Fundació Gala Salvador Dalí
Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marqués
de Dalí de Púbol.
Figueres, 11 de maig de 1904
- 23 de gener de 1989
"El veritable pintor és aquell que és capaç
de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor
és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de
la història." Salvador Dalí.
1904
Neix l'11 de maig a Figueres (Girona), fill del
matrimoni format pel notari Salvador Dalí i Cusí i Felipa Domènech i Ferrés.
1908
Neix la seva única germana, Anna Maria. El seu
pare el matricula a l'Escola Pública de Pàrvuls de Figueres, amb el mestre
Esteve Trayter.
1910
Dos anys més tard, arran del fracàs d'aquesta
opció, el seu pare decideix inscriure'l al Col·legi Hispanofrancès de la
Immaculada Concepció de Figueres, en el qual aprèn la seva futura llengua de
cultura, el francès.
1916
Passa una temporada als afores de Figueres, a la
finca del Molí de la Torre -propietat dels Pichot, una coneguda família
d'intel·lectuals i artistes de la ciutat-, en la qual descobreix
l'impressionisme a través de la col·lecció del pintor Ramon Pichot. Després
d'una escolaritat primària mediocre, a la tardor ingressa al Col·legi dels
Germans Maristes per començar l'ensenyament secundari, que continuarà a
l'Institut de Figueres. Simultàniament assisteix a les classes del professor
Juan Núñez, a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres.
1919
Participa en una exposició col·lectiva que se
celebra als salons de la Societat de Concerts, al Teatre Municipal de Figueres
(el futur Teatre-Museu Dalí). Amb un grup d'amics d'institut funda la revista
Studium i hi publica els seus primers escrits, una sèrie de cròniques d'art en
què, en un to acadèmic i escolar, escriu sobre els artistes que admira (Goya,
El Greco, Dürer, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Velázquez). Alhora,
col·labora amb un altre grup d'amics de Figueres en la revista humorística El
Sanyó Pancraci, inspirada en un personatge imaginari del qual pinta un retrat.
Així mateix, enceta un diari personal, titulat Les meves impressions i records
íntims (publicat en castellà amb el títol Un diario: 1919-1920. Mis impresiones
y recuerdos íntimos), que continuarà al llarg de l'any següent.
1920
El seu pare li imposa una condició per ser
pintor: que vagi a estudiar a Madrid, a l'Escola de Belles Arts, i que es
tregui el títol de professor. Dalí accepta el tracte.
1921
Al febrer mor la seva mare, i al cap d'un any el
seu pare es torna a casar amb Caterina Domènech Ferrés, germana de la difunta.
1922
Participa en el Concurs-Exposició d'Obres d'Art
Originals d'Estudiants de l'Associació Catalana d'Estudiants, que té lloc a les
Galeries Dalmau de Barcelona i en la qual la seva obra Mercat rep el premi del
rector de la Universitat. A Madrid assisteix a l'Escuela Especial de Pintura,
Escultura y Grabado (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) i viu a la
Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el
temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel·lectual
i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i
Pepín Bello, entre altres.
1923
És expulsat de l'Academia de San Fernando,
acusat d'encapçalar una protesta estudiantil contra la no-concessió de la
càtedra de Pintura de l'escola al pintor Daniel Vázquez Díaz. Arran d'aquests
fets torna a Figueres i reprèn les classes amb Juan Núñez, que l'instrueix en
la modalitat de gravat.
1924
A la tardor, torna a l'Academia de San Fernando,
en la qual haurà de repetir curs.
1925
A Madrid participa en la Primera Exposición de
la Sociedad de Artistas Ibéricos, i les Galeries Dalmau de Barcelona presenten
la seva primera exposició individual. És la seva època de rebuig de
l'avantguarda i de recerca d'una tradició pictòrica essencialment italiana.
Durant aquest curs (1925-1926) ja no tornarà a l'Academia de San Fernando.
Federico García Lorca passa les vacances amb ell a Cadaqués.
1926
Participa en diverses exposicions a Madrid i a
Barcelona. En companyia de la seva tia i la seva germana fa el primer viatge a
París, ciutat en la qual coneix Picasso i visita el Museu del Louvre. El mateix
any l'expulsen definitivament de l'Escuela de Bellas Artes de Madrid per haver
declarat incompetent el tribunal que l'havia d'examinar. Torna de nou a
Figueres i es dedica febrosament a pintar.
1927
Presenta la seva segona exposició individual a
les Galeries Dalmau de Barcelona i participa en el II Saló de Tardor de la Sala
Parés. A les obres exhibides s'observen les primeres influències clares del
surrealisme. El mateix any, fa el servei militar al castell de Sant Ferran de
Figueres. Arran de la publicació de l'article «San Sebastián», dedicat a Lorca,
l'artista inicia amb la revista avantguardista L'Amic de les Arts una
col·laboració regular i molt extensa que seguirà fins al 1929.
1928
Juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch
publica el Manifest Groc (Manifest antiartístic català), que suposa un atac
contundent a l'art convencional. A més, participa en el III Saló de Tardor de
la Sala Parés i en la 27th International Exhibition of Paintings de Pittsburgh,
als Estats Units.
