càrrecs i segueixin acusant-nos al costat de l’extrema dreta de Vox, davant el silenci del PSC.
Aquesta setmana estem revivint com els propis testimonis expliquen en primera persona la resistència noviolenta dels milers i milers de ciutadans que l’1 d’octubre van defensar estoicament el dret a vot, amb el seu propi cos, si calia, en una acte de reafirmació absoluta. Homes i dones que, davant les suspensions del TC no van dubtar ni un segon a defensar els drets fonamentals i utilitzar la desobediència civil com a acte de responsabilitat col·lectiva. Escoltar-los m’omple d’autoestima i encara dona més sentit a la nostra situació de presó.
Felicitem-nos: el passat 28A vam aturar el feixisme. Però que ningú no doni la batalla per acabada. El següent pas, el 26 de maig, és decidir quina Unió Europea volem: la que hipòcritament fa el joc a l’extrema dreta o la que permet que Open Arms segueixi rescatant vides a la Mediterrània, per vergonya dels seus governants. I decidir si volem viure en pobles i ciutats orgullosos dels valors republicans, la cohesió social i els drets humans de tota la ciutadania.
El vot independentista i sobiranista augmenta a cada convocatòria electoral, però demanem als partits polítics la vertebració d’una estratègia de consens tan ambiciosa com transversal, que compti amb la complicitat del conjunt més ampli possible de la societat catalana. La República de ciutadans lliures exigeix la màxima determinació i mobilització, no en tinguem cap dubte, com també grans consensos i capacitat d’empatia i de govern.
Mentrestant, també segueixen les detencions i persecucions a cantants i artistes, com Pablo Hasel o Abel Azcona. Per tant, el futur govern espanyol ha de derogar immediatament la ‘llei mordassa’ si vol obrir un període de recuperació de llibertats. Mai no cedirem en la defensa dels drets civils ni de la llibertat d’expressió, perquè són dos dels pilars fonamentals de la cultura democràtica.
Finalment, també us volia agrair de tot cor la multitud de felicitacions rebudes, doncs si bé és cert que la prioritat és la resolució del conflicte polític, no és menys cert que mai no renunciarem, per molt adverses que poguessin ser les circumstàncies, a seguir construint la nostra família, des de la tendresa i unes ganes boges de viure.
Així doncs, moltes gràcies per ser-hi, família, i endavant. Sempre endavant!
De tot cor,

Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural

Tribunal Suprem, 8 de maig del 2019