REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 PORTADE: XV OPEN SKORPIO- FAR DE CALELLA- " SERT "

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 2 EDITORIAL : EL " SERT "

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 11 EDITORIAL EL "SERT" El "SERT ens ha deixat. Sí nois se n'ha anat al país de Mai Més, és una terra que esta molt a prop del cel, tenen moltes joguines i mascotes que li faran companyia. Abans de marxar m' ha dit que us digui que ha sigut molt felic mentre ha estat amb tots nosaltres, s'ho ha passat molt bé amb l'Eixerit, encara que hagi tingut els seus petits entrebancs inicials, pero després han sigut com gerrnans, s'han estimat molt. Ell sap que el trobarem a faltar, pero ens demana que igual que l'heu estimat, que el proper gosset que tinguem l'estimem igual que l'hem estimat a ell, Per suposat espera les vostres cartes i correus electronics, per saber de tots. No vol que l' oblideu, perque ell tampoc mai us oblidará. Dóna una forta abracada a tots els gossos a qui ha bordat, pero que no li tinguin rancor, perque sempre ho ha fet amb bona intenció, com per cridar- los l' atenció, i saludar-los. Una de les coses que feia sovint era escarbar la terra del jardí com si anés a buscar o guardar un os, em feia malbé les plantes, em tirava tota la terra fora del seu lloc. En cridar-li l'atenció girava cua, fins que no vaig tenir més remei que posar pedres grans perque no ho tornés a fer. Demana perdó a l' Alcalde, perque molts cops s'ha fet pix sobre les flors que adornen els jardins del poble de Santa Susanna, pero noi, no podia evitar-ho, quan veia una flor li costava poc aixecar la cama. També li dóna les gracíes molt especials a la seva fadrina, la Rubí, que sempre s'ha preocupat i ocupat molt perque mai li faltés de res. l és clar, a la mestressa de casa li dóna un fort petó, per tots els capricis i moixaines que sempre li ha donat. Bé, de mi no s'ha pogut acomiadar per problemes tecnics de vol, els avions no sempre surten a l'hora prevista, i encara que jo vaig sortir corrents rere l'avió, se'rn va escapar. La veritat és que en la seva última mirada m'ho va dir tot i més, no us ho perdeu; amb els ulls ben oberts em va dir que m'espera, que no tardi. Per descomptat que abans que me n'adoni estaré amb tu. Amic SERT has sigut un bon company. Cada tarda com un clau estaves a la porta esperant-me per anar a passejar. Li agradava molt el camp, les plantes, les flors, quan veia un ocellet aixecar el vol, es parava i mirant-lo fixament, devia pensar, i jo, per que no puc volar? Sempre anava a poc a poc, s' entretenia oJorant les plantes i fent pipí, pero quan sentia algun petard sortia disparat i 'm' arrossegava fins a arribar el primer a casa. Entre moltes altres coses, sempre recordaré com de bé que imitava les alarmes que porten les ambulancies, jo cree que ha feia millar que elles. Ah! Que no se m'oblidi, també vaig entendre que estava molt agraít a totes les persones que el paraven pel carrer, especialment els infants, per dir-li coses i fer-li carantoines. Quan anavern a la platja a caminar per l' arena hi havia moltes gavines i gaudíem de la majestuosa natura Jo els hi feia la presentació; al Sert li deia aquesta és una gavina, i a la gavina li deia aquest és un gos, tant un com l'altre em miraven de manera estranya, devien pensar que a aquest home li falta un bull. SERT, tot el temps que has estat amb mi, has sigut un exemple de gos, molt afectuós, molt obedient i torea valent. Sempre estarás amb nosaltres. Ja tinc ganes de visitar aquell llunya, pero al mateix temps proper, país fantástic de ... MAl MÉS. J. A. López Garriga / i