divendres, 25 d’octubre del 2019

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 14 " LA CONDENA VIOLA LOS DERECHOS HUMANOS " XAN PEREIRA


62 Comisión Internacional de Juristas: «La condena a los líderes catalanes viola los derechos humanos»
Por
 -
octubre 14, 2019
Juristas (CIJ) es integrada por 60 eminentes jueces y abogados de todas las regiones del mundo quienes promueven y protegen los derechos humanos mediante el Estado de Derecho, reprenden a España por la sentencia del ‘procés’.
10 gestos habituales que son antiecológicos
Powered by«La condena impuesta hoy a los líderes independentistas catalanes por una amplia definición del delito de sedición restringe excesivamente e ilegalmente los derechos de libertad de expresión, asamblea y asociación, dijo hoy la CIJ», indican en una nota de prensa.
“Estas condenas representan una grave interferencia con el ejercicio de la libertad de expresión, asociación y asamblea de los líderes catalanes. El recurso a la ley de sedición para restringir el ejercicio de estos derechos es innecesaria, desproporcionada e injustificable” dijo Massimo Frigo, asesor legal senior para la CIJ en Europa y Asia Central.
La CIJ también puntualizó que la excesivamente amplia definición del delito de sedición aplicada en este caso crea un alto riesgo de arbitrariedad.
“Nos preocupa que el Tribunal Supremo no haya tenido totalmente en cuenta las obligaciones de España bajo el derecho internacional de los derechos humanos en su consideración de los cargos contra estos acusados lo cual mina seriamente sus condenas” añadió Frigo.
Nueve de los doce líderes politicos procesados – incluyendo altos cargos del gobierno catalán – han sido condenados por sedición en conexión con su contribución a la administración el 1 de octubre de 2017 de un referéndum sobre la independencia de Cataluña. El referéndum se llevó acabo pese haber sido declarado ilegal por el Tribunal Constitucional.
«El proceso de voto durante el referéndum fue reprimido por la fuerza en muchas localidades por la policía, con informes creíbles de uso innecesario y desproporcionado de la fuerza en violación de las obligaciones de España en derecho internacional», denuncia la asociación.
“La intereferencia con la expresión y protesta política pacífica es inacceptable, salvo en limitadas circunstancias en las que sea estrictamente necesario y proporcionado por razones convincentes como la seguridad nacional.” sentenció Frigo.
«España tiene obligación de proteger la libertad de expresión, incluyendo la expresión política, bajo el artículo 10 de la Convención Europea de Derechos Humanos (ECHR, por sus siglas en inglés) y el artículo 19 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos (ICCPR, por sus siglas en inglés), y la libertad de asamblea y asociación pacíficas bajo el artículo 11 de ECHR y los artículos 21 y 22 de ICCPR», señalan desde CIJ.
El Comentario General sobre libertad de expresión del Comité de Derechos Humanos afirma que Los Estados partes deben procurar con el mayor cuidado que las leyes sobre traición y las disposiciones similares que se refieren a la seguridad nacional, tanto si se califican de leyes sobre secretos de Estado o sobre sedición, o de otra manera, estén redactadas y se apliquen de conformidad con las condiciones estrictas del párrafo 3 del artículo 19 del ICCPR, lo cual requiere que las restricciones en la libertad de expresión estén legisladas y que sean necesarias en base a propósito legítimo, como la seguridad nacional o el orden público. El derecho a participar en la vida pública está protegido bajo el artículo 25 de ICCPR.

Share

Descripción: https://secure.gravatar.com/avatar/dfe41ba58a0cbadd19c8efbc879b35b4?s=96&d=mm&r=g





REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 15 " SANT GALDERIC, DURANT NOU SEGLES " GAVINA


62 SANT GALDERIC DURANT NOU SEGLES

Durant nou segles sant Galderic, un sant occità de qui se celebra l’onomàstica el 16 d’octubre. Després de la derrota a la guerra de Successió, els nous bisbes imposats pels Borbó van afavorir la celebració de Sant Isidre en detriment de Sant Galderic. Per què? Doncs perquè sant Isidre era el patró dels pagesos castellans.

Aquests dos sants tenen una hagiografia ben contraposada: sant Galderic va néixer al segle IX a la ciutat de Vievila –actualment anomenada Sant Galderic–, a prop de Carcassona. Considerat ja pels seus coetanis com un home d’allò més pietós, va ingressar a l’orde de sant Benet i va defensar aferrissadament la pagesia de la pressió i el maltractament que rebia dels senyors feudals de l’època. Canonitzat al segle X, les seves restes van ser traslladades pels comtes de Cerdanya i el Conflent al monestir de Sant Martí del Canigó. Es va fer molt popular a Catalunya Nord i, amb el pas dels anys, se n’estengué el culte per tot el Principat.

