diumenge, 13 de març del 2016

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PORTADA FOTOS COL-LABORADORS

ESTIMATS LECTORS:
AQUESTE REVISTA SKORPIO ES PUBLICA DESDE FA SET ANYS, ES LA REVISTA DEL ALTA MARESME.
S'EDITA DIGITALMENT MENSUALMENT EN EL SEU BLOG:
escacseskorpio.blogspot.com
LA PODEU GAUDIR DESDE EL VOSTRE MOVIL I TAMBÉ EN EL GOOGLE.
LES SEVES 8 PLOMES RECONEGUDES SON:

MAITE MASSONS.   
ROSA MUNUERA.
ISIDRE JIMENEZ.
ISIDRE MOLLFULLEDA.
JOSEP PONS TOLL.
JOSEP PONS PUIGDEFÀBREGAS.
LLUIS COSTA.
JOSEP GARRIGA.

CREADOR I







DIRECTOR JOSEP GARRIGA




REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 EDITORIAL " BAILE Y MÚSICA, LA SAL DE LA VIDA " GAVINA


24 SK EDITORIAL “ BAILE Y MUSICA LA SAL DE LA VIDA “

EL BAILE INYECTA FELICIDAD

UN ESTUDIO CIENTÍFICO POR FIN LO DEMUESTRA:

BIOLÓGICAMENTE GUSTA COMER, PORQUE NO SOVREVIVIRÍAMOS SÍN LA ENERGÍA QUE APORTA LA COMIDA. PERO, ¿POR QUÉ NOS GUSTA BAILAR Y CANTAR?.

DESDE MUY PEQUEÑOS, AL ESCUCHAR MÚSICA NOS SALE DE FORMA ESPONTÁNEA BAILAR AL RITMO QUE MARCA LA MÚSICA. LO HACEMOS CASI INCONSCIENTEMENTE, PERO VINCULADO DIRECTAMENTE CON LA COMUNICACIÓN Y NUESTRA NECESIDAD DE CONTAR HISTORIAS Y EXPRESAR NUESTROS SENTIMIENTOS A TRAVÉS DEL MOVIMIENTO.

 LA MÚSICA CON SUS NUEVAS TENDENCIAS SE HA CONVERTIDO EN UNA TERAPIA PARA AYUDAR A NIÑOS, JOVENES Y ADULTOS A DESARROLLAR UNA VIDA MAS SANA.

 Y MÁS SORPRENDENTE AÚN ANTROPOLÓGICAMENTE ESTÁ VINCULADO A LA COHESIÓN SOCIAL Y DEMOSTRADO CIENTÍFICAMENTE QUE UN GRUPO TENÍA MÁS POSIBILIDADES DE SOBREVIVIR SI TENÍA UNA DANZA Y PODÍA COMPARTIR SENSACIONES DE FORMA EMPÁTICA A TRAVES DEL MOVIMIENTO.

POR TANTO, LA MÚSICA ES UNIVERSAL, Y LA TENEMOS INCORPORADA GENÉTICAMENTE, IGUAL QUE EL LENGUAJE O LA CAPACIDAD DE HACER CÁLCULOS NUMÉRICOS, O UTILIZAR LA LÓGICA COMO EN EL AJEDREZ.

DIVERSOS ESTUDIOS HAN ENCONTRADO QUE BAILAR TIENE REPERCUSIONES FAVORABLES EN EL ORGANISMO, YA QUE MEJORA LA SALUD FÍSICA Y MENTAL, ADEMÁS DE QUE PROVOCA MAYOR FELICIDAD.

EN UN ESTUDIO REALIZADO POR INVESTIGADORES SUECOS, SE ANALIZARON A 112 ADOLESCENTES DEL SEXO FEMENINO QUE TENÍAN ALGÚN TIPO DE MOLESTIA TANTO FÍSICA COMO EMOCIONAL, TALES COMO DOLOR DE ESPALDA, CUELLO, ANSIEDAD, DEPRESIÓN, Y ESTRÉS. SE LES PIDIÓ ASISTIR A CLASES DE BAILE CADA SEMANA.

COMO RESULTADO MEJORARON SU SALUD MENTAL Y DISMINUYERON LOS MALESTARES FÍSICOS QUE TENÍAN, ADEMÁS DE QUE SE SENTÍAN MAS FELICES.

ANNA DUBERT, AUTORA DEL ESTUDIO, SEÑALÓ QUE LA DANZA ES UNA ACTIVIDAD A LA QUE ES FÁCIL SUMARSE, ADEMÁS DE QUE ES UNA EXPERIENCIA POSITIVA PARA LOS PARTICIPANTES, POR LO QUE RECOMIENDA BAILAR CUANTO SEA POSIBLE.

