Pag10 SKORPIO 8 Octubre2011
¡ CRUZADA A FAVOR DEL AJEDREZ OLÍMPICO ¡
El AJEDREZ fué deporte de Exhibición en las Olimpiadas de Sydney 2000, pero parece que no cuajó, aunque sigue acogido en el "Movimiento Olímpico". Desde 1999 está reconocido como deporte por el COI. El motivo de que no cuajara puede deducirse de los países que no reconocen al Ajedrez como deporte: Gran Bretaña, EEUU, Australia.
Hay incluso quien se plantea si el Ajedrez puede considerarse un Deporte. Es España hubo una polémica relativamente importante cuando la Dirección de Deportes del País Vasco presentó en 2004 un borrador de deporte en el que se excluía al Ajedrez. Sólo 3 países reconocieron al Ajedrez como deporte y luego lo eliminaron como tal: China del 66 al 69, Irán del 79 al 89 y Afganistán.
En mi opinión el Ajedrez es un Deporte y mucho más. No conozco ninguna actividad deportiva en la que se hable de obras de arte u obras maestras, calificativos que se han aplicado a algunas partidas de Ajedrez. Algunos jugadores encuentran belleza, armonía y arte en el Ajedrez. Para una mente ajedrecista creativa un tablero de ajedrez es un lienzo don de las piezas son un instrumento de expresión capaces de crear una armonía comparable a una hermosa sinfonía o pintura. Creo que más que un Deporte-Ciencia, sería más preciso denominarlo Deporte-Técnica, como aplicación de la Ciencia matemática subyacente. Es una actividad que puede ser estudiada y teorizada, hablándose de dos niveles de profundidad: Táctica y Estrategia, términos aplicados a muchos, si no, todos los deportes.
Desde el punto de vista formal, en España el Ajedrez se definió como Deporte-Ciencia por una moción del Senado de fecha 5 de octubre de 1.994 votada favorablemente por CC, PNV, PP, PSOE y CiU. Está reconocido en más de 130 países como disciplina deportiva, puesto que es accesible a todos, tiene carácter divertido de juego, cumple el principio de rendimiento, se rige por reglas y no por azar, tiene presencia internacional y fórmula de competición. El Ajedrez hoy tiene una organización plenamente deportiva en 160 países: federaciones, reglamentos, clubs, deportistas, árbitros, resultados, rankings, ...
El ajedrez expresa el sutil equilibrio del lema "Mens sana in corpore sano". Hablamos de una actividad deportiva con 15 siglos de historia documentada, virtudes pedagógicas y expansión mundial.
Muchos reniegan de la condición de Deporte del Ajedrez por la falta de ejercicio físico. Pero el término Deporte proviene del latín "deportae": diversión, recreo, descanso. Además, no todo deporte supone un ejercicio físico, ejemplos claros son el tiro o la hípica.
La Carta Europea del Deporte de 1992 define Deporte como "todo tipo de actividades físicas que, mediante una participación, organizada o de otro tipo, tengan por finalidad la expresión o mejora de la condición física y psíquica, el desarrollo de las relaciones sociales o el logro de resultados en competiciones de todos los niveles." Está claro que el Ajedrez cumple perfectamente esta definición.
Hay quien dice que el ejercicio intelectual no produce agotamiento físico, pero esto sólo pueden mantenerlo quienes acostumbran a opinar sin usar la cabeza y nunca han jugado al Ajedrez. Además hay estudios médicos universitarios (Belgas y Alemanes) que han certificado la variación de tensión arterial, ritmo cardíaco, consumo de hidratos, estrés nervioso, ... como sí de un deporte físico se tratara. Los ajedrecistas de alto nivel pueden perder entre 4 y 8 kilos de peso en un torneo importante.
Está claro que mover las piezas no supone un gran esfuerzo físico, el esfuerzo es mental para encontrar el mejor lugar posible para esas piezas, cumpliendo con objetivos tácticos y/o estratégicos. El Ajedrez es fácil de aprender, pero díficil de dominar. No es díficil aprender las reglas del juego, lo díficil es jugar bien. Jugar al Ajedrez no es saber mover las piezas, es conocer los secretos estrátegicos de cada posición, las herramientas tácticas, las teorías de aperturas, de finales, ...
Por tanto, en mi opinión, el Ajedrez es un Deporte muy completo, con connotaciones artísticas y técnicas/científicas.
Antoni López Manzano
Gerent Federació Catalana d'Escacs
dijous, 8 de desembre del 2011
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 11 MALA POLÍTICA
________________________________________
Todos somos responsables de nuestra situación.Creo que es una idea extraordinaria.
¡Curioso, pero no había caído en ello! El mundo está lleno de genios.
¿Qué pasaría si en las elecciones del 2012 -para el Gobierno- al abrir las urnas aparecieran vacíos todos los sobres de los votos para el senado?
La interpretación lógica sería que los españoles ¡¡¡no queremos senadores!!! y por lo tanto desaparecerían y nos ahorraríamos el innecesario Senado.
¿Os apuntáis a la idea?
¡¡¡Pues a gozar difundiéndola!!!
Mandemos la papeleta del Senado en blanco. Y, así, se podrá ELIMINAR EL SENADO , ya que, si no sale ningún nombre elegido, no podrá nombrarse a ningún senador. TENEDLO EN CUENTA .
NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES.
EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO.
LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (Duverger, Jellinec, etc.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN,
¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES?
DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES
Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".
ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país.
