REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 14 " EL SÚMMUN DE L'ÓPERA " JOSEP GARRIGA

“EL SÚMMUN DE L’ÓPERA”

Amics aficionats a la Ópera, després de casi bé dos segles de la desaparició del últim (del context), d'aquets cinc magnifics compositors .

Permeteu-me aquest senzill i modest escrit dedicat com homenatge i reconeixament.
No sols testimonialment, sinó també per cantar al món el que sentim a la nostre pell els amants de la música en general i especialment de l'opera en particular.
Als cinc compositors excepcionals dels segles XVIII, XIX, i XX que faig al-lusió són tots ells nascuts a Itàlia, terra innata de l’essencia musical i del "Bel canto" :

-Giuseppe Verdi (Le Roncole, 10 d'octubre de 1813--
Milà 27 de gener de 1901) va ser un dels compositors italians mes reconeguts i longeu (87 anys), va escriure 28 òperes:
Aida-La Traviata--Rigoletto--Il Trovatore--Nabucco--Macbeth--Otello--La Forza del destino--Don Carlos--Un ballo in maschera--La Donna é mobile--Rèquiem--Ernani--Falstaff--Attila--Va, pensiero--Alzira--Jerusalem--Li corsaro--Aroldo--Simon Boccanegra, entre d'altres.
Àries destacades de l'autor:
Són tantes, que només citarem algunes, com ara les de: Nabucco, Lombardi alla prima Crociata, Ernani, Macbetch, Aída, Otello, i un llarc etc.

-Giacomo Puccini (Luca 22 de desembre1858-- Brussel-les
29 de novembre1924). Se'l considera succesor de Verdi i essència de la sensibilitat. En els seus 65 anys
va escriure òperes com:
Turandot--Madama Butterfly--Tosca--La Bohème--Manon Lescaut-- Le Villi--Suor Angelica--Il tabarro--La rondine--Edgar--entre d'altres.
De Puccini només ens centrarem amb dues grans àries molt especials.
Dins l'excepcionalitat de la seva música destaquem de Puccini sens dubte l'à loria "Nessun dorma" de l'opera Turandot.
El passatge més conegut i reconegut pels més afamats especialistes del bel canto "Nessun dorma" de l'opera Turandot, porta en si mateix un sentiment molt especial i profund, tal és així que inclús els més soferts, en gaudir-ho ens sol caure alguna llàgrima.                                                                                              No podem deixar de reconèixer el seu valor musical i sentimental. No en va comta amb mes de 5.660.000 visualitzacions al Google.
També l'ària "Un Bel dì vedremo" de l'Opera Madame Butterfly. Ha estat, ès, i serà un exemple de la bellesa musical d'un genial compositor que va ser la              icona de la sensibilitat, personalitat, la bellesa i l'amor musical.

-Gioachino Antonio Rossini (Pésaro, Estats Pontificis; 29 de febrer de 1792-Passy, París, França; 13 de novembre de 1868), més conegut com Gioacchino Rossini o Gioachino Rossini. Va viure 76 anys.

La seva popularitat li fà asumir el «trono» de l'ópera italiana en la estética del bel canto" de principis del sigle XIX, gènere que realça la belleça de la línea melòdica vocal sense descuidar els demés aspectes musicals.
La seva dilatada carrera musical ens regala més de 40 óperas, entre ellas:
El barbero de Sevilla.
La cenicienta.
Guillermo Tell.
La gazza ladra.
Semirámide.
La italiana en Argel.
Tancredi.
Otel-lo.
El conte Ory.
El viaje a Reims.
El turco en Italia.
La dama del lago.

-Gaetano Donizetti (Bérgamo, Lombardía 29 de novembre 1797--- Ibídem 8 d'abril 1848) va ser un compositor dramàtic molt prolífic, conegut especialment per les seves òperes: L'elixsir d'amore, que conté amb la famosa ària "Una furtíva llàgrima", Lucía di Lammermoor, inspirada en la novel-la de Walter Scott; Don Pasquale; La favorita; i La hija del regimiento.
La curta vida del compositor i la seva dilatada i productiva labor, ens dona com ha resultat matemàtic un pròdig d'una opera per cada any viscut (50 anys).
Entre les seves 50 obres, podem citar:
Ana Bolena, María Estuardo, Roberto Devereux, Lucrecia Borgia, Linda di Chamounix, Poliuto, Le conveniente e d'inconvenienze teatralità, Il campanero, Belisario, Rita, i moltes més.


