diumenge, 22 de gener del 2012

PROPERA ACTIVITATS CLUB ESCACS SKORPIO

PROPERES ACTIVITATS DEL CLUB ESCACS SKORPIO
ATENCIÓ DINTRE DEL PROGRAMA “ CREUADE ESCACS OLÍMPICS ” TENÍM PREVISTOS ELS SIGÜENTS ESDEVENIMENTS:
17 DE MARÇ XI OPEN SKORPIO PARTIDES RÀPIDES, A LAS 9,30 H. A LA PLAZA DE LA VILA DE SANTA SUSANNA, SISTEMA SUÏS, INSCRIPCIÓ SR. JOSEP 663 552 830, EL MÀXIM TOTAL DE PARTICIPANTS ESTÀ ESTABLERT EN 30 JUGADORS. ÀNIM VUIT PREMITS US ESPEREN.
EN EL MATEIX ACTE PODREU GAUDIR EM UNA EXPOSICIÓ DE JOCS D’ESCACS ORIGINALS, MANUALS, ARTESANS, FANTASIA, ETC. QUE APORTARÀN VARIOS COL-LECCIONISTAS.
15 DE ABRIL ENS VISITA EL “ CAMPIÓ ABSOLUT D’ESPANYA D’ESCACS SR. ÀLVAR ALONSO ” A LAS 10H. A LA PLAÇA DE LA VILA DE SANTA SUSANNA ENS OFERIRÀ UNA EXHIBICIÓ DE PARTIDES SIMULTÀNIES. TOT INTERESSAT SENIOR, CADET, O INFANTIL CAL TRUCAR AL TEL/ 663 552 830 SR. JOSEP. ÀNIM!!! EL LÍMIT DE PARTICIPANTS ESTÀ ESTABLERT EN 45 JUGADORS , EL QUE PRIMER TRUQUI JUGARÀ . VIU LA SENSACIÓ DE JUGAR CONTRA EL MILLOR ¡!!. A TOTS ELS PARTICIPANTS SELS FARÀ ENTREGA DE UN RECORDATORI.
EN EL MATEIX ACTE PODREU GAUDIR EM UNA EXPOSICIÓ DE JOCS D’ESCACS ORIGINALS, MANUALS, ARTESANS, FANTASIA, ECT. QUE APORTARÀN VARIOS COL-LECCIONISTAS.