(No es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO
(transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios)
se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios,como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA
Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos, sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.
Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad
¡ Espabilemos de una vez ! ¡ No sigamos dormidos y aletargados !
Tengo la sensación que podría ser una solución. ¿ o no ?
¿ Que os parece ?.
J. A. López Garriga
Todos somos responsables de nuestra situación.Creo que es una idea extraordinaria.
¡Curioso, pero no había caído en ello! El mundo está lleno de genios.
¿Qué pasaría si en las elecciones del 2012 -para el Gobierno- al abrir las urnas aparecieran vacíos todos los sobres de los votos para el senado?
La interpretación lógica sería que los españoles ¡¡¡no queremos senadores!!! y por lo tanto desaparecerían y nos ahorraríamos el innecesario Senado.
¿Os apuntáis a la idea?
¡¡¡Pues a gozar difundiéndola!!!
Mandemos la papeleta del Senado en blanco. Y, así, se podrá ELIMINAR EL SENADO , ya que, si no sale ningún nombre elegido, no podrá nombrarse a ningún senador. TENEDLO EN CUENTA .
NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO 100 SENADORES.
EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO.
LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (Duverger, Jellinec, etc.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN,
¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 SENADORES?
DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES DE EUROS CADA AÑO.
ELIMINAR LA PENSIÓN VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES
Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".
ELIMINAR A TODOS los diplomáticos excepto un embajador y un cónsul en cada país.
(No es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido).
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO
(transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios)
se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios,como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA
Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos, sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.
Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad
¡ Espabilemos de una vez ! ¡ No sigamos dormidos y aletargados !
Tengo la sensación que podría ser una solución. ¿ o no ?
¿ Que os parece ?.
J. A. López Garriga
Etiquetes de comentaris:
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 11 MALA PLÍTICA
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 11 MALA POLÍTICA
Pagina11 SKORPIO 8 Octubre2011
Mala política
El Gobierno Español hizo lo fácil, lo que tenia más a mano CONGELÓ LAS PENSIONES,REBAJÓ SUELDOS DE FUNCIONARIOS, RECORTA GASTOS DE EDUCACIÓN, SANIDAD, ETC. ETC, pero en ningún momento contempla la posibilidad de mirar hacia arriba, subir los impuestos a las RENTAS MÁS ALTAS( claro les tocaría a ellos) i por descontado a los RICOS, millionarios que siguen como siempre, no se arrugan ni un pelo, son los reyes del mambo claro nadie les tose.
Sin embargo la mayoría de países con dos dedos de frente ya han subido los impuestos a los que más ganan, y por supuesto a los ricos como es lógico i razonablemente justo.
¿Que pasa ¿ somos diferentes? Los que menos ganamos ¿somos subgente?. Claro teníamos que reducir el déficit, pero resulta que sí hay dinero para enviar una fragata, un avión cisterna, un avión de vigilancia y 6 cazabombarderos f-18 a Libia. ¿ Sabeis el coste de esta acción y lo que dure ¿. Pues de nada habrá servido sangrar a los menos privilegiados, ya que 1500 millones en gastos militares se van como la espuma. Somos Quijotes, Alemania con más trabajo y más dinero no van, se apuntan como socios en el asunto, pero no gastan un duro, esa debería ser nuestra portura. España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional.
Es incomprensible bajo todo punto de vista, i nos tenemos que seguir dejando tomar el pelo de esta manera ¿.
Cuando no podamos más nos cansaremos y explotaremos, entonces se dirá que hemos exagerado, que no había para tanto. ¡ POR FAVOR SEÑORES, YA ESTÁ BIEN ¡ Tengo la sensación que somos los conejillos de indias. Yo siempre he creido en las personas, personas serias, responsables, onradas, trabajadoras, dinámicas, competentes, etc. Y sé que hay muchas con estas características o perfil, pero por lo visto no hemos tenido suerte, en el Gobierno no nos ha tocado nada parecido, ni por casualidad. Si alguno de tantos que nos gobiernan tuvieran algunas de estas cualidades, otro gallo nos cantaría,pierden el tiempo criticándose y descalificándose, y por ahí vamos muy mal. Pónganse a trabajar que para eso el Estado (osea nosotros les pagamos, y les pagamos muy bien). Por desgracia para cuando asomen las elecciones, única arma que puede utilizar el pueblo no tendremos una oferta mejor. Tengo la sensación que hay muy poco donde escoger, el país está muy desmotivado, disgustado y es lógico con tanto desacierto no damos pie con bola, por eso!CUIDADO! que lo peor no ha llegado, estamos al borde del abismo.
J. A. López Garriga
Mala política
El Gobierno Español hizo lo fácil, lo que tenia más a mano CONGELÓ LAS PENSIONES,REBAJÓ SUELDOS DE FUNCIONARIOS, RECORTA GASTOS DE EDUCACIÓN, SANIDAD, ETC. ETC, pero en ningún momento contempla la posibilidad de mirar hacia arriba, subir los impuestos a las RENTAS MÁS ALTAS( claro les tocaría a ellos) i por descontado a los RICOS, millionarios que siguen como siempre, no se arrugan ni un pelo, son los reyes del mambo claro nadie les tose.
Sin embargo la mayoría de países con dos dedos de frente ya han subido los impuestos a los que más ganan, y por supuesto a los ricos como es lógico i razonablemente justo.