-Fernando di Vicenzo Bellini (Catània, Sicilia, 3 de novembre 1801---Punteaux França, 23 de septiembre 1835) Dins la seva curta vida (33 anys), va ser un compositor dels tres máxims representants de l'era del "Bel canto" de principis segle XIX, junt amb els compositors Rossini i Donizetti.
La seva obra està composta per les següents òperes:
Norma, Los puritanos de Escocia, La sonàmbula, Capuletos y Montescos, El pirata, Beatriz de tenda, La extranjera, Adelson e Salvini, Bianca e Fernando, Zaira. Les àries q'es consideren més relevants son: "Casta diva" de la Òpera     Norma, i "O te caro" de Gli puritani.
Amics meus, és per treure's el barret.
Moltes gracies Itàlia, moltes gracies per haver parit tanta saviesa musical.
L'Art et fa una reverència.
Mestres com aquets són els que recorden a la civilització que el passar per aquest Univers ho fa d'allò més dolç i bonic.
Bravo, Bravo!.
Molte Merda!!!.

Atenció! recientment, el passat dia 12 de gener 2019 acaba d’estrenarse la versió clásica de l’Ópera  “Madama Butterfly” del genial compositor Giacomo Puccini.

La soprano armènia Lianna Haroutounian  debuta al Gran Teatre del Liceu amb el rol de Cio-Cio San, que comparteix amb Ainhoa Arteta i també amb Maria Teresa Leva (que sustituirà la soprano vasca el 13 i el 16 de gener a causa d’una laringitis). També debuta Rame Lahaj (combinant-ho amb Jorge de León, que ja va tenir aquest rol el 2013 al Liceu), en el paper de tinent  Pinkerton.

“Madama Butterfly” és un dels títols més representats a lo llarc de l’história del  Gran Teatre del Liceu.

Fins ara, s’ha programat en 178 funcions; la primera, el 1909.

Us la recomano.

Josep Garriga.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 15 " ANA BOTELLA SENTENCIA, DELINCUENT CONDEMNADA " LIZARRAGA

La Sentencia Condenatoria A Botella No Fue Una Inocentada

3 enero, 2019 Eduardo Lizarraga Comment(0)

En un largo procedimiento que aún no ha terminado, pues ambas partes, condenados y Ayuntamiento de Madrid, ya han anunciado sendos recursos, aparte de la vía penal que puede activarse, el Tribunal de Cuentas ha condenado a la exalcaldesa Ana Botella y a otros siete altos cargos de su Gobierno a pagar 25,7 millones de euros por vender 1.860 viviendas públicas protegidas a dos sociedades del fondo buitre Blackstone por un precio inferior al de mercado y otras irregularidades.

Todo comenzó cuando en el año 2013, con los restos de la burbuja inmobiliaria oliendo a carroña, llegaron a España los fondos buitre. De la mano de políticos y banqueros, con los ojos fijos en las grandes operaciones que administraciones y bancos podrían hacer, se hicieron con un ladrillo agrupado y barato. No hubieran podido realizar los buenos negocios que hicieron si la legislación española no hubiera estado hecha a la medida de sus necesidades.

Llegaron y se especializaron en campos distintos, suelo, edificios singulares, centros comerciales, oficinas, activos industriales y residenciales. Pero no sólo tenían la legislación española a favor de sus operaciones, sino que el partido gobernante en aquel momento, el Partido Popular, enemigo de todo lo público y amigo de comisiones, estaba desmantelando y vendiendo a pedazos la Sanidad, la Educación, el Mercado laboral… ¿por qué no también la vivienda social o los edificios públicos? Buscaron socios en el PP, los hallaron entre sus élites, y se pusieron a trabajar.

