REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 0 SUMARI. SKORPIO LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

ATENCIÓ!!! LECTORS REVISTA SKORPIO:

S’ACAVA D’EDITAR LA REVISTA DIGITAL SKORPIO Nº 28 OCTU 16

COM SABEU, DESDE EL 2009 ES LA PRIMERA REVISTA MENSUAL

INDEPENDENT! Q’ES PUBLICA A SANTA SUSANNA I AL MARESME,  EN EL SEU BLOG:                                  escacseskorpio.blogspot.com                                                             LA PODEU GAUDIR AMB EL VOSTRE MOVIL I TAMBÉ AL GOOGLE.   EL SUMARI ES EL SEGUENT:                                                                     1-   FOTOS I NOMS PLOMES COL-LABORADORES.                                 2-   EDITO. “CAÑO I BOILLON EXPULSATS “ VERITAT S. SUSANNA.                                                          3-   CARTES D’AMOR    “ ESTRELLES ”                      JOSEP GARRIGA                         4-   “ CAMINAR PEL MARESME ”                              JOANA TORRES                               5-   ESSENCIA  “ RESPECTE “                                      JOSEP PONS                                          6-   CASTELLERS EN VIU                                              JOSEP GARRIGA                            7-   SENSACIONS   “ PERDÓ “                                     JOSEP GARRIGA                          8-   MENTIRAS HISTÓRICAS                                                                                         9-   “ VAYANSE YA “                                                     COTARELO      10   CUIENETA DE L’AVIA SARDINAS ESCABECHE ROSA MUNUERA                                          11-  “ DORM “                                                             JOSEP GARRIGA                                            12-  SENDERISME UN PASSEIG PER LA GARRIGA  GAVINA                                                       13-  ESTADÍSTICA ESPORTIVA   “ JOCS OLÍMPICS “                                 14-  “ POESIA MUSICAL “                                           JOSEP GARRIGA                                                                               15-   EDUCACIÓ SEXUAL ¡SEXE ES VIDA! JOVES 16-26       GAVINA      16    CONSULTORIO SEXOLÓGICO                                         GAVINA                          17-  POLÍTICA COMPARATIVA 1906—2016             MUÑOZ SECA     18-  HUMOR     ENANO—LINFÓMANA--PAGÉS                                                            

“ QUE LA FELIÇITAT US PERSEGUEIXI ”

“ SKORPI0 ”  LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

CREADOR I DIRECTOR      JOSEP GARRIGA        TEL/ 663 552 830

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 1 COL-LABORADORS I FOTOS. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

28 PORTADA

PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME “SKORPIO” Nº 28 OCTUBRE 2016.

AQUESTE REVISTA DIGITAL ES PUBLICA MENSUALMENT DESDE 2009.

DESDE EL VOSTRE MOVIL LA PODREU GAUDIR.

LA TROVAREU EN EL SEU BLOG:  escacseskorpio.blogspot.com                       

LES SEVES PLOMES SON:

MARIA TERESA MASSONS

ROSA MUNUERA

JOANA TORRES

JOSEP PONS TOLL

JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS

GAVINA

JOSEP GARRIGA

 

AGRAIM A TOTS ELLS LA SEVA COL-LABORACIO TOTALMENT DESINTERESSADA.

DIRECTOR  JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 2 EDITORIAL "LA VERITAT DE SANTA SUSANNA" CAÑO I BOILLON EXPULSATS!!!. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

LA VERITAT DE SANTA SUSANNA:  ” CARLES CAÑO I CARINE BUILLON EXPULSATS “

SANTA SUSANNA 17 agost 2016 2.00 h

municipal

Junts Fem Santa Susanna expulsa els dos regidors

El partit independent, que es va presentar en coalició amb Entesa, els acusa de no fer cas de les decisions assembleàries i d'afavorir el govern

Els dos edils mantenen que no deixaran l'acta

Carine Bouillon i Carles Caño durant una sessió plenària a Santa Susanna Foto: T.M.