1929
Dalí viatja de nou a París i, a través de Joan
Miró, entra en contacte amb el grup dels surrealistes encapçalat per André
Breton. Durant la seva estada a la capital francesa, el diari La Publicitat de
Barcelona edita, sota el títol «Documental - París - 1929», els set articles
que recullen les impressions de l'artista sobre la Ciutat de la Llum. Al cinema
parisenc Studio des Ursulines es projecta la pel·lícula Un chien andalou, fruit
de la seva col·laboració amb Luis Buñuel. Dalí passa l'estiu a Cadaqués, on rep
la visita del galerista Camille Goemans i la seva companya, René Magritte i la
seva dona, Luis Buñuel, i Paul Éluard amb Gala i Cécile, la filla d'ambdós. A
partir d'aquest moment, Gala ja no se separarà del pintor. A París té lloc la
seva primera exposició individual a la Galerie Goemans. És l'any de la ruptura
familiar.
1930
A l'Studio 28 de París s'estrena L'âge d'or,
segona pel·lícula realitzada en col·laboració amb Buñuel. Éditions Surréalistes
li publica el llibre La femme visible (La dona visible), un recull de textos
apareguts en diverses revistes entre els quals figura «L'âne pourri» (L'ase
podrit), on fixa les bases del seu mètode paranoicocrític. A principis dels
trenta, Dalí troba un estil, un llenguatge i una forma d'expressió propis,
barreja d'avantguarda i tradició, que l'acompanyaran sempre i que, malgrat que
l'artista vagi canviant i evolucionant, seran els que d'ara endavant el
definiran i identificaran. Dalí ja està completament adscrit al surrealisme i
comença la seva consagració com a pintor.
1931
Realitza la primera exposició individual a la
Galerie Pierre Colle de París, en la qual exposa l'obra La persistència de la
memòria, i participa en la primera mostra surrealista organitzada als Estats
Units, al Wadsworth Atheneum de Hartford (Connecticut). El mateix any surten a
llum el seu llibre L'amour et la mémoire (L'amor i la memòria).
1932
Participa en l'exposició Surrealism: Paintings,
Drawings and Photographs, a la Julien Levy Gallery de Nova York, i celebra la
seva segona exposició individual a la Galerie Pierre Colle de París. Publica el
llibre Babaouo, en el qual exposa la seva concepció del cinema. A finals d'any,
Dalí anuncia al vescomte de Noailles la creació del grup del Zodíac, format per
diversos amics que s'uneixen amb l'objectiu d'ajudar econòmicament el pintor
encarregant-li obres que adquireixen amb regularitat.
1933
Al primer número de la revista Minotaure de
París es reprodueix el pròleg del llibre Interprétation paranoïaque-critique de
l'image obsédante «L'Angélus» de Millet (Interpretació paranoicocrítica de la
imatge obsessiva L'Àngelus de Millet), que romandrà inèdit fins al 1963. Dalí
participa en la mostra surrealista col·lectiva de la Galerie Pierre Colle, en
la qual presenta així mateix la seva tercera exposició individual. La Julien
Levy Gallery de Nova York organitza la primera exposició individual de Dalí.
1934
Contrau matrimoni civil amb Elena Ivanovna
Diakonova, anomenada Gala. Exhibeix la seva obra a l'Exposition du
Cinquantenaire, al Salon des Indépendants del Grand Palais de París, sense
tenir en compte l'opinió de la resta dels surrealistes, que havien decidit no
participar-hi; la decisió estarà a punt de costar-li l'expulsió del grup
liderat per Breton. La Zwemmer Gallery de Londres presenta la seva primera
exposició individual. Juntament amb Gala, s'embarca a bord del Champlain per
realitzar el primer viatge als Estats Units. Se celebren dues exposicions
individuals del pintor: l'una a la Julien Levy Gallery i l'altra a l'Avery
Memorial del Wadsworth Atheneum (Connecticut).
1935
Ell i Gala tornen a Europa a bord del Normandie.
Al març, Dalí es trasllada a Figueres, on té lloc la reconciliació familiar.
Éditions Surréalistes publica el seu llibre La conquête de l'irrationnel (La
conquesta de l'irracional).
1936
Al maig presenta a la Galerie Charles Ratton de
París, en el marc de l'Exposition Surréaliste d'Objets. Al mes de juny
participa en la International Surrealist Exhibition celebrada a les New
Burlington Galleries de Londres. El 14 de desembre la revista Time li dedica la
portada, amb fotografia de Man Ray. Al MOMA de Nova York participa en
l'exposició Fantastic Art Dada Surrealism, i la Julien Levy Gallery presenta la
seva tercera exposició individual.
1937
Al febrer coneix els germans Marx a Hollywood i,
juntament amb Harpo, comença a treballar en el guió de la pel·lícula Giraffes
on Horseback Salad ('Amanida de girafes a cavall', coneguda en la seva última
versió amb el títol La dona surrealista), que no s'arribarà a realitzar mai.
Dalí i Gala tornen a Europa. A la Galerie Renou et Colle parisenca, l'artista
presenta un retrat de Harpo Marx i els dissenys que ambdós havien preparat per
al film. Éditions Surréalistes li publica el poema «Métamorphose de Narcisse»
(La metamorfosi de Narcís), que el galerista Julien Levy edita simultàniament
en anglès.
1938
El 17 de gener s'inaugura, a la Galerie des
Beaux-Arts de París, l'Exposition Internationale du Surréalisme, organitzada
per André Breton i Paul Éluard; a l'entrada de la galeria s'exhibeix el Taxi
plujós de Salvador Dalí. A Londres, Dalí visita Sigmund Freud.
1939
Al mes de març, la Julien Levy Gallery presenta
una altra exposició individual seva. Per participar en l'Exposició Universal de
Nova York, dissenya el pavelló que es presenta a la zona lúdica de la mostra.