UNANY D'OBRES CENTRE CIVIC SANTA SUSANNA I 8/11/2012 I S'ensenya a jugar a escacs i a millorar obertures, desenvolupament, mig joc, finals i sistema algebraic. A partir de 7 anys, ambdós sexes i sense límit d'edat. Totalment gratult. Les classes les imparteix en Josep Antoni López Garriga els dijous una hora de ESCOLA D'ESCACS SKORPIO SUMARI: ~ Portada: XV Open Skorpio. ID AniversariClublEscola d'escacs i revista. Calella 1 ~ Editorial"El Sert". SumarioEscola d'escacs 2 ~ Santa Susanna:Activitats per enriquir la la seva nova historia, Actualizar censo. Coincidencia", casualitat? 3 ~ Publicitat 4 ~ "Fem Poble" entrevista Sra. EnriquetaMartí 5 ~ Ens calla independencia? Exercicis d'escacs 6 ~ Sensacions. El gatet eixeritX, Para-sol,Avesmigratorias 7 ~ Notícies. Quan l'estratégia estableix la seva seu. Diada 11 de setembre. XVI Open Skorpio 8 ~ Mujer.Consejos para estar cómoda con tacones. Causas de alopecia. Esencias 9 ~ Esséncia: EsbartDansaire. Sport: dues carreres en una! 10 ~ La llengua, el catalá, Notícies: Ana Botella 11 ~ Salut. 12 ~ La veu del poble. Preguntem a veíns de Santa Susanna 13 ~ ¿España a donde vas? Noticias 14 ~ Independencia? Sí, és ciar que sí... 15 ~ El gos d'Alcibíades. Hablando de energía. La igualdad entre pobres i ricos. L'enroc deIs polítics 16 ~ España ¿a donde vas? Banco malo. La privatización de la Sanidad Pública 17 ~ Humor 18 ~ Llistat Club Skorpio. Properes activitats Escola Skorpio. Solucions problemes d' escacs 19 ~ Publicitat 20 Revista trimestral. Punts de trobada: Estanc Nogueras, Sta. Susanoa i Llibreria La Llopa, Calella. La persona que no la rebi i hi estigui interessada, que es posi eu contacte amb el Sr. Josep, 663 552

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 3 SANTA SUSANNA: ACTIVITATS PER ENRIQUIR LA SEVA NOVA HISTÒRIA- ACTUALIZAR CENSO-COINCIDÈNCIA?, CASUALITAT?

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 SANTASUSANN&ACT~TATSPER ENRIQUIR LA SEVA NOVA mSTORIA Destilada 2012 IFoto: J.A. López Garriga En un dels pobles costaners més petits, al sud de la Costa Brava, a Espanya, l'ajuntament fa tot el possible per mantenir la gent gran activa. En aquest territori, que data del 1021, a principis del mes d'agost, durant les festes de la 'Festa major' de Santa Susanna, la seva població dansa, canta, gaudeix dels concerts, participa a jocs ... Tota la població es reuneix durant 4 dies, a la placa central per celebrar els orígens del poble. També cal esmentar que la seva constitució com ajuntament modern va ser estipulada l'any 1835. Entre tots els esdeveniments als quals varem assistir, va ser una gran sorpresa trobar-nos davant d'una sumptuosa destilada de moda. EIs seus protagonistes: els 'Avis'. El seu origen, un taller de costura dedicat a la gent gran. Aquest taller esta recolzat económicament pel municipi i per la contribució dels seus propis participants. L' esdeveniment té un paper molt important; és la culminació de 10 mesos de dur treball a carrec del grup de persones que formen part del taller. La responsable d'aquest taller és la Sra. Mercedes Martinez, que condueix el projecte des de fa 10 anys. En ella, hem trobat una dona que desperta les mans de fades en cadascuna de les persones que treballen al taller. Mercedes Martínez va fer els seus primers passos a Andalusia; més tard la seva família es va traslladar a Barcelona. Des de molt jove va optar per aprendre l'ofici de costura. Per aquest motiu va estudiar 4 anys a l'Escola Industrial de Barcelona, on va obtenir el seu certiticat professional de patronatge industrial i disseny de moda. Des de llavors, Mercedes practica la professió a temps