Pagina 8 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
EL VI
Origen i creacio del vi:
Els llatins denominaben Vitis a al viña, es a dir, vida, perque “el vi restaura els espirits vitals disipats
i conforta, repara, aumenta i fortifica el calor natural considerat com el principal instrument de la vida”.
Ja els clásics reflexionan sobre els usus i virtuts del vi.
Aristóteles citaba que el vi se acomoda a la natura del bebedor, perque “ els vapors es posen en el entendiment conforme la seve costum, i corrompre la memoria i truntolla tots els sentiments.
Alguns cops no provoca borrachera del tot, sino alguns adormiments, omple el çervell de cantitat de sang, per lo cual se sent una calor per tot el cos i, principalmente en el cap”.
Tambe Platón es cuneixedor, ja en le seve época, dels perills que entranya tan divi liquid si no se utilitza adecuadamente. Per aixo recomana la abstinencia fins als 15 anys, perque no considera
Convenien “ juntar foc amb foc “; despres fins els 40 anys recomana un us muderat i despres de aquesta edad aconsella beure molt.
Sobre elsorigens e invenció del vi existiesen diverses opinions.
Segons molts experts, existeix desde el inici del mon, pero en realitat, establir el origen del vi es una tasca molt difícil. Está lligat al home desde sempre. En las regions properes al mar Caspio i al mar Negro apareixen vestigis de vinyas de uns 12.000 anys a. C.
Pero els grans introductors de la vid van ser primer els fenicis i posteriormente els helens.
De aquí que les terres en les que els fenicis i els grecs varen establir colonias, com les hispanas, tingueren abans que altres le sort de coneixer el complex proçes de la fermentació alcohólica.
Tota Espanya, exepte petites areas del Cantabric, es adien per la producció.
La península Ibérica va ser un dels primers llocs en el occident europeo de la antiguetat.
Actualment la producció total española es la terçera del mon, rera de Italia i França.
Espanya produeix anualmente uns 2.500 millons de hectolitros.
Si ens remuntem uns sigles rera, bei’hem que en el XVI els inglesos varen començar a importar vins espanyols, i en el XVII els caldus jereçans. I si ancare ens perdem mes en el temps, en la capital del imperi Roma ja eran apreciats els vins de Córdoba.
A partir de aquí, tot es va encaminar a perfeccionar i diversificar els vins espanyols: els monjos cistersienses varen perfeccionar formas de cultiu i metodes de vinificació en la Catalunya del primer mileni, i la pasió que varen despertar els caldus espanyols va contribuir a la seva evolució.
Font, Biblioteca de la Salut
dimarts, 13 de setembre del 2011
SKORPIO 2 PENSAMENTS pàgina 18
Pagia 18 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
PENSAMENTS
-No diguis quant traballas, parlem de quant fas. James Ling
-En el cervell del més savi, sempre hi ha un racó d’insensateses. Aristòtil
-Qui bé t’estima et farà plorar. Miguel de Cervantes
-Perdonant massa a qui s’equivoca, s’és injust amb qui no s’equivoca. Baldassare Castiglione
-L’exèrcit no està per manar, sinó per servir. Gutiérrez Mellado
-La gent equivocada sol parlar més fort que la resta Andy Rooney
-Que ningú allargui més la cama que llarg sigui el llençol. Miguel de Cervantes
-Comença d’una vegada a ser qui ets, en lloc de calcular qui seràs. Franz Kafka
-Precís és que el plaer tingui les seves penes, i el dolor , els seus plaers. J. W Goethe
-Un ximple pobre sempre serà ximple. Un ximple ric sempre serà ric . Paul Lafitte
-Ningú ofereix tant com qui res pot complir . Francisco de Quevedo
-Una sola pedra pot fer caure un edifici. Francisco de Quevedo
-La felicitat és tenir mitjans suficients i no necessitar-los. (banquer) Alfonso Escámez
-Si vols ser vell molt temps, fes-te vell aviat. Ciceró
-Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa. Proverbi Italià
-Si vols viatjar cap a les estrelles no busquis companyia. Heinrich Heine
-La política és l’art d’impedír que la gent prengui part en els assumptes que li interessan. Paul Valéry
-La millor manera de fer bons els nens és fer-los feliços. Oscar Wilde
-Només hi ha una educació, i és el exemple. Gustav Mahler
-Educa el nen i no caldrà castigar l’home. Pitàgoras
-La caiguda no ha de treure la glòria d’haver pujat . Calderón de la Barca
-La puntualitat és sinònim de serietat , respecte i educació. J. L. Garriga
-La mare pot ser més o menys bona mare, però que nigú mai te la toqui, perquè sempre serà la mare.