Al Metropolitan Opera House de Nova York s'estrena el ballet Bacchanale
(Bacanal), amb llibret, vestuari i decorats de Salvador Dalí i amb coreografia
de Léonide Massine. L'article de Breton «Des tendances les plus récentes de la
peinture surréaliste» (Últimes tendències de la pintura surrealista) suposa
l'expulsió de Dalí del grup surrealista. Al mes de setembre, ell i Gala tornen
de nou a Europa.
1940
Arran de l'entrada de les tropes alemanyes a
Bordeus, el matrimoni Dalí es trasllada als Estats Units, on residirà fins al
1948.
1941
Dalí comença a manifestar interès envers el
disseny de joies, un interès que es mantindrà al llarg de tota la seva carrera.
Inicia la seva relació professional amb el fotògraf Philippe Halsman,
establint-hi un vincle que continuarà fins a la mort d'aquest darrer, el 1979.
Novament, exposa a la Julien Levy Gallery de Nova York. El 8 d'octubre, els
Ballets Russes de Montecarlo estrenen Labyrinth (Laberint) al Metropolitan
Opera House de Nova York, amb llibret, decorats i vestuari de Dalí, coreografia
de Léonide Massine i música de Schubert. El 18 de novembre, el MOMA de Nova
York inaugura una exposició antològica de Dalí i Miró.
1942
L'editorial Dial Press de Nova Yorkpublica The
Secret Life of Salvador Dalí (La vida secreta de Salvador Dalí) acabada l'any
anterior.
1943
El 21 de març, el matrimoni Reynolds Morse
compra el seu primer quadre de Dalí, Aranya de nit... Esperança: l'adquisició
serà el principi d'una important col·lecció d'obres del pintor. Al mes de maig
dissenya el ballet El Café de Chinitas, basat en una història real adaptada per
Federico García Lorca, que es representarà a Detroit i al Metropolitan Opera
House de Nova York.
1944
A l'octubre, el Ballet International presenta, a
l'International Theatre de Nova York, l'obra Sentimental Colloquy (Col·loqui
sentimental), amb decorats de Dalí. L'editorial Dial Press publica Hidden Faces
(Rostres ocults), la primera novel·la del pintor. El 15 de desembre s'estrena a
Nova York, amb el títol Mad Tristan (Tristany foll), el primer ballet paranoic
sobre l'etern mite de l'amor en la mort, produït pel Ballet International;
l'argument de Dalí es basa en els temes musicals del Tristany i Isolda de
Wagner.
1945
Es trasllada a Hollywood per treballar amb
Alfred Hitchcock en la pel·lícula Spellbound (Recorda) i en realitza les
seqüències oníriques. A la Bignou Gallery s'inaugura l'exposició Recent
Paintings by Salvador Dalí; amb aquest motiu, Dalí presenta el primer número de
Dali News, publicació que edita ell mateix i en la qual només es parla de la
seva figura i obra.
1946
Realitza les il·lustracions per a The
Autobiography of Benvenuto Cellini i Macbeth, de Shakespeare, editats per
Doubleday, i per a The First Part of the Life and Achievements of the Renowned
don Quixote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, publicat per l'editorial
novaiorquesa Random House. Walt Disney contracta Salvador Dalí perquè l'ajudi
en la producció de la pel·lícula Destino.
1947
Es publiquen els Essays of Michel de Montaigne
escollits i il·lustrats pel pintor.
1948
Dalí publica 50 Secrets of Magic Craftsmanship
(50 secrets màgics per pintar) i il·lustra Wine Women & Words, de Billy
Rose. Pel juliol, el matrimoni Dalí torna a Espanya.
1949
En aquest tombant de dècada, el pintor enceta la
seva etapa mística i nuclear -el corpus teòric de la qual exposa al Manifeste
mystique (Manifest místic)-, caracteritzada per l'aparició de temes religiosos
i altres relacionats amb els avenços científics de l'època, i en la qual Dalí
es mostra especialment interessat pels progressos vinculats a la fusió i la fissió
nuclears. Les creacions que realitzarà durant aquest període es veuran
especialment influenciades pel llançament de la bomba atòmica i els seus
efectes.
1950
Escriu articles per a mitjans tan coneguts com
la revista Vogue i Herald American. A l'Ateneu Barcelonès pronuncia la
conferència «Por qué fui sacrílego, por qué soy místico». Al mes de setembre
mor el seu pare.
1951
A París presenta el Manifeste mystique (Manifest
místic), juntament amb diverses obres basades en els principis que hi enuncia.
Pronuncia la conferència «Picasso y yo» al Teatro María Guerrero de Madrid.
1952-1953
Escriu diversos articles per a publicacions
franceses com Arts, Le Courrier des lettres o Connaissance des Arts.
1954
Exposa, al Palazzo Pallavicini de Roma, els
dibuixos per il·lustrar la Divina Comèdia de Dant. Il·lustra diversos llibres:
La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors, o Balada del
sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent (del qual n'escriu l'epíleg).
1956
Publica el tractat sobre art modern Les cocus du
vieil art moderne (Els cornuts del vell art modern) i, al parc Güell de
Barcelona, pronuncia una conferència-homenatge a Gaudí en què, davant dels
assistents, realitza una obra en directe.
1958
El 8 d'agost Dalí i Gala contrauen matrimoni religiós
al santuari dels Àngels, situat al municipi de Sant Martí Vell, prop de Girona.
1960
Filma el documental Chaos and Creation (Caos i
creació).
1961
Comença la gestació del Teatre-Museu Dalí. Al
mes d'agost, la seva ciutat natal li ret homenatge.