complert. En aquella epoca res no feia pensar que acabaria prenent les regnes d'un projecte avantguardista. Com va sorgir la idea del taller de costura per a la gent gran? Mercedes Martínez: La meva tilla, Mercedes, va proposar el projecte "Centre dels antics", que va ser molt ben rebut. De fet, vaig comencar a donar una classe a la setmana i poc temps després el varem augmentar a tres, i el curs dura 10 mesos a I'any. Avui en dia, la nostra empresa ha celebrat 10 anys. Que és el que voste ensenya especíticament i qui detineix el model que es realitzara? L'elecció del model és un tema a vegades una mica complicat. No tots els cossos s'adapten a qualsevol estil de peca o color. En aquest cas, la meva experiencia juga un paper deterrninant. De totes maneres, tracto d'aconsellar i convencer a la persona de triar un model que sigui harmoniós amb la seva morfologia. En materia d'educació, també tracto de transmetre els meus coneixements per realitzar el patró del disseny. En aquest cas, cal dir que aquest treball requereix una formació técnica i, no tots els participants tenen la capacitat de realitzar-ho correctament; ho fan tins on poden arribar i, després, jo ho acabo. Quin és el seu incentiu per impartir aquests cursos cada any, i per que organitza una destilada amb les participants? Ja sabem que, com més envellim, ens movem menys i aixo s' evidencia amb l'osteoartritis a les manso La costura és una forma divertida de mantenir l' activitat de les manso Pero també, des d'una altra perspectiva, el fet de poder estimular les participants a realitzar la roba que faran servir, m' omple d' orgullo Pel que fa a la destilada, és l' apoteosi de tot un any de treball. També, fer destilar totes aquestes dones, orgulloses de les seves creacions, forma part de l' esmentat reconeixement a totes aquestes persones que malgrat els seus anys, no deixen d'anar endavant. Entrevista realitzada per Viviana von Allmen ¡Hay cosas que nunca cambiaran! Recibí, hace unas semanas, un formulario del censo para su actualización. Y este me ha sido devuelto, a pesar de que fuí lo mas explícito posible rellenando todas las casillas, incluso con gran detalle. Al responder a la pregunta: ¿Tiene personas a su cargo o que dependan de usted? Yo respondí: • 2 Millones de inmigrantes ilegales • 1Millón de delincuentes • 5 Millones de desempleados • 900.000 Personas repartidas en unas 80 prisiones • 350 Vividores en el parlamento. • 266 Senadores. • 1 Gobierno central • 17 Gobiernos autónomos Aparentemente esta no fue la respuesta adecuada, pues me dicen: "Respuesta incompleta" ¿Es que aún hay mas? Parece un chiste, pero por desgracia es la auténtica realidad actual de una españa que no sabe a donde vá. COINCIDE"NCIA?, CASUALITAT? Que deu tenir el nom de Francisca, perqué sigui el nom que tenen les persones de més edat de Santa Susanna i d'Espanya. Sí senyors, la Sra. Francisca de Can Bonet de Santa Susanna, tal dia com ellO de gener de 1911 va néixer, per tant, té 101 anys, i quasi 102, i és la persona més gran de Santa Susanna. 1casualment la persona més gran d'Espanya també es diu Francisca, va néixer el 13 de setembre de l' any 1901, per tant, té 111 anys. Enhorabona a totes dues!, aquesta revista les felicita de tot cor, i els desitja amb un fort petó. PER MOLTS ANYS! '-·e~1 SANTA SUSANNA CALELLA GUARJ) AQUEsTA EU 1PODREU REVISTA GUANYAR UNOBSEQ{]J Si les '1 . u trmes tres x.ifres . dels Cecs del' del SOrteig comcideix.e dla 29-3-2013 n amb Un d' aquests números ¡!8'~=b/B sereu ob' , sequlats amb Un , regalo Lagraciat, que es posi e amb el club d'E n COntacte scacs Sk . (Josep, 663 552 OrplO CadUca als 15 dies.

