46 CONSTRUIM REPÚBLICA
‘Construïm República’: el
govern recorda el mig any a l’exili en un vídeo
'No és la primera vegada a la història que el govern
català, democràtic i pacífic, ha estat sotmès a l'exili i a la presó', diu
Puigdemont en un vídeo difós amb motiu de l'efemèride
27 d’octubre de 2017, l’executiu espanyol va destituir
el govern català, va suspendre l’autonomia i va convocar eleccions per la via
del decret ministerial. El govern de Carles Puigdemont, escollit
democràticament, es va repartir entre l’exili i les presons de Madrid. Avui, 30
d’abril, el president Puigdemont i els consellers Ponsatí, Comín,
Puig i Serret han complert mig any d’exili a Bèlgica, Escòcia i Alemanya.
‘No és la primera vegada a la història que el govern
català, democràtic i pacífic, ha estat sotmès a l’exili i a la presó. Aquestes
experiències col·lectives ens han fet un poble resilient, treballador i
generador de lideratges compartits generosos i brillants’, diu Puigdemont en un
vídeo difós amb motiu de l’efemèride.
En un comunicat, el govern a l’exili diu: ‘Malgrat la
situació d’indefensió jurídica i de vulneració dels drets bàsics que exerceix
l’estat espanyol als nostres representants electes, i malgrat haver guanyat de
nou les eleccions que ells mateixos van imposar, el govern no ha abandonat en
cap moment la seva responsabilitat davant els catalans i les catalanes, i ha
treballat intensament per construir un nou marc polític de progrés per a
Catalunya.’
També expliquen que tots ells s’han reunit cada
dimarts ininterrompudament durant tot aquest temps, que han fet centenars de
reunions de treball amb professionals, institucions i entitats de tots els
àmbits, han emès declaracions polítiques i han treballat en vuit països
diferents: Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Suïssa, Dinamarca, Àustria, Finlàndia i
Luxemburg. Diuen que l’objectiu és revertir la involució democràtica espanyola
i construir República.
S
46 EL CONSELL DEUROPA DENUNCIA LA VIOLENCIA DEL GOVERN
ESPANYOL
El secretari general del
Consell d’Europa inclou la violència policíaca de l’1-O en el seu informe anual
sobre drets humans
Thorbjørn Jagland recorda que l’organisme va queixar-se
per carta a Zoido i va expressar preocupació arran de les acusacions d’un ús
desproporcionat de la força
El secretari general del Consell d’Europa, l’ex-primer
ministre de Noruega Thorbjørn Jagland, recorda en el report anual fet públic
avui l’actuació de la policia espanyola durant el referèndum del primer
d’octubre a Catalunya. En l’apartat ‘Conducta adequada de les autoritats durant
esdeveniments públics’, Jagland fa referència al referèndum i explica que el
comissari pels Drets Humans Nils Muiznieks va enviar una carta al ministre
d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, per manifestar-li preocupació arran de
‘les acusacions d’un ús desproporcionat de la força’ per part de la policia
espanyola a Catalunya. La violència policíaca del primer d’octubre s’esmenta al
costat d’abusos policíacs a països com Armènia, Turquia, Moldàvia i Rússia i
d’uns controls d’identitat a França. Podeu consultar l’informe ací:
En la missiva que Muiznkieks va adreçar a Zoido el 4
d’octubre, el comissari afirmava que l’ús de la força contra la gent que volia
votar va ser ‘desproporcionat’ i ‘innecessari’ i va reclamar-li una
investigació ‘independent i efectiva’ sobre l’actuació de la policia per
impedir el referèndum. Dos dies després, Zoido va respondre al comissari que
l’actuació havia estat ‘prudent, apropiada i proporcionada amb l’objectiu
d’assegurar el compliment de la llei i la protecció dels drets i llibertats de
tots els ciutadans’.
Jagland va parlar de l’actuació de la policia durant
una reunió periòdica a porta tancada amb els representants permanents dels 47
estats membres a l’organització la setmana posterior al primer d’octubre. El 12
d’octubre, diputats de diversos partits i països de l’Assemblea Parlamentària
del Consell d’Europa van fer una crida al ‘diàleg’ i a la implicació de la
comunitat internacional davant la situació política a Catalunya. En un debat a
Estrasburg titulat ‘la necessitat d’una solució política per a la crisi a
Catalunya’, la majoria de diputats van condemnar la repressió policíaca l’1-O i
van remarcar que la violència no era pas el camí.
Mesures anticorrupció
El report del secretari general també esmenta, entre més, les conclusions del cos anticorrupció del Consell d’Europa sobre l’estat espanyol, que considera l’aplicació de les recomanacions a l’estat espanyol ‘globalment insatisfactòria’.