1963
Publica el seu llibre Le mythe tragique de
«L'Angélus» de Millet (El mite tràgic de L'Àngelus de Millet), el manuscrit del
qual havia romàs extraviat durant vint-i-dos anys.
1964
Salvador Dalí rep la Gran Creu d'Isabel la
Catòlica, màxima distinció atorgada per l'Estat espanyol. A Tòquio s'inaugura
una gran retrospectiva, organitzada per Mainichi Newspapers, que viatja a
diferents ciutats japoneses. Éditions de la Table Ronde li publica Journal d'un
génie (Diari d'un geni).
1965
S'inaugura la mostra antològica Salvador Dali
1910-1965, celebrada a la Gallery of Modern Art de Nova York.
1966
Albin Michel publica el llibre de Dalí Lettre
ouverte à Salvador Dalí (Carta oberta a Salvador Dalí), amb trenta-tres
il·lustracions del mateix artista. També es publica Entretiens avec Salvador
Dalí, llibre d'entrevistes realitzat per Alain Bosquet.
1968
Participa en l'exposició Dada-Surrealism and
their Heritage, al Museum of Modern Art de Nova York. Fruit de les converses
mantingudes amb Louis Pauwels apareix el llibre Les passions selon Dalí (Les
passions segons Dalí), i el mateix any surt a llum Dalí de Draeger, realitzat
amb la col·laboració del pintor, que també n'escriu el pròleg.
1969
Compra el castell de Púbol i el decora per a
Gala. Durant els seixanta i els setanta augmenta l'interès del pintor per la
ciència i l'holografia, que li obren noves perspectives en la seva recerca
constant per dominar les imatges tridimensionals. En aquesta època, Dalí
estudia i utilitza les possibilitats associades als nous descobriments
científics, sobretot els relacionats amb la tercera dimensió, i s'interessa per
tots els procediments que permeten produir una impressió de plasticitat i espai
en l'espectador; amb la tercera dimensió, l'artista empordanès aspira a accedir
a la quarta, és a dir, a la immortalitat.
1970
Al Musée Gustave Moreau de París, l'artista
celebra una conferència de premsa en la qual anuncia la creació del
Teatre-Museu Dalí de Figueres. El Museum Boijmans van Beuningen de Rotterdam li
dedica una gran retrospectiva que, l'any següent, es podrà contemplar també a
la Staatliche Kunsthalle de Baden-Baden (Alemanya).
1971
S'inaugura a Cleveland (Ohio) el museu dedicat a
Dalí que acull la col·lecció d'A. Reynolds Morse. Es publica, amb el títol Oui
(Sí), una antologia de textos del pintor pertanyents a diferents èpoques.
1972
La Knoedler Gallery presenta la primera
exposició mundial composta pels hologrames que Dalí ha creat en col·laboració
amb Dennis Gabor.
1973
Al Teatre-Museu Dalí de Figueres es presenta, un
any abans de la seva inauguració, l'exposició Dalí. Su arte en joyas. Al llarg
del 1973 es publiquen dos llibres de l'artista: Comment on devient Dalí (inclòs
en el segon volum de l'Obra Completa de Dalí amb el títol Confessions
inconfessables), amb pròleg i notes d'André Parinaud, i Les dîners de Gala (Els
sopars de Gala), editat per Draeger. El Louisiana Museum de Humlebæk organitza
una retrospectiva de l'artista que, posteriorment, viatjarà al Moderna Museet
d'Estocolm.
1974
Prologa i il·lustra Moïse et le monothéisme, de
Sigmund Freud. El 28 de setembre s'inaugura el Teatre-Museu Dalí.
1977
L'editorial Draeger publica Les vins de Gala
(Els vins de Gala).
1978
L'artista presenta, al Solomon R. Guggenheim
Museum de Nova York, la seva primera pintura hiperestereoscòpica, Dalí aixecant
la pell del mar Mediterrani per ensenyar el naixement de Venus a Gala.
1979
És nomenat membre associat estranger de
l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, i publica l'article «Últimes
conclusions del meu llibre titulat Dimensions i color de Déu» a la revista
Destino. Al Centre Georges-Pompidou de París s'inaugura una gran retrospectiva
de Dalí, així com l'environnement que l'artista concep especialment per a aquest
museu. Al llarg de la dècada dels vuitanta Dalí pintarà les seves últimes
obres, inspirades principalment en Miquel Àngel i Rafael, a qui sempre ha
admirat.
1980
Del 14 de maig al 29 de juny es presenta, a la
Tate Gallery de Londres, una retrospectiva de Salvador Dalí formada per un
total de 251 obres.
1982
S'inaugura el Salvador Dalí Museum de Saint
Petersburg (Florida), propietat del matrimoni Reynolds Morse. El 10 de juny,
Gala mor a Portlligat. El rei Joan Carles I concedeix el títol de marquès de Púbol
a l'artista, que trasllada la seva residència al castell.
1983
Madrid, Barcelona i Figueres acullen la gran
exposició antològica 400 obres de Salvador Dalí, del 1914 al 1983. Les seves
últimes obres pictòriques daten d'aquest període.
1984
Arran d'un incendi al castell de Púbol, Dalí
trasllada definitivament la seva residència a la Torre Galatea de Figueres, en
la qual viurà fins a la seva mort.
1989
Mor el 23 de gener a Figueres. La Staatsgalerie
de Stuttgart organitza una gran retrospectiva, Salvador Dalí, 1904-1989, que
posteriorment s'exhibeix a la Kunsthaus de Zuric
Gavina
Fundació Gala Salvador Dalí
Salvador Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marqués
de Dalí de Púbol.