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 5 FEM POBLE, ENTREVISTA A LA SRA. ENRIQUETA MARTÍ SALICHS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 FEMPOBLE Entrevista a la Sra. Enriqueta Martí Salichs -Quina ha estat la teva vida? Vaig néixer a Sant Genis el 21-9- 21, des dels dos anys vaig viure a Santa Susanna, amb la meva avia, al costat del Sindicat, fins que em vaig casar. EIs estudis els vaig fer al collegi de Santa Susanna. Jo era la més gran de set germans, cuinava per a tota la familia, i treballava al camp amb jornal a Malgrat, on anava caminant. La meva mare treballava fent punta de coixi que la venia a Malgrat, tasca que sempre m 'ha agradat. De jove amb tota la colla els diumenges anavem caminant a Calella a ballar, de tornada agafavem el tren fins a Pineda, i la resta caminant per la carretera nacional, en aquella epoca quasi no passaven cotxes; tant és aixi que la canalla jugava a futbol enmig de la via. El 6-10-45 em vaig casar amb el Jaume Caimel a l'església de Santa Susanna, a partir d'aquesta data, el nou domicili va ser al carrer Sant Ramon, 22. Ell treballava al campo El fruit del matrimoni van ser dos fills, en Joan i en Joaquim. El Joan viu a Pineda, i el Joaquim a Santa Susanna. Tinc tres néts, dos nois i una noia, la qual ha tingut una nena que ja té tres anys i es diu Amanda, per tant, ja sóc besavia. L 'Enriqueta a més de puntes, manualitat heredada de la seva mare, hafet altres coses, com licors, la seva especialitat ha sigut la ratafia. També durant mols anys a la botiga de cal Forné (on ara és Caixa Catalunya) havia fet botifarres especials de tocino 100% molt bones. El seu marit amb 80 anys va caure i al cap de pocs dies ens va deixar. És tradicio que tots els festius els seus fills esmorzin a casa la mareo Entre les seves aficions que encara practica tot hi tenir 91 anys és el plaer de bailar sardanes. El Sr. Joaquim Soms va compondre la sardana Les tres pubilles, encarregada pel Sr. Lluis Pi, el qual la va dedicar a les senyores Francisca Salichs, Carmen Garrós i Enriqueta Martí. -Enriqueta, quina ha sigut la teva alimentació més freqüent? De tot. -Quin s aliments són els que més t'agraden? Fesols i verdura. -Quin medicament o medicina has pres o prens? Cap medicament ni medicina. -Quin esport o gímnástíca has practicat més? Caminar, per totes les muntanyes de l'entorn, molts cops portava feixos de llenya per fer foc, i quan era l' epoca també anava a buscar bolets. I -Que consideres més urgent per a Santa Susanna? El cementiri. -Has sigut felíe? Érem pobres pero felices, sablem ser-ho amb el que teníem. -El pitjor moment? La guerra del 36, teniem por deIs bombardejos. -El millor que t'ha passat? Quan va néixer la meva besnéta. -Qué et sembla la revista Skorpio? Em distreu, és molt amena, tota la familia la llegeix i la troba molt interessant, estemfent tota la col·lecció. -Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser, i per que? Cap animal, jo mateixa. -Un número, un color, una pel-Iícula, una il-lusió, una flor ... El número 10; el color vermell; pellicules de Clark Gable; sempre m 'han il-lusionat les excursions, encara me 'n recordo d'aquelles tan guapes que organitzava el Juan Campolier; flor, la rosa. En fer-li l' entrevista podem constatar que esta molt eixerida, es val per si mateixa en totes las tasques de la casa, Déu n'hi do el que segueix caminant. Les seves contestacions han estat molt fluides, i simpátiques. El seu aspecte és de fortalesa, el color rosat de la cara li delata le seva bona salut. Tinc la sensació que hem passat una estona molt agradable, amb una conversació tranquil-la i distesa, en la qual ens hem adonat que si arribar als noranta anys és un bé de Déu, passar- los és un regal. No ens oblidem que el mateix dia que neix la tardor, neix 1'Enriqueta. La direcció d'aquesta revista et dóna les grácies, i fins a la propera. Per molts anys, Enriqueta. SEGUlREM FENT POBLE! J. A. López Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 6 ENS CAL LA INDEPENDÈNCIA?