 

Teresa Márquez - santa susanna  EL PUNT

La formació Junts Fem Santa Susanna , que es va estrenar en coalició amb Entesa a les darreres eleccions municipals i va aconseguir dos regidors i encapçalar l'oposició ha anunciat l'expulsió dels seus dos representants al consistori: Carles Caño i Carine Bouillon. El grup vol desvincular-se de les decisions que prenguin els dos edils, als quals acusa de no fer cas de forma sistemàtica de les decisions que es prenen en assemblea i d'afavorir amb les seves votacions el govern que encapçala Joan Campolier (AiS). En un comunicat fet públic, el grup exemplifica la “deriva política” dels dos regidors amb el suport donat als comptes del 2015 i del 2016 i la negativa a donar suport a la proposta de baixada de l'IBI promoguda per la resta de formacions de l'oposició. “Ens entristeix aquest canvi, que s'ha anat accentuant amb el temps, en què s'han allunyat cada cop més del nostre ideari, basat en la participació ciutadana i la transparència en la gestió”, destaca un dels portaveus de Junts Fem Santa Susanna, Josep Ferrer, que recorda que ja han comunicat a l'Ajuntament la resolució presa i que aquest també ha rebut la notificació per part de l'Entesa de l'expulsió dels dos regidors. “Els dos edils ja no representen la nostra formació i, per tant, els demanem que deixin l'acta”, afegeix Eva Vidal, també membre del grup, que destaca que l'actitud de Caño i de Bouillon “ha fet que es mantingui una manera de fer política encapçalada per l'alcalde” que no comparteixen i contra la qual van “aixecar l'opció de Junts Fem Santa Susanna”.

Per Bernat Costa, també membre del grup, malgrat els intents reiterats de reconduir les actuacions dels dos regidors durant aquest any, els resultats no han estat positius. “Les diferències s'han intensificat i les decisions que han pres els dos regidors cada cop s'han allunyat més del nostre programa”, comenta. Vidal avança que el mes de setembre està previst que es porti a ple l'acord d'expulsió del partit. “La decisió encertada seria que els edils deixessin l'acta perquè ja no representen la formació amb la qual es van presentar, però no confiem que facin el pas”, hi afegeix Ferrer.

De la seva banda, Carles Caño va lamentar ahir l'anunci de Junts Fem Santa Susanna, “basat en falses acusacions i fets que no s'adiuen amb la veritat”. “Ens van escollir per treballar pel poble i és el que hem fet fins ara”, va defensar Caño, que va assegurar que ni a ell ni a Bouillon els havien comunicat oficialment l'expulsió. També va qualificar de “paper mullat”la notificació d'Entesa rebuda a l'ajuntament. “No es construeix res des de l'odi a una persona, i la mala maror dins la formació ja ve de lluny”, va dir, tot i que va reiterar que el grup s'havia donat un temps de reflexió per “intentar reconduir la situació”. En tot cas, Caño va avançar que no tenen cap intenció de deixar l'acta de regidor.

 

 

“ FESTA DEL CEL “

Devant de les noticies aparegudes als mitjans de comunicación referents a la organització de la “Festa del cel” al nostre municipi.

La territorial de Santa Susanna i de l’assemblea Nacional Catalana, considerem que:

Sí els ajuntaments de Barcelona, Mataró, Calella, Pineda han desestimat formar part de la organització d’aquest acte, el de Santa Susanna i més tenint en conte l’enorme deute económic que arrosega, no ha de fer-hi front.

La presencia d’avions militars en un espectacle que pretén vestir-se com a familiar, és altament contraindicada per una societat que volem pacífica i que per tant, ha de fomentar la cultura de la pau, enlloc de promocionar forces armades i engins mortifers.

Aquest tipus d’acte representa una agressió ambiental al nostre entorn més proper, des de la contaminació acústica i atmosférica que representen el tipus d’avions que participen d’aqueste feste, fins a les molésties per a la fauna del delta de la Tordera, en el periode de migració de moltes espècies d’ocells.