Figueres, 11 de maig de 1904
- 23 de gener de 1989
"El veritable pintor és aquell que és capaç
de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor
és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de
la història." Salvador Dalí.
1904
Neix l'11 de maig a Figueres (Girona), fill del
matrimoni format pel notari Salvador Dalí i Cusí i Felipa Domènech i Ferrés.
1908
Neix la seva única germana, Anna Maria. El seu
pare el matricula a l'Escola Pública de Pàrvuls de Figueres, amb el mestre
Esteve Trayter.
1910
Dos anys més tard, arran del fracàs d'aquesta
opció, el seu pare decideix inscriure'l al Col·legi Hispanofrancès de la
Immaculada Concepció de Figueres, en el qual aprèn la seva futura llengua de
cultura, el francès.
1916
Passa una temporada als afores de Figueres, a la
finca del Molí de la Torre -propietat dels Pichot, una coneguda família
d'intel·lectuals i artistes de la ciutat-, en la qual descobreix
l'impressionisme a través de la col·lecció del pintor Ramon Pichot. Després
d'una escolaritat primària mediocre, a la tardor ingressa al Col·legi dels
Germans Maristes per començar l'ensenyament secundari, que continuarà a
l'Institut de Figueres. Simultàniament assisteix a les classes del professor
Juan Núñez, a l'Escola Municipal de Dibuix de Figueres.
1919
Participa en una exposició col·lectiva que se
celebra als salons de la Societat de Concerts, al Teatre Municipal de Figueres
(el futur Teatre-Museu Dalí). Amb un grup d'amics d'institut funda la revista
Studium i hi publica els seus primers escrits, una sèrie de cròniques d'art en
què, en un to acadèmic i escolar, escriu sobre els artistes que admira (Goya,
El Greco, Dürer, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Velázquez). Alhora,
col·labora amb un altre grup d'amics de Figueres en la revista humorística El
Sanyó Pancraci, inspirada en un personatge imaginari del qual pinta un retrat.
Així mateix, enceta un diari personal, titulat Les meves impressions i records
íntims (publicat en castellà amb el títol Un diario: 1919-1920. Mis impresiones
y recuerdos íntimos), que continuarà al llarg de l'any següent.
1920
El seu pare li imposa una condició per ser
pintor: que vagi a estudiar a Madrid, a l'Escola de Belles Arts, i que es
tregui el títol de professor. Dalí accepta el tracte.
1921
Al febrer mor la seva mare, i al cap d'un any el
seu pare es torna a casar amb Caterina Domènech Ferrés, germana de la difunta.
1922
Participa en el Concurs-Exposició d'Obres d'Art
Originals d'Estudiants de l'Associació Catalana d'Estudiants, que té lloc a les
Galeries Dalmau de Barcelona i en la qual la seva obra Mercat rep el premi del
rector de la Universitat. A Madrid assisteix a l'Escuela Especial de Pintura,
Escultura y Grabado (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando) i viu a la
Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el
temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel·lectual
i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca, Pedro Garfias, Eugenio Montes i
Pepín Bello, entre altres.
1923
És expulsat de l'Academia de San Fernando,
acusat d'encapçalar una protesta estudiantil contra la no-concessió de la
càtedra de Pintura de l'escola al pintor Daniel Vázquez Díaz. Arran d'aquests
fets torna a Figueres i reprèn les classes amb Juan Núñez, que l'instrueix en
la modalitat de gravat.
1924
A la tardor, torna a l'Academia de San Fernando,
en la qual haurà de repetir curs.
1925
A Madrid participa en la Primera Exposición de
la Sociedad de Artistas Ibéricos, i les Galeries Dalmau de Barcelona presenten
la seva primera exposició individual. És la seva època de rebuig de
l'avantguarda i de recerca d'una tradició pictòrica essencialment italiana.
Durant aquest curs (1925-1926) ja no tornarà a l'Academia de San Fernando.
Federico García Lorca passa les vacances amb ell a Cadaqués.
1926
Participa en diverses exposicions a Madrid i a
Barcelona. En companyia de la seva tia i la seva germana fa el primer viatge a
París, ciutat en la qual coneix Picasso i visita el Museu del Louvre. El mateix
any l'expulsen definitivament de l'Escuela de Bellas Artes de Madrid per haver
declarat incompetent el tribunal que l'havia d'examinar. Torna de nou a
Figueres i es dedica febrosament a pintar.
1927
Presenta la seva segona exposició individual a
les Galeries Dalmau de Barcelona i participa en el II Saló de Tardor de la Sala
Parés. A les obres exhibides s'observen les primeres influències clares del
surrealisme. El mateix any, fa el servei militar al castell de Sant Ferran de
Figueres. Arran de la publicació de l'article «San Sebastián», dedicat a Lorca,
l'artista inicia amb la revista avantguardista L'Amic de les Arts una
col·laboració regular i molt extensa que seguirà fins al 1929.
1928
Juntament amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch
publica el Manifest Groc (Manifest antiartístic català), que suposa un atac
contundent a l'art convencional. A més, participa en el III Saló de Tardor de
la Sala Parés i en la 27th International Exhibition of Paintings de Pittsburgh,
als Estats Units.