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc 2013 ENS CAL lA INDEPENDENCIA? 11 Després de la histórica manifestació de la Diada, el president Mas va manifestar que Catalunya ha de fer CaTIÚcap a I'Estat propi, i ho va dir a Madrid en una conferencia davant de personalitats espanyoles de pesoVam poder seguir l' extens discurs per televisió. Segur que a molts ens va impactar. Entre altres coses, Mas va dir: "Entre Catalunya i Espanya s'ha produ- 1tun sentiment de fatiga que penso que és mutua". "L'Onze de Setembre no s'anava contra ningú, sinó que se subratllava un projecte propi". "El que s'ha d'entendre és que Catalunya necessita instruments d'estat". A partir de I'Onze de Setembre, i més després del discurs, cada dia som notícia aquí i arreu del món, per bé i per mal. Com era d'esperar n'hem sentit, sentim i sentirem de tots colors, com aquesta de José Ignacio Wert, ministre d'Educació. Malament per alleugerir la desafecció dient que el govem espanyol es compromet a espanyolitzar els catalans. Va afirmar que les escoles catalanes fomenten l'independentisme. No cal que se'n parli a les escoles; tothom sap que es fa insoportable seguir per aquest camí. El que fan les escoles catalanes en el tema de la historia és ensenyar la realitat passada de Catalunya. Dubto que els alumnes castellans s'assabentin de que una de les pitjors revenges com a preu de perdre la batalla, Catalunya va presenciar el cap del general Moragues dins una gabia gronxejant als quatre vent durant 14 anys al Portal del Mar a Barcelona. I em pregunto, si a Espanya ensenyessin coses com aquestes als seus alumnes, els explicarien aquest fet com a proesa gloriosa deis seus exercits o com un greuge al poble catalá? Per posar exempie de la crua realitat. Potser els catalans ens oblidaríem una mica d' aquella barbarie si avui tinguéssim un tracte amable i just. En la reconquesta contra els musulmans, Catalunya va fer el propi camí tot fent arrels en emancipar-se de I'imperi franco Només la propia parla ja és indicatiu valid per definir-nos com a Nació. Amb l'enllac de Peronella d'Aragó, (1136-73) i Berenguer IV, comte de Barcelona, es va formar l' anomenada Corona catalana-aragonesa, que res tenia a veure amb la Corona de Castella. La Reconquesta catalana primer i catalanoaragonesa després va arribar fins a Múrcia, pero hi havia establert un pacte entre el rei Jaume I (El Conqueridor) amb el seu gendre Alfons X, (El savi) rei de Castella, que establia el límit de la reconquesta catalana alllindar de les terres valencianes amb Múrcia Que ens ha donat Espanya alllarg de la historia? Tants disgustos com han volgut. Podem donar-li les grácies per les usurpacions en la desfeta de 1714 de tots els baluards, per la mutilació de Catalunya trentacinc anys abans. Franca es va quedar amb la que avui coneixem com la Catalunya Nord un cop signat el Tractat deis Pirineus I'any 1669. I tot va passar pel constant trepitg de les tropes castellanes a I'empait contra els francesos, en la seva intervenció a la Guerra deis Trenta anys, (guerra europea) que esclafaven tot el que trobaven al seu pas i van provocar la conseqüent Guerra dels Segadors (aixecament deis pagesos gironins contra dites tropes reials) que les van aturar a Santa Coloma de Famers amb forqués, fale, dalles i tot el que tenien a les mansoVa ser un deis episodis més amargs per culpa de la deria espanyola de volgué ser els policies del món a sang i foco Després de la desfeta de la Guerra deis Segadors van continuar els conflictes armats i Franca estava disposada a reunir Catalunya de nou si la monarquia espanyola els cedía Flandes. Madrid hi va fer cas ornís i al final ho van perdre tot: els Paises Baixos, Nápols, Cerdenya, Cecilia, Córcega. Va ser en tal guerra que Portugal va aconseguir la independencia. I