Sant Isidre era un camperol dels afores de Madrid que visqué entre els segles XI i XII. La llegenda diu que era un home molt pietós que feia miracles agrícoles per mitjà de l’oració. El miracle més famós el va fer quan el seu senyor li anava a recriminar que es passava el dia resant en lloc de treballar. Però quan el volia esbroncar va descobrir que mentre ell pregava els àngels li feien la feina que tenia encomanada: llaurar el camp. I d’aquí li prové el sobrenom de ‘llaurador’.

El cas de Sant Galderic i Sant Isidre no és pas únic: arran de l’aplicació del decret de Nova Planta, el santoral tradicional català es va castellanitzar. I en van sortir malparats un seguit de patrons, com ara sant Elm, el patró tradicional de la gent de mar, que es va trobar desplaçat per la Mare de Déu del Carme, estretament vinculada a la marina de guerra. També és molt conegut el cas santa Eulàlia, que pel seu fort component simbòlic en la resistència de Barcelona l’any 1714 va ser relegada a un segon pla en el patronatge de la ciutat, en favor de la Mercè.

Gavina

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 16 " JUNQUERAS ACUSA AL ESTADO DE PIRÓMANO " A. C. N.


62 Junqueras acusa al Estado de "pirómano" y recomienda "hacer política" para acabar con los disturbios
El exvicepresident del Govern y líder de ERC pide "hacerlo mejor" que el 1-O "para implementar el resultado"
ACN
WhatsappFacebook

Imagen de Oriol Junqueras durante el juicio en el Tribunal Supremo.
El exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha señalado las instituciones estatales y sus portavoces como "pirómanos" que han contribuido a escalar el conflicto político. En una entrevista con TV3, el también líder de ERC ha asegurado que "la manera de acabar con los disturbios es haciendo política, canalizando el sentimiento y los anhelos de toda esta gente que quieren una solución política" al actual escenario. "El Estado debe sentarse de una vez en una mesa y hablar de cómo se encuentra esta solución política. Y todo el mundo sabe que se acabará con urnas", ha añadido
Junqueras ha aprovechado la entrevista para condenar "todas las violencias, todas", también la policial durante el referéndum del 1 de octubre de 2017. Después de que el presidente de la Generalitat, Quim Torra, apostara por la autodeterminación como respuesta a la sentencia del Tribunal Supremo sobre el 1-O, ha pedido "hacerlo mejor, con plenitud y con capacidad de implementar el resultado", no como el 2017. "Lo haremos tan pronto como estemos en condiciones, cuando sea posible", ha garantizado.
Ha reconocido que hay "diferentes visiones estratégicas" que han dificultado una respuesta consensuada a la sentencia, que cree que "acabará llegando", y ha defendido iniciativas como las marchas que la ANC y Òmnium impulsaron la semana pasada desde diferentes ciudades hasta Barcelona. Sobre los disturbios que se han reproducido los últimos días, los ha atribuido a la negativa del Estado a buscar una solución y en la respuesta policial al 1-O: "Todo esto empezó porque, sencillamente, queríamos votar y respondieron violentamente. Y después se han pasado dos años calentando el ambiente", tanto desde la derecha como desde el PSOE, ha lamentado. A pesar de todo, ha pedido "no caer en la tentación de atajos que no lleven en ninguna parte"

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 17 " LA FUGA D'EMPRESES DE MADRID DUPLICA LA DE CATALUNYA " CARLOTA SERRA


62 La fuga d'empreses de Madrid ja duplica la de Catalunya
Carlota Serra
Foto: Pixabay
Barcelona. Dilluns, 14 d'octubre de 2019