LA DANZA ESTIMULA LA MENTE Y AGUDIZA LAS HABILIDADES COGNITIVAS EN TODAS LAS EDADES.

 EL BAILE REJUVENECE.

LA MÚSICA Y LA DANZA TE HACEN SONREIR.

UN DIA SIN MÚSICA, ES UN DIA TRISTE.

 LA MUSICA ES LA SAL Y LA LUZ DE LA VIDA!!!

GAVINA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 1 " EL RACÓ D'EN ISIDRU " " LA VERITAT DE SANTA SUSANNA " ISIDRO JIMENEZ


  “El RACÓ D’EN ISIDRU”. LA VERITAT DE SANTA SUSANNA, MARÇ 2016.




A l’últim ple, el 29  de febrer, es va constatar, sense cap dubte que en Campolier té 5+2 regidors, els seus i dos de Junts Fem Santa Susanna, que traint els seus votants, li treuen les castanyes del foc quan més li cal (exactament el contrari del que van dir a la campanya electoral). Paradoxalment això passa quan dos regidors d’AiS estan pensant a plegar, atès que tapen més que governen.


Fa uns dotze anys, quan vaig entrar de regidor a aquest ajuntament, vaig quedà sorprès al primer ple que vaig assistir-hi, atès que no sabien on fer-ho i es va dur a terme a la mateixa entrada de l’Ajuntament. Si jo no hagués anat –eren 10 d’en  Campolier i només jo a l’oposició- el ple s’hauria fet al restaurant Mas Pi, com de costum.

 

En aquell temps en Campolier duia tiquets o factures cada dia de restaurants, alguns els millors del país, on dinava i sopava cada dia pagant el poble, sovint acompanyat i amb àpats amb copa i havà inclosos. Algunes factures pujaven més de 500 €. Va caldre denunciar-lo perquè plegués de fer-ho

Altra cosa esdevinguda en aquella època, va ser que hi havia un funcionari molt “espavilat”, en Barris, ara jubilat, que robava força diners al poble. Com ho feia? Es quedava els diners de moltes persones, també d’hotelers que pagaven l’IBI en metàl·lic i a l’ajuntament no constava el pagament que prescrivia als  quatre anys, falsificant per descomptat els que calgués. Com  va ser descobert?

Un "error" del funcionari a la trama va fer que la llavors interventora, n’Esperança Colom, detectés irregularitats comptables. Va tornar els diners robats? Només va tornar el que s’havia descobert, el seu “error”, uns 50.000 €, una part petita d’allò sostret durant molts anys.

Va actuar sol o a anava a mitges amb algú? Jutgin vostès mateixos. Aquest senyor havia estat fitxat per en Campolier per treballar al nostre ajuntament després de ser acomiadat de l’empresa Calisay d’Arenys de Mar per lladre. Només quan va entrar un nou alcalde, en Josep Monreal, aquest personatge va ser apartat de manegar els nostres diners.

Una cosa que està ara costant diners al nostre ajuntament i que penso hauria de pagar l’alcalde de la seva butxaca, són els contenciosos judicials que es perden pel seu interès personal, com ara el conflicte amb la família Massons que ens pot costar uns 90.000 €.

A aquest poble, poques coses urbanístiques s’han fet bé, per no dir-ne cap, i el més increïble és que ara donen les culpes a en Joan Verdalet, inspector d’obres que des de fa uns mesos ja no treballa  al nostre ajuntament. Aquet noi és culpable que a Santa Susanna hi hagi més hotels il·legals que legals? Aquest noi és culpable que el càmping Bon Repòs sigui més il·legal que legal? Aquest noi és culpable que totes les casses de la rambla Montnegre a tocar de la riera s’hagin fet sense respectar els plànols on hi era el camí que havia d’anar entre les cases i la riera, cosa que ja ha provocat vàries desgràcies? Aquest noi és culpable dels molts milions d’euros gastats sense cap justificació al torrentó de Can Gelat?

No, no és culpable, penso que si té cap responsabilitat és que quan inspeccionava una obra, per exemple l’hotel Tahití o l’hotel Aquamarina, amb obres majors sense cap llicència, i li deien que tenien un permís verbal de l’alcalde, en comptes de no fer res més, hauria d’haver aixecat acta notarial i dur l’afer davant la justícia.

És  culpable d’això darrer, però no de la  il·legalitat de les obres.  Properament en Joan Verdalet  haurà de declarar com a testimoni a la causa oberta per les diverses imputacions que els tribunals han fet a l’alcalde i confiem que tot quedi a lloc.