que? Hi ha avui retrets d'insolidaritat, de separatistes deis portuguesos? Al contrari, ara es viu amb excel.lent harmonia. És cert que el separatisme creix, i més creixera com més llenya posin al foc, com el ministre Wert, o sentir bestieses com les del president d'Extremadura, que va afirmar que els 5000 milions d'euros que demana la Generalitat surten "de la butxaca deis extremenys i deis altres espanyols". Perque no va dir a la seva comunitat que aquests cinc mil milions s'han de tomar i pagar-ne els corresponents interessos? I ara enmig del rebombori els polítics espanyols miren com mai qui la diu més grossa, i també s' hi afegeix I'Esperanca Aguirre. L' expresidenta de Madrid no sé d'on ha tret que "Espanya ja era una nació fa 3000 anys. Jo tinc entes que el "Neixament de les nacions a occident va del segle V al XV, i Anglaterra va ser la primera com a tal. Si ens hem de regir per la fi deis visigots a la península i l'irrupció de la reconque sta espanyola la cosa va comencar l'any 718. Podríem dir un tren de bestieses com la del líder extremeny. Per aquest motiu ara més que mai estic a favor de la independencia, per no ser culpables de que els extremenys i els altres espanyol no s'hagin de gratar la butxaca per pagar les despeses dels catalans. Amen!' ! Isidre Mollfulleda i Verdaguer EXERCICIS D'ESCACS (solucions pag.19) Gary Kaspárov Nacido: 13 de abril de 1963 Nacionalidad: soviético-r-uso-georgiano Campeón del mundo de 1985 a 1993 y de 1993 al 2000 (Campeón fuera de la FlDE) Partida: Kaspárov - Pribyl Skara 1980 Juegan las blancas Clave: Otra escuadra. Dificultad: 1 Solución Publicado en Pandolfmi, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martinez Roca S.A. Barcelona 1988. Publicado en Pandolfini, Bruce: «Ajedrez por campeones» Ed: Martínez Roca S.A. Barcelona 1988.

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg.7 SENSACIONS, EL GATET EIXERIT X- PARA-SOL- AVES MIGRATORIAS

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Mar~ 2013 SENSACIONS EL GATET EIXERIT X Aquest estiu passat tan calurós les mosques es multiplicaben i edemés eran superpesadísimes, tan es així q'el eixerit per tal d'ayudarme intentaba cacar les mosques q'em molestaven. Dones parlan de cacar, de tan en tan tinc un regalet a la alfombra de la entrada a la casa. Si, si, us o podeu ben creure, per el matí cuan obro la porta del porcho, em trobo al mitg de la alfombra osellets o sargantanas, m'las deixa ben possades com si fosin un obsequioCree que si tingués paper de regal m'les embolicaría. Per ell es un trofeig, i se sent molt orgullós regalanseles al amo de la casa. Com podeu veura esta molt bé, cada dia més fort i més guapo. Tinc la sensació que la seva companya es molt de aprecia, amb el seu comportament es fa estimar, encare q'el cacar sigui el seujovi preferit, i els pobrets animalets paguin les consecuencias. J. A. López Garriga I PARA-SOL Era un dia lluminós, el sol lluia amb tot el seu resplendor, era un deIs dies torrids de aquest passat mes d' agost. Estava jo assegut a la sorra d'una cala vora el mar, gaudint de la vista marina, era al migdia quan veig tres persones que s'acosten caminant vorejant les onades, un senyor i una senyora de la meva edat (uns 70 anys), la senyora portava del brac una senyora de molt avancada edat (de 90 a 100 anys, li direm besavia). Anaven molt a poc a poc, la besavia quasi no podía caminar, i l' esquena la tenia tan corbada que el cap li arribava per sota de la cintura, jo diria que la corba de la seva esquena era de 90 a 180 graus. Quan van arribar al meu costat, els va agradar ellloc i s'hi van quedar. El senyor va deixar a l' arena el para-sol que duia i va seure sobre la seva tovallola, la jove, filla o nora que ajudava a caminar la besávia, la va deixar dreta i va muntar la