Per tot aixó manifestem el nostre rebuig a la organització d’aquest esdeveniment en les condicions que s’han fet publiques.

D’altre banda, reclamem al nostre ajuntament que tingui en compte la opinio dels susanencs alhora de prendre decisions d’aqueste magnitud, atés que ni la urgencia, ni la necessitat justifiquen que l’organització d’un acte d’aqueste envergadura és prengui d’esquenes a la ciutadanía.

27 Septembre 2016

ASSEMBLEA TERRITORIA I NACIONAL CATALANA.

 

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 3 CARTES D'AMOR " ESTRELLES " JOSEP GARRIGA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

28    SK  CARTES D’AMOR  “ESTRELLES”.

“ ESTRELLES “

BONA NIT DOLÇA DONZELLA.

AQUESTA TAMBÉ SERÀ LLARGA,

COM TRAVESSAR UN DESERT SENSE AIGUA,

SENSE LA TEVA COMPANYIA,

SENSE LA TEVA CALOR,

SENSE EL TEU AMOR,

SENSE EL TEU SOMRIURE.

JO SERÉ AMB TU,

NOMÉS DE PENSAMENT,

DE SOMNI PERMANENT.

BUSCARÉ UN FORAT A LA NIT,

PER TROBAR-ME AMB TU AL LLIT,

I SENTIRÉ LES TEVES CARÍCIES,

COM SI FOSSIN NOTES, MELODIES,

BALADES INTERROMPUDES, EXPLOSIVES,

PLENES DE TENDRESA,

ON LA NIT DÓNA PAS A UN NOU DIA.

ENDEVINA QUINES SON LES MEVES ÀNSIES, ELS MEUS REPTES.

JO SEGUIRÉ ENTRE MARS,

SIRENES, BOIRES I CALETES,

FINS ON EL CEL S’ACABI,

PER TROBAR-TE FINA JOIA.

DÓNA’M LA MA, GAVINA MEVA

I SEGUEIX VOLANT ENTRE ELLES,

LES TEVES AMIGUES,

LES ESTRELLES!!!.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 4 " CAMINAR PEL MARESME " JOANA TORRES. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

“ Caminar pel Maresme “

Fa tres anys, a raó d'una intervenció, vaig començar a caminar. Quan dic caminar no vull dir anar a mirar botigues, no pas, vull dir caminar a bon ritme, sense parar.

Les primeres, de caminades, van ser per la meva ciutat, Mataró, però ben aviat em vaig cansar de l'asfalt, els cotxes i el fum, per tant vaig cercar rutes alternatives.

La primera va ser agafar el tren fins a Montgat i tirar cap a Mataró per la línia de la costa, a veure fins on arribava. Al començament va ser poc però amb la pràctica vaig tirar fins a Mataró, gairebé 20 quilòmetres.

Sortir de bon matí, veure com el sol va pujant, escoltar les ones, saludar els primers caminaires.... anar passant pobles i ciutats, veien la muntanya a la meva esquerra i sentint el Mediterrani a la meva dreta.

Els dies amb un xic de temporal és espectacular fer aquest tram, alguna esquitxada pots rebre, però de gust!

Normalment a Cabrera agafo en tren fins a Mataró doncs el camí és dolent, gens segur en aquest tram.

Després vaig anar ampliant, primer de Pineda a Calella. Després Calella fins a Canet i ara ja d'una tirada Calella fins a Arenys de Mar.

En aquestes caminades he pogut comprovar moltes coses, una, molta gent camina, molta més que jo no em pensava. Molta va sola, com jo, els motius deuen variar però en el meu cas, em serveix per pensar i alliberar tensions de la vida habitual.

Una altra cosa ha estat comprovar per mi mateixa com n'és de bonic el Maresme, tenim un clima molt bo, una mar Mediterrània que ens acompanya i una serralada, la Litoral, que canvia el seu aspecte, com el mar, segons el dia veus coses ben diferents, colors i olors.

Un camí que faig sovint quan no disposo de tant de temps és Mataró - Port Balís, a Llavaneres, anar i tornar, aquest no es pot fer en dies de molt mala mar si no vols acabar ben remullat!.