1929
Dalí viatja de nou a París i, a través de Joan
Miró, entra en contacte amb el grup dels surrealistes encapçalat per André
Breton. Durant la seva estada a la capital francesa, el diari La Publicitat de
Barcelona edita, sota el títol «Documental - París - 1929», els set articles
que recullen les impressions de l'artista sobre la Ciutat de la Llum. Al cinema
parisenc Studio des Ursulines es projecta la pel·lícula Un chien andalou, fruit
de la seva col·laboració amb Luis Buñuel. Dalí passa l'estiu a Cadaqués, on rep
la visita del galerista Camille Goemans i la seva companya, René Magritte i la
seva dona, Luis Buñuel, i Paul Éluard amb Gala i Cécile, la filla d'ambdós. A
partir d'aquest moment, Gala ja no se separarà del pintor. A París té lloc la
seva primera exposició individual a la Galerie Goemans. És l'any de la ruptura
familiar.
1930
A l'Studio 28 de París s'estrena L'âge d'or,
segona pel·lícula realitzada en col·laboració amb Buñuel. Éditions Surréalistes
li publica el llibre La femme visible (La dona visible), un recull de textos
apareguts en diverses revistes entre els quals figura «L'âne pourri» (L'ase
podrit), on fixa les bases del seu mètode paranoicocrític. A principis dels
trenta, Dalí troba un estil, un llenguatge i una forma d'expressió propis,
barreja d'avantguarda i tradició, que l'acompanyaran sempre i que, malgrat que
l'artista vagi canviant i evolucionant, seran els que d'ara endavant el
definiran i identificaran. Dalí ja està completament adscrit al surrealisme i
comença la seva consagració com a pintor.
1931
Realitza la primera exposició individual a la
Galerie Pierre Colle de París, en la qual exposa l'obra La persistència de la
memòria, i participa en la primera mostra surrealista organitzada als Estats
Units, al Wadsworth Atheneum de Hartford (Connecticut). El mateix any surten a
llum el seu llibre L'amour et la mémoire (L'amor i la memòria).
1932
Participa en l'exposició Surrealism: Paintings,
Drawings and Photographs, a la Julien Levy Gallery de Nova York, i celebra la
seva segona exposició individual a la Galerie Pierre Colle de París. Publica el
llibre Babaouo, en el qual exposa la seva concepció del cinema. A finals d'any,
Dalí anuncia al vescomte de Noailles la creació del grup del Zodíac, format per
diversos amics que s'uneixen amb l'objectiu d'ajudar econòmicament el pintor
encarregant-li obres que adquireixen amb regularitat.
1933
Al primer número de la revista Minotaure de
París es reprodueix el pròleg del llibre Interprétation paranoïaque-critique de
l'image obsédante «L'Angélus» de Millet (Interpretació paranoicocrítica de la
imatge obsessiva L'Àngelus de Millet), que romandrà inèdit fins al 1963. Dalí
participa en la mostra surrealista col·lectiva de la Galerie Pierre Colle, en
la qual presenta així mateix la seva tercera exposició individual. La Julien
Levy Gallery de Nova York organitza la primera exposició individual de Dalí.
1934
Contrau matrimoni civil amb Elena Ivanovna
Diakonova, anomenada Gala. Exhibeix la seva obra a l'Exposition du
Cinquantenaire, al Salon des Indépendants del Grand Palais de París, sense
tenir en compte l'opinió de la resta dels surrealistes, que havien decidit no
participar-hi; la decisió estarà a punt de costar-li l'expulsió del grup
liderat per Breton. La Zwemmer Gallery de Londres presenta la seva primera
exposició individual. Juntament amb Gala, s'embarca a bord del Champlain per
realitzar el primer viatge als Estats Units. Se celebren dues exposicions
individuals del pintor: l'una a la Julien Levy Gallery i l'altra a l'Avery
Memorial del Wadsworth Atheneum (Connecticut).
1935
Ell i Gala tornen a Europa a bord del Normandie.
Al març, Dalí es trasllada a Figueres, on té lloc la reconciliació familiar.
Éditions Surréalistes publica el seu llibre La conquête de l'irrationnel (La
conquesta de l'irracional).
1936
Al maig presenta a la Galerie Charles Ratton de
París, en el marc de l'Exposition Surréaliste d'Objets. Al mes de juny
participa en la International Surrealist Exhibition celebrada a les New
Burlington Galleries de Londres. El 14 de desembre la revista Time li dedica la
portada, amb fotografia de Man Ray. Al MOMA de Nova York participa en
l'exposició Fantastic Art Dada Surrealism, i la Julien Levy Gallery presenta la
seva tercera exposició individual.
1937
Al febrer coneix els germans Marx a Hollywood i,
juntament amb Harpo, comença a treballar en el guió de la pel·lícula Giraffes
on Horseback Salad ('Amanida de girafes a cavall', coneguda en la seva última
versió amb el títol La dona surrealista), que no s'arribarà a realitzar mai.
Dalí i Gala tornen a Europa. A la Galerie Renou et Colle parisenca, l'artista
presenta un retrat de Harpo Marx i els dissenys que ambdós havien preparat per
al film. Éditions Surréalistes li publica el poema «Métamorphose de Narcisse»
(La metamorfosi de Narcís), que el galerista Julien Levy edita simultàniament
en anglès.
1938
El 17 de gener s'inaugura, a la Galerie des
Beaux-Arts de París, l'Exposition Internationale du Surréalisme, organitzada
per André Breton i Paul Éluard; a l'entrada de la galeria s'exhibeix el Taxi
plujós de Salvador Dalí. A Londres, Dalí visita Sigmund Freud.
1939
Al mes de març, la Julien Levy Gallery presenta
una altra exposició individual seva. Per participar en l'Exposició Universal de
Nova York, dissenya el pavelló que es presenta a la zona lúdica de la mostra.