¿Que pasa ¿ somos diferentes? Los que menos ganamos ¿somos subgente?. Claro teníamos que reducir el déficit, pero resulta que sí hay dinero para enviar una fragata, un avión cisterna, un avión de vigilancia y 6 cazabombarderos f-18 a Libia. ¿ Sabeis el coste de esta acción y lo que dure ¿. Pues de nada habrá servido sangrar a los menos privilegiados, ya que 1500 millones en gastos militares se van como la espuma. Somos Quijotes, Alemania con más trabajo y más dinero no van, se apuntan como socios en el asunto, pero no gastan un duro, esa debería ser nuestra portura. España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional.
Es incomprensible bajo todo punto de vista, i nos tenemos que seguir dejando tomar el pelo de esta manera ¿.
Cuando no podamos más nos cansaremos y explotaremos, entonces se dirá que hemos exagerado, que no había para tanto. ¡ POR FAVOR SEÑORES, YA ESTÁ BIEN ¡ Tengo la sensación que somos los conejillos de indias. Yo siempre he creido en las personas, personas serias, responsables, onradas, trabajadoras, dinámicas, competentes, etc. Y sé que hay muchas con estas características o perfil, pero por lo visto no hemos tenido suerte, en el Gobierno no nos ha tocado nada parecido, ni por casualidad. Si alguno de tantos que nos gobiernan tuvieran algunas de estas cualidades, otro gallo nos cantaría,pierden el tiempo criticándose y descalificándose, y por ahí vamos muy mal. Pónganse a trabajar que para eso el Estado (osea nosotros les pagamos, y les pagamos muy bien). Por desgracia para cuando asomen las elecciones, única arma que puede utilizar el pueblo no tendremos una oferta mejor. Tengo la sensación que hay muy poco donde escoger, el país está muy desmotivado, disgustado y es lógico con tanto desacierto no damos pie con bola, por eso!CUIDADO! que lo peor no ha llegado, estamos al borde del abismo.
J. A. López Garriga
Etiquetes de comentaris:
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 11 MALA POLÍTICA
REVISTA SKORPIO nº8 Pag. 13 PENSAMENTS DE VEGADES SÍ, DE VEGADES NO
De vegades SÍ, de vegades NO
Com que entrem en un període de vacances i de reflexió, i de política aquesta molt sobada, us vull relatar una història sobre la sort des d'un punt de vista diferent de l'acostumat.
Diuen que en un poble molt petit es va fer un sorteig d'un cavall i li tocà a un pagès. La gent del poble li deia que quina sort has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no.
Al cap d'una setmana el cavall va desaparèixer i la gent li deia que quina mala sort has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no. Al cap d'unes setmanes va aparèixer el cavall amb dos ponis que el seguien. La gent li deia que quina bona sort que has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no.
El pare li va donar un dels ponis al seu fill i passejant pel camp el fill es va trencar una cama. La gent li deia que quina mala sort que has tingut, i com sempre responia que pot ser que sí, pot ser que no.
Van passar uns mesos i va esclatar la guerra i els militars van reclutar tots els joves del poble menys el seu fill, ja que caminava coix. La gent li seguia dient que quina sort que has tingut. La resposta ja la sabem tots: pot ser que sí, pot ser que no.
Hi ha vegades en les quals ens passa alguna cosa dolenta, però, no obstant això, en traiem profit per adonar-nos d'alguna cosa que ens havia passat totalment desapercebuda. També hi ha altres vegades que pot ser dolent o afectar negativament, i unes altres ens pot beneficiar.
Doncs si alguna vegada us passa això, ja sabeu com és l'expressió més encertada: no hi ha mal que per bé no vingui (de vegades SÍ, de vegades NO).
Tant de bo que la pugueu fer servir molt, no perquè us passin moltes coses dolentes, sinó que, quan us passin, que almenys pugueu obtenir-ne algun benefici a canvi.
Josep Megias Verges
Sant Adrià 08930
Barcelona
Com que entrem en un període de vacances i de reflexió, i de política aquesta molt sobada, us vull relatar una història sobre la sort des d'un punt de vista diferent de l'acostumat.
Diuen que en un poble molt petit es va fer un sorteig d'un cavall i li tocà a un pagès. La gent del poble li deia que quina sort has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no.
Al cap d'una setmana el cavall va desaparèixer i la gent li deia que quina mala sort has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no. Al cap d'unes setmanes va aparèixer el cavall amb dos ponis que el seguien. La gent li deia que quina bona sort que has tingut, i ell responia que pot ser que sí, pot ser que no.
El pare li va donar un dels ponis al seu fill i passejant pel camp el fill es va trencar una cama. La gent li deia que quina mala sort que has tingut, i com sempre responia que pot ser que sí, pot ser que no.
Van passar uns mesos i va esclatar la guerra i els militars van reclutar tots els joves del poble menys el seu fill, ja que caminava coix. La gent li seguia dient que quina sort que has tingut. La resposta ja la sabem tots: pot ser que sí, pot ser que no.
Hi ha vegades en les quals ens passa alguna cosa dolenta, però, no obstant això, en traiem profit per adonar-nos d'alguna cosa que ens havia passat totalment desapercebuda. També hi ha altres vegades que pot ser dolent o afectar negativament, i unes altres ens pot beneficiar.
Doncs si alguna vegada us passa això, ja sabeu com és l'expressió més encertada: no hi ha mal que per bé no vingui (de vegades SÍ, de vegades NO).
Tant de bo que la pugueu fer servir molt, no perquè us passin moltes coses dolentes, sinó que, quan us passin, que almenys pugueu obtenir-ne algun benefici a canvi.