Ara tinc un projecte, el Camí de Ronda, en un futur pròxim, de moment, per aquesta, de caminada, cerco companyia, són molts quilòmetres.

Us animeu?, caminem, és sa, serveix per buidar el cap, relaxa, ajuda a dormir en èpoques de molt d'estrès, sé de què parlo i serveix per conèixer llocs. Us convido a venir un dia amb mi.

A part... gaudim d'aquest Maresme, sovint maltractat, però que té moltes coses i molts racons bonics per veure mentre fem salut.

 

Joana Torres

 

 

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG 5 ESSENCIA " RESPECTA " JOSEP PONS. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME.

RESPECTE  JOSEP PONS

 

Soc dels que creuen, fermament,

i respecto els que no ho fan,

sentin la Dolors Miquel,

en la seva ofensiva, llibertat,

i faltar el respecta, la portat,

un acte cultural,el feu irrellevant.

 

Alguns viuen feliçment,

amb la seva doble moral,

l’insuls, és el seu manament,

no creu ni respecte cap Déu.

 

L’esport que més practiquen,

en diuen el pijoproguesisme,

a d’islam no planten mai cara,

solen cambia sovint de camisa.

 

El poema de la tal senyora,

amb un recitar, molt blasfem,

burlant la mare? Sempre sagrada,

deixant la dona, com un femer?

El que creu, en la Mare de Déu,

el seu contingut,fou molt detriment.

 

La llibertat d’expressió, estimada

a estat una gran conquesta?

Però l’insuls a les creences,

 és un crit que el cel aclama.

 

És necessari fer-se el progre?

Cal ser tan esfereïdor i agressiu?

Que s’esculli aquest poema,

per el repartiment de premis,

en un saló de Cent, tan bonic.

 

Estimar sempre a tothom,

 sigui nostre forma de ser,

la mare no ens em burlem?

per estètica, i ètica! Sagrada és!

 

Tan si creus, com si no creus,

ens dona l’amor més sincer,

 volem ser respectats, i respectem,

L’estimació, mai mal ens pot fer.

 

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 6 CASTELLERS EN VIU JOSEP GARRIGA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

“ CASTELLERS EN VIU “

El tres de vuit aixecat per sota que els Castellers de Vilafranca han descarregat a la Bisbal del Penedès és, sense cap mena de dubte, un dels castells de gamma extra més peculiars de la història. Fins avui només la Colla Vella dels Xiquets de Valls l'havia descarregat i molt poques formacions el contemplen dins del seu ventall de possibilitats.

Tot i tractar-se d'un castell de vuit pisos, el tres aixecat per sota forma part de la gamma extra, la classificació que contempla les construccions més complicades que s'han intentat mai. L'estructura s'alça al contrari dels castells habituals, és a dir, col·locant primer la canalla i alçant des del terra, a força de braços, cada un dels pisos fins als vuit nivells d'alçada, moment en què es tanca la pinya per fermar la construcció. Amb tot el castell sobre la pinya, l'enxaneta, que s'ha mantingut durant tota l'execució a espatlles del pis de quints, remunta els dosos i fa l'aleta per iniciar un descens convencional.

En l'era moderna dels castells només tres formacions havien intentat aquesta estructura. La Colla Vella dels Xiquets de Valls l'ha descarregat en cinc ocasions i l'ha carregat quatre cops més. Els Castellers de Barcelona van intentar-ho sense èxit el 1995 i el 1996, i els Minyons de Terrassa el 1996. No es provava a plaça des del 2007, i l'últim descarregat data del 10 de setembre de 2002, ara fa més de catorze anys.

L'intent dels Castellers de Vilafranca era el primer que duien a plaça, si bé altres temporades ja l'havien practicat i havien estat a punt de provar-lo.

Per què es veu tan poc tot i ser un castell de gamma extra?