Al Metropolitan Opera House de Nova York s'estrena el ballet Bacchanale
(Bacanal), amb llibret, vestuari i decorats de Salvador Dalí i amb coreografia
de Léonide Massine. L'article de Breton «Des tendances les plus récentes de la
peinture surréaliste» (Últimes tendències de la pintura surrealista) suposa
l'expulsió de Dalí del grup surrealista. Al mes de setembre, ell i Gala tornen
de nou a Europa.
1940
Arran de l'entrada de les tropes alemanyes a
Bordeus, el matrimoni Dalí es trasllada als Estats Units, on residirà fins al
1948.
1941
Dalí comença a manifestar interès envers el
disseny de joies, un interès que es mantindrà al llarg de tota la seva carrera.
Inicia la seva relació professional amb el fotògraf Philippe Halsman,
establint-hi un vincle que continuarà fins a la mort d'aquest darrer, el 1979.
Novament, exposa a la Julien Levy Gallery de Nova York. El 8 d'octubre, els
Ballets Russes de Montecarlo estrenen Labyrinth (Laberint) al Metropolitan
Opera House de Nova York, amb llibret, decorats i vestuari de Dalí, coreografia
de Léonide Massine i música de Schubert. El 18 de novembre, el MOMA de Nova
York inaugura una exposició antològica de Dalí i Miró.
1942
L'editorial Dial Press de Nova Yorkpublica The
Secret Life of Salvador Dalí (La vida secreta de Salvador Dalí) acabada l'any
anterior.
1943
El 21 de març, el matrimoni Reynolds Morse
compra el seu primer quadre de Dalí, Aranya de nit... Esperança: l'adquisició
serà el principi d'una important col·lecció d'obres del pintor. Al mes de maig
dissenya el ballet El Café de Chinitas, basat en una història real adaptada per
Federico García Lorca, que es representarà a Detroit i al Metropolitan Opera
House de Nova York.
1944
A l'octubre, el Ballet International presenta, a
l'International Theatre de Nova York, l'obra Sentimental Colloquy (Col·loqui
sentimental), amb decorats de Dalí. L'editorial Dial Press publica Hidden Faces
(Rostres ocults), la primera novel·la del pintor. El 15 de desembre s'estrena a
Nova York, amb el títol Mad Tristan (Tristany foll), el primer ballet paranoic
sobre l'etern mite de l'amor en la mort, produït pel Ballet International;
l'argument de Dalí es basa en els temes musicals del Tristany i Isolda de
Wagner.
1945
Es trasllada a Hollywood per treballar amb
Alfred Hitchcock en la pel·lícula Spellbound (Recorda) i en realitza les
seqüències oníriques. A la Bignou Gallery s'inaugura l'exposició Recent
Paintings by Salvador Dalí; amb aquest motiu, Dalí presenta el primer número de
Dali News, publicació que edita ell mateix i en la qual només es parla de la
seva figura i obra.
1946
Realitza les il·lustracions per a The
Autobiography of Benvenuto Cellini i Macbeth, de Shakespeare, editats per
Doubleday, i per a The First Part of the Life and Achievements of the Renowned
don Quixote de la Mancha, de Miguel de Cervantes, publicat per l'editorial
novaiorquesa Random House. Walt Disney contracta Salvador Dalí perquè l'ajudi
en la producció de la pel·lícula Destino.
1947
Es publiquen els Essays of Michel de Montaigne
escollits i il·lustrats pel pintor.
1948
Dalí publica 50 Secrets of Magic Craftsmanship
(50 secrets màgics per pintar) i il·lustra Wine Women & Words, de Billy
Rose. Pel juliol, el matrimoni Dalí torna a Espanya.
1949
En aquest tombant de dècada, el pintor enceta la
seva etapa mística i nuclear -el corpus teòric de la qual exposa al Manifeste
mystique (Manifest místic)-, caracteritzada per l'aparició de temes religiosos
i altres relacionats amb els avenços científics de l'època, i en la qual Dalí
es mostra especialment interessat pels progressos vinculats a la fusió i la fissió
nuclears. Les creacions que realitzarà durant aquest període es veuran
especialment influenciades pel llançament de la bomba atòmica i els seus
efectes.
1950
Escriu articles per a mitjans tan coneguts com
la revista Vogue i Herald American. A l'Ateneu Barcelonès pronuncia la
conferència «Por qué fui sacrílego, por qué soy místico». Al mes de setembre
mor el seu pare.
1951
A París presenta el Manifeste mystique (Manifest
místic), juntament amb diverses obres basades en els principis que hi enuncia.
Pronuncia la conferència «Picasso y yo» al Teatro María Guerrero de Madrid.
1952-1953
Escriu diversos articles per a publicacions
franceses com Arts, Le Courrier des lettres o Connaissance des Arts.
1954
Exposa, al Palazzo Pallavicini de Roma, els
dibuixos per il·lustrar la Divina Comèdia de Dant. Il·lustra diversos llibres:
La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, d'Eugeni d'Ors, o Balada del
sabater d'Ordis, de Carles Fages de Climent (del qual n'escriu l'epíleg).
1956
Publica el tractat sobre art modern Les cocus du
vieil art moderne (Els cornuts del vell art modern) i, al parc Güell de
Barcelona, pronuncia una conferència-homenatge a Gaudí en què, davant dels
assistents, realitza una obra en directe.
1958
El 8 d'agost Dalí i Gala contrauen matrimoni religiós
al santuari dels Àngels, situat al municipi de Sant Martí Vell, prop de Girona.
1960
Filma el documental Chaos and Creation (Caos i
creació).
1961
Comença la gestació del Teatre-Museu Dalí. Al
mes d'agost, la seva ciutat natal li ret homenatge.