dimarts, 20 de desembre del 2011

REVISTA SKORPIO nº 9 PORTADA Gener 2012

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 2 EDITORIAL SENSACIONES

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS E INTERÉS SOCIAL
Gener 2012
EDITORIAL, SENSACIONS
EL PROPÓSITO DE UN PERRO
Siendo yo médico veterinario fui llamado para examinar a un sabueso irlandés de 10 años de edad de nombre Belker. Los dueños del perro,
Ron, su esposa Lisa y su pequeño de 6 años Shane, estaban muy apegados a Belker, y esperaban un milagro. Examiné a Belker y descubrí
que se estaba muriendo de cáncer, dije a la familia que no podíamos hacer más nada por Belker, y me ofrecí para llevar a cabo el
procedimiento de eutanasia en su casa. Hicimos los arreglos necesarios, Ron y Lisa dijeron que sería buena idea que el niño observara
el suceso, ellos opinaron que Shane podría aprender algo de esa dolorosa experiencia. Al día siguiente, sentí la familiar sensación en mi
garganta cuando Belker fue rodeado por la familia.
Shane se veía tranquilo, acariciaba al perro por última vez, y yo me preguntaba si él comprendía lo que estaba pasando. En unos cuantos minutos Belker se quedó dormido pacíficamente para ya no despertar. El pequeño
niño pareció aceptar la transición de Belker sin ninguna dificultad o confusión. Nos sentamos todos por un momento preguntándonos el porqué del lamentable hecho de que la vida de las mascotas sea más corta que la de
los humanos. Shane que tenía 6 años había estado escuchando atentamente, dijo: "yo sé porqué". Sorprendidos, todos volteamos a mirarlo.
Lo que dijo a continuación fue lo más maravilloso que había escuchado en mi vida, no me esperaba una explicación más reconfortante que esta. En ese momento, cambió mi forma de ver la vida. Dijo: " La gente viene al mundo para aprender como vivir una buena vida, como amar a los demás todo el tiempo y ser buenas personas, ¿ verdad ¿", el niño de 6 años continuó: "bueno como los perros ya saben como hacer todo eso, no tienen que quedarse tanto tiempo como nosotros". Por eso, queridos amigos lectores tengo la sensación de que hay que:
- vivir sencillamente.
- Amar generosamente.
- Querer profundamente.
- Hablar amablemente.
Recuerda, si un perro fuera tu maestro, aprenderías cosas como: Cuando tus seres queridos llegan a casa, siempre corre a saludarlos.
Nunca dejes pasar una oportunidad para ir a pasear. Deja que la experiencia del aire fresco y del viento en tu cara sea un éxtasis. Duerme
la siesta. Estírate antes de levantarte. Camina, corre. salta y juega todos los días. Cuando alguien tenga un mal día, quédate en silencio,
siéntate cerca y suavemente, hazle sentir que estás ahí ... disfruta cada momento del día.