Fa anys que el nostre alcalde està intentant legalitzar la urbanització La Vall, atès que la reparcel·lació ha anat diverses vegades al registre de la propietat i no ha estat acceptada perquè no és compatible amb la legalitat vigent. És un tema que l’alcalde vol acabar i no dubto que aquí hi ha un “forat”.


Una mala notícia al nostre ajuntament és que el secretari, Miquel Colom ens deixa perquè no ha pogut aguantar l’assetjament que li ha fet l’alcalde. Confiem que el nou secretari no permeti falsificacions d’actes dels plens quan facin referència a afers que no agradin a l’alcalde. Confiem també que el nou secretari sigui de la corporació tal com  diu la llei i no el de l’alcaldia.

Finalment comunico que els requeriments judicials a l’alcalde presents al meu darrer escrit han esdevingut noves imputacions. Continua sent un dels alcaldes més denunciats al país.

 

“ El racó d’en Isidru “ La veritat de Santa Susanna.

ISIDRO JIMENEZ

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 2 " ELECCIONS I DEMOCRACIA " MASSONS


ELECCIONS I DEMOCRÀCIA

Maria Teresa Massons

 

Tothom està d’acord que si no es pot votar no hi ha democràcia. És a dir, poder votar és indispensable perquè hi hagi democràcia.

 

Però paradoxalment que es pugui votar no és garantia de democràcia. Perquè els vots siguin garantia de democràcia cal que el sistema electoral ajudi a fer realitat la democràcia. Només cal recordar alguna dictadura on es vota, com ara l’Iran, i on els opositors poden acabar a la presó o morts.

 

A l’estatocràcia espanyola, situada fonamentalment a Madrid, però també arreu de l’Estat, li agrada anar a la moda, ser moderns. I la democràcia està de moda i, per tant, a l’estatocràcia ja fa temps que li agrada quedar bé davant d’Europa (és a dir, de l’Europa maca, no la de l’Est), li agrada ser moderna.

 

Al segle XIX a Espanya es va començar a votar, agradava ser modern i anar a la moda. Però alhora  la democràcia no agradava a les elits dirigents. El principi a Espanya, que continua vigent, és com semblar democràtics tenint el mínim de democràcia possible.

 

Al segle XIX, així que es va començar a votar es van implantar també  un seguit de sistemes que garantissin que continuessin manant els de sempre i amb poc o nul control. La primera mesura és que només  els propietaris rics, els capellans o els universitaris (que solien ser rics) podien votar. Es considerava que la gent amb estudis i hisenda sabien el que convenia al poble. Més endavant atesa la pressió del principi “un home, un vot”, es va inventar el caciquisme. El candidat a polític havia de garantir el guany del partit polític que convenia, havia de garantir que sortissin els “conservadors” o els “liberals”, per estricte torn. Per garantir-ho els oponents als cacics  podien  rebre pallisses o altres sistemes igual d’efectius. I també es podia amenaçar els components de la mesa electoral amb la pèrdua de la feina si no guanyava el polític correcte.

 

El torn era tan clar i estable que a Madrid hi havia la figura del “cesante”, que era una persona que treballava i cobrava cada quatre anys quan guanyava el partit que el protegia. Durant els quatre anys de cessi, malvivia per sobreviure.

 

Es va fer campanya per “un home, un vot”, no per “una dona, un vot”. Això va arribar molt més tard i no va ser fàcil. Un diputat anglès contrari al vot de la dona va argüir que si les dones votaven, de fet tindrien dos vots: el seu i el que l’home havia fet degut a la influència femenina. Atès que, segons aquest diputat, els homes eren menys intel.ligents que les dones, no s’entén que haguessin de votar:  crec que la solució lògica en aquest cas hauria estat que només les dones votessin, però al diputat no se li va acudir una cosa tan raonable.

 

Un cop acabada la dictadura franquista i atesa la necessitat de modernitat d’Espanya ens va arribar la democràcia, però allò tan agradable  i estable de dos partits que es tornen per governar i amb un Rei que fa quedar bé era una cosa a protegir de totes, totes. I, conseqüentment, es va idear votar llistes tancades i bloquejades de partits i grans demarcacions electorals. En comptes de democràcia, va arribar la partitocràcia.

 

Votar hauria de servir perquè els polítics facin allò que vol la majoria del poble atès que els polítics representen el poble. La paraula democràcia ve del grec “demos” i kratos” que vol dir “govern del poble”. Perquè el poble governi ha de poder triar els seus representants i els ha de poder controlar. Votar a una llista tancada cada quatre anys no permet el control, dit d’altra manera, només permet una democràcia limitada i insuficient.