La fuga d'empreses de Madrid ja duplica la de Catalunya. En els tres primers trimestres d'enguany, la Comunitat de Madrid ha registrat una marxa d'empreses que arriba a les 1.329 companyies, i que gairebé duplica els 787 abandonaments comptabilitzats a Catalunya, dades que fan caure l'argument unionista de la por empresarial pel procés independentista. Dades que es fan públiques avui, en plena voràgine per les protestes a la sentència del Suprem
Per altra banda, el saldo net d'empreses és més negatiu a Catalunya (307 empreses), com a conseqüència de 787 sortides i 480 arribades, que a Madrid (13 empreses), després de presentar 1.329 sortides i 1.316 arribades.
Només en el tercer trimestre es van traslladar 307 seus socials a la Comunitat de Madrid, davant dels 228 trasllats a Catalunya. A la resta de comunitats, el saldo és negatiu també per a Castella i Lleó (-31), País Basc (-15), Astúries (-10), Balears (-5), Canàries (-4), Navarra (-4) i la Rioja (-2).
Per contra, les comunitats autònomes que mostren saldos positius més grans són Madrid (49), Andalusia (28), Galícia (23), País Valencià (17), Aragó (16), Múrcia i Extremadura (11), Castella-la Manxa (10), Cantàbria (8) i Ceuta i Melilla (5).
El discurs post 1-O
Segons dades del Col·legi de Registradors publicades per Europa Press, un total de 5.682 empreses van abandonar Catalunya entre l'any 2017, exercici en el qual es va celebrar el referèndum d'independència de l'1 d'octubre, i el passat 30 de setembre. Concretament, la 'fugida' d'empreses a Catalunya el 2017 va ser de 2.536 companyies, una xifra similar a la registrada l'any següent, ja que el 2018 es van comptabilitzar 2.359 sortides de companyies, mentre que en els tres primers trimestres d'aquest any s'han traslladat un total de 787 empreses.
Aquest auge d'empreses que van canviar la seu fora de Catalunya es va emprar com a discurs en contra l'independentisme i el procés, si bé un any després es va saber que van ser les pressions de l'Estat, que van treure massivament milers de milions dels principals bancs catalans com a mesura per pressionar aquests canvis. 
D'altra banda, Catalunya va acollir 548 empreses en l'any 2017, unes 467 el 2018 i 480 en els tres trimestres del present exercici, de manera que enguany s'evidencia una disminució de la fuga d'empreses i un augment del trasllat de seus socials a Catalunya.

REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 18 " ESCANDALÓS PEDRO SÁNCHEZ 21 D'OCTUBRE 2019 " JOSEP GARRIGA


62 Pedro Sánchez, avui 21-10-19, escandalós!

Avui 21 de octubre 2019 Pedro Sánchez ha visitat l’únic policia ingressat al Hospital de Sant Pau.
Un dels treballadors del Sant Pau diu: que Pedro Sánchez els va demanar que fessin un "parte" indicant mes gravetat de la real, i avui que retardesin l'alta per poder ferse la foto, amb el poli.
Els treballadors li han demanat que visites als altres ferits, sí, als mossos i als independentistes, entre ells, els tres que han perdut un ull, cadascún.
Ell amb tota la barra, cap interès per les persones ferides i manca d’humanitat si'ha negat!!!.
Els símptomes de nerviosisme son cada cop mes evidents entre tothom.
Es veu que la direcció de l'hospital s'ha negat a rebre al Pedro. Sánchez.
Lo qual, ha indignat a la seva delegació i escolta.
L’han despedit amb crits indignats de “Llibertat als presos polítics”
Avans de marxar, un dels seus guardaespatlles dins del cotxe ha mostrat un subfusil, intentán intimidar a la gent que hi havia a la sortida del hospital.
Però això sí. Pedro Sánchez de cap manera ha utilitzat un segón per parlar amb el President de la generalitat, preocupànse de saber el perquè els catalans volen marxar d’Espanya!!!

Josep Garriga




REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 19 " LA PLAÇA SANT FELIP NERI " HISTORIA DE CATALUNYA. GAVINA



62 LA PLAÇA SANT FELIP NERI

La plaça Sant Felip Neri. Les cicatrius d'un passat tràgic.

La plaça Sant Felip Neri és en silenci. Lluny del soroll dels cotxes, només se sent la remor del rajolí d’aigua que surt de la font i els acords de la guitarra d’un estranger ressonant a les parets d’un indret tranquil i acollidor mentre dos enamorats es regalen carícies i petons sota l’arc que hi dóna entrada.

Tots ignoren que en temps d’inquisició, i sobretot en èpoques de pestes i calamitats públiques, en aquell mateix arc hi havia la "Presó dels Renegats". En un temps en que la higiene no era el que més caracteritzava la societat, la ignorància sempre tenia algú a qui donar les culpes. Alguns cops es deia que eren els jueus que enverinaven els pous, però de vegades es pensava que els desastres venien com a càstig diví per les blasfèmies o el simple qüestionament del "dogma de Fe".