cadira. Després, mentre la besavia s'aguantava dreta millor que caminava, va agafar el para-sol i el clava al costat de la cadira, després ja amb el para-sol obert agafá del brac la besavia i abaixant-li més el cap (cosa gairebé impossible) perque pogués passar per sota del para-sol, la va asseure a la cadira. Al cap d'una estona la besavia li va dir a la filla o nora que volia passejar per la vora del mar, i de nou en aixecar-se de la cadira, la filla o nora li va abaixar el cap perque pogués lliurar-se del para-sol i passar per sota. A la tornada, la mateixa operació. De tal manera que de tant en tant, donat que a la besavia li encantava caminar per on s'acaba el mar, feien la mateixa mecánica. Pel que sembla no era una visita puntual, sinó que ja eren assidus clients d' aquella platja, i els seus costums, com les baixades de cap per sota del para-sol, i els seus passejos per on les ones desapareixen en acariciar la sorra, eren tradició. 10 diria sense por a equivocar-me que eren veínes dellloc. Encara que esta malament riure's deIs mals deIs altres.que per suposat aquest no és el cas, i amb tots els respectes, com si fos una historia imaginaria, per un moment se'rn va passar pel cap un acudit. Aquesta imatge era digna d'una historieta cómica, suposadament inventada, com si no fos real, que li hagués anat a la mida al gran humorista Joan Capri. No vaig poder evitar pensar que potser la pronunciada corba de la pobreta besávia era produída precisament per aquestes baixades constants del seu cap forcant-li 1'esquena i encorbant-la cada vegada més. La seva filla o nora no ha pensat mai que el para-sol és movible?, o sigui que un cop posada la cadira a 1'arena, no fora més comode per a la besavia primer asseure-Ia i després muntar el para-sol per donar-li ombra? No ha pensat mai la filla o la nora que d'aquesta manera no li hauria de forcar el cap ni els ossos de 1'esquena, i per tant molt probablement la seva deformació, a pesar de 1'edat no seria tan pronunciada?La veritat senyors lectors, tinc la sensació que en aquest món hi ha de tot, pero per favor una miquetona de seny o sentit comú no fa mal a ningú. J. A. López Garriga AVES MIGRATORIAS - iSi entre amigos y compañeros fuéramos como una de las aves migratorias, sería genial!. La próxima temporada, cuando veas a las aves emigrar dirigíendose hacia un lugar más cálido para pasar el invierno, fíjate que vuelan en forma de "V", tal vez te interese saber por qué lo hacen asf. Al volar en formación de "V" la bandada entera aumenta en un 71% el alcance del vuelo con relación al de un pájaro volando solo. - Lección la ; Compartir la misma dirección y el sentido del grupo, permite llegar más rápido y fácilmente al destino, porqué ayudándonos entre nosotros los logros son mejores. Cuando una ave sale de la formación siente ,.-...,¡;..~•.~..~....-...- la resistencia del aire y la dificultat de volar sola. Entonces rápidamente retorna a la formación, para aprovechar el poder de elevación de los que están a su frente. - Lección 2a ; Permaneciendo en sintonía y unidos junto a aquellos que se dirigen en nuestra misma dirección el esfuerzo será menor. Será más sencillo y placentero alcanzar las metas. Estaremos dispuestos a aceptar y ofrecer ayuda. Cuando el ave líder se cansa se traslada al final de la formación. Mientras otro asume la delantera. - Lección 3a ; Compartir elliderazgo. Respetamos mutuamente en todo momento. Compartir los problemas y los trabajos más difíciles. Reunir habilidades y capacidades, combinar dones, talentos y recursos. Las aves volando en formación graznan para dar coraje y aliento a las que van al frente para que así mantengan la velocidad. - Lección 4a ; Cuando hay coraje y aliento, el progreso es mayor, una palabra de aliento a tiempo motiva, ayuda, da