 

Un altre problema dels vots és la proporcionalitat. Si un districte electoral té menys població que un altre, el polític que surti, necessitarà menys vots que el d’un territori amb més votants. Quan hi ha un sistema d’estricta proporcionalitat (per exemple, a Israel  només hi ha una demarcació que és tot el país), s’esdevenen dues coses: el territoris on hi ha més població estan més representats i poden fer valer millor els seus interessos i com que  quasi no es perden vots, afloren molts partits petits que han arreplegat vots de tots els racons. A les eleccions al Parlament Europeu, com que Espanya és un sol districte electoral, partits relativament petits han pogut treure diputats. Per altra banda els interessos de territoris concrets, com ara Catalunya,  queden postergats perquè al votar la llista d’un representant català d’un partit estatal, també s’està votant altres polítics contraris als interessos catalans.

 

Resumint, votar llistes tancades no permet el control i sense control no hi ha  govern del poble, no hi ha democràcia real. Hi ha algú que defensa que la solució serien les llistes obertes, però  a les votacions per al Senat espanyol amb llistes obertes, no s’observa cap diferència. Qui controla l’activitat dels senadors, els votants o el partit? Indubtablement, el partit, continua havent-hi partitocràcia.

 

Un sistema electoral diferent és el del Regne Unit amb demarcacions  electorals petites i el que s’anomena “sistema electoral majoritari”. Consisteix en que per cada demarcació electoral (en el nostre cas en comptes de la província de Barcelona, seria de Sant Pol a Tordera, per exemple) només guanya una sola persona, qui té més vots, encara que no tingui la majoria absoluta. La resta de vots es perden. El polític guanyador sap que si els habitants del seu districte electoral no estan contents amb el que fa, la propera vegada no sortirà. Dóna comptes als electors, no al partit. Com em deia un parlamentari escocès: “Un cop al mes em reuneixo amb qui m’ha votat i alhora amb qui  no ho ha fet i haig de donar comptes del que he fet i dir que faré”.

 

A les darreres eleccions catalanes del 27-S en un sistema com el britànic Junts pel Sí hauria tingut una majoria absoluta sobrada, tot i no tenir la majoria absoluta de vots de tota Catalunya. Junts pel Sí hauria tingut, doncs, molt més poder parlamentari que vots i ens hauríem estalviat moltes incerteses i negociacions. I, tal com ara, continuaria calent-hi un referèndum, perquè quan es vota un partit per molt que les eleccions esdevinguin plebiscitàries, es voten altres coses a més de la independència d’un país.

 

A Alemanya hi ha un sistema d’elecció mixt. Tenen demarcacions electorals petites amb vot majoritari a l’anglesa però alhora es vota fent un senyal escrit un partit polític  d’un llistat adjunt a la mateixa papereta. El Parlament està format pels diputats que han tingut més vots a cada districte electoral (encara que no obtinguin la majoria) i per uns diputats designats pels partits en funció del nombre de vots que hagin obtingut a tot el país. És una combinació entre la  proporcionalitat i la possibilitat de poder controlar el polític individual.

 

La meva posició personal és que entre la representativitat proporcional i la possibilitat d’exercir el control, dono molta més importància a la segona qüestió, considero que sense control no hi ha democràcia real. Si aquest control es pot combinar amb la proporcionalitat i amb una representació justa  i eficaç de territoris menys poblats, benvingut sigui!

 

Finalment vull citar a Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congreso: “Da igual que se quiera imponer la voluntat de uno por la violència o por las urnas. Si es al margen de la ley, es antidemocrático”. Aquesta frase és un bon resum del que l’estatocràcia espanyola entén per democràcia: LA LLEI QUE JO FAIG. Tradició espanyola reconsagrada. És un bon motiu per anar-se’n i millor si és ara mateix.

 

MARIA TERESA MASSONS

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 3 ASSAIGS D'AMOR " UN PETÓ HE TROVAT " GARRIGA


ASSAIGS D’AMOR,  UN PETÓ HE TROBAT DEN JOSEP GARRIGA

“UN PETO HE TROVAT”

BONA NIT AMOR MEU LA PELI CONTINUA I ES INTERESSANT,

LA VEURE FINS EL FINAL.

VES CALENTAN ELS LLENÇOLS,

ARE VINC TOT SEGUIT!!!.

PROCURARE NO FER SOROLL, PER NO DESPERTARTE,

I NO ENSENDRE LA LLUM PER ACARICIARTE.

AMB POSARE AL TEU COSTAT, JA SAPS! PER SIUN CAS,

PORO NO PATEIXIS QUE VELARÉ ELS TEUS SOMNIS,

COM SI FOSIN ELS MEUS.

AL DESPERTAR ENS ESTIMAREM I ACURRUCAREM,

SENSE ESCATIMAR GENEROSITAT.