Entre los fondos que llegaron merece especial atención Blackstone, por la manera sangrante, para la población más desfavorecida por la crisis, con la que ha obtenido sus beneficios, y porque fue el malo necesario para la operación que hizo Botella en el Ayuntamiento de Madrid.

Hay que decir que de todos los fondos de capital riesgo, Blackstone es el mayor del mundo. Sólo en el mercado inmobiliario gestiona 64.000 millones en activos. Desde su llegada a España  realizó una serie de operaciones de legalidad dudosa y de ninguna ética. De entre ellas sobresale la compra de activos de la Empresa Municipal de la Vivienda y el Suelo de Madrid (EMVS) a la que pagó 128,5 millones por 1.860 viviendas, construidas con dinero público y en régimen de alquiler. A una media de 69.000 euros por vivienda, incluyendo gran cantidad de garajes y trasteros.

La operación se realizó el 20 de junio de 2013, después que la EMVS hubiera estudiado otras cuatro ofertas recibidas. Resulta sorprendente que la valoración y la decisión, sobre una cuestión de tanto importe y que afectaba la vida de tantos miles de personas, se realizara en poco más de quince días.

Una vez seleccionado Blackstone, se negoció con el fondo, que de resultas de la “ardua negociación municipal” obtuvo una nueva rebaja de dos millones de euros, algo inexplicable cuando ya había ofertado un precio en el concurso por la propiedad de las 1.860 viviendas sociales, 1.797 plazas de garaje y 1.569 trasteros, por el importe antes mencionado de 128,5 millones de euros, casi la mitad de su precio de mercado. En su momento se supo, que además del descuento suplementario de los dos millones, el fondo obtuvo una propinilla en la compra, ya que el equipo de Botella regaló a Blackstone, gestionado en España por Fidere, once trasteros y garajes valorados en 300.000 euros.

En su momento, la fiscalía del Tribunal de Cuentas estimó que la enajenación de las 18 promociones se realizó sin un informe técnico de valoración, para fijar el valor de mercado que tendrían los inmuebles.

Tras la llegada de Manuela Carmena al Palacio de Correos, Ahora Madrid y el PSOE de Madrid, alarmados por la situación económica del consistorio madrileño, y por el incesante trabajo de las destructoras de papel antes de que llegaran al ayuntamiento, abogaron por la creación de una Comisión de investigación de la Deuda de la capital, que fue aprobada a finales de marzo de 2015, con el voto a favor de Ciudadanos. Se formó con cuatro representantes de Ahora Madrid, dos del PSOE y uno de Ciudadanos. El PP, al que correspondían cuatro representantes en la comisión, no formuló propuesta de nombramiento, ya que decidió no participar en este órgano municipal que pretendía hacer luz sobre lo ocurrido en materia económica.

A pesar de los esfuerzos del PP por tapar una situación, que afecta a la mujer de su querido expresidente Aznar, la Comisión finalizó sus trabajos en septiembre, con un dictamen demoledor sobre lo sucedido: ni el anterior equipo directivo de la EMVS respetó las normas internas de contratación, ni adjudicó el lote a la mejor oferta económica, ni justificó en ningún momento por qué pagó, dos facturas por idéntica cantidad, 1.196.387.50 euros, el 10 de diciembre de 2013 y el 31 de enero de 2014 en concepto de comisión inmobiliaria, a una UTE de reciente creación, Itaca de Desarrollos Urbanos SL y Promociones y Desarrollos Creaciona SL, capitaneada por un antiguo directivo de Aguirre Newman, gigante del sector ligado al hermano de Esperanza Aguirre y de la que no hay constancia de ninguna gestión realizada.

Y que no sólo la venta de estos inmuebles fue ilegal, y en el proceso actuaron con desprecio absoluto a los arrendatarios, compuestos en su mayoría por jubilados, pensionistas, y parados, sino que además supuso un desfalco patrimonial para el Ayuntamiento de Madrid valorado por el Tribunal de Cuentas en 25,7  millones de euros, que podría ampliarse a los 161 millones si el recurso del consistorio madrileño prospera.