Josep Megias Verges
Sant Adrià 08930
Barcelona
Etiquetes de comentaris:
DE VEGADES NO,
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 13 PENSAMENTS DE VEGADES SÍ
REVISTA SKORPIO nº8 Pàg. 13 ESPORT
LA ÉS BONA CERVESA PER CORRER?
Per la seva composició, per les propietats dels seus ingredients, pel seu baix contingut alcohòlic ,i sempre presa en quantitats moderades, pot ser beneficiosa perquè afavoreix una ràpida i efectiva rehidratació .
La cervesa està elaborada amb ingredients 100% naturals-aigua,ordi i lúpulo-i és una de les poques begudes que conté vitamines i minerals de forma natural, destacant especialment les vitamines del Grup B i sense oblidar els prolifenols ,antioxidants naturals que participen potencialment en la protecció contra malalties cardiovasculars i en la reducció dels fenòmens oxidatius responsables de l´envelliment de l´organisme.
El cert és que en l´exercici físic, especialment el de caràcter aeròbic com el running(el córrer) la cervesa augmenta de manera espectacular el consum d´oxigen per els músculs. Es pensa actualment que les agulletes i d´altres molèsties musculars poden tenir aquest origen, essent molt recomanable l´ingesta d´antioxidants per prevenir-les.La cervesa és una beguda que es caracteritza pel seu elevat contingut en antioxidants, per el que es planteja que un consum moderat després de l´activitat física podria ser útil per permetre una millor recuperació després de l´esforç.
La cervesa forma part de l´anomenada Dieta Mediterránea i en el nostre pais és consumida majoritariament de forma responsable.De fet la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria ha revisat la seva piràmide d´alimentació saludable i ha inclòs les begudes fermentades de baixa graduació com el vi,la cervesa o la sidra, això si sempre preses de forma opcional i moderada.
La meva experiència i aportació sobre aquest tema és ben simple. Pel matí el meu mig litre de llet per esmorzar a les set del matí. Durant tot el dia de dos a tres litres d´aigua (amb el litre d´aigua inclòs durant l´àpat de dinar) i pel vespre ,que és quan de tant en tant acostumo a córrer, un parell de cervesetes ben fresquetes per sopar, que si a més te les prens amb tranquil•litat i sense preses encara son més saludables.I pels diumenges després d´ una cursa o d´una tiradeta llarga de quilometres una cerveseta és mitja vida.
Fruit de tot això la meva colecció de més de 1.400 cerveses de llauna diferents no és pura casualitat.
Josep Pons Puigdefàbregas
Per la seva composició, per les propietats dels seus ingredients, pel seu baix contingut alcohòlic ,i sempre presa en quantitats moderades, pot ser beneficiosa perquè afavoreix una ràpida i efectiva rehidratació .
La cervesa està elaborada amb ingredients 100% naturals-aigua,ordi i lúpulo-i és una de les poques begudes que conté vitamines i minerals de forma natural, destacant especialment les vitamines del Grup B i sense oblidar els prolifenols ,antioxidants naturals que participen potencialment en la protecció contra malalties cardiovasculars i en la reducció dels fenòmens oxidatius responsables de l´envelliment de l´organisme.
El cert és que en l´exercici físic, especialment el de caràcter aeròbic com el running(el córrer) la cervesa augmenta de manera espectacular el consum d´oxigen per els músculs. Es pensa actualment que les agulletes i d´altres molèsties musculars poden tenir aquest origen, essent molt recomanable l´ingesta d´antioxidants per prevenir-les.La cervesa és una beguda que es caracteritza pel seu elevat contingut en antioxidants, per el que es planteja que un consum moderat després de l´activitat física podria ser útil per permetre una millor recuperació després de l´esforç.
La cervesa forma part de l´anomenada Dieta Mediterránea i en el nostre pais és consumida majoritariament de forma responsable.De fet la Sociedad Española de Nutrición Comunitaria ha revisat la seva piràmide d´alimentació saludable i ha inclòs les begudes fermentades de baixa graduació com el vi,la cervesa o la sidra, això si sempre preses de forma opcional i moderada.
La meva experiència i aportació sobre aquest tema és ben simple. Pel matí el meu mig litre de llet per esmorzar a les set del matí. Durant tot el dia de dos a tres litres d´aigua (amb el litre d´aigua inclòs durant l´àpat de dinar) i pel vespre ,que és quan de tant en tant acostumo a córrer, un parell de cervesetes ben fresquetes per sopar, que si a més te les prens amb tranquil•litat i sense preses encara son més saludables.I pels diumenges després d´ una cursa o d´una tiradeta llarga de quilometres una cerveseta és mitja vida.
Fruit de tot això la meva colecció de més de 1.400 cerveses de llauna diferents no és pura casualitat.
Josep Pons Puigdefàbregas
Etiquetes de comentaris:
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 13 ESPORT
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 14 GUIA DE L'AGRICULTOR
LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS GRATUTTA
Octubre 2011 11 ,
GUlA PRACTICA DE L'AGRICULTOR
CALENDAlUAGRÍCOLAI~ER
OCTUBRE
AL CAMPo S'intensifiquen les labors i adobs de les
terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de
cereals.
CONREUS. Acaba la collita del blat de moro, cotó j
tabac i comenca la de mongetes per a desgranar.