La tècnica d'aixecar castells per sota és molt diferent de la convencional i això implica una dedicació extra durant els assajos de les colles. Si bé és habitual veure aquest castell de set pisos d'alçada, realitzat normalment per formacions que comencen a descarregar construccions de vuit pisos, és molt poc habitual entre les colles de nou. Les formacions d'aquest nivell dediquen els seus esforços a dominar els folres i més endavant les manilles, ja que l'assaig es pot aprofitar per a diverses construccions. En canvi, el tres aixecat per sota, a banda de tecnificar el tronc de l'estructura del tres, no té gaires més sortides i això fa que les colles decideixin centrar-se en altres objectius.

Si bé només la Colla Vella dels Xiquets de Valls fins ara, i avui els Castellers de Vilafranca, han descarregat el tres de vuit aixecat per sota, el Concurs de Castells mai no ha valorat la construcció entre les més puntuades. Actualment el castell es troba al subgrup 2 del grup 6 de la taula de puntuacions, això vol dir que està per sobre dels castells bàsics de nou i del nou de vuit però per sota del dos de nou amb folre i manilles i de la resta de construccions (tretze) de gamma extra. Durant molts anys la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha reclamat que estava mal valorat però mai ha trobat prou suports per modificar-ne la puntuació.

Els “Castellers” no sols son un espectacle, no sols son una joia cultural, no sols son l’empenta i la força convertides en coratge i construccio d’un mon diferent. No sols son el caracter d’un poble independent, també son la ternura, l’esperit i l’esséncia d’una nació ardent!!!

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 7 SENSACIONS " PERDÓ " JOSEP GARRIGA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

 “Perdó“

Perdó,

Et demano perdó,

mai no ho hauria dit,

però, n’estic ben penedit.

M’he adonat, ho tinc decidit,

Aquestes petites coses,

no ens tenen que distanciar,

carinyu, femles nostres,

i les podrem soportar.

Ja me’n vaig al llit,

encara que no dormiré,

m’afanyaré per arribar al proper dia,

esperant amb ànsia la teva tornada,

il-lusionat per la nostre trovada.

Per el teu perdó, la teva comprensió.

Imploro al cel i a la terra, amb una oració,

per que ven aviat em tornis a donar un petó.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 8 MENTIDES HISTÓRICAS. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

MENTIRAS HISTÓRICAS

--LOS EMPERADORES Y EL PULGAR

Los emperadores romanos no levantaban ni bajaban el pulgar para decretar la muerte.

Mostrar el puño cerrado era señal de clemencia, pero si movía el pulgar hacia un lado, estaba ordenando la ejecución del perdedor.

 

--LAS ORGÍAS DE TIBERIO

Tiberio no fijo su residencia en Capri por las orgías. Suetonio relata que el emperador fijo su residencia en Capri para huir de la corrupción de la nobleza romana.

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 9 " VAYANSE YA " COTARELO. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

28  VAYANSE YA

Contundent article de'n Ramon Cotarelo. (Politòleg, catedràtic i escriptor espanyol)

