dimecres, 27 de maig del 2020

REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 9 " MINI HORT " JOSEP GARRIGA



69 Mini hort

Aquí teniu
un mini hort
Si més no, gaudiu.
En tres testos quinze tomaqueres
a la terrassa plantades.
Mirant mar entusiasmades,                                  
acariciant el seu frescor, la seva olor.
Quel com senzill, petit, discret, humil.
Una espurna de la natura
que perfuma i no s’atura.
La brisa marina humiteja la terra
alimenta la planta, la flor s’aferra.
La natura s’acomoda
El mar, el vent i el sol
ens donaràn consol.

Josep Garriga




REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 10 " TEMPS DE GINESTA " JOAN MARAGALL


69 Bon dia, ara que és temps de ginesta...

*La ginesta*
Floriu, floriu ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu’s-e com fogueres
al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d’aquell foc que tots tenim.

Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles son enceses,
totes flaire i sense fum.

Un llum que llença flaire
des dels monts avall la mar,
i de l’aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.

En la flor de la ginesta
Catalunya m’ha parlat:
m’ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.

Joan Maragall, dins _Cants, Obra poètica_

REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 11 " IMATGES DE BARCELONA CONFINADA " GAVINA











REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 12 " ÉS FOSC QUAN NO HI ETS " JOSEP GARRIGA


95  “És fosc quan no hi ets”

És fosc quan no hi ets.
La llum dels teus ulls il·lumina la vida.
No esperaré que es faci de dia,                                                                                          
per gaudir del teu somriure.
La foscor ens envolta quan no hi ets.                                                                                        
La nit és fa llarga sense la teva preséncia.                                                                                   
El dia no lluirà amb la teva ausencia.                                                                     
No fan falta llums per veuri quan tu hi ets.
L’aire i el vent,                                                                                                    
ensopeguen freqüentment.                                                                                                      Lluiten per veure’t,                                                                                                    
en algun racó del firmament.
Quan no puguis més,                                                                                             
no esperis, crida’m.                                                                                                              
La teva veu em farà,                                                                                                              saltar, cantar, ballar, xiular.
D’avegades qui em mira,                                                                                               
no veu un enamorat,                                                                                                         
potser veu un sonat,                                                                                                         
no sempre semblem qui som.                                                                                        
Si algun dia t’enamores,                                                                                          
busca la primera flor,                                                                                                          acaricia-la amb suavitat,                                                                                                 
ella sempre et farà costat.

Josep Garriga




REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 13 " PETITS POEMES " GABRIEL GARCIA MARQUEZ


69- Petits poemes:

Si per un instant Deu s'olvidés,
que soc un titella de drap,                                                                                      
i em regalés un tros de vida,
aprofitaria aquest temps lo més possible,                                                                            
la resta de la meva vida.


Possiblament no diría tot el que penso,
poro sí pensaria tot el que dic.

Donaria valor a les coses,
no per el que valen,
sino per el que signifiquen.

Dormiría poc,
somniaria més.
Entenc que per cada minut
que tenquem els ulls,
perdem seixanta segons de llum.

Caminaria quan els demés es paren.
Despertaria quan els demés dormen.

Si em regalés un bocí de vida,                                                                            
vestiria sencill,                                                                                                          
m'estiraria de cara al sol,
deixant des-covert,                                                                                                          
no solsament el meu cos,
sino també la meva ànima.

Vui fer entendre als homes lo equivocats q'estàn al creure's,
que deixen d'estimar al envellir-se.
Sense saber q'envelleixen
quan deixen d'estimar.

A un nen li donaria ales,                                                                                             
però deixaria q'ell sol, aprengués a volar.


Als vells els hi ensenyaria,                                                                                                     que la mort no arriba amb la vellesa,                                                                                          
sino amb l'olblid.

Tantes coses he après de vosaltres, els homes..........
He après que tot el món vol viure al cim de la muntanya,
sense saber que la verdadera felicitat està,                                                                        
en la forma de pujar-la per la part escarpada.

M'apartaria dels necis, dels xarraires,                                                                                                 
de les gents amb males costums i actituts.
Sería sempre honest,                                                                                                                    
i mantindria plenes d'amor i de atencions,                                                                                      
a les persones del meu voltant.
Sempre trataría de donar el millor de mi.

He aprés que quant un recent nascut,                                                                                         
apretá amb el seu petitet puny,                                                                                               per primera vegada, el dit del seu pare,                                                                             
el té atrapat per sempre.

He aprés que un home només te dret a mirar a un altre cap avall,                              
quan ha d'ajudar-lo ha aixecar-se.

Son tantes coses les que he pogut aprendre de vosaltres, però veritablement, de poc haurà servit, per que quan em guarden en aqueste caixa, infeliçment, m'estaré morin.

Trata de dir sempre el que se'ns,                                                                                                  
i fes sempre el que penses,                                                                                                
en lo més profund del teu cor.

Si sapigués q'avui fos l'últim cop q'et beig dormir,
t'abraçaria molt fort i resaria al Senyor,                                                                         
per poguer ser el guàrdia de la teva ànima.

Si sapigués que aquets son els últims minuts q'et beig,                                                    
et diria "T'estimo"                                                                                                                    sensa tenir en conte que ja ho saps.

Gabriel Garcia Marquez



REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 14 " SANT PONÇ " JOSEP FORNÉS


REVISTA SKORPIO Nº 69 MAIG 2020 PÀG. 15 " ACUDITS "