PER A TÚ UN PETO HE TROVAT I L’HE POSSAT

SOBRE ELS TEUS LLAVIS AMB SUAVITAT.

EL NOSTRE AMOR ES DE VERITAT.

LA FOSCOR S’AVANÇAT.

SILENCI, QUE NO ET DESPERTI LA NIT!!!.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 3 ASSAIGS D'AMOR " DONZELLA " GARRIGA


ASSAIGS D’AMOR,  DONZELLA,  D’EN JOSEP GARRIGA

DONZELLA

BONA NIT DONZELLA MEVA,

BONA NIT SENCILLA I DOLSA PRICESA,

NO EM DEIXIS SOL NI DE NIT NI DE DIA,

ACOMPANYA’M AMB AQUESTA MELODIA,

QUE ESTÀ VIVA, PERÒ ADOLORIDA.

PER CURAR-LI LES FERIDES,

FINS QUE TORNI A LLUIR,

LA SEVA CARA MÉS BONICA.

ENTRE SOMNIS ETS BELLA COM DONZELLA,

I QUAN DESPERTO SENTO UN PLAER SUBLIM,

EN VEURE QUE EFECTIVAMENT TAL COM DEIA,

ETS LA MÉS BELLA SENT DONZELLA!

JOSEP GARRIGA 

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 4 " GENT DEL CAMP " MOLLFULLEDA


                                          ANYS ENRERA LA  GENT DEL CAMP              ISIDRE MOLLFULLEDA

 

Anys enrera la gent que vivia a pagès, en general, quan rebia una o unes visites li agradava ensenyar les coses amb les que es guanyaven la vida: la sembra una cort de bestiar, les eines que feien servir... Era la seva manera de mostrar simpatia i amabilitat als visitants.

Amb la mare solíem visitar de tant en tant una família que, pel seu aspecte amb indicis d’abundància de recursos per viure, crèiem que es tractava de gent benestant. Cada any solíem fer una caminada muntanyes amunt per anar a parar a casa de dita família, es tractava d’uns parents, en els quals trobàvem una grata rebuda. Allà semblava que no devia faltar-hi de res: un galliner ple de gallines i pollastres amb unes crestes i barballeres de bon any; no hi faltaven un bon nombre d’ànecs, oques, galldindis...

El cap de família, en Joan, el primer que feia era ensenyar-nos la cort de vaques i vedells. Era impressionant perquè devia haver-n’hi una trentena de caps, més o menys. En Joan no sentia que li diguéssim allò que agrada sentir quan vols presumir del què tens: “quin goig fa aquesta cort de vaques!! Quanta feina que vos deu donar” no rebia aquests o semblants elogis perquè érem menuts i ens passàvem per alt els detalls de quedar bé, allò que llavors en deien: tenir modos. El que desitjàvem els marrecs era posar-nos a jugar amb els nostres cosinets en aquell acollidor pati senyoria. Un xiprer altíssim, símbol d’hospitalitat, hi donava mostra de la sumptuositat de la masia, amb un habitatge per als senyors i un altre per als masovers. El padrí del meu germà Joan s’estimava aquella nau plena de bestiar com la seva pròpia existència. La mare es quedava dins la casa a conversar amb les dones, sobretot amb la Dolors, la meva padrina. La casa tenia al darrera un turonet que no li permetia veure l’horitzó cap el nord, en canvi sí que disposava de molt bona vista cap a orient i al davant de cara a solell.

És clar que no tothom podia presumir d’una bona cort de bestiar, ni un bon carro i cavall, ni molt menys; no obstant també els agradava ensenyar el què tenien; una manera, si més no, per establir conversa. Un galliner, més gran o més modest solia haver-hi a cada casa: unes quantes gallines prenent el sol a l’aire lliure i esgarrapant a la recerca dels cucs, amb bona cresta, un parell de conilles de cria, un gall, que començava ben matiner a cantar les hores. De fet. En tot cas les visites a les famílies humils eren poquíssimes i breus quan la casa tenia aspecte de vaques magres del tot. Un dia a mi mateix, se’m va acudir ensenyar unes anguiles que havíem trobat a la riera, no recordo a qui les vaig ensenyar. A mi no em feien el pes i les hi vaig regalar; però res d’estranyar que les tornés a la riera a créixer una mica més perquè eren petitones.

A banda d’això, A les cases de pagès hi havia el costum de viure, el fill gran, a qui se li atribuïa el nomenament de l’hereu i per tant es quedava a viure amb els pares quan es casava. En cas que només hi haguessin noies, la filla gran passava a ser la pubilla i li tocaria casar-se a la llar que la va veure néixer. Aquest era un dret, però també un deure, el deure de cuidar els pares quan no es valguessin per sí sols. De fet encara avui existeix aquest costum, no sé si per llei del Dret Civil Català o per tradició.