J. L. Garriga
PENSAMENTS
-No diguis quant traballas, parlem de quant fas. James Ling
-En el cervell del més savi, sempre hi ha un racó d’insensateses. Aristòtil
-Qui bé t’estima et farà plorar. Miguel de Cervantes
-Perdonant massa a qui s’equivoca, s’és injust amb qui no s’equivoca. Baldassare Castiglione
-L’exèrcit no està per manar, sinó per servir. Gutiérrez Mellado
-La gent equivocada sol parlar més fort que la resta Andy Rooney
-Que ningú allargui més la cama que llarg sigui el llençol. Miguel de Cervantes
-Comença d’una vegada a ser qui ets, en lloc de calcular qui seràs. Franz Kafka
-Precís és que el plaer tingui les seves penes, i el dolor , els seus plaers. J. W Goethe
-Un ximple pobre sempre serà ximple. Un ximple ric sempre serà ric . Paul Lafitte
-Ningú ofereix tant com qui res pot complir . Francisco de Quevedo
-Una sola pedra pot fer caure un edifici. Francisco de Quevedo
-La felicitat és tenir mitjans suficients i no necessitar-los. (banquer) Alfonso Escámez
-Si vols ser vell molt temps, fes-te vell aviat. Ciceró
-Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa. Proverbi Italià
-Si vols viatjar cap a les estrelles no busquis companyia. Heinrich Heine
-La política és l’art d’impedír que la gent prengui part en els assumptes que li interessan. Paul Valéry
-La millor manera de fer bons els nens és fer-los feliços. Oscar Wilde
-Només hi ha una educació, i és el exemple. Gustav Mahler
-Educa el nen i no caldrà castigar l’home. Pitàgoras
-La caiguda no ha de treure la glòria d’haver pujat . Calderón de la Barca
-La puntualitat és sinònim de serietat , respecte i educació. J. L. Garriga
-La mare pot ser més o menys bona mare, però que nigú mai te la toqui, perquè sempre serà la mare.
J. L. Garriga
SKORPIO 2 L'ORIGEN DELS ESCACS
Pagina 6 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
HISTORIA DE L’ORIGEN DEL ESCACS
-------------------------------------------------------
Durant els segles XVI i XVII els escacs van experimentar un important canvi, i la reina es va convertir amb la peça més poderosa, en quant el seu moviment es refereix, del tauler. Va ser a leshores quan es
va permetre als peons avançar amb dues caselles en el seu primer moviment i es va introducir la regla coneguda com “al paso”, que permet capturar al peó que segueix la seva marxa i no es menja la peça que se li ha ofert en una determinada estratégia , i el revolucionari concepte de l’enroc. Els jugadors italians, a la seva vegada, van ser desbancats per els francesos i els anglazos durant els segles XVIII i
XIX quan els escacs, que habien estat fins aleshores el joc preferit de la noblesa i l’aristocr,açia, va
passar als cafés i a las universitas. El nivell del joc va millorar de manera notable. Van començar a
Organizar-se partides i tornejos més soviet i, els jugadors més destacats van crear les seves própies escoles.
LA LLEGENDA DELS GRANS DE BLAT
------------------------------------------------------
Existeix una legenda que diu que fa molt de temps va existir un rei que era molt bo, peró una vegada jugant contra un regne enemic va perdre al seu fill en una batalla, i per tal motiu es va posar molt trist
I es va aïllar al seu castell revivint una vegada i una altre la batalla on va morir el seu fill, recrean-la de
moltes formes i, en cap d’elles podia salvar al seu fill ni al seu regne al mateix temps. Un jove que coneixie el dolor del rei, va demanar una entrevista amb ell, des prés de molts intents va aconseguir que
el rei li concedís l’entrevista, el jove va mostrar el joc d’escacs i li va ensenyar la seva similitud amb una batalla real. El rei que era un gran amant dels plans de guerra no va tardar gaire temps en entendre el joc, el jove li va ensenyar al rei com era d’impotant sacrificar alguna peça per aconseguir el partit (fent-li veure que el sacrifici que havia fet el seu fill era el millor per al regne). El rei va comprendre el
seu error i va acceptar la mort del seu fill , i li va dir al jove que li donaria la recompensa que demanés
el jove li va demanar la següent recompensa : per la primera casella del tauler, vull un gra de blat ; per la segona casella vull dos grans de blat ; per la tercera casella, vull 4 grans de blat; per la cuarta casella
vull 8 grans de blat i aixi sucçessivament per la resta de les casellas. El rei va ordenar que entreguessin
la recompensa immediatament i va afegir-hi que era una comanda molt poc digne de le seva generositat
els savis del rei al tractar de trobar el número que corresponia a la quantitat de grans de blat, es van adonar que era un número molt gran d’imaginar en aquells dies. Aixi va ser com el rei va aprendre una
altre lliçó, a ser prudente. I, li va demanar al jove que es quedés al castell i traballés com un dels seus assesors………………..