HORTA. Es I'epoca adequada per a plantar bledes ,
cols de paperina i de cabdell, enciam roma, escarola.
cebes i porros. Es sembren faves, espinaca, rayes i juliverd,
naps, pesols, etc.
JARDINERIA. A la Maresma cornenca la collita i
exportació de clavells. A les plantacions, es descapolla
el crisantem per aconseguir fIors de major tamany, inserídes
a la guia principal. En els jardins domestics,
es sembren víolers, roselles, cascalls dobles, clavells xinesos,
crisantem o botó d'or, sabonera, clarkia, calcio-
Iaria, malva florida, aquestes per a florir a final d'hiyerno
Per a la primavera, llobí variat, ros ella de California,
viscari, ípomopsis, lobeliacíes, etc.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de peres i
pomes tardanes, A la Catalunya baixa, s'Inícia la recollida
de taronja i mandarina.
AVICULTURA. Comenca la posta d'hivern, de gran
interés per a coneíxer la qualitat de les aus. També inicien
la posta les polles de marc, augrnentant així les disponibilitats
d '0115 Les incubadorcs solarnenr treballen
per a produir pollcts destinats a cnrn.
RAMADERIA. Convé realitzar aquest mes els cobriments
.del bestiar porquí i especialment del de IInna.
Cornenca també la reclusió del best iar per a passar I'hivernada.
NOVEMBRE
AL CAMPo Acaba ja la sembra i cornenca la naixenea
deis primers sembrats. Convé que la primera ernpenta
vegetativa sigui important i per a aconseguir-ho
no hi ha res com un bon adobat previ a base de productes
nitrogenats, superfosfat i un xic de potassa.
CONREUS. Es fa I'últlrna tallada als camps d'alfals
i es corncnca a collir la rernolatxa, Aquest mes acaba
la collita del blat de moro, que ja es posa als as secadors.
HORTA. Es continuen les sembres i plantades de diferents
especies, com és ara bledes, xicoria, cols de
Pasqua, de paperina i de capdell, espinacs, escaroles,
xirivia, pesols de tota mena, cebes, faves primerenques,
nap fi i pastanaga fina.
JARDINERIA. Cornenca el mes amb la col lita de
crisantems í s'incrementa la de clavells. Per altra banda,
val tot el que s'ha di! per al mes anterior.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de pomes i
fruites seques, i continua ambintensitat la de taronges,
mandarines i a!tres cítrics. Es prepara la collita de I'oliva,
netejant el terreny al peu deIs arbres.
AVICULTURA. Van augmentant de pes els pollets
destinats a ésser sacrificats per Nadal. Per altra banda,
segueíxen ponent a bon r itrne les bones ponedores,
RAMADERIA. A I'arr íbar els primers freds s'ha de
tancar el bestiar, que ha désser alimentat a base de
fenc o daliments ensitjats. Resulta mo!t practíc aquest
últim procedirnent , que per mitja d'una senzilla trínxera
o d'un pou, permet la conservació d'aliments ensucrats,
com el blat de moro farratger, la pastura del
Sudan i adhuc certa proporció de lleguminoses.
DESEMBRE
AL CAMPo Disminueix considerablement l'activitat,
ja que solament s'ha de fcinejar en els guarets (terres
de conreu en repós), i encara si els freds o les gelades
no impossibiliten el trebaIl.
CONREUS. Es fa general la coIlita de la remolatxa
i acaba la de la patata de segona collita.
HORTA. Es cullen cols, broquíls, espinacs, bledes,
enciams i escaroles, i molt especialment els anomenats
apis de Nadal, tan preuats a les nostres comarques. Es
fan planters de tomaquets en caíxons i es va continuant
el pla establert per al mes anterior.
JARDINERIA. Es sembren anernones. tulipes, jacints
i narcissos, aíxí com claveIls xinesos, crísantems, peno
sarnents i malva florida.
ARBREDES 1 VINYES. A les zones oJivareres es
pleguen les olives. S'inicien les podes i els empelts, aíxí
com les plantades, tot supeditat a que les ternperatures
siguirí baixes, pero sense arribar a córrer el risc de
gelades. Segueix a bon ritme la collita de taronges, Ilimones
i mandarines.
AVICULTURA. Arriba a la seva fi la prova de les
aus, considerant-se exceHents les que han mantingut un
bon i-itme de posta fins a aquesta epoca. Afortunadament
es tracta d'una qualitat hereditaria i així es garanteix
la descendencia. Les incubadores destinades a
pollets de carn comencen un període d'inactivitat, que
s'aprofita per a la seva neteja i desinfecció. El cornerc
de pollets per a la posta encara no s'ha iniciat.
RAMADERIA. EIs animals van consumint tota mena
de farratges fets fenc, aliments ensitjats i pinsos concentrats,
ocupant-se el ramader de vigilar la bona salut
del seu bestiar, especialrnent la de les femelles cobertes,
a fi d'anar preparant bons parts,
SOLUCIONS ALS
PROBLEMES D'ESCACS
GaJ)' Kaspárov
Solución
Las negras abandonaron después de I.Dh6 ya que no disponían de respuesta
contra la doble amenaza 2.Dxh7 mate y 2.Dxf8 mate. El desenlace sólo podría
demorarse mediante vanos sacrificios: 1.. .. Tf7 2.Txf7 Ag7 3.Dxg7 mate.
