Club Escacs Skorpio Santa Susanna

dilluns, 15 de gener del 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 8 " VIOLENCIA "-- " YA ESTÁ BIEN " ANASAGASTI. -- " EL LLAÇ GROC "

42 ANASAGASTI

Por Iñaki Anasagasti (*)

¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47 euros y por cada catalán sólo de 5 euros?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20 mil millones de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno?

¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20 kilómetros de autovías mientras que en Madrid se hayan terminado cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316 euros por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198 por andaluz, 894 por madrileño,574 por aragonés y 407 por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España, nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

(*) Periodista, escritor, legislador, dirigente del Partido Nacionalista Vasco (PNV).

©Incat

en 30.7.16

El llaç groc ve d'una cançó americana del 1970 que explica aquesta història:

Un jove pres acaba la condemna i escriu una carta a casa. Si la seva estimada encara l'hi vol, ha de posar un llaç groc al roure del pati. Si quan ell arribi el llaç no hi és, passarà de llarg sense baixar de l'autobús i se n'anirà per sempre.

En acostar-se a casa, el noi demana al xofer que miri cap al pati, perquè ell no gosa. De sobte, a dins de l'autobús esclata un gran aplaudiment: tots els arbres són plens de llaços gros, la tanca és plena de llaços grocs i el vell roure és cobert amb un immens llaç groc.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 9 LA CUINETA DE L'AVIA " MARMITAKO DE ATÚN " ROSA MUNUERA

42 LA CUINETA DE L’AVIA “MARMITAKO DE ATÚN” ROSA MUNUERA

Marmitako de atún

· 14me gusta

Receta muy fácil, nutritiva y ...deliciosa!!!

Seguir

Ingredientes

6 raciones

1.4 solomillos medianos de atún (trozos)

2.5 patatas (trozos)

3.1 pimiento verde

4.1 tomate (sin piel a trozos)

5.1 cebolla (trozos)

6.3 ajos

7.1 litro caldo de pescado

8.pizca pimienta

9.aceite de oliva

Pasos

15 minutos

42 LA CUINETA DE L’AVIA “MARMITAKO DE ATÚN” ROSA MUNUERA

Marmitako de atún

· 14me gusta

Receta muy fácil, nutritiva y ...deliciosa!!!

Seguir

Ingredientes

6 raciones

1.4 solomillos medianos de atún (trozos)

2.5 patatas (trozos)

3.1 pimiento verde

4.1 tomate (sin piel a trozos)

5.1 cebolla (trozos)

6.3 ajos

7.1 litro caldo de pescado

8.pizca pimienta

9.aceite de oliva

Pasos

15 minutos

Partimos bien las verduras (pimiento, tomate y cebolla) y las sofreímos durante unos diez minutos a temperatura media, removiendo de vez en cuando. Cuando estén casi listas, incorporamos el ajo, ponemos un poquito de sal y pimienta molida al gusto. Si quieres, puedes añadir una hojita seca de laurel.

Después, añadimos las patatas peladas y troceadas (pártelas chascandolas en lugar de cortarlas, es decir, partirlas rompiendo el final de cada trozo así conseguiremos que espese luego el caldo pues suelta más almidón). Añadimos el caldo de pescado y dejamos cocer las patatas 5-10 minutos.

Troceamos en tacos pequeños el atún e incorporamos al guiso. Dejamos cocer durante al menos 15 minutos. Probamos para añadir sal si lo precisa.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 10 " EL GOVERN ESPANYOL PUBLIQUE DADES INCORRECTES " -- EL PARLAMENT RECURRIRÀ L'APLICACIÓ DEL 155. -- EL PALAU DE LA MÚSICA GAUDIN DE LA MÚSICA, REHIVINDICA LA LLIBERTAT DEL PRESOS POLÍTICS!.

Recordes que el passat més de novembre com sempre i sense dades, el Gobierno español I els de la por" van publicar dades incorrectes assegurant que el turisme a Barcelona había sigut negatiu, i jo et vaig dir que no, que había crescut entre el 5 i el 10%. Q'era com sempre, mentida, q'era per que su creies in els españolitos i els que a Catalunya su volgués in creure?. Pues be, ara si, abui en el telediario a caven de donar les dades oficials: El 2017 el turisme a Barcelona ha crescut un 5,6%, ha superat el creixement del 2016 i Edemés la xifra total es la mes alta de l'história. Perque beigis. Per un cantó tan el Gobierno, com els de la por, que no dirán q'es van equivocar, i bueno per un altre sempre meins preuan l'inteligencia catalana, bulguen se enganyar. Jo baig tenir el defecte de que ho vaig ençertar. Ho no?.