Desde mi más profundo desprecio
Parece que, por fin, se van ustedes. Usted, aferrado a la poltrona como una garrapata, resistiéndose con todas sus fuerzas y dispuesto
a que el país se hunda antes que abandonar su puesto en La Moncloa, en el que no ha hecho usted más que daño a la inmensa mayoría
de los españoles. Mentiroso, altivo, autoritario y servil con los de arriba, presunto corrupto y amparador de corruptos y ladrones,
falso, inculto, vulgar y pretencioso, realmente es usted una vergüenza para cualquier país civilizado. Y la banda de ladrones a la
que llama usted partido, cortada a su imagen y semejanza. O al revés, tanto da.
No han dejado ustedes un euro público sin metérselo en el bolsillo; han robado en prácticamente todos los cargos públicos que han
ejercido. No hay más que ver Valencia. Han malversado, despilfarrado o simplemente trincado en todas las actividades de la administración
pública, en las adjudicaciones, licitaciones, contratas, concesiones y subvenciones. Se han apropiado dineros públicos de todas partes,
desde las instituciones más solemnes a los colegios de niños y los programas de solidaridad internacional, desde las dotaciones de
infraestructuras hasta las contratas de suministros a los hospitales. No es que carezcan ustedes del mínimo sentido de la ley moral
kantiana; es que son ustedes una banda de granujas.
Constituyó usted desde el pincipio un gobierno de analfabetos, imbéciles, psicópatas, corruptos, meapilas, cínicos sin escrúpulos,
ultrarreaccionarios, aprovechados e inútiles, todos, claro está, muy atentos a lo que pudieran afanar y cómo podían amargar la vida
a la gente despojándola de todo. Han provocado ustedes una involución democrática única, según sus cánones neofranquistas. Han reprimido
los derechos y libertades, suprimido la democracia en los espacios públicos. Han esclavizado a los trabajadores, empobrecido a la
gente y obligádola a emigrar, aumentado la cantidad de parados sin prestación, robado a los pensionistas, privado de ayudas a los
dependientes y esquilmado el erario
Han corrompido el Estado de abajo arriba, han llenado la administración de funcionarios venales, parientes, enchufados, deudos, allegados
o simples pelotas; han destruido la objetividad de los medios de comunicación públicos, empleados sistemáticamente como aparatos de
agit/prop, de ese fascismo "amable" y sonriente que los caracteriza y que llaman ustedes "liberalismo"; tienen periodistas-provocadores
directamente a sueldo de ls grandes empresas como el Corte Inglés (y a saber cuántas más), engañando a toda la ciudadanía, verdaderos
esbirros como la colección de sinvergüenzas que según parece han cobrado sobresueldos o han estafado en Valencia, Galicia, Madrid,
etc.
Y han destruido ustedes el país por su infinita codicia, mezclada con su incompetencia e irreductible estupidez. Los catalanes se
van y hacen bien porque nadie con un ápice de dignidad puede soportar estar gobernado por un hatajo de sinvergüenzas, corruptos y
ladrones.
Un desastre que durará muchos, muchos años y el principal responsable es usted, el de los sobresueldos. Váyanse ya rodeados todos
del oprobio, el ludibrio y el desprecio de sus conciudadanos. Pasen antes por caja, devuelvan lo afanado y preséntense al juez.

SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 10 LA CUINETA DE L'AVIA "SARDINAS EN ESCABECHE". LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME

LA CUINETA DE L’AVIA  “Sardinas en escabeche”

Entre mediados de la primavera y hasta el final del verano, es la mejor época para degustar las sardinas. En ese momento es cuando tienen toda su grasa y resultan una delicia simplemente cocinadas a la brasa. Este pescado azul, tan humilde como saludable, es rico es omega-3, un ácido graso poliinsaturado beneficioso para reducir el colesterol y los triglicéridos. Además de sano y económico, su versatilidad nos deja recetas como esta de sardinas en escabeche.

Ingredientes: 1 kg. de sardinas, ½ cabeza de ajos, 2 hojas de laurel, pimienta negra en grano, 1 rama de orégano fresco, 1 rama de tomillo fresco, 1 cucharadita de pimentón dulce de La Vera, harina, ½ litro de aceite de oliva virgen extra, 100 ml. de vino blanco, 100 ml. de vinagre y sal.

Elaboración: Comenzamos limpiando las sardinas, quitándoles las escamas, las tripas y la cabeza. Se lavan bien, se secan y sazonan con un poco de sal. En una sartén, con la mitad del aceite, se fríen las sardinas después de haberlas enharinado, sacudiendo previamente cualquier exceso de harina.

Freímos las sardinas a fuego vivo, de forma que queden ligeramente doradas por fuera, pero sin terminar de hacerse por dentro. Según las vayamos cocinando, las reservamos en un recipiente de barro, porcelana o vidrio.

Cuando hayamos terminado de preparar las sardinas, en el mismo aceite donde se han freído (siempre que no se haya quemado y no sea excesiva la cantidad de harina residual), añadimos los ajos, pelados y enteros, las dos hojas de laurel y el resto del aceite. Se fríe a fuego suave, y cuando los ajos estén ligeramente tostados, añadimos los aromáticos; el tomillo, el orégano y unos 10 granos de pimienta negra.