Una altre versió de la llegenda :
Algunes referéncies citen al jove que va ajudar al rei com el bramá Susa o Sissa ( Susa Ben Dahir el Hidi, segons els millos informadors ). Després d’aconseguir la fascinació del rei per tan noble invent, el sabi bramá va aprofitar la oportunitat per donar-li una lliçó al sobirá i demanar “només” un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la terçera i aixi sucesivamente. El rei va accedir immediatament a tan “modesta” petició. Peró, efectuats els corresponents cálculs, va rebre una sorpresa mayúscula: No podia pagar la recompensa promesa perqué la quantitat de grans a entregar equivalia a cultivar tota la superfície terrestre cultivable (coneguda al dia d’avui¡) durant més
de 10 anys¡¡.
Quasi tots els que expliquen aquesta legenda coincidiesen en el total exacte: 18.446.744.073.709.551.615 ( divuit trillons, quatre-çents quaranta sis mil setçents quaranta i quatre billi- Ons, setanta tres mil set-cents nou mili ons, cinccents cincuenta un mil sis-çents quinze ), el qual es pot confirmar amb un bon processador matematic.
IMATJE FOTO KARPOV I KASPAROV
HISTORIA DE L’ORIGEN DEL ESCACS
-------------------------------------------------------
Durant els segles XVI i XVII els escacs van experimentar un important canvi, i la reina es va convertir amb la peça més poderosa, en quant el seu moviment es refereix, del tauler. Va ser a leshores quan es
va permetre als peons avançar amb dues caselles en el seu primer moviment i es va introducir la regla coneguda com “al paso”, que permet capturar al peó que segueix la seva marxa i no es menja la peça que se li ha ofert en una determinada estratégia , i el revolucionari concepte de l’enroc. Els jugadors italians, a la seva vegada, van ser desbancats per els francesos i els anglazos durant els segles XVIII i
XIX quan els escacs, que habien estat fins aleshores el joc preferit de la noblesa i l’aristocr,açia, va
passar als cafés i a las universitas. El nivell del joc va millorar de manera notable. Van començar a
Organizar-se partides i tornejos més soviet i, els jugadors més destacats van crear les seves própies escoles.
LA LLEGENDA DELS GRANS DE BLAT
------------------------------------------------------
Existeix una legenda que diu que fa molt de temps va existir un rei que era molt bo, peró una vegada jugant contra un regne enemic va perdre al seu fill en una batalla, i per tal motiu es va posar molt trist
I es va aïllar al seu castell revivint una vegada i una altre la batalla on va morir el seu fill, recrean-la de
moltes formes i, en cap d’elles podia salvar al seu fill ni al seu regne al mateix temps. Un jove que coneixie el dolor del rei, va demanar una entrevista amb ell, des prés de molts intents va aconseguir que
el rei li concedís l’entrevista, el jove va mostrar el joc d’escacs i li va ensenyar la seva similitud amb una batalla real. El rei que era un gran amant dels plans de guerra no va tardar gaire temps en entendre el joc, el jove li va ensenyar al rei com era d’impotant sacrificar alguna peça per aconseguir el partit (fent-li veure que el sacrifici que havia fet el seu fill era el millor per al regne). El rei va comprendre el
seu error i va acceptar la mort del seu fill , i li va dir al jove que li donaria la recompensa que demanés
el jove li va demanar la següent recompensa : per la primera casella del tauler, vull un gra de blat ; per la segona casella vull dos grans de blat ; per la tercera casella, vull 4 grans de blat; per la cuarta casella
vull 8 grans de blat i aixi sucçessivament per la resta de les casellas. El rei va ordenar que entreguessin
la recompensa immediatament i va afegir-hi que era una comanda molt poc digne de le seva generositat
els savis del rei al tractar de trobar el número que corresponia a la quantitat de grans de blat, es van adonar que era un número molt gran d’imaginar en aquells dies. Aixi va ser com el rei va aprendre una
altre lliçó, a ser prudente. I, li va demanar al jove que es quedés al castell i traballés com un dels seus assesors………………..