José Raúl Capablanca
) Solución
)
l.Txa7+!! Dxa7 2.Ta5! y mate a la siguiente. El movimiento tranquilo
de la torre blanca remata decisivamente la partida. (
Octubre 2011 11 ,
GUlA PRACTICA DE L'AGRICULTOR
CALENDAlUAGRÍCOLAI~ER
OCTUBRE
AL CAMPo S'intensifiquen les labors i adobs de les
terres. Si per cas plou, es comencen les sembrades de
cereals.
CONREUS. Acaba la collita del blat de moro, cotó j
tabac i comenca la de mongetes per a desgranar.
HORTA. Es I'epoca adequada per a plantar bledes ,
cols de paperina i de cabdell, enciam roma, escarola.
cebes i porros. Es sembren faves, espinaca, rayes i juliverd,
naps, pesols, etc.
JARDINERIA. A la Maresma cornenca la collita i
exportació de clavells. A les plantacions, es descapolla
el crisantem per aconseguir fIors de major tamany, inserídes
a la guia principal. En els jardins domestics,
es sembren víolers, roselles, cascalls dobles, clavells xinesos,
crisantem o botó d'or, sabonera, clarkia, calcio-
Iaria, malva florida, aquestes per a florir a final d'hiyerno
Per a la primavera, llobí variat, ros ella de California,
viscari, ípomopsis, lobeliacíes, etc.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de peres i
pomes tardanes, A la Catalunya baixa, s'Inícia la recollida
de taronja i mandarina.
AVICULTURA. Comenca la posta d'hivern, de gran
interés per a coneíxer la qualitat de les aus. També inicien
la posta les polles de marc, augrnentant així les disponibilitats
d '0115 Les incubadorcs solarnenr treballen
per a produir pollcts destinats a cnrn.
RAMADERIA. Convé realitzar aquest mes els cobriments
.del bestiar porquí i especialment del de IInna.
Cornenca també la reclusió del best iar per a passar I'hivernada.
NOVEMBRE
AL CAMPo Acaba ja la sembra i cornenca la naixenea
deis primers sembrats. Convé que la primera ernpenta
vegetativa sigui important i per a aconseguir-ho
no hi ha res com un bon adobat previ a base de productes
nitrogenats, superfosfat i un xic de potassa.
CONREUS. Es fa I'últlrna tallada als camps d'alfals
i es corncnca a collir la rernolatxa, Aquest mes acaba
la collita del blat de moro, que ja es posa als as secadors.
HORTA. Es continuen les sembres i plantades de diferents
especies, com és ara bledes, xicoria, cols de
Pasqua, de paperina i de capdell, espinacs, escaroles,
xirivia, pesols de tota mena, cebes, faves primerenques,
nap fi i pastanaga fina.
JARDINERIA. Cornenca el mes amb la col lita de
crisantems í s'incrementa la de clavells. Per altra banda,
val tot el que s'ha di! per al mes anterior.
ARBREDES 1 VINYES. Acaba la collita de pomes i
fruites seques, i continua ambintensitat la de taronges,
mandarines i a!tres cítrics. Es prepara la collita de I'oliva,
netejant el terreny al peu deIs arbres.
AVICULTURA. Van augmentant de pes els pollets
destinats a ésser sacrificats per Nadal. Per altra banda,
segueíxen ponent a bon r itrne les bones ponedores,
RAMADERIA. A I'arr íbar els primers freds s'ha de
tancar el bestiar, que ha désser alimentat a base de
fenc o daliments ensitjats. Resulta mo!t practíc aquest
últim procedirnent , que per mitja d'una senzilla trínxera
o d'un pou, permet la conservació d'aliments ensucrats,
com el blat de moro farratger, la pastura del
Sudan i adhuc certa proporció de lleguminoses.
DESEMBRE
AL CAMPo Disminueix considerablement l'activitat,
ja que solament s'ha de fcinejar en els guarets (terres
de conreu en repós), i encara si els freds o les gelades
no impossibiliten el trebaIl.
CONREUS. Es fa general la coIlita de la remolatxa
i acaba la de la patata de segona collita.
HORTA. Es cullen cols, broquíls, espinacs, bledes,
enciams i escaroles, i molt especialment els anomenats
apis de Nadal, tan preuats a les nostres comarques. Es
fan planters de tomaquets en caíxons i es va continuant
el pla establert per al mes anterior.
JARDINERIA. Es sembren anernones. tulipes, jacints
i narcissos, aíxí com claveIls xinesos, crísantems, peno
sarnents i malva florida.
ARBREDES 1 VINYES. A les zones oJivareres es
pleguen les olives. S'inicien les podes i els empelts, aíxí
com les plantades, tot supeditat a que les ternperatures
siguirí baixes, pero sense arribar a córrer el risc de
gelades. Segueix a bon ritme la collita de taronges, Ilimones
i mandarines.
AVICULTURA. Arriba a la seva fi la prova de les
aus, considerant-se exceHents les que han mantingut un
bon i-itme de posta fins a aquesta epoca. Afortunadament
es tracta d'una qualitat hereditaria i així es garanteix
la descendencia. Les incubadores destinades a
pollets de carn comencen un període d'inactivitat, que
s'aprofita per a la seva neteja i desinfecció. El cornerc
de pollets per a la posta encara no s'ha iniciat.
RAMADERIA. EIs animals van consumint tota mena
de farratges fets fenc, aliments ensitjats i pinsos concentrats,
ocupant-se el ramader de vigilar la bona salut
del seu bestiar, especialrnent la de les femelles cobertes,
a fi d'anar preparant bons parts,
SOLUCIONS ALS
PROBLEMES D'ESCACS
GaJ)' Kaspárov
Solución
Las negras abandonaron después de I.Dh6 ya que no disponían de respuesta
contra la doble amenaza 2.Dxh7 mate y 2.Dxf8 mate. El desenlace sólo podría
demorarse mediante vanos sacrificios: 1.. .. Tf7 2.Txf7 Ag7 3.Dxg7 mate.