Todo lo que hacemos a los demás nos lo hacemos a nosotros mismos, por eso te pido que vayas por la vida regalando sonrisas.
Internet y J. A. López Garriga
ATENCIÓ!!! NOU ESPAI MASCOTA ANIMAL DE COMPANYIA, PARTICIPA !!!
Estimat lector petit i gran, a partir d'ara podreu participar em la revista explicant qualsevol cosa de la vostra mascota,una vivencia, una historia, un dia a dia, qualsevol cosa que creieu interessant, que us cridi l'atenció , que us agradi, o simplement el que feu em ella, o el que fa ella amb vosaltres, a més si voleu podeu enviar una foto. El correu electrónic al que el teniu que enviar es: josepmey@telefonica.net
La direcció de la revista publicara tots els escrits que i cápiguen, sempre per ordre d'arribada, i que no superin les 10 línies. A la propera revista podreu veure la vostra estimada mascota. Gracies a tots els nens i adults per participar.
ESCOLA D'ESCACS SKORPIO
S'ensenya a jugar a escacs i a millorar obertures, desenvolupament, mig joc, finals i sistema algebraic.
A partir de 7 anys, ambdós sexes i sense límit d'edat. Totalment gratuit.
Les classes les imparteix en Josep Antoni López Garriga els dijous de 20 a 21.30 h i els dissabtes de 10 a 12 h, una hora de teoria i una hora de practica al Ir pis del carrer de Sant Ramon, n.? 2, de Santa Susanna.
EIs alumnes reben un dossier, també gratuit, amb el contingut que s'imparteix a cada classe, com també dades históriques i actuals del món deis escacs, incloent-hi exercicis. També comptem amb uns escacs gegants amb els quals es fan partides d'exhibició un dissabte de cada mes de 10 a 12h. Nou servei "ESCACS A LA CARTA".
EIs escacs són més que un joc, ajuden a desenvolupar la ment, agilitzen i reforcen el cervell, dominen el tremp, asserenen el carácter, ensenyen a pensar, a resoldre problemes, són asociatius,competitius,psicologics. "Mens sana in corpore sano" ..
Interessats truqueu al 663 552 830 o envieu un correu electronic a josepmey@telefonica.net(contacte:JOSEP).Gaudeix de totes les revistes i els seus articles al Blog: escacseskorpio.blogspot.com
Edita: Club Escacs Skorpio. Santa Susanna
el Sant Ramon, 2. Tel.: 663 552 830
Correu electrimic: josepmey@telefonica.net
Director: Josep Antoni López Garriga
Blog: escacseskorpio.blogspot.com
Facebook: escacsskorpiosantasusanna
Redacció, col-laboració, publicitat i distribució:
Josep Antoni López Garriga
Col-laboració: Josep Pons Toll, josep Pons Puigdefabregas,
Isidre Mollfulleda i Verdaguer,
Joan Puigdefábregues, Josep Megias Vergés.
Correcció linguística: Centre de Normalització
Impressió: Impremta Rodríguez, tel. 93 762 33 43.
Ale: produccio@impremtarodriguez.com
Revista trimestral, es distribueix pel poble de Santa Susanna.
La persona que no la rebi i hi estigui interessada,
que es posi en contacte amb el Sr. Josep, 663 552 830