Una altre versió de la llegenda :
Algunes referéncies citen al jove que va ajudar al rei com el bramá Susa o Sissa ( Susa Ben Dahir el Hidi, segons els millos informadors ). Després d’aconseguir la fascinació del rei per tan noble invent, el sabi bramá va aprofitar la oportunitat per donar-li una lliçó al sobirá i demanar “només” un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la segona, quatre per la terçera i aixi sucesivamente. El rei va accedir immediatament a tan “modesta” petició. Peró, efectuats els corresponents cálculs, va rebre una sorpresa mayúscula: No podia pagar la recompensa promesa perqué la quantitat de grans a entregar equivalia a cultivar tota la superfície terrestre cultivable (coneguda al dia d’avui¡) durant més
de 10 anys¡¡.
Quasi tots els que expliquen aquesta legenda coincidiesen en el total exacte: 18.446.744.073.709.551.615 ( divuit trillons, quatre-çents quaranta sis mil setçents quaranta i quatre billi- Ons, setanta tres mil set-cents nou mili ons, cinccents cincuenta un mil sis-çents quinze ), el qual es pot confirmar amb un bon processador matematic.
IMATJE FOTO KARPOV I KASPAROV
SKORPIO 2 ESCACS pàgina 5
Pagina 5 “SKORPIO “ 2 Abril 2010
ESCACS
-----------
Joc intel-lectual que desenvolupa la capacitat cerebral.
“Victor le esperaba para echar la cotidiana partida de ajedrez” ( Unamuno ).
Primeres 40 jugades, 2,30 hores per a tornejos. Notació algebraica A, B, C, D, E, F, G, H . i
del’ 1 al 8, sempre acompanyat de la inicial de la peça que mou.
HISTORIA DE L’ORIGEN DEL ESCACS
-----------------------------------------------------
Els seus orígens o invenció s’atribueixen a diversos pobles egipcis, grecs, romans i, al rei d’Eubea
Palamedes, durant la guerra de Troia, com també s’atribueix al Prince INDO o Persa Sisa, fill de
Dahir, etc.
La forma més comuna dels escacs sembla que ja era coneguda a la India del Nord s. V., des d’alla
va passar a Persia, on la van adoptar els árabs, els quals la van divulgar per occident abans de les creuades, amb la seva major difusió entre la reialesa i les classes socials més altes.
Un dels països que va assolir més voga va ser Espanya durant la reconquesta.
Els árabs van començar al segle XI i XII a escriure sobre ell. Alfons X El Savi, va prestar atenció
al joc del qual va escriure un llibre anomenat “ Dados y Tablas “ (1.283).
A partir del renaixement va anar adquirint cada vegade més força. Al segle XVI es va celebrar el primer campionat del món guanyat per l ’espanyol Rui Lopez de Segura, destacant espanyols e italians
Actualment els escacs compten amb el major nombre d’aficionats i experts que en cap altre época.
La FIDE (Federació Internacional d’escacs) agrupa federacions de cuasi tots els paisos del món .
El pais dominant a les principals competicions d’escacs es la URSS., on els escacs figura els estudis
de cicle mitjá com a assignatura de lliure elecció, opcional com la gimnástica. Aquesta és una de les
raons per la qual la majoría dels campions del món son russos, especialmente al segle XX.
A l’a actualitat el joc dels escacs s’está proposant com un esport intel-lectual més, per engrossir els jocs
Olimpics, potser ho vegem en els propers.
Com anteceden, podem çitar que, al 1974 la URSS dominaba les competicions per equips (olimpiades i
copa de d’europa) i, al 1970 va derrotar per un punt a una selecció de la resta del món.
Per una altre banda, no puc deixar de citar a jugadors espanyols que han assolit la categoria internacional de gran mestre com Dias del Corral i Arturo Pomar.
Els escacs tenen el seu origen a la india, més concretament al Valle del Indo, i daten del s.VI d. C.
Originalment conegut com Chaturanga o joc de l’exércit, es va difondre rápidament per les rutes comercials, va arribar a Persia i, desd’allá a l’Imperi bizantí, estenent-se posteriorment per tot Asia.
La majoría dels historiadors coincideixen a ubicar l’origen dels escacs a la India del s. VII.
El món árab, va adoptar els escacs amb un entusiasme sense precedents: van estudiar i analizar en
profunditat els mecanismes del joc, van escriure nombrosos tractats sobre els escacs, i van desenvolupar el sistema de notació algebraica.
El joc va arribar a Europa entre els anys 700 i 900, a través de la conquesta d’Espanya per part de
lÍslam, encara que, també el practicaven els vikings i els Creuats que tornaven de Terra Santa.
A les escavacions d’una sepultura vikinga torbada a la costa sud de Bretanya es va trobar un joc d’escacs, i, a la regíó francesa dels vosgos es van descubrir unas peces del segle X, d’origen escandinau, que respunien al model árab tradicional.
Durant l’edat mituana, Espanya i Italia eran els països on més es practicava.