José Raúl Capablanca
) Solución
)
l.Txa7+!! Dxa7 2.Ta5! y mate a la siguiente. El movimiento tranquilo
de la torre blanca remata decisivamente la partida. (
Etiquetes de comentaris:
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 14 GUIA DE L'AGRICULTOR
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg.15 GATET EIXERIT V - P.E.R.
11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS GRATU'ITA
Octubre 2011
SENSACIONS
EL GATET EIXERIT V
No us ha perdeu!!! L'Eixerit amb aproximadament dos
anys, el dia 16-8-11, ha tingut quatre fillets. Enhorabona!!!.
Al migdia el vaig notar una mica inquiet, semblava que volia
alguna cosa, els animals són molt intel-ligents, cada gest
significa un missatge, un dir. Després de dinar com cada dia
em prenc un poleo- menta, i aixo que sento un xiscle del
Sert, surto corrents de la cuina i veig sota la taula del porxo
una cosa petitona que és mou, era un gatet molt petitet (m'hi
cabia en una ma) que arrossegava el cardó umbilical, tot mullat,
xop d'aigua i sango L'embolico amb una tovallola i busco
l'Eixerit per donar-li el seu fillet, es veu que en el moment
de parir el Sert el va bordar i va espantar-lo, per aixo havia
fugit i estava al carrer.
Els vaig posar tots dos juntets en un llitet, i li vaig dir al Sert
que no ha fes més, pobret Eixerit. Bé dones, des de les 17 h
en que va néixer el primer, fins a les 19.15 h en que va néixer
l'últim, en total varen ser quatre gatets, als quals sembla
mentida l'amor de mare; els va netejar d'un en un; se'ls va
posar als pits perque mames sin, i no parava d'acariciar-los i
fer-los petons.
Curiosament la tercera matinada ja no hi eren. Pel que sembla
se'ls ha endut al seu cau, no els vol compartir, els vol
només per a ella. Ja no els he vist més. Suposo que estaran
bé, una mare dóna la vida pels seus fillets. L'Eixerit sí que
ve cada dia a menjar per poder donar-los de mamar, la mestressa
de la casa va dir que li donéssim menjar extra, i així
ha fem.
Tinc la sensació que ja no els veurem més de petits, la propera
trabada ja seran grans, pero no us preocupeu, us tindré
informats. Visca la família d'Eixerits!!!
J. A. López Garriga
ATENClÓ!
P.E.R.
EMPLEO -'!lL"'-" J1!lL•••••.
Esto es nuestra España.
Real, como la vida misma.
Éramos cuatro en mi familia: matrimonio y dos hijos en
edad de ir al instituto. Vivíamos en la ciudad y solo trabajaba
uno de nosotros. Al mes entraban en casa 1.100 euros.
Nos hablaron del PER y pensando en ello decidimos vender
el piso e irnos a un pueblo andaluz donde teníamos conocidos
influyentes.
Hablé con mi amigo, vendimos el piso de la capital, de 3
dormitorios, por 245.000 euros. Compramos en el pueblo un
trozo de finca de aproximadamente unas dos Has. de regadío
y una casa de 4 dormitorios. Todo ello nos costó 205.000
euros.
Arreglamos todos los papeles con la ayuda de nuestros amigos
y nos apuntamos mi esposa y yo al PER.
Empezamos a recibir cada uno 600 euros x 2 = 1.200 euros
al mes. Sin trabajar. Más de lo que ganaba al mes en la
ciudad trabajando. Al tener con el PER todo el tiempo libre
pude dedicarme a hacerla en nuestra finca, en donde incluso
teníamos animales domésticos.
De la finca empezamos a sacar dos cosechas anuales por un
importe aproximado de 4.500 euros en cada cosecha. Eso
sí, el trabajo lo hacíamos entre los dos, sin ayuda exterior
y, claro está, sin pagar a la SS, ni impuestos, ya que éramos
"pobres" obreros parados acogidos al PER.
Al final del año el ingreso de la familia se multiplicó, y la
crisis es para los demás.
¡Ah!, como oficialmente somos pobres, pobres, nos han
dado becas para los niños y los tenemos en la ciudad con los
abuelos estudiando. Cuando terminen los estudios, como ya
serán mayores de edad, si no se colocan, nos los traeremos
al pueblo y los apuntaremos al PER hasta que se coloquen:
otros 1.200 euros al mes, y así sin problemas gracias al PER.
Cuando se nos acabe el PER nos haremos con las veinte jornadas
que necesitamos y otra vez al PER. Y cuando llegue la
jubilación, tanto mi esposa como yo la tenemos asegurada,
¡¡¡Viva el PER!!!!
¡Ah! Y ahora en una cuentita ahorrando lo que podamos, por
si se os ocurre votar mal y se nos acaba esto, tener un buen
plan de pensiones.
Señores, sean espabilados y actúen, que si padecen crisis es
porque quieren, no piensan o piensan poco.
y cuando lleguen elecciones ... ¿saben a quién votamos? ....
Pues sí, a ese, ¿a quién si no?