La durísima sentencia dictada por el Tribunal de Cuentas este 27 de diciembre y que sigue la misma línea del informe de la Cámara de Cuentas de hace dos años,  no solo da por hecho que la operación fue ilegal por el precio al que se vendieron los pisos, dando “ lugar a un menoscabo injustificado en el patrimonio público”, también retrata una sucesión de chapuzas e ilegalidades que rebosan el expediente y por las que condena a Ana Botella y a ocho miembros de su equipo: el fondo Blackstone tuvo información privilegiada, el Ayuntamiento no abrió un procedimiento con publicidad para que hubiera más ofertas, no hubo una tasación fiable de los inmuebles que vendió. Todo se hizo a mayor beneficio del fondo buitre.

Para atender a las responsabilidades patrimoniales que podrían derivarse de la demanda admitida a trámite, todos los miembros de la anterior Junta de Gobierno, comenzando por Concepción Dancausa, pidieron al director general de Organización, Régimen Jurídico y Formación del Consistorio que fuera el propio Ayuntamiento, a través de la póliza de seguro de Responsabilidad Civil que tiene suscrita, el que se hiciera cargo, tanto de las fianzas derivadas del proceso, como de sus defensas jurídicas. Pero la aseguradora –Zurich Service A.I.E– se negó, porque la  cobertura para la responsabilidad contable que está siendo exigida por el Tribunal de Cuentas no entraba en la cobertura contratada.

La sentencia condenatoria del Tribunal de Cuentas que implica al equipo de Ana Botella fue por  la enajenación de 18 promociones completas de viviendas protegidas (1.860), de sus elementos vinculados y de otros inmuebles no vinculados al  fondo buitre Blackstone -mediante su filial Fidere– por 128,5 millones de euros. Aunque, según informes periciales, su precio de mercado era de 249, 2 millones. Una diferencia que produjo un daño a las arcas municipales, pues al ser los fondos de la EMVS fondos públicos, el daño causado sobre ellos afecta también a las cuentas públicas del Ayuntamiento, dada la vinculación que existe entre el patrimonio de ambos.

Los condenados son Ana Botella y su equipo de Gobierno: Concepción Dancausa –anterior delegada del Gobierno y antes concejal de Economía y Hacienda-, José Enrique Núñez, Diego Sanjuanbenito Bonal, María de la Paz González García, María Dolores Navarro Ruíz y Pedro Corral.  Se les condena a pagar 22.711.518 euros (unos 2,8 millones de euros cada uno) porque los miembros del equipo de Gobierno eran a la vez “integrantes de la junta de accionistas de la EMVS”. Todos son condenados a responder solidariamente por un perjuicio contable de más de 22 millones de euros ocasionados a las arcas municipales en esa operación inmobiliaria. Es decir, tendrán que abonar el dinero de su bolsillo, salvo que se anule esta sentencia. A Fermín Oslé, antiguo responsable de la empresa de vivienda, el Tribunal le condena a abonar otros tres millones.

Conocida la sentencia, la notificación de recursos a la misma ha sido inmediata, también la apertura de nuevos procedimientos. Así, la presidenta de la EMVS y alcaldesa de Madrid en funciones, Marta Higueras, anunció que el Ayuntamiento está estudiando un nuevo proceso de nulidad de la venta de las viviendas sociales al fondo buitre, así como presentar un recurso al escrito del Tribunal de Cuentas ya que el Consistorio calculó el daño patrimonial causado por dicha venta no en 25,7 sino en 127 millones. Tampoco hay que olvidar la vía penal abierta por el PSOE y en la que el ayuntamiento está personado. Fue cerrada en su día por la Audiencia de Madrid, pero se reabrió con el primer informe de la Cámara de Cuentas. La sentencia del Tribunal de Cuentas y las irregularidades que desvela se aportarán en el procedimiento penal.

Por su parte, el Partido Popular, erigido en defensor y portavoz de los condenados, ha manifestado que “la sentencia del Tribunal de Cuentas será recurrida en tiempo y forma por todos los miembros de la anterior Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Madrid”. También los propios condenados han esgrimido que no intervinieron en la operación de compraventa y que se limitaron, en su calidad de junta general de accionistas de la empresa municipal de vivienda, a ratificar el plan de viabilidad que había aprobado el consejo de administración.