Es jugava d’acord amb les normes árabs (descrites en diversos tractats dels que va ser traductor i adaptador Alfons X El Savi), segons les quals la reina i l’alfil son peces relativamente débils,
que només poden avançar de casella en casella.
L’era moderna dels escacs, pot ser ubicada al segle XV, on les peces van obtenir la forma que tenen
actualmente. El primer analista seriós del joc, va ser l’espanyol Ruy López de Segura (s.XVI),
qui al 1.561 va descriure les regles que avui en dia encara s’utilitzen.
El primer reglament imprés va ser publicat per François Philidor amb el títol Analyse du jue des échecs (1.749), que va ser traduït a moltes llengües i ha ajudat a la difusió del joc.
ESCACS
-----------
Joc intel-lectual que desenvolupa la capacitat cerebral.
“Victor le esperaba para echar la cotidiana partida de ajedrez” ( Unamuno ).
Primeres 40 jugades, 2,30 hores per a tornejos. Notació algebraica A, B, C, D, E, F, G, H . i
del’ 1 al 8, sempre acompanyat de la inicial de la peça que mou.
HISTORIA DE L’ORIGEN DEL ESCACS
-----------------------------------------------------
Els seus orígens o invenció s’atribueixen a diversos pobles egipcis, grecs, romans i, al rei d’Eubea
Palamedes, durant la guerra de Troia, com també s’atribueix al Prince INDO o Persa Sisa, fill de
Dahir, etc.
La forma més comuna dels escacs sembla que ja era coneguda a la India del Nord s. V., des d’alla
va passar a Persia, on la van adoptar els árabs, els quals la van divulgar per occident abans de les creuades, amb la seva major difusió entre la reialesa i les classes socials més altes.
Un dels països que va assolir més voga va ser Espanya durant la reconquesta.
Els árabs van començar al segle XI i XII a escriure sobre ell. Alfons X El Savi, va prestar atenció
al joc del qual va escriure un llibre anomenat “ Dados y Tablas “ (1.283).
A partir del renaixement va anar adquirint cada vegade més força. Al segle XVI es va celebrar el primer campionat del món guanyat per l ’espanyol Rui Lopez de Segura, destacant espanyols e italians
Actualment els escacs compten amb el major nombre d’aficionats i experts que en cap altre época.
La FIDE (Federació Internacional d’escacs) agrupa federacions de cuasi tots els paisos del món .
El pais dominant a les principals competicions d’escacs es la URSS., on els escacs figura els estudis
de cicle mitjá com a assignatura de lliure elecció, opcional com la gimnástica. Aquesta és una de les
raons per la qual la majoría dels campions del món son russos, especialmente al segle XX.
A l’a actualitat el joc dels escacs s’está proposant com un esport intel-lectual més, per engrossir els jocs
Olimpics, potser ho vegem en els propers.
Com anteceden, podem çitar que, al 1974 la URSS dominaba les competicions per equips (olimpiades i
copa de d’europa) i, al 1970 va derrotar per un punt a una selecció de la resta del món.
Per una altre banda, no puc deixar de citar a jugadors espanyols que han assolit la categoria internacional de gran mestre com Dias del Corral i Arturo Pomar.
Els escacs tenen el seu origen a la india, més concretament al Valle del Indo, i daten del s.VI d. C.
Originalment conegut com Chaturanga o joc de l’exércit, es va difondre rápidament per les rutes comercials, va arribar a Persia i, desd’allá a l’Imperi bizantí, estenent-se posteriorment per tot Asia.
La majoría dels historiadors coincideixen a ubicar l’origen dels escacs a la India del s. VII.
El món árab, va adoptar els escacs amb un entusiasme sense precedents: van estudiar i analizar en
profunditat els mecanismes del joc, van escriure nombrosos tractats sobre els escacs, i van desenvolupar el sistema de notació algebraica.
El joc va arribar a Europa entre els anys 700 i 900, a través de la conquesta d’Espanya per part de
lÍslam, encara que, també el practicaven els vikings i els Creuats que tornaven de Terra Santa.
A les escavacions d’una sepultura vikinga torbada a la costa sud de Bretanya es va trobar un joc d’escacs, i, a la regíó francesa dels vosgos es van descubrir unas peces del segle X, d’origen escandinau, que respunien al model árab tradicional.
Durant l’edat mituana, Espanya i Italia eran els països on més es practicava.
Es jugava d’acord amb les normes árabs (descrites en diversos tractats dels que va ser traductor i adaptador Alfons X El Savi), segons les quals la reina i l’alfil son peces relativamente débils,
que només poden avançar de casella en casella.