El centre de la plaça era conegut com el Fossar dels Condemnats, on s’hi enterraven els cossos dels que havien estat penjats a la forca i durant un temps també s’hi va sepultar el botxí. Sota les llambordes potser encara hi reposa el cos d’aquells als que ningú volia. Lladres, bruixes, traïdors, assassins o simplement desobedients en un món on les normes establertes eren d’una legitimitat bastant qüestionable.

Durant la darrera guerra civil (1936-1939), el Comte Rossi es va fer fort a l’illa de Mallorca com a dirigent de l’exèrcit Italià. Des del bombardeig de la ciutat basca de Gernika s’havia posat en marxa un nou tipus de guerra bastant poc comú fins el moment. Es tractava d’atacar i bombardejar objectius merament civils per tal d’atemorir la població i produir terror i desgast psicològic a la reraguarda republicana.
El dia 30 de Gener de 1938 fou un dia especialment Sagnant. Els avions de l’Aviació Legionària Italiana van perpetrar un atac especialment cruel que va convertir la ciutat en un autèntic infern de 9:00 a 11:20 del matí ininterrompudament.
Mentre les cases de la Barceloneta patien una pluja de bombes, ràfegues de metralladora apuntaven directament a les famílies que corrien desesperades cap als refugis antiaeris.
La plaça Sant Felip Neri és també atacada. En un clima de terror, mentre s’intentava atendre les víctimes del primer atac i protegir els nens de la llar d’infants, les sirenes tornen a sonar. Aquest cop la devastació serà total. El soterrani on havien refugiat la canalla s’enfonsa deixant un més que tràgic resultat. Només a la plaça moren 42 persones, 20 d’ells nens.
La destrucció és total, només queda en peu la façana de l’església i part de la seva estructura.
La commoció és immensa. El Govern de la República interpreta tal atrocitat com a resposta a les negociacions només dos dies abans per limitar els bombardejos a reraguarda.
“España no está en los edificios ni en las ciudades, está en las ideas y en el numen de Franco. En la guerra estamos. Adelante hasta por encima de nuestros muertos.”

Ja ben entrat el franquisme, durant els anys 50, es va encarregar a l’arquitecte municipal Adolf Florensa la reconstrucció de la plaça.
Es traslladen parcialment les façanes d’un parell d’edificis renaixentistes dels antics gremis de sabaters i de calderers sacrificats per l’obertura de l’Avinguda de la Catedral (també zona devastada per les bombes) i la Via Laietana.
Per la reconstrucció es van emprar algunes de les restes dels antics edificis de la plaça i també s’hi va instal•lar la font que ara coneixem.

La font segueix rajant, i la guitarra sona. Els dos amants segueixen dins la seva bombolla en un indret que sembla immune al pas del temps sota l’aixopluc d’unes parets antigues renaixentistes i la remor de l’aigua que brolla. Sembla que aquí no hagi passat mai res. Només les maques i els forats de la façana de l’església donen testimoni del veritable passat d’aquest lloc.

Gavina


REVISTA SKORPIO Nº 62 OCTUBRE 2019 PÀGINA 20 " LA POLICIA HA COMENÇAT ELS ALDARULLS " JEAN MACKENZIE


62       Una corresponsal de la BBC responsabilitza la policia de començar els aldarulls

El Nacional
Foto: Sira Esclasans
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019
La corresponsal de la BBC Jean Mackenzie va cobrir ahir els aldarulls que van tenir lloc a Barcelona i n’ha deixat constància en un fil de tuits on deixa clar, amb vídeos, que van ser les forces policials les que van provocar l'esclat de violència.
En el primer d’ells, Mackenzie assegura que mentre estava cobrint la “vigília amb espelmes pels presos catalans”, van aparèixer els policies “disparant” contra els manifestants, de manera que van convertir la situació “en aterridora i violenta a l’instant”, per la qual cosa, “milers de persones van fugir de la policia en totes direccions”.

Al segon tuit, la corresponsal indica que mentre estava amb el seu equip “filmant les multituds”, es van veure obligats a refugiar-se "a les portes de les botigues mentre la policia dispara indiscriminadament en totes direccions”.

Al tercer tuit recorda que ha hagut de “córrer tres vegades” perquè “la policia canvia de direcció i continua disparant”.
Els tuits recullen, doncs, la denúncia que va ser la policia la que va començar els aldarulls d’ahir al centre de Barcelona.