El Parlament recurrirà l'aplicació del 155.

El Palau de la Música vibra amb la música i les veus angelicals dels seus cors.
Rehivindicant indignats la llibertat dels presos polítics.

!!!. O no?.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA PÀG. 11 " REHIVINDICACIÓ ANIMAL " GAVINA

42 REHIVINDICACIÓ ANIMAL

Rehivindicació animal.

Per primera vegada i ja en el segle XXI, en un país q’es considera dessarrotllat, el Congrés dels Diputats ara s’hadonat que s’ha de concienciar a una part de gent, de que els animals de compañía no son objectes, no son coses, no son tràstos, no son dianes, no son juguines per uns dies, són animals molt propers q’es mereixen cuidados i estimació, i ara legalment amb drets socials!.

Sí, amics meus, el Congrés dels Diputats ha creat una llei en la que protegeix els animals domestics, els animals de compañía.

Bueno, mai es tart, aquesta reivindicasió d’alguna manera també farà felicos entre d’altres, als dos últims que baig tenir, l’Eixerit i el Sert.

Tan a la Revista Digital Skorpio, com en el meu primer llibre “ Sensacions a la pell “ us he explicat moltes fetes i histories de aquets personatges tan estimats, els meus últims amics amb els que avans que marchesin he viscut i he jugat.

Sempre us deia que molts animals tenen més enteniment que moltes persones, que per que siguin racionals només els hi falte parlar.

S’els estima molt, son entrenyables. La seva ausencia és un buit que mai es torna ha omplir.

Us enrecordeu del meu gatet negre L’eixerit?, i del meu gusset també negre el Sert?.

Ara ja els hi podré possar el seu nom amb majúscules, per que ara ja son gairabé majors de edad i més aprop dels éssers humans, ja tenen “drets socials”.

Quina alegría tindràn quan els hi expliqui aqueste nova.

Sí, per que jo encare els hi parlo, bueno la veritat es que sempre els hi he parlat, no solsament per que m’escoltesin, no solsament per que m’entenguesin, inclus també per intentar ensenyarlis ha parlar.

I és curios m’entenien perfectament, molt més que molte gent.

Sé, que encare que están tan lluny, algún dia els hi arribarà el meu missatge, embulicat amb carinyu i un truçet de cel.

Els informaré per que sé q’els donarà una gran alegría i satisfacció rebre aquesta notificasió.

Que els humans ha partir d’ara els considerin algo més que animals irracionals, amb drets i reconeixaments socials.

Aixó en ells els hi donarà vida!.

Per que sempre habien donat mostres de rehivindicació, ells sempre han volgut, no solsament estàr al nostre costat, també han volgut participar en les nostres tasques, han volgut ajudar, han volgut viure! amb nosaltres i ser casi bé com una persona més.

Sense por a equivocarme, crec que podem dir; q’els animals de compañía s’han rehivindicat, s’han guanyat el reconeixament de tota la gent.

I no olvidem que son essers que també tenen ànima!.

Una abraçada i un peto per tots els animals q’estimen!!!.

Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA PÀG. 12 " CUANDO ME AMÉ DE VERDAD " Nº 9 CHARLES CHAPLIN

42 CUANDO ME AMÉ DE VERDAD Nº 9 CHARLES CHAPLIN

Cuando me amé de verdad, comprendí que mi mente puede

Atormentarme y decepcionarme.

Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, es valiosa aliada.

Y esto es………………saber vivir!.

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA PÀG. 13 ART " LA REBOTIGA DE L'ÓPERA " JOSEP GARRIGA

42 LA REBOTIGA DE L’ÒPERA

Amb la presentació de Marcel Gorgori Conductor, Director artístic creatiu de Sinfonova, va tenir lloc el pasat deçembre 2017 en l’Auditori de Sant Cugat un gran espectacle musical.

Tal com el públic gaudia de les veus privilegiades de cantants com:

Carles Cosias (tenor).