L’era moderna dels escacs, pot ser ubicada al segle XV, on les peces van obtenir la forma que tenen
actualmente. El primer analista seriós del joc, va ser l’espanyol Ruy López de Segura (s.XVI),
qui al 1.561 va descriure les regles que avui en dia encara s’utilitzen.
El primer reglament imprés va ser publicat per François Philidor amb el títol Analyse du jue des échecs (1.749), que va ser traduït a moltes llengües i ha ajudat a la difusió del joc.
SKORPIO 2 SOCIETAT pàgina 14
Pagina 14 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
SOCIETAT
---------------
EL COMERÇ MINORISTA PERT 90.000 EMPLEATS I FACTURA UN 12% MENOS
Les vendes en el petit comerc cauen un 12% en el 2009, segons la Confederació Espanyola de Comerç.
El secretari general de la entitat, Miguel Angel Fraile, va destacà que en la baixada del consum ha tingut més incidencia el pesimisme i la desconfianza dels consumidors degut a la crisi ( 50% ) que les
menors rentas disponiples per fer compras ( 20% ).
Aquesta situació ha provocat que desepareixin 90.000 empleats i 40.000 punts de venta en el 2009.
Del total, 8.000 negocis varen tancá a Catalunya i 15.000 empleats del sector varen perdre le seva feina a la citada comunitat autónoma. Fraile va reclamàr “un plan nacional de choque, que totes les comunitas autónomas tidrien que posar en marcha”, inclus va anar més en’lla i es va atrevir a dir que algunes de les mides posades en marcha per el Gobern central per combatir la crisi perjudiquen als
petits comerciants. Vá citá el Plan E dels ajuntaments, “que ha provocat que s’obrin fossas amb molts dels principals carrers comercials de diferents municipis”; o la pujada del IVA prevista per juny, “que penalitçara el consum e incrementará els costos”.
Fraile va dir que el Gobern té que ser més cuidados a‘lora de anunciar els seus cambis, i va pusar un etjemple: “El sencill anunci de retrasar la jubilació als 67 anys ha frenat les ventas especialment els ultims dias perque la gent pensa que el sistema es pot quedar sense fonds per pagar les seves pensions i per aixó la gent se apreta el sinturó”. Fraile va destacàr que no es tracta de llançar mides concretas per contractar, per etjemple, a joves o discapacitats: el quit de la cuestió está en que el Gobern apliqui menos carga fiscal per els traballadors ja contractas perque es tracta de “mantenir le feine del sector”, que emplea a més persones que el sector constructor. Pero al ser negocis petits, amb forte impronta familiar, no dispoçen de força suficient per fer expedients de regulació de feine.
Per un altre cantó, Fraile va subratllar que els ajuntaments güanyaràn pes, per una directiva europea, front a las comunitas autonomas, a lora de conçedir liçencias urbanisticas en superficies comercials per baix dels 2.500 metros cuadrats. No vulem que Espanya copi el model françés.
Es a dir, “que la sortida de cada municipio i’aixi superficies petitas i mitjanes”, “Preferim (va afeixi) consolidar las tramas urbanas consolidades i no las periferias”.
Font, La Vanguardia
SOCIETAT
---------------
EL COMERÇ MINORISTA PERT 90.000 EMPLEATS I FACTURA UN 12% MENOS
Les vendes en el petit comerc cauen un 12% en el 2009, segons la Confederació Espanyola de Comerç.
El secretari general de la entitat, Miguel Angel Fraile, va destacà que en la baixada del consum ha tingut més incidencia el pesimisme i la desconfianza dels consumidors degut a la crisi ( 50% ) que les
menors rentas disponiples per fer compras ( 20% ).
Aquesta situació ha provocat que desepareixin 90.000 empleats i 40.000 punts de venta en el 2009.
Del total, 8.000 negocis varen tancá a Catalunya i 15.000 empleats del sector varen perdre le seva feina a la citada comunitat autónoma. Fraile va reclamàr “un plan nacional de choque, que totes les comunitas autónomas tidrien que posar en marcha”, inclus va anar més en’lla i es va atrevir a dir que algunes de les mides posades en marcha per el Gobern central per combatir la crisi perjudiquen als
petits comerciants. Vá citá el Plan E dels ajuntaments, “que ha provocat que s’obrin fossas amb molts dels principals carrers comercials de diferents municipis”; o la pujada del IVA prevista per juny, “que penalitçara el consum e incrementará els costos”.