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 3 ¿CUANTOS AÑOS TENGO? - EL BALDE CHINO

LA PRIMERA REVISTA d'ESCACS E INTERÉS SOCIAL
Gener 2012
¿QUE CUANTOS AÑOS TENGO?
¿Que cuántos años tengo? !Qué importa eso!
¡Tengo la edad que quiero y siento!
La edad en que puedo:Gritar sin miedo lo que pienso ...
Hacer lo que deseo, sin miedo al fracaso, o lo desconocido
Pues tengo la experiencia de los años vividos y la fuerza de la convicción de mis deseos.
¡Qué importa cuántos años tengo!
¡No quiero pensar en ello!
Pues unos dicen que ya soy viejo (a), y otras "que estoy en el apogeo".
Pero no es la edad que tengo, ni lo que la gente dice,sino lo que mi corazón siente y mi cerebro dicte.
Tengo los años necesarios para reconocer yerros viejos, rectificar caminos y atesorar éxitos.
Ahora no tienen por qué decir: Estás muy joven, no lo lograrás!
¡Estás muy viejo(a), ya no podrás!
Tengo la edad en que las cosas se miran con más calma, pero con el interés de seguir creciendo.
Tengo los años en que los sueños, se empiezan a acariciar con los dedos, las ilusiones se convierten en esperanza. Tengo los años en que el amor, a veces es una loca llamarada, ansiosa de consumirse en el fuego de una pasión deseada ... y otras ... es un remanso de paz, como el atardecer en la playa.
¿Qué cuántos años tengo?
No necesito marcarlos con un número, pues mis anhelos alcanzados, mis triunfos obtenidos, las lágrimas que por el camino derramé al ver mis ilusiones truncadas ...
¡Valen mucho más que eso!
Qué importa si cumplo cuarenta, cincuenta o más!
Pues lo que importa: ¡Es la edad que siento!
Tengo los años que necesito para vivir libre y sin miedos.
Para seguir sin temor por el sendero, pues llevo conmigo la experiencia adquirida y la fuerza de mis anhelos.
¿Qué importa cuántos años, cuántos tengo, o cuántos
espero ... ?
Si con los años que tengo ...
¡Aprendí a querer lo necesario y a tomar sólo lo bueno!
José Saramago
EL BALDE CHINO
Una señora anciana china poseía dos grandes baldes, suspendidos en cada extremidad de una vara, que ella cargaba en su espalda. Uno de los baldes estaba rajado y el otro era perfecto. Este último estaba siempre lleno de agua al fin de la larga caminata desde el torrente hasta la casa, en cuanto al rajado llegaba medio vacío. Por largo tiempo esto fue así, con la señora que llegaba con solamente un balde y medio de agua. Naturalmente el balde perfecto estaba muy orgulloso de su propio resultado y el pobre
balde rajado tenía vergüenza de su defecto, de lograr hacer solo la mitad de aquello que debería hacer. Después de dos años, reflexionando sobre su propia y amarga derrota por estar rajado, el balde habló con la señora durante el camino:
"siento vergüenza de mi mismo, por que esta rajadura que tengo me hace perder la mitad del agua durante el camino hasta tu casa"!' La anciana sonrió: Has observado que lindas flores hay solamente de tu lado del camino?
"Yo siempre supe de tu defecto y planté semillas de flores a tu lado en el camino, "y todos los días, cuando regresábamos,tú las regabas". "Por dos años pude recoger aquellas bellísimas flores para adornar la mesa!". "Si
tú no fueras como eres, yo no habría tenido aquellas maravillas en mi casa!". "Cada uno de nosotros tenemos algún defecto, pero el defecto que cada uno tenemos, es el que hace que nuestra convivencia sea interesante y gratificante". Es precioso aceptar a cada uno por lo que es...y descubrir lo que tiene de bueno en el". Por lo tanto mi "defectuoso" amigo, ten un buen día y recuerda de regar las flores de tu lado del camino.