TOTA PERSONA QUE SIGUI AFICIONADA
_
&t •.A LA LITERATURA, QUE ES POSI EN CONTACTE AMB EL Sr. JOSEP AL 663 552 830
., TODA PERSONA QUE SEA AFICIONADA A LA LITERATURA, QUE SE PONGA EN
'-., ';". CONTACTO CON EL SR. JOSÉ,
Octubre 2011
SENSACIONS
EL GATET EIXERIT V
No us ha perdeu!!! L'Eixerit amb aproximadament dos
anys, el dia 16-8-11, ha tingut quatre fillets. Enhorabona!!!.
Al migdia el vaig notar una mica inquiet, semblava que volia
alguna cosa, els animals són molt intel-ligents, cada gest
significa un missatge, un dir. Després de dinar com cada dia
em prenc un poleo- menta, i aixo que sento un xiscle del
Sert, surto corrents de la cuina i veig sota la taula del porxo
una cosa petitona que és mou, era un gatet molt petitet (m'hi
cabia en una ma) que arrossegava el cardó umbilical, tot mullat,
xop d'aigua i sango L'embolico amb una tovallola i busco
l'Eixerit per donar-li el seu fillet, es veu que en el moment
de parir el Sert el va bordar i va espantar-lo, per aixo havia
fugit i estava al carrer.
Els vaig posar tots dos juntets en un llitet, i li vaig dir al Sert
que no ha fes més, pobret Eixerit. Bé dones, des de les 17 h
en que va néixer el primer, fins a les 19.15 h en que va néixer
l'últim, en total varen ser quatre gatets, als quals sembla
mentida l'amor de mare; els va netejar d'un en un; se'ls va
posar als pits perque mames sin, i no parava d'acariciar-los i
fer-los petons.
Curiosament la tercera matinada ja no hi eren. Pel que sembla
se'ls ha endut al seu cau, no els vol compartir, els vol
només per a ella. Ja no els he vist més. Suposo que estaran
bé, una mare dóna la vida pels seus fillets. L'Eixerit sí que
ve cada dia a menjar per poder donar-los de mamar, la mestressa
de la casa va dir que li donéssim menjar extra, i així
ha fem.
Tinc la sensació que ja no els veurem més de petits, la propera
trabada ja seran grans, pero no us preocupeu, us tindré
informats. Visca la família d'Eixerits!!!
J. A. López Garriga
ATENClÓ!
P.E.R.
EMPLEO -'!lL"'-" J1!lL•••••.
Esto es nuestra España.
Real, como la vida misma.
Éramos cuatro en mi familia: matrimonio y dos hijos en
edad de ir al instituto. Vivíamos en la ciudad y solo trabajaba
uno de nosotros. Al mes entraban en casa 1.100 euros.
Nos hablaron del PER y pensando en ello decidimos vender
el piso e irnos a un pueblo andaluz donde teníamos conocidos
influyentes.
Hablé con mi amigo, vendimos el piso de la capital, de 3
dormitorios, por 245.000 euros. Compramos en el pueblo un
trozo de finca de aproximadamente unas dos Has. de regadío
y una casa de 4 dormitorios. Todo ello nos costó 205.000
euros.
Arreglamos todos los papeles con la ayuda de nuestros amigos
y nos apuntamos mi esposa y yo al PER.
Empezamos a recibir cada uno 600 euros x 2 = 1.200 euros
al mes. Sin trabajar. Más de lo que ganaba al mes en la
ciudad trabajando. Al tener con el PER todo el tiempo libre
pude dedicarme a hacerla en nuestra finca, en donde incluso
teníamos animales domésticos.
De la finca empezamos a sacar dos cosechas anuales por un
importe aproximado de 4.500 euros en cada cosecha. Eso
sí, el trabajo lo hacíamos entre los dos, sin ayuda exterior
y, claro está, sin pagar a la SS, ni impuestos, ya que éramos
"pobres" obreros parados acogidos al PER.
Al final del año el ingreso de la familia se multiplicó, y la
crisis es para los demás.
¡Ah!, como oficialmente somos pobres, pobres, nos han
dado becas para los niños y los tenemos en la ciudad con los
abuelos estudiando. Cuando terminen los estudios, como ya
serán mayores de edad, si no se colocan, nos los traeremos
al pueblo y los apuntaremos al PER hasta que se coloquen:
otros 1.200 euros al mes, y así sin problemas gracias al PER.
Cuando se nos acabe el PER nos haremos con las veinte jornadas
que necesitamos y otra vez al PER. Y cuando llegue la
jubilación, tanto mi esposa como yo la tenemos asegurada,
¡¡¡Viva el PER!!!!
¡Ah! Y ahora en una cuentita ahorrando lo que podamos, por
si se os ocurre votar mal y se nos acaba esto, tener un buen
plan de pensiones.
Señores, sean espabilados y actúen, que si padecen crisis es
porque quieren, no piensan o piensan poco.
y cuando lleguen elecciones ... ¿saben a quién votamos? ....
Pues sí, a ese, ¿a quién si no?
TOTA PERSONA QUE SIGUI AFICIONADA
_
&t •.A LA LITERATURA, QUE ES POSI EN CONTACTE AMB EL Sr. JOSEP AL 663 552 830
., TODA PERSONA QUE SEA AFICIONADA A LA LITERATURA, QUE SE PONGA EN
'-., ';". CONTACTO CON EL SR. JOSÉ,
Etiquetes de comentaris:
REVISTA SKORPIO nº 8 Pàg. 15 GATET EIXERIT V - P.E.R.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)