Fraile va dir que el Gobern té que ser més cuidados a‘lora de anunciar els seus cambis, i va pusar un etjemple: “El sencill anunci de retrasar la jubilació als 67 anys ha frenat les ventas especialment els ultims dias perque la gent pensa que el sistema es pot quedar sense fonds per pagar les seves pensions i per aixó la gent se apreta el sinturó”. Fraile va destacàr que no es tracta de llançar mides concretas per contractar, per etjemple, a joves o discapacitats: el quit de la cuestió está en que el Gobern apliqui menos carga fiscal per els traballadors ja contractas perque es tracta de “mantenir le feine del sector”, que emplea a més persones que el sector constructor. Pero al ser negocis petits, amb forte impronta familiar, no dispoçen de força suficient per fer expedients de regulació de feine.
Per un altre cantó, Fraile va subratllar que els ajuntaments güanyaràn pes, per una directiva europea, front a las comunitas autonomas, a lora de conçedir liçencias urbanisticas en superficies comercials per baix dels 2.500 metros cuadrats. No vulem que Espanya copi el model françés.
Es a dir, “que la sortida de cada municipio i’aixi superficies petitas i mitjanes”, “Preferim (va afeixi) consolidar las tramas urbanas consolidades i no las periferias”.
Font, La Vanguardia
SKORPIO 2 " La Gavina " pàgina 15
Pagina 15 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
SENSACIONS GAVINA
------------------- -----------
Gavina ; sinònim de llibertad, lleugera, elegante, senyorial, en veure-la mantindre’s majestuosa planejant a l’aire produeix una sensació de bellesa natural, el seu cos rígid inquebrantable com de porcelana, la seva elàstica mobilitat i força de vol, és produida per les seves grans ales, les quals
desplega amb una agilitat i rapidesa sorprenents, com de manera automàtica, sense titubeig ni fisures
sinó amb total aplom i següretat, desafiant la força de la gravetat.
En el mar es manté com si no toques l’aigua, com si passes de puntetes per no deixar senyal.
Le seva alimentació principal la obté del mar, la llei de supervivència de la fauna es compleix de forma
natural.
Els peixos individualmente, o en grups pul-lulen sota les aigües aliens a l’inminent perill d’esser
aliment per les gavines, segueixen el seu ritme de vida a les aigües dels mars, costes, i platges.
Sembla com si la natura ens invitès a aquest bell, majestuós, i esplendid gran espectacle.
En ocasions tenim la sensació que hi ha animals als que sols els falta parlar, i és que entre ells ja ho fan, es comuniquen i de vegades segur que millor que els essers humans.
Amb vaig apropar a la gavina i amb va mirar de forma extraña, com protestan, com si vulgues preguntar ¿qué fas tú aquí invadin la meva imtimitat?, i miranle als ulls li vaig dir; perdona ja men vaig, no et molesto mes, poro sapigues que ets molt guapa, a deu.
Algunes persones parlem als animals, els i diem coses, i al passetjar al gos per la platja sembla
que la natura i el món animal ens insinuin una presentació, dir-li a la gavina; “ aixó és un gos “, i al gos dir-li; “aixó és una gavina “. Tinc la sensacio de que ells u entenen.
J. L. Garriga
SENSACIONS GAVINA
------------------- -----------
Gavina ; sinònim de llibertad, lleugera, elegante, senyorial, en veure-la mantindre’s majestuosa planejant a l’aire produeix una sensació de bellesa natural, el seu cos rígid inquebrantable com de porcelana, la seva elàstica mobilitat i força de vol, és produida per les seves grans ales, les quals
desplega amb una agilitat i rapidesa sorprenents, com de manera automàtica, sense titubeig ni fisures
sinó amb total aplom i següretat, desafiant la força de la gravetat.
En el mar es manté com si no toques l’aigua, com si passes de puntetes per no deixar senyal.
Le seva alimentació principal la obté del mar, la llei de supervivència de la fauna es compleix de forma
natural.
Els peixos individualmente, o en grups pul-lulen sota les aigües aliens a l’inminent perill d’esser
aliment per les gavines, segueixen el seu ritme de vida a les aigües dels mars, costes, i platges.
Sembla com si la natura ens invitès a aquest bell, majestuós, i esplendid gran espectacle.
En ocasions tenim la sensació que hi ha animals als que sols els falta parlar, i és que entre ells ja ho fan, es comuniquen i de vegades segur que millor que els essers humans.
Amb vaig apropar a la gavina i amb va mirar de forma extraña, com protestan, com si vulgues preguntar ¿qué fas tú aquí invadin la meva imtimitat?, i miranle als ulls li vaig dir; perdona ja men vaig, no et molesto mes, poro sapigues que ets molt guapa, a deu.
Algunes persones parlem als animals, els i diem coses, i al passetjar al gos per la platja sembla
que la natura i el món animal ens insinuin una presentació, dir-li a la gavina; “ aixó és un gos “, i al gos dir-li; “aixó és una gavina “. Tinc la sensacio de que ells u entenen.