COMPTE !!! GUARDEU AQUESTA REVISTA I PODREU GUANYAR UN OBSEQUI
Si les últimes tres xifras
. dels Cecs del dia 30-3-12 concideixe a 30-03-2012

Lagraciat , que es posi en contacte
amb el club d'Escacs Skorpio.
Caduca a1s 15 dies.

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 5 NOU ESPAI !! FEM POBLE

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS E INTERÉS SOCIAL
Gener 2012
NOU ESPAI!! FEM POBLE
Entrevista al Sr. Josep Pons Toll.
Fill de Santa Susanna, casat amb la Mercé, pare de tres fills i set néts, tots collaboradors en diverses entitats del poble; estudis básics fins
als catorze anys, llegia tot el que se'm posava a les mans, o el que tenia temps de llegir. Des de molt petit, treballar al camp, m'encantava veure créixer les plantes, encara que fos molt dur. Als dinou anys varem anar voluntaris a fer la mili tres amics del poble i jo a Mallorca,per poder acabar abans; col-laborava en el cor parroquial sempre, érem trenta o quaranta nois i noies, des d'aquest grup s'organitzava tota la cosa cultural del poble, teatre, musica, festes per al jovent, excursions, danses folklóriques i actes religiosos. Col-Iaborador de la revista local, SIROC, fundada per un grup de joves del poble. Company dels professors de l'escola de cursets de cristiandat de Girona.
President del Sindicat Agrícola del poble, quatre anys, fins a ocupar l'alcaldia, deu anys. A la Unió de Pagesos, des de sempre. Ha col-laborat
en el poble tota la vida.
Quines són les teves prioritats?
La familia, els amics, el poble i la terra catalana, que és la nostra;
mai menyspreo els altres paisos, ni les persones que estimen la
seva terra, sera perqué els dóna de menjar, o perqué és la seva.
Les teves aficions?
Disfrutar de les petites coses, ser felic i portar felicitat, llegir, visitar amics, viatjar i sobretot el camp, em sedueix, aixo de veure
créixer les plantes i cuidar-les és molt gratificant (encara que sigui
un treball molt dur). T'explicaré, quan em vaig jubilar pensava estar tranquil sense fer res, i mira, no pot ser, sempre estem participant amb persones o entitats, com per exemple el dia dotze d'octubre, em trobava al mig de trenta joves sordmuts i trenta personas normals, podríem dir, i ens ho várem passar de conya.
Com agricultor, que creus de les flors?
Els pagesos haurien de ser els més mimats de la societat, ja que
tots mengem productes del camp.
Les flors et diria que es un producte més, dels molts que es cultiven,
A mi les flors sempre m 'han il-lusionant, les contemples i fins l'estimació al cor t 'arriba sempre. Fa trenta anys que en cultivem.per a la comercialització, junt amb nou socis més, fundarem una cooperativa a Vilassar de Mar, Copaflor SL. Enviem molt de clavell a Holanda i Alemanya. També vaig ser dels fundadors del Mercat de Flor i Planta de Catalunya!
Que consideres més necessari per a Santa Susanna?
Que tots els que hi vivim ens estimem i estimarem el poble. Que no
i hagi traumes per sanejar les arques municipals, sense castigar
l'economia familiar, la productiva o comercial.
Quin projecte és el més necessari per a Santa Susanna?
No ten ir l'ambició de gran ciutat, però sí la satisfacció de ser d'un
gran poble noble i franc, i que és pugui comencar el centre cívic!
Saps alguna cosa de poesia?
Menys del que jo voldria, ja que la poesia és el millorament de
la prosa, almenys jo ho miro aixi, per a d'altres sera al revés, tot
són gustos!
Que en penses del nou govern de Santa Susanna?
Desitjo que lajoventut i veterania d'alguns, puguin fer pinya, treballar,
i trobar la complicitat dels veins, que volem la feina ben
feta.
Quin sera el futur de Santa Susanna?
Espero i desitjo de tot cor que sigui sempre millor que mai, és pel
que sempre hem treballat, molts de cops ens ve la nostalgia del passat, sobretot els queja som grans, podríem dir aquell poema:
Si de l'amor poguéssim escollir,
de qui amor faríem tria,
del que ens porta l'esperit illusionat,
o el que ens dóna avui la vida.
Encara fos tan sols per recordar,
els passos dels meus avis tornaria,
seguin l'horta freda, la vinya o l'olivar,
com l' ocell perdut en el sol de cada dia.
Diguens alguna cosa de la dansa que es fa i es desfá.
Sols et diria que la Sardana és la nostra dansa, que aplegant geganters,
castellers i tot el reguitzell del folklore catala.ens donem
ben fort les mans, perqué hi entri tothom i sempre fent pinya, mai
caminarem sols.
Si tornessis a néixer, quin animal t'agradaria ser i per que?
Estic content del que sóc ara, perqué aixi, en l' experiencia, podria
millorar aquesta par d'animals que encara tenim.
Un número, un color, un llibre, una pel-Iícula, una il-lusió, un
pensament?
El número 13; el color blanc; el llibre, El Crist de nou crucificat;
la pelicula Casablanca; una il-lusió, la Pau; un pensament,L'ESTlMACIÓ.
Xerrant aquesta estona he tret una conclusió, tinc la sensació que
he estat parlant amb un home molt generós, que estima la seva
terra, la seva família, els seus amics, els seus veíns, el seu poble.
Tant és així que els porta dintre seu, ell sempre ha estat en l'ajut
de tothom, en totes les tasques col-laborant amb el poble, i mai
ha demanat res a canvi, sols le seva amistat. Té ànima de poeta i
és el rei de les roses. Compón, recita, canta, dansa la dansa més
bella ... En definitiva, és un home polifacétic, entranyable, que amb
la seva actitud es fa estimar. Persones com tu són les que fan gran
i prósper un poble. Aquesta revista et dóna les grácies per la teva
participació, estem segurs que sempre podrem contar amb tu per......
fer poble.
J. A. López Garriga