Cocinamos el conjunto durante unos minutos, e incorporamos el pimentón de La Vera, junto con el vino blanco. Dejamos que rompa a hervir y evapore el alcohol del vino, para añadir el vinagre y un poco de sal. Dejamos cocinar a fuego suave 5 minutos si que llegue a hervir.

Verter la preparación sobre las sardinas y dejar enfriar. Reposar en el frigorífico, por lo menos durante un día. Lo ideal es degustarlas a temperatura ambiente, al natural, en ensalada o incluso en bocadillo. Una vez escabechadas, se pueden conservar varios días en el frigorífico y son ideas para embotar para conserva.

Buen provecho.

Rosa Munuera

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 11 " DORM " JOSEP GARRIGA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

17  28    “Dorm”

Dorm

Amb tu, amb tu somio cada dia.

I parlo a l’angel de la guarda,

dels teus dons,

de les teves ventures.

Dono gràcies a déu ,

per haver-te creat,

per haver-te trobat.

Ets la llum de la meva vida,

la raó de la meva existència,

el referent del meu camí,

el sentit, l’alegria i l’essencia.

Dorm dolça companya,

dorm fins q’arribi el dia,

dorm fins que les ninetes dels teus ulls,

s’ompli d’amor al descubrir la nova vida.

Dorm.

Josep Garriga

REVISTA SKORPIO Nº 28 OCTUBRE 2016 PÀG. 12 SENDERISME UN PASSEIG PER LA GARRIGA GAVINA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

Un passeig per la Garriga.

 

Sempre m’ha agradat passejar-me per la Garriga. Jo no sóc nascut allà. Ni tan sols a prop. Però sempre m’ha atret alguns elements que fan d’aquest poble, el que és, la Garriga. Té una paret natural que és el vessant sudoest del Montseny, justament quan el riu Congost s’obre cap a la plana vallensenca. Té uns balnearis noucentistes que flairen antic, que no rònec, però posats al dia. Hi té uns carrers plens de construccions boniques, algunes grandiloqüents, altres austeres, però totes boniques, sobretot perquè són antigues i, ja se sap, que antigament es feien les coses molt pensades, ajustant el temps de construcció, l’esforç del treball, els costos i a prova del pas del temps. La persistència, diria algú.

 

A la Garriga, hi ha coses que persisteixen. Una d’aquestes coses, més aviat un lloc en l’espai, és el seu Passeig. L’antic Camí Ral on va anar a parar l’estació del ferrocarril i on, molts barcelonins, van triar per fer-s’hi la residència ‘rural’, fora-vila com diria una mallorquina. Aquests edificis eren pensats, ben dissenyats i ben executats, cosa que fa anys que costa de veure. És cert que els diners no eren una gran trava, però les coses no es feien perquè sí, perquè no importava si costava molt o poc. Tot era una mica relatiu.

El segle XIX va portar l’espledor al poble. Van conformar la vila i la van elevar a un estatus que mai hagués pensat arribar. La família Blancafort ja hi havia instal·lat el seu balneari cap al 1840 i, famílies benestants de Barcelona, s’hi van afincar a temps parcial per a gaudir de la tranquil·litat que no trobaven a ciutat aprofitant que el tren hi feia parada. Alguns fins i tot s’hi van fer construir la torre just al costat del tren, com si no volguessin perdre ni un segon alhora de gaudir del seu retir. Les torres burgeses canviaven de mica en mica la fesomia del municipi i, de retruc, la seva realitat socioeconòmica. L’eixample garriguenc bascula a banda i banda del Passeig, aquesta mena de bulevard escortat amb plataners que estructurava el nou barri nounat. Això, aquest tirar cap aquesta banda del poble va ser gràcies a la voluntat dels grans propietaris de terrenys del poble de fer diners venent terres per a la construcció de torres… res de nou. Especul·lació urbanística en tota la seva esplendor. Els Rosselló, els Nualart…

 

En tot cas, l’espai públic de relacions socials que va esdevenir aquest passeig envoltat de torres modernistes, noucentistes i d’altres estils menors va revolucionar el poble on, a més, s’hi va acabar instal·lant el Casino i el teatre, entre altres equipaments de l’època.