1963
Publica el seu llibre Le mythe tragique de
«L'Angélus» de Millet (El mite tràgic de L'Àngelus de Millet), el manuscrit del
qual havia romàs extraviat durant vint-i-dos anys.
1964
Salvador Dalí rep la Gran Creu d'Isabel la
Catòlica, màxima distinció atorgada per l'Estat espanyol. A Tòquio s'inaugura
una gran retrospectiva, organitzada per Mainichi Newspapers, que viatja a
diferents ciutats japoneses. Éditions de la Table Ronde li publica Journal d'un
génie (Diari d'un geni).
1965
S'inaugura la mostra antològica Salvador Dali
1910-1965, celebrada a la Gallery of Modern Art de Nova York.
1966
Albin Michel publica el llibre de Dalí Lettre
ouverte à Salvador Dalí (Carta oberta a Salvador Dalí), amb trenta-tres
il·lustracions del mateix artista. També es publica Entretiens avec Salvador
Dalí, llibre d'entrevistes realitzat per Alain Bosquet.
1968
Participa en l'exposició Dada-Surrealism and
their Heritage, al Museum of Modern Art de Nova York. Fruit de les converses
mantingudes amb Louis Pauwels apareix el llibre Les passions selon Dalí (Les
passions segons Dalí), i el mateix any surt a llum Dalí de Draeger, realitzat
amb la col·laboració del pintor, que també n'escriu el pròleg.
1969
Compra el castell de Púbol i el decora per a
Gala. Durant els seixanta i els setanta augmenta l'interès del pintor per la
ciència i l'holografia, que li obren noves perspectives en la seva recerca
constant per dominar les imatges tridimensionals. En aquesta època, Dalí
estudia i utilitza les possibilitats associades als nous descobriments
científics, sobretot els relacionats amb la tercera dimensió, i s'interessa per
tots els procediments que permeten produir una impressió de plasticitat i espai
en l'espectador; amb la tercera dimensió, l'artista empordanès aspira a accedir
a la quarta, és a dir, a la immortalitat.
1970
Al Musée Gustave Moreau de París, l'artista
celebra una conferència de premsa en la qual anuncia la creació del
Teatre-Museu Dalí de Figueres. El Museum Boijmans van Beuningen de Rotterdam li
dedica una gran retrospectiva que, l'any següent, es podrà contemplar també a
la Staatliche Kunsthalle de Baden-Baden (Alemanya).
1971
S'inaugura a Cleveland (Ohio) el museu dedicat a
Dalí que acull la col·lecció d'A. Reynolds Morse. Es publica, amb el títol Oui
(Sí), una antologia de textos del pintor pertanyents a diferents èpoques.
1972
La Knoedler Gallery presenta la primera
exposició mundial composta pels hologrames que Dalí ha creat en col·laboració
amb Dennis Gabor.
1973
Al Teatre-Museu Dalí de Figueres es presenta, un
any abans de la seva inauguració, l'exposició Dalí. Su arte en joyas. Al llarg
del 1973 es publiquen dos llibres de l'artista: Comment on devient Dalí (inclòs
en el segon volum de l'Obra Completa de Dalí amb el títol Confessions
inconfessables), amb pròleg i notes d'André Parinaud, i Les dîners de Gala (Els
sopars de Gala), editat per Draeger. El Louisiana Museum de Humlebæk organitza
una retrospectiva de l'artista que, posteriorment, viatjarà al Moderna Museet
d'Estocolm.
1974
Prologa i il·lustra Moïse et le monothéisme, de
Sigmund Freud. El 28 de setembre s'inaugura el Teatre-Museu Dalí.
1977
L'editorial Draeger publica Les vins de Gala
(Els vins de Gala).
1978
L'artista presenta, al Solomon R. Guggenheim
Museum de Nova York, la seva primera pintura hiperestereoscòpica, Dalí aixecant
la pell del mar Mediterrani per ensenyar el naixement de Venus a Gala.
1979
És nomenat membre associat estranger de
l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, i publica l'article «Últimes
conclusions del meu llibre titulat Dimensions i color de Déu» a la revista
Destino. Al Centre Georges-Pompidou de París s'inaugura una gran retrospectiva
de Dalí, així com l'environnement que l'artista concep especialment per a aquest
museu. Al llarg de la dècada dels vuitanta Dalí pintarà les seves últimes
obres, inspirades principalment en Miquel Àngel i Rafael, a qui sempre ha
admirat.
1980
Del 14 de maig al 29 de juny es presenta, a la
Tate Gallery de Londres, una retrospectiva de Salvador Dalí formada per un
total de 251 obres.
1982
S'inaugura el Salvador Dalí Museum de Saint
Petersburg (Florida), propietat del matrimoni Reynolds Morse. El 10 de juny,
Gala mor a Portlligat. El rei Joan Carles I concedeix el títol de marquès de Púbol
a l'artista, que trasllada la seva residència al castell.
1983
Madrid, Barcelona i Figueres acullen la gran
exposició antològica 400 obres de Salvador Dalí, del 1914 al 1983. Les seves
últimes obres pictòriques daten d'aquest període.
1984
Arran d'un incendi al castell de Púbol, Dalí
trasllada definitivament la seva residència a la Torre Galatea de Figueres, en
la qual viurà fins a la seva mort.
1989
Mor el 23 de gener a Figueres. La Staatsgalerie
de Stuttgart organitza una gran retrospectiva, Salvador Dalí, 1904-1989, que
posteriorment s'exhibeix a la Kunsthaus de Zuric
Gavina