El report del secretari general també esmenta, entre més, les conclusions del cos anticorrupció del Consell d’Europa sobre l’estat espanyol, que considera l’aplicació de les recomanacions a l’estat espanyol ‘globalment insatisfactòria’.
El president del Grup d’Estats Contra la Corrupció
(Greco) del Consell d’Europa, Marin Mrčela, va avisar fa pocs dies Espanya que,
si els estats no fan cas de les normes marcades per l’organisme, hi ha un risc
per la independència judicial. Segons el darrer informe del cos anticorrupció,
l’estat espanyol no ha aplicat del tot cap de les onze recomanacions fetes per
l’organisme l’any 2013 per prevenir i fer front a la corrupció entre diputats,
jutges o fiscals.
El Consell d’Europa és una organització internacional
formada per 47 estats i amb seu a Estrasburg. Té l’objectiu principal de
defensar i protegir la democràcia, l’estat de dret i els drets humans, en
particular els civils i polítics. En l’informe anual, el secretari general
recorda que els drets humans i la democràcia ‘depenen de les institucions que
els donen forma’. El document es basa en la tasca del Consell d’Europa a través
de l’Assemblea Parlamentària, el Comissari pels Drets Humans i el Tribunal
Europeu dels Drets Humans, entre més.
S
46 JUNKER RECONEIX CATALUNYA
Juncker reconeix per primera
vegada que la UE podria mediar entre Catalunya i Espanya
El president de la Comissió Europea insta al diàleg i
diu que 'no és cert' que la institució no lamentés la violència policíaca de
l'1-O
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude
Juncker, ha reconegut per primera vegada que la Unió Europea (UE) podria mediar
entre Catalunya i Espanya, però que les dues parts ho han de voler: ‘Per una
mediació cal que hi hagi un acord entre les dues parts perquè sigui així i com
que no hi ha aquest acord, i no vull interferir en el debat sense ser convidat
a fer-ho, no ho faré’, ha dit en una intervenció al parlament flamenc.
Aquesta intervenció és la primera vegada en què
Juncker parla sobre una possible mediació, una reivindicació de
l’independentisme des de l’octubre. A més, Juncker ha instat Catalunya i
Espanya a ‘reprendre’ el diàleg i se n’ha mostrat personalment partidari. ‘Crec
que és una qüestió important’, ha afegit.
L’N-VA li ha retret el paper que han jugat les
institucions europees i els seus ‘dobles estàndards’ amb Espanya quan es tracta
de Catalunya. El portaveu del partit flamenc, Matthias Diependaele, li ha
recordat que l’obligació de la Comissió de defensar els valors democràtics. ‘A
la meva UE no es tolera la brutalitat policíaca en contra de ciutadans pacífics
ni que polítics elegits democràticament siguin empresonats’, ha afirmat el
portaveu de l’N-VA. De fet, diversos diputats han lluït el llaç groc en
solidaritat amb els presos polítics catalans i els exiliats.
Juncker ha respost que la Comissió ‘respecta’ les
decisions de la justícia dels estats membres i el seu ordre constitucional.
També ha dit que ‘no és cert’ que la Comissió no hagi lamentat la violència
policíaca de l’1-O. ‘La violència no és mai una resposta i voldria que el
diàleg existís’, ha afegit.
Possible reunió amb el president de la
Generalitat
Ahir va transcendir que Juncker està disposat a reunir-se amb el futur president de la Generalitat després de la investidura de la setmana vinent, en funció dels temes que s’abordin. L’última reunió entre un president de la Generalitat i el president de la Comissió fou el 2011, quan Artur Mas va reunir-se amb Durao Barroso. També va trobar-se amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.
Ahir va transcendir que Juncker està disposat a reunir-se amb el futur president de la Generalitat després de la investidura de la setmana vinent, en funció dels temes que s’abordin. L’última reunió entre un president de la Generalitat i el president de la Comissió fou el 2011, quan Artur Mas va reunir-se amb Durao Barroso. També va trobar-se amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.
[VilaWeb no és com els altres. Fer un
diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport
econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]
S
El digital alemany "Neue Debatte" ha publicat un article del catedràtic de la Universitat de Bremen, Axel Schönberger sobre la situació actual de Catalunya.
Si m'ho permeteu us tradueixo els apartats més interessants. https://t.co/BWLZaftRNg.
(1) Durant els últims mesos la llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat.
Les sentencias dels Tribunals ESP, així com les accións del Ministeri Públic han provocat que la Justícia espanyola es converteixi en una "injusticia legal".
(2) Es de esperar que, jutges, fiscals, i membres del Govern ESP, que son responsables de violacions de drets fonamentals, rendeixin comptes davant un tribunal internacional per les seves accions.
(3) Pels catalans, la República Catalana i la llibertat está propera sempre i quan actuin de forma decidida i coherent, si dubten i accepten les ordres legals/ilegals de l'Estat ESP, perdrán i mai més tindrán oportunitat de fer realitat el seu dret a un Estat propi.