Los inquilinos, grandes perjudicados por Botella y sus cómplices en la operación de compraventa y que han visto subidas de hasta el 43% en los contratos de alquiler y una duración máxima de tres años frente a los diez que tenían con la EMVS, han manifestado su satisfacción con la sentencia, aunque saben que el procedimiento todavía será largo. En el camino ya hay desahucios, desesperación y algún suicidio.

Lo peor que destiló la sentencia condenatoria a Botella y sus cómplices, fue la incredulidad del país hacia la Justicia, que la convirtió en la inocentada del día. Lo mejor, el camino abierto para acabar con la impunidad de los cargos políticos, que utilizan el dinero y los bienes públicos como si fueran propios, no parando ante los derechos de las personas, como es el de la vivienda digna. Y la pregunta que nos queda en el aire: ¿serán los Aznar-Botella un matrimonio católico “comme il faut” o uno de esos de nuevo pelaje que no respetan nuestras tradiciones?. Lo digo por los gananciales y todo eso.

Eduardo Lizarraga

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 16 " FESTES " JOSEP GARRIGA

-53 Festes"

Les festes ho són,
quan tu hi ets.

L'alegria és viva,
amb la teva companyia.

Quan et veig,
ho tinc tot.

Si algún dia,
no et donc felicitat,
no serà per falta de voluntat.

Amb rendiré,
i sempre et faré costat.

Beneides siguin les bones voluntats,
intentem fer-les realitats.

L'amistat, la música,
el somriure, l’amor.

Son el que toca,
especialmente en les nostres,                                                                                          màgiques festes.

Estimació, comprensió.
Xirinola, batibull!.                                                                                              

Que la vida son dos dies!.                                                                                                 Somi, anem,

mou les cames.

Com una sardana ballarem.                                                                                                  De la mà ens agafarem,                                                                                                           de les festes gaudirem!.

Josep Garriga

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 17 TEATRE " L'HABITACIÓ DEL COSTAT " GAVINA

53 TEATRE “ L’HABITACIÓ DEL COSTAT “ (Villarroel)

L’habitació del costat” (The vibrator play) de Sarah Ruhl.

Traducció Joan Sellent.

Direcció Julio Manrique.

Amb: Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Adeline

Flaun i Alba Florejachs.

Resultaria difícil, i probablement inútil, definir aquest estrany conte de fades victoria, una espècie de vodevil poètic, tan còmic i tan trist al mateix temps com probablement ho sigui, al cap i a la fi, la propia vida.

Una esbojarrada ( i falsa) “comèdia de portes”, habitada per uns insòlits personatges que contemplen, fascinats i atònits, amb ulls de nen que no sap res i ho aprèn tot, com s’encén una bombeta.

I ho fan com qui assisteix a un miracle: el miracle de la llum.

Diu la Sarah Ruhl que ella escriu un teatre “ més dionisíac que apol-lini”.

Un teatre on “la màgia és a tot arreu, on les històries no tenen arc i on ningú no aprèn cap lliçó”.

I afegeix que, pel que fa als mecanismes que mouen el drama, l’interessa menys el conflicte que la transformació.

Hem procurat que aquesta idea, la de la transformació, “il-luminés” el nostre procés de treball, amb la intenció de transformar l’escenari, ni que sigui un instant, en un espai obert al misteri, al plaer, a l’humor i a la màgia. Una habitació plena de llum.

Julio Manrique, director.

Una comedia pícara, envoltada de la revolució que va causar l'invenció de la llum eléctrica,

l'evolució de l'investigació, l'ignorancia del sexe, i un llarc etc.

Si voleu passar una estona rien, aneu-hi, és molt divertida i ven presentada.

Molta merda!!!

Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 18 " MOVIL INFORMACIÓ DE SEGURETAT "

CONTE AMB EL MOVIL.
CONCELL DE SEGURETAT.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 19 " CONTRADICCIONS I CORRUPCIONS REALS " PEP MARTÍ

ANÀLISI

Del diàleg a la igualtat, les contradiccions del discurs del rei

El monarca continua sense fer concessions a la diversitat lingüística i passant de puntetes sobre la corrupció

 per Pep Martí, 24 de desembre de 2018 a les 21:02 | 

Felip VI, amb les seves filles. | Casa Reial

Felip VI ha fet aquest dilluns el seu cinquè discurs nadalenc des del seu accés al tron, l'any 2014, després de l'abdicació del seu pare, Joan Carles I. Un discurs, el d'avui, d'un to sensiblement diferent als anteriors i alhora ple de missatges força contradictoris amb d'altres que havia fet el cap d'estat, i també en relació a actuacions ben conegudes de la Casa Reial. Vegem-ne tan sols algunes.

Així, per exemple, l'apel·lació a la convivència, la reconciliació i la concòrdia han estat el tema central del missatge del monarca. Però aquest aspecte no ha estat el que ha caracteritzat, fins ara, el discurs i la conducta del cap de l'estat, que en el cas de Catalunya es va expressar en les seves paraules del 3 d'octubre del 2017. En el web de la Casa Reial, aquest discurs és encara destacat i apareix en portada.

Felip VI va sortir aleshores en defensa de la integritat de l'Estat, cosa lògica des de la seva funció. Tot i això, es va alinear amb els sectors més durs quan va acusar els governants catalans d'"apropiació de les institucions històriques de Catalunya" i de "situar-se al marge del dret i la democràcia", alhora que saludava els catalans contraris al procés "inquiets per l'actitud de les autoritats autonòmiques".

Igualtat real, però no pas a la Corona

En el discurs d'aquest dilluns, el més social que ha fet des del seu accés al tron, es fa una defensa encesa de la cohesió social i dels drets de la dona, i de la "igualtat real entre homes i dones". Però aquesta invocació xoca amb la realitat que la Constitució continua donant preeminència a l'home sobre la dona en la línia de successió (article 57). De fet, Felip VI és rei gràcies a això, ja que, si no, la corona hagués recaigut en la seva germana Helena. Les circumstàncies han fet que, en aquests moments, una reforma igualitària de la Constitució pel que fa a la successió no sigui una urgència, ja que el matrimoni té dues filles, Leonor i Sofia.

Els drets de tots, però no dels catalans

En el missatge reial hi ha també una invocació a "la base de la convivència", que és "el respecte a les idees, les persones i els drets dels altres". El discurs del monarca s'ha suavitzat molt, certament, aquest Nadal, però xoca amb el rebuig de l'Estat a interlocutar sobre el dret a decidir que defensa el Govern català i la majoria que el sustenta des del Parlament.

La corrupció, de puntetes

Felip VI assegura, en el seu discurs, que ha anat exposant sempre les seves reflexions sobre diversos temes, entre ells "la corrupció". Però no en parla més. L'any passat, va dedicar un paràgraf innocu a aquesta qüestió demanant la seva erradicació. Però el cert és que la corrupció ha estat una de les principals vies d'aigua en el prestigi de la Corona en els darrers anys. Va ser per la suma d'escàndols de tota índole que es va erosionar la imatge de Joan Carles I i el va abocar a l'abdicació.

Cap concessió a la diversitat lingüística

Ja no és notícia, però hauria de ser-ho. La concessió a la diversitat lingüística ha quedat reduïda, com és tradicional, al "Eguberri on. Bon Nadal. Boas festas". Tampoc hi ha hagut cap referència explícita a la cultura catalana, basca o gallega. Una altra mostra de les limitacions de la seva apel·lació a la cohesió. En aquest sentit, la paraula que no ha aparegut en cap moment és la de diversitat.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 53 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. GENER 2019 PÀG. 20 ACUDITS

      ACUDITS

       

      Això, són dos amics que es troben el set de gener i li diu un a l'altre:

- Hola Pepet ... què tal ?, què t'han portat els reis mags?

- Doncs m'han portat un quilo de heroïna, dos quilos de cocaïna i un parell de sacs de marihuana.

- 'La Ostia nano !! 'Però a qui collons has enviat la carta? "

- Directament als camells ... Jo passo de la monarquia.

Sóc republicà.