fuerzas, produce el mejor de los beneficios. Cuando un ave se enferma, es herido o está cansado y debe salir de formación, otros salen de la formación y lo acompañan para ayudarlo y protegerlo. Permanecen con el hasta que muera o sea capaz de volar nuevamente; alcanzando su bandada, o se integre a otra formación. - Lección 5" ; Estemos unidos uno al lado del otro, pese a las diferencias tanto en los momentos de dificultad, como eri los momentos de esfuerzo. Si nos mantenemos uno al lado del otro, apoyándonos y acompañándonos. Si hacemos realidad el espíritu de equipo. Si pese a las diferencias podemos conformar un grupo humano para afrontar todo tipo de situaciones. Si entendemos el verdadero valor de la amistad. Si somos conscientes del sentimiento de compartir. La vida será más simple, y el vuelo de los años más placentero. Tengo la sensación de que la unión hace la fuerza, y la fuerza compartida es más llevadera. Que la comunicación es primordial para un mejor y culto entendimiento, y de que los animales nos tienen mucho que enseñar. AMIGOS MIOS APRENDAMOS DE LAS AVES MIGRATORIAS !!1. J

REVISTA SKORPIO Nº 13 GENER/MARÇ 2013 pàg. 8 NOTÍCIAS, QUAN L'ESTRATÈGIA ESTABLEIX LA SEVA SEU

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Gener/Marc;: 2013 11 Diada U de setembre de 20U INAUGURACIÓ PLA(:A DE LA INDEPENDENCIA STA. SUSANNA L' ensenyament del joc, del joc d'escacs, a les escoles públiques des de primaria, és la nova tendencia a nivell europeu. La declaració 50/2011 que parla de la introducció deljoc d'escacs a l'escola i en els sistemes educatius de la Unió Europea ha estat aprovada aquest darrer 15 de marc. L'arribada deis escacs a Europa es va fer sens dubte per l'Espanya musulmana al voltant de I'any mil, pero fins i tot pel sud d'Itália. Esta demostrat que les peces d'escacs que Carlemany hauria rebut per part del califa Haroun al-Rachid, i conservat a la Biblioteca Nacional de Franca, van ser fabricades prop de Nápols a finals del segle XI. L'any 1105, a Catalunya, s'esmenta mitjancant un testament escrit del comte d'Urgell. Avui en dia i durant diverses décades, en diferents institucions educatives espanyoles eljoc deis escacs s'ensenya de manera facultativa. És l'any 1995 quan el Senat adopta una resolució per la qual perrnet a les escoles introduir aquesta disciplina com a assignatura. Pero, podem comprovar que hi ha pioners en la materia, que s'han anticipat al respecte. És el cas de I'associació d'escacs Skorpio de Santa Susanna, a Catalunya. El responsable i fundador de la mateixa és el senyor Josep Garriga. Aquest home no es dóna treva per ensenyar aquesta disciplina. El mestre organitza tomejos i ofereix un servei únic i insólit. Qualsevol persona pot telefonar i acordar una cita per jugar una partida d'escacs gratuitament. Escacs Skorpio té la seva seu en un edifici situat al davant de l'ajuntament. L'associació dóna llicons d'escacs gratuítes als nens i joves de la zona dues vegades a la setmana. EIs arguments per desenvolupar aquests cursos són inesgotables a saber: EIs escacs articulen el comportament, posant enjoc l'argumentació i la recerca científica. Pel que fa al comportament podem esmentar: la concentració, I'autonomia i la responsabilitat. Aquesta disciplina implica el domini de I'argument. Per cada moviment s'ha de justificar I'elecció de la mateixa pero, també, s'han d'acceptar les eleccions del contrincant i demostrar un esperit crític per progressar en el debat. Exemples com els d'aquesta associació s'haurien de propagar a tota Europa; malauradament els polítics prefereixen eljoc del "mentider" en lloc d'afavorir aquest joc estratégic. Viviana Von Allmen XVI OPEN SKORPIO lO-U-U Infantils: Campió Gerard Sanmartín Subcampió: Roger Sanmartín. Seniors: Campió Joan Xancó Subcampió Manel Martín