(4) El dret a la autodeterminació del poble català no s'aconseguirà mitjançant l'obediència a Espanya i els seus tribunals, només mitjançant la desobediència massiva a l'Estat espanyol, que, de fet, ja ha perdut tota legitimitat a Catalunya a causa del seu comportament repressiu.
(5) La comunitat internacional, només té en compte qui controla efectivament el territori.
Mentre aquest sigui l'Estat ESP, el Govern de Catalunya no te cap possibilitat d'aplicar amb èxit el dret d'autodeterminació del poble català.
(6) L'objectiu del Pp és sometre Catalunya completament i de forma definitiva, destruïr les institucions catalanes i perpetuar l'explotació econòmica de Catalunya. Qualsevol renúncia per part catalana ajudará a Espanya i perjudicará Catalunya.
(7) Seria un error creure que Catalunya podria negociar una reforma més favorable del Estatut y seguir dins Espanya sense més problemes. Es un tot o res per Catalunya. Espanya asfixiará econòmica i culturalment Catalunya i seguirá sent una colonia de l'Estat espanyol.
(8) Per cada polític que sigui empresonat pel Estat espanyol, és necessari que surtin dos més.
Qui té por, perd.
La prudència i el convenciment que la causa justa sempre acaba triomfant, conduirá Catalunya al Estat propi.
(9) Si España segueix violant els drets humans i oprimint Catalunya es convertirà en un Estat "paria" que es veura condemnat, a la llarga, al ostracisme internacional, tal com li va succeïr temps enrere a la República de Sudàfrica.
(10) A ningú li agrada ser un màrtir.
Però en la situació actual, Catalunya necessita patriotes disposats a sacrificar-se si és necessari.
Junqueras i Puigdemont ho van ser y ho son.
Tots dos mereixen lloc d'honor, no sols en la História de Catalunya, sino en la de tota Europa.
46 RIDICUL INTERNACIONAL DE LLARENA FALTA DE
PROFESIONALITAT
Llarena ha demostrat que és un
incompetent
«Que ni tan sols la fiscalia belga haja acceptat la
tramitació de l'ordre de detenció europea indica sobretot una manca de qualitat
en la feina del jutge espanyol, indigna del sistema judicial europeu»
Llarena és un incompetent. Aquesta és la primera
constatació inevitable a què arribaria qualsevol en veient què va passar ahir a
Brussel·les. Amb l’informe de la fiscalia belga s’ha acreditat per escrit que
el jutge Pablo Llarena és un incompetent, un autèntic indigent intel·lectual,
incapaç de fer bé una instrucció ni de redactar cap ordre que siguen
presentables a Europa.
El ridícul que ha fet és enorme i en un
país normal tants errors com ha comès, tanta ignorància com ha demostrat,
haurien d’aixecar una polèmica immediata i pública sobre la seua capacitació
per a jutjar res ni ningú –i aquest
excel·lent article de Josep Casulleras us pot servir
de guia per a entendre fins a quin punt el magistrat és incapaç d’organitzar un
dossier decent, que complesca les regles més elementals a l’hora d’interactuar
amb els seus col·legues de la resta de la Unió Europea.
Que ni tan sols la fiscalia belga haja acceptat la
tramitació de l’ordre de detenció europea indica sobretot una manca de qualitat
en la feina del jutge espanyol, indigna del sistema judicial europeu. No ha
calgut entrar en el fons de l’afer, en allò que es jutjava. No ha calgut ni la
intervenció de la defensa ni encara menys la del jutge. La fiscalia, aquells
qui són objectivament els seus aliats i la seua veu en el procés belga, ha
esclatat d’indignació i ha demanat que no s’acceptàs l’ordre presentada. Perquè
ni avisant Llarena que ho feia malament –com documenten que han fet unes
quantes voltes– ell no s’ha dignat a corregir els seus actes. Sembla
impossible, però és així.
Ara, tinguem-ho ben present: aquest senyor és el qui
manté a la presó –essencialment perquè ell vol– el vice-president Junqueras, la
presidenta Forcadell, els dos Jordis i els consellers Bassa, Forn, Romeva, Rull
i Turull. Una persona que es retrata quan ix de l’estat espanyol resulta que té
el poder absolut a dins per a decidir sobre la vida i la sort de polítics
elegits democràticament pel poble. És clar que, per una altra banda, segurament
no hauríem d’esperar gran cosa més d’un sistema judicial que, en compte de
reclamar-li explicacions a ell per la malaptesa amb què ho ha fet tot, s’enfada
amb els qui fan la feina ben feta, en aquest cas els seus col·legues belgues.
Per cert: l’enhorabona més gran als consellers Puig i
Comín i a la consellera Serret.
S