J. L. Garriga
SKORPIO 2 EL GATET EIXERIT I pàgina 7
pagina 7 “ SKORPIO “ 2 Abril 2010
SESACIONS EL GATET EIXERIT
--- ------------- ---------------------------
I’habia un gatet petitet negre molt negre, tan negre com la nit, al obrir la boqueta per maullar demenanme menjar, se li beien unes dens blanques com la neu i afilades com agulles, els seus ulls verts clar, verts esmeralda transparents, amb recordaben el color del mar.
Era un dels gats que cada dia a la porta de casa em demanaven menjà, entre els altres destacave per petit i eixerit, jo bareig reparar amb ell perque se me agafave als pantalons fins que li posabe el seu menjà, que previamente li habia comprat l’e mestrese, osigui la meva mullè, ella adora als animals.
Per e’l carrer pasen molts coches i sempre ens ha preocupat el perill que corren, encare que diuen que els gats tenen set vides, pero a casa ja tenim gat i gos, i no pudem tenirne mès, no es per ganes, que no ens en falten, els agafariem tots.
En cuestio de uns meçus em vist com l’eixerit, ! a ! es el nom que li vaig pussar, es nave fent gran, fins que un dia no va venir, despres de buscarlo per els entorns, sense trobarlo em va fer que pensar cuan al cap de varios dias no el vaig veure mes.
Pude si al aguesim agafat per tenirlu a casa, are estaria em nuçaltres sà i segur, Amb baig resigna esperant que seguis sen tan eixerit com era, pude a un altre lloc.
I la vida continua……. Com cada dia trec el gos a passetjar, fa poc a prop de la nacional II vaig ensopegar amb el cos d’un gatet negre, tant s’assemblava a l’eixerit que jo em vaig pensar que ho era,
pobret, ja no es movia, amb pena continuo caminànt amb el meu gos, el sert, donant-li voltes al cap…..,
si me l’hagues quedat a casa, no li hauria passat res.
Vet aquí que als dos o tres dies següents a l’anar a obrir la porta del carrer sento miauu, miauu, era l’eixerit que em saludava i em demanava menjar, per un canto, llastima pel gatet que va prendre mal, però per un altre quina alegria, a l’eixerit no li havia passat res.
Ara m’en torno a casa fent una reflexió, tinc la sensació que ens el quedarem.
J. L. Garriga
SESACIONS EL GATET EIXERIT
--- ------------- ---------------------------
I’habia un gatet petitet negre molt negre, tan negre com la nit, al obrir la boqueta per maullar demenanme menjar, se li beien unes dens blanques com la neu i afilades com agulles, els seus ulls verts clar, verts esmeralda transparents, amb recordaben el color del mar.
Era un dels gats que cada dia a la porta de casa em demanaven menjà, entre els altres destacave per petit i eixerit, jo bareig reparar amb ell perque se me agafave als pantalons fins que li posabe el seu menjà, que previamente li habia comprat l’e mestrese, osigui la meva mullè, ella adora als animals.
Per e’l carrer pasen molts coches i sempre ens ha preocupat el perill que corren, encare que diuen que els gats tenen set vides, pero a casa ja tenim gat i gos, i no pudem tenirne mès, no es per ganes, que no ens en falten, els agafariem tots.
En cuestio de uns meçus em vist com l’eixerit, ! a ! es el nom que li vaig pussar, es nave fent gran, fins que un dia no va venir, despres de buscarlo per els entorns, sense trobarlo em va fer que pensar cuan al cap de varios dias no el vaig veure mes.
Pude si al aguesim agafat per tenirlu a casa, are estaria em nuçaltres sà i segur, Amb baig resigna esperant que seguis sen tan eixerit com era, pude a un altre lloc.
I la vida continua……. Com cada dia trec el gos a passetjar, fa poc a prop de la nacional II vaig ensopegar amb el cos d’un gatet negre, tant s’assemblava a l’eixerit que jo em vaig pensar que ho era,
pobret, ja no es movia, amb pena continuo caminànt amb el meu gos, el sert, donant-li voltes al cap…..,
si me l’hagues quedat a casa, no li hauria passat res.
Vet aquí que als dos o tres dies següents a l’anar a obrir la porta del carrer sento miauu, miauu, era l’eixerit que em saludava i em demanava menjar, per un canto, llastima pel gatet que va prendre mal, però per un altre quina alegria, a l’eixerit no li havia passat res.
Ara m’en torno a casa fent una reflexió, tinc la sensació que ens el quedarem.
J. L. Garriga
Subscriure's a:
Missatges (Atom)