 

Encara es manté molt del que aquests burgesos i arquitectes com Manuel Joaquim Raspall hi van deixar al municipi. La Torre Iris, Casa Cecilia Reig i Argelagós, la Casa Barraquer, la Casa Sebastià Bosch i Sala… És una sort. Una veritable col·lecció de joies arquitectòniques i urbanístiques que, el ‘savoir faire’ de la segona meitat de segle XX no va saber esborrar en la seva totalitat. Només cal moure’s una mica pel poble i copsar, de manera esfereidora però, els estralls arquitectònics dels anys 60, 70, 80, 90 i 00. Una veritable tornada a la realitat lletja quan se surt de l’oasi del centre del poble o de l’eixample noucentista.

Gavina

REVISTA SKORPIO Nº 28. OCTUBRE 2016 PÀG. 13 ESTADISTICA ESPORTIVA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

28  SK    ESTADISTICA ESPORTIVA

S’HAN ACAVAT ELS JOCS OLIMPICS DE BRASIL I COMPTEN MEDALLES.

ESPANYA HA QUEDAT LA 14ª AMB 17 MEDALLES, CINC MEYNS QUE HA BARCELONA 92.

PER CERT, COMENTARI NO NACIONALISTA: D’AQUESTES 17 MEDALLES, MÉS DE LA MEITAT HAN TINGUT PARTICIPACIÓ CATALANA.

I SI COMPTEM TOTS ELS ATLETES ESPANYOLS QUE HAN GUANYAT MEDALLA, INDIVIDUAL I D’EQUIP, QUE SON 45 MEDALLES, RESULTA QUE EL 31% DE LES MEDALLES ESPANYOLES SON CATALANES.

JA HO SABEM, SOM EL 25% DE LES EXPORTACIONS, EL 26% DEL TURISME, EL 18% DE PIB I EL 31% DE LES MEDALLES OLIMPIQUES, AMB EL 16% DE LA POBLACIÓ.

REVISTA SKORPIO Nº 28. OCTUBRE 2016 PÀG. 14 "POESIA MUSICAL" JOSEP GARRIGA. LA PRIMERA REVISTA INDEPENDENT DEL MARESME

28  SK  “ POESIA MUSICAL “

LA MELODÍA SE CONVIERTE EN POESÍA,

CUANDO SUS NOTAS PALPITAN DE PASIÓN.

LAS NOTAS MUSICALES SON SUSURROS,

QUE EMBELESAN LA ILUSIÓN DE LOS SENTIDOS,

COMO CANTOS DE SIRENA ENTRE MARES Y RIOS.

LA POESÍA Y LA MÚSICA NACIERON COMO HERMANOS,

PASEANDO, UNIDOS DE LAS MANOS.

EL PIU, PIU DE LOS LOS PÁJAROS,

EL CANTO DE LAS SIRENAS,

EL VUELO DE LAS GAVIOTAS,

EL SOL Y LAS ESTRELLAS,

MUSIQUEAN NUESTRAS ALMAS VIVAS Y ETERNAS.

LA MAJESTUOSA LUZ DEL VERANO,

EL INTENSO OCRE DE OTOÑO,

ABREN LAS PUERTAS A NUESTROS OIDOS,

SENSIBLES DE LETRAS I SONIDOS,

CONVIRTIENDO EN MAGIA LOS SENCILLOS VERSOS I TONOS.

 

AMANTES DE LA MÚSICA, OS INVITAMOS A VIVIR CON NOSOTROS DIAS MÁS LUMINOSOS,

COLOREANDO VUESTRO JARDIN DE NOTAS Y PENSAMIENTOS HERMOSOS.

JOSEP GARRIGA