Quan l’hereu o pubilla es casava, els pares l’ajudaven a posar l’habitació nupcial el millor possible de confortable; ben pintada o s’hi feien obres si convenia. Els pares cedien la seva habitació perquè era la més acollidora, amb finestra de cara a sol ixent si s’esqueia. Aquest gest no era solament per fer una gràcia a la nova parella, és que allà hi veurien la llum primera els nous infants i on tindrien bressol fins que no tinguessin por de passar la nit sols en una altra habitació; i en certs casos en dormia algun amb els avis.

Aquest costum de l’hereu o pubilla no era pas exclusiva de la gent, relativament, adinerada amb un patrimoni sumptuós, sinó que també s’estenia fins a les famílies més humils, i encara que visquessin a lloguer ja era molt disposar d’habitatge per formar una nova família, i més tenint en compte que el lloguer, amb els anys, va quedar en una paga anual simbòlica, tan minsa que es tenia per costum regalar un parell de pollastres ben guapos per Nadal als amos.

ISIDRE MOLLFULLEDA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 5 LA CUINETA " MOUSSE DE LLIMONA " MUNUERA


LA CUINETA DE L’AVIA ROSA MUNUERA: MOUSSE DE LLIMONA

AVUI L’AVIA ROSA MUNUERA PRESENTA UNA RECEPTA MOLT SENZILLA:

“MOUSSE DE LLIMONA”

INGREDIENTS:

 3 IOGURTS NATURALS ENSUCRATS.

1 POT DE LLET CONDENSADA PETIT.

EL SUC DE 6 LLIMONES.

BARREJEU PRIMER ELS IOGURTS I LA LLET CONDENSADA, TOT BEN REMENAT.

AFEGIU-HI EL SUC DE LES LLIMONES I ALTRE COP BEN REMENAT.

POSSEU-HO EN COPES I DUES HORES AL CONGELADOR.

ÉS DELICIÓS!!!  MOLT BON PROFIT!

ROSA MUNUERA

 

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 6 POEME " ANIVERSARI SARDANA " PONS


DESÈ ANIVERSARI, D’ AMICS de la.

 SARDANA a SANTA SUSANNA

 

Els socis i amics de les Sardanes,

 al Bon Repòs dinant, ens trobem,

 a on la sociació fundarem alegres,

i així l’aniversari avui celebrem.

 

Si preguntes per els que s’esborren,

les seves raons haurem de respectar,

celebrem sempre els qui col·laboren,

per las sardanes pogué caminar.

 

Deu anys! són Deu anys! Amics!

Preguntem sempre, que més farem,

les il·lusions solent supera la crisis,

posant-t’hi el cor i  endavant seguirem.

 

Si al cinquè a Montserrat era la trobada,

a la Missa conventual, varem participar,

seguidament, L’abat Soler ens honorava,

els Amics en una audiència particular.

 

Les Sardanes, el dinar i les emocions,

ja de la diada, el gran punt final arribat,

tots els Sardanistes pasarem joiosos,

l’aniversari, amb la Pau de Montserrat.

 

Obrim el cor a nostres danses,

caminant sens parant, sempre endavant,

en un món ple de sorpreses,

cercant petits moments de Felicitat.

 

Aquesta terra catalana, tan nostre!

És la teva amic meu! Igualment,

la sardana ens uneix, com un fort poble,

agafem-se de les mans, estretament.

 

L’aniversari sigui un Feliç ball d’amor,

una trobada per més estimar la Sardana,

dels que i creiem sempre amb tot el cor,

sols l’amor agermana! I si has vist una terra,

més Bella que la Lluna! De segur a de ser,

 

CATALUNYA  la SARDANA,

i els catalans que la treballem.

Els amics de las Sardanes.

-JOSEP,PONS TOLL

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 7 POEMES " AVUI ES UN DIA ESPECIAL " GARRIGA


CARTES D’AMOR D’EN JOSEP GARRIGA:  AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL

AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL?

O ÉS UN DIA MÉS DE LA NOSTRE FERVOROSA VIDA AMOROSA?

TINC LA SENSACIÓ QUE LA NOSTRE SEPARACIÓ

ENS ABOCA A UN ESPAI SENSE SORTIDA,

ON LA NOSTRA ESTIMACIÓ ES REFORÇA CADA DIA

COM ES REFORÇA LA LLUM EN AIXECAR-SE EL DIA.

QUAN NO GAUDEIXO DE LA TEVA COMPANYIA,

MIRO EL MAR I ENTRE LES OLES

ET VEIG COM CAVALCANT ENTRE SIRENES.