Carles Pachón (baríton).

Elisa Vélez (soprano).

Acompanyats de l’orquestra Barcelona Filharmonia.

En el seu repertori de fracments de grans obres de mestres compositors com:

Bizet, Mozart, Verdi, Donizetti, Puccini, Rossini, Rimski-Kórsakov, Offenbach.

Marcel Gorgori explicaba els por menors detallats desde l’autor, cantant, instruments, tramoies, ambient, públic, etc. Un avans i un després, com també els moviments de les notes musicals. Tota una clase de profesionalitat artística de posta d’escena i música, la qual el receptor en prenia bona nota, agrain les explicacions tan extensives amb les quals el públic aprenia detalls i conceptes mai escultats.

Un dels etjemples apressos és el de “ La veu impostada “, Sí amics meus, l’etjemple gràfic q’ens va proposar en Marcel, és el seguent;

Si agafes una página de paper desde l’escenari i la llençes al públic, per molt fort que la tiris, poc a poc flotan es quedarà entre les primeres files, encambi si aqueste mateixa página la rebregues fins fer una bola apretada i la llences amb força, contre el públic, segur que arribara molt més lluny, pudé fins hi tot a les últimes files. Pués bé, aixó és el que els cantants tenen que intentar fer, que la seva veu concentrada arribi amb forsa a lo més lluny i al màxim posible de public, aquesta técnica s’en diu “La veu impostada”.

Encare que una òpera o un concert operísticens poden fer tocar el cel, al seu darrera sempre hi ha un món de persones i d’humanitat.

El públic que gaudeix d’una gran funció i que s’emociona amb les interpretacions que hi fan els artistas, no veu mai, ni el treball a què els ha obligat la partitura, ni els seus intents de fer-hi aportacions personals, ni les seves inseguretats abans de sortir a l’escenari, ni, encare meyns, les rivalitats que en alguns casos han hagut d’enfrontar.

Si el públic pot veure per un forat algún d’aquets moments de treball previs al concert, segurament pot valorar encare més el bon resultat final perquè, a la qualitat de les interpretacions, hi pot veure afegit el mèrit d’aconseguir-les.

Un gran espectacle digne de menció i en el qual l’afició musical s’enriqueix d’uns coneixaments que dificilment s’adquireixen en aquest món dominat per l’art i la sensibilitat.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA PÀG. 14 " TELECINCO, VERGUNYÓS!

TELECINCO, VERGUNYÓS
La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid.

La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco i eliminar el canal de la nostre TV.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!

Telecinco mai més! Passa-ho.

PER A QUI NO HO SÀPIGA TELECINCO ÉS LÍDER D'AUDIÈNCIA A CATALUNYA; ELLS A CANVI D'AIXÒ S'ADHEREIXEN A 1 MANIFEST QUE PRETÈN QUE EL CATALÀ (ENTRE ALTRES LLENGÜES) SIGUI RELEGAT I MENYSPREAT.

SI ELS CATALANS ENS UNÍSSIM PODRÍEM ACONSEGUIR FER- NOS RESPECTAR; EN EL SEU DIA HO VAM ACONSEGUIR AMB LA MARCA 'PASCUAL', ARA ÉS HORA D'IMPEDIR QUE AQUESTS FEIXISTES QUE NO ENTENEN EL QUE SIGNIFICA EL RESPECTE A UNA LLLENGUA IGUAL DE VÀLIDA QUE LA SEVA (AMB LA DIFERÈNCIA QUE ELLS ENS LA IMPOSEN A NOSALTRES), NI CONTEMPLEN UNA DIVERSITAT CULTURAL, ENS SEGUEIXIN PRENENT EL PÈL. JA ESTÀ BÉ QUE ENLLOC D'ESTAR- NOS AGRAÏTS, VAGIN EN CONTRA NOSTRA.

ES CREUEN QUE PODEN TRACTAR- NOS AIXÍ I QUE DAVANT D'UN ATAC CONTRA LA NOSTRA LLENGUA ENS QUEDAREM IGUAL?? DEMOSTREM- LOS QUE NO I QUE HAGIN DE RECTIFICAR!!

DESPRÉS DE PATIR DIA RERA DIA LES BARBARITATS DE LA COPE, ETC. A SOBRE AIXÒ?? JA N'HI HA PROU!