dilluns, 19 de desembre del 2011

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 6 ABANS I DESPRES - NOTÍCIA EL MUNDO ESTÀ LOCO

LA PRIMERA REVISTA d'ESCACS E INTERES SOCIAL
Gener2012
SEMPRE HI HA UN ABANS I UN DESPRÉS
Sembla que era ahir de la inauguració de les escoles del Colomer i ja fa més de vint anys. Em va agradar el discurs que la senyora Marta Ferrussola va fer aquell dia i em vaig sentir identificat amb les persones que ella va esmentar. Estudiants de la epoca en que, uns ja estemjubilats, altres que els falta poc per arribar-hi i uns quants que ja no estan entre nosaltres.
Quanta raó tenia la dona de 1'expresident de la Generalitat, senyor Jordi Pujol. "Quanta raó té voste senyora Ferrussola"
-com jo mateix devien pensar molts dels assistents a la inauguració- quan amb un missatge es va dirigir als alumnes que havien d'ocupar les noves aules: "Respecteu aquesta magnífica escola que s'ha pogut construir gracies a l'esforc i suors dels vostres pares, molts dels quals en el seu temps havien de fer quilometres a peu cada dia per poder aprendre els estudis
basics ».
No recordaré aquí en quines condicions en aquells temps anavem alguns nois i noies a l'escola, només vull fer memoria del que i qui trobavem a vegades pel camí els estudiants de la vall de Santa Susanna tot trepitjant-hi molta pols a l'estiu i el fangueig de l'hivern. En aquells temps trobavem homes i dones treballant les terres del costat del camí i de l'altra banda de la riera, podíem constatar que a pesar de tantes estretors hi havia alegria que es manifestava en els nostres veïns cantant o xiulant velles cançons tot treballant.
Podíem creuar-nos amb algun pobre captaire, amb algun modestíssim venedor o venedora que es volia guanyar la vida intentant vendre uns pantalons i una camisa, tal vegada una samarreta a domicili per manca d'establiment. Altres que ho intentaven amb papers de suposades polisses d'assegurances. De tant en tant passaven els drapaires coneguts d'anys i panys amb el seu carret tirat per l'ase, la trementinaires, que solia ser la dona d'algun pastor i el seguia amb el seu ramat des de les terres pirinenques. I entre tot el que s'hi podia trobar, una escena com aquesta que, sent una cosa que pot semblar insignificant,podria formar part d'un interessant drama literari o teatral. I com deia el senyor rector de la parroquia de Sant Pere de
riu, en la qual pertanyíem una dotzena de famílies de la vall de Santa Susanna, "la vinya del Senyor ha de ser completa i per aixó ha d'haver-hi de tot". El que volia dir: al pas per els Suros d'en Placis, que en deiem, un dia quan anavem a 1'escola a les nou del matí, hi havia un pobre home esc1afant i menjant nous que, suposadament havia recollit d'una noera gegantina que hi havia a la finca de Can Vidal. L'home, ben pobre per descomptat, les esc1afava a cops de pedra sobre l' esquei del mateix
camí. A uns quatre metres de l'home hi havia un nen d'uns quatre o cinc anys que suposadament devia ser fill seu. Més pobre encara devia ser el nen, perque el pare, mentre es menjava les nous, li tirava les pellofes. Per tot plegat vaig pensar que és cert que en aquesta vida sempre hi ha un pitjor.
Resumint: amb molta raó la senyora Marta Ferrussola instava al respecte als alumnes envers les noves instal.lacions que anaven a ocupar sense haver de fer quilometre a peu i amb moltes més comoditats de les que vam tenir nosaltres.
Els recordo que alguns nois i noies de la meva edat i de més enrera feiem més de vuit quilometres cada dia per anar a estudiar.
I encara bo que els podíem fer a camí pla i no pas per rostos amunt i avall com d'altra gent es trobava.
D'aquella estrena fa més de vint anys, segur que a molta gent ens va semblar que mai en un poble petit com era el nostre s'omplirien les noves aules, pero és perque no preveiem la crescuda demográfica que molt aviat hi va haver al nostre poble i més s'hauria engrandit si no hagués arribat aquesta crisi economicament que ja fa massa que dura. Tot fa pensar que els
polítics de llavors havien ensumat aquesta crescuda.
El cas és que aquella escola que ens semblava a molts, que seria una despesa inútil no podem pas dir, per sort i, passant una
epoca de vaques grasses, que els temps ens donessin la raó.
Isidre Mollfulleda i Verdaguer
NOTÍCIA. EL MUNDO ESTÁ LOCO
UN CAMIONERO ARROLLA Y APLASTA A UN NIÑO PARA PAGAR MENOS.
China: Un camionero atropelló a un niño de cinco años, Xiong Maoke, en la ciudad de Luzhou, en la provincia de Sichuan, cuando salía de la escuela y luego lo volvió a arrollar con la aparente intención de ahorrar en la indemnización, según informó el día 25-10-11 China Digital Times. Conforme a las mismas fuentes, que citan un testigo presencial, tras comprobar que el niño había muerto, el conductor preguntó a dicho testigo: "¿Cuánto debo pagar?". El motivo de la pregunta es que en China la indemnización por muerte es menor que los gastos por lesiones. Tengo la sensación que los valores humanos no existen en gran parte de la humanidad, quizá por esta razón la otra parte estamos más sensibilizados y no concebimos ni podemos
admitir como civilizadas leyes que puedan conllevar ciertas maneras de actuar. Si no mejoramos en la educación,en la justicia, en las normas más elementales y básicas de la convivencia entre seres supuestamente inteligentes, las próximas generaciones no tendrán salida, esto será una hecatombe y nos caeremos en el abismo, i¡¡URGE PONER REMEDIO!!!.
J. A. Lápez Garriga

REVISTA SKORPIO nº 9 pag. 7 UN MAL NEGOCIO

UN MAL NEGOCIO LA VANGUARDIA
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban
el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que
aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene e14%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región
del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto
de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el
mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma
parte de su leitmotiv nacional.
David García 18/11/2010