SI EN EL MEU SOMNI ELS TEUS LLAVIS

EM XIUXEGEN DOLCES MELODIES,

LES ESCOLTO EMBADALIT MENTRE SUAUMENT

ACARONO AMB ELS SENTITS ELS TEUS ULLS QUE EM SONRIUEN.

SÍ, AMOR MEU, AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL,

AVUI ÉS MÉS QUE MAI EL NOSTRE DIA!!!.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 7 POEMES " SOMNIS " GARRIGA


SOMNIS D’EN JOSEP GARRIGA

SOMNIS

AMOR MEU, SI T’EN VAS A DORMIR, EMPORTA’T AQUEST PAQUET DE SOMNIS,

SOMNIS CRUIXENTS, VALENTS, ARDENTS,

SOMNIS EN ELS QUALS TROBARÀS UN SENTIT ESPECIAL

PER GAUDIR DE LA VIDA, DE L’AMOR, DEL MATÍ, DE LA LLUNA,

D’UN SOMRIURE, D’UN XIULET, D’UN GEST, D’UNA FLOR.

LA BELLESA DEL MOVIMENT, EL VOL D’UN OCELL,

 EL CANT DE LES SIRENES SOLCANT EL FIRMAMENT.

SI NO EM TROBES ENTRE LES ONES DEL MAR,

ENTRE ELS LLENÇOLS EM TROBARÀS.

JOSEP GARRIGA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 8 ESPORT " MARATHON " PONS PUIGDEFÀBREGAS


Marathon Globetrotters

 

Maratón Globetrotters es una associació dedicada als maratonians de tot el món que els agrada correr i viatjar.

Per ser membre de ple dret has d´haver corregut almenys una marató en 10 paisos diferents,peró amb 5 paisos ja hi pots entrar com a membre provisional.

El llistat de paisos no es exactament el dels estats reconeguts per la ONU ja que hi figuren per exemple Anglaterra,Escocia,Pais de Gales i Irlanda del Nord.

Un bon grup de catalans,promogut per l´Arcadi Alibés (presentador d´esports de TV3 i gran maratonià ).ens hem inscrit a n´aquesta associació tot demanant que ens inscribisin com a catalans.Així ho han fet i ara ja sortim amb una senyera ben maca al costat del nostre nom.Ara ja només falta que considerin Catalunya com a país...i així de passada ja podriem sumar una altra marató a la llista particular de cadascú de paisos on has corregut maratóns!

En una votació de la junta de l´associació que es va fer a finals de l´any passat no van acceptar Catalunya com a pais...!Encara que tot arrivarà !!!

I tornant a la meva trajectoria maratoniana amb la meva vint-i-cinquena marató que la vaig correr el Novembre passat al bressol de les maratons:Atenes.Grecia va ser el meu dotze pais on he corregut una marató.

Els altres onze paisos on he corregut maratons han estat 9 a Europa(Italia,Alemanya,França,Hungria,Checoslovaquia,Espanya,Holanda,Suissa i Suecia),una al continent asiàtic(Japó) i una altre al continent América (Estats Units ).

Il.lusió no m´en falta per a seguir a n´aquest esport,els reptes son constants i la gent que vaig coneixent és molt sana i maca!!!

No sé fins quan aguantarà els cos aquest 42 km de carrera,peró és molt bonic mentre dura.

Propera parada Dinamarca:Marató de Copenhague.

 

Josep Pons i Puigdefàbregas

 

Este correo electrónico se ha enviado desde un equipo libre de virus y protegido por Avast.
www.avast.com

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 9 ESPORT ANAGRAMA " MARATHON " PONS PUIGDEFÀBREGAS


REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 10 SENDERISME " VIDRÀ " GAVINA


24 SK 6 MAIG 2016 SENDERISME VIDRÀ    GAVINA

 

Avui la nostra col.laboradora de rutes i vistes a pobles, ens proposa visitar un poble, mig bonic mig tranquil, una mica allunyat de la civilització i misteriós, incrustat en una amable vall entre tres comarques.

 

Vidrà és un poble.

 

En el bell mig de la sotscomarca del Bisaura i la comarca natural del Vidranès hi apareix el poble de Vidrà, un enclau humà enmig d’un entorn amable però eminentment forestal.

 

Aquesta sotscomarca està ben bé en terra de ningú. En èpoques havia pertanyut al Ripollès i en d’altres a Osona. Sempre a la Catalunya Vella, la Catalunya dels Comtes, Abats i Abadeses. Actualment és osonenca i la meitat d’aquesta vall que escolpeix el riu Ges forma part de l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, apart de l’Espai d’Interès Natural del Parc del Castell de Montesquiu.

 

Aquest racó de Catalunya és molt pintoresc i una mica desconegut. La Suïssa de Catalunya, com molts veins l’anomenen, on les pastures i els conreus són només esquitxos enmig d’una massa frondosa de verdures i petits cingles cantelluts coberts d’arbres caducifolis. Aquesta terra és país de masies imponents i poderoses, que eren veritables nuclis humans enmig de la salvatgia en moments foscos de la història.

 

Feia uns quants anys que no visitàvem Vidrà i realment l’he trobat igual, cosa que de vegades, és simptoma de que les coses es fan bé. De fet, l’he trobada millor. Per a aquells que anem amb canalla, un bonic parc infantil et salva d’alguna rebequeria. I el poble en té un de ben gran i poc freqüentat. És cert que l’he vist mancat d’activitat i, l’alguna botigueta que hi havia vist, ara ja no l’he trobat per enlloc. Però bé, potser, la manca de vida es déu a que hem visitat el poble en diumenge.

 

Aquest poble és ideal per a fer-lo servir com a punt de partida i arribada d’excursions per diferents senders de les comarques d’Osona, la Garrotxa i el Ripollès. Ja sigui visitar el mític santuari de Bellmunt (gran talàia des d’on contemplar mitja Catalunya), visitar el bonic però amagat Salt del Molí, la Tosca de Degollats, el castell de Milany, els Gorgs del torrent de Milany o fer travesses transcomarcals moderadament èpiques.

 

El poble en sí és petit, molt compacte, amb carrerons estrets i una mica costeruts que menen cap a l’església de St.Hilari i el cementiri, més elevats. Després hi ha la part més exterior del nucli antic, més modern i sense tant interès tot i que l’imponent Masia del Cavaller o la Casa Nova de Vidrà (des de fa moltes generacions casa de la família Vila i d’Abadal) jau discretament al costat de la carretera. Aquesta masia barroca del segle XVII està considerada com una de les més importants de tot el país i va ser habitada per més d’una desena de generacions de Guillem Cavaller.

 

Realment, la seva solitud, la bellesa de l’entorn, el patrimoni arquitectònic, històric i natural, la màgia que es respira en aquest lloc, fa de Vidrà i la seva sotscomarca, un bon lloc per a perdre-s’hi ara mateix. Té dos restaurants però no els hem visitat en aquesta ocasió. L’entrepà l’hem portat de fora.

N’hem tornat encantats. Hi tornarem en breu.

 Escrit per Cartografies Ignotes

GAVINA

REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 10 SENDERISME FOTOS VIDRÀ




REVISTA SKORPIO Nº 24 MARÇ 2016 PÀG. 11 " EDUCACIÓ SEXUAL " OVERT A CONSULTES JOSEP GARRIGA


EDUCACIÓ SEXUAL   D’EN JOSEP GARRIGA

 

ATENCIÓ NOVA SECCIO!!! “EDUCACIÓ SEXUAL “ OVERT A CONSULTES.

AQUESTA NOVA SECCIÓ ESTÀ DEDICADA ESPECÍFICAMENT A LA “EDUCACIÓ SEXUAL”, CIÈNCIA ENRIQUIDORA, LLUNY DEL MÓN DELS CONTACTES O ALTRES HISTÒRIES.

ES TRACTA DE QUÈ LA PARELLA S’EDUQUI, AMB LA IDEA QUE LA FELICITAT SEXUAL SIGUI DURADORA. SEGONS LES ESTADÍSTIQUES ESTÀ COMPROVAT QUE MÉS DEL 50% DE LES SEPARACIONS SÓN PROVOCADES PER LA MANCA DE ENTENIMENT O COORDINACIO SEXUAL DE LA PARELLA, PER DIFERENTS MOTIUS COM ARA: CARÈNCIA DE GENEROSITAT, IGNORÀNCIA SEXUAL, RUTINA, MANCA D’IL.LUSIÓ, PÈRDUA D’ATRACCIÓ ENTRE LA PARELLA, ETC.

QUAN FEM L’AMOR, ENS PAREM A PENSAR SI LA PARELLA S’HO ESTÀ PASSANT BÉ?, ESTÀ GAUDINT DE L’ACTE? O NOMÉS ENS INTERESSA SATISFER LES NOSTRES NECESSITATS SEXUALS INDIVIDUALS?

LA MANCA DE INFORMACIÓ, ELS TABÚS RELIGIOSOS I LA POLÍTICA DEL RÈGIM NACIONAL PASSAT, TANCAT AL MÓN, HAN PROVOCAT UNA MANCA DE CULTURA BRUTAL A VÀRIES GENERACIONS MODERNES, PASSADES I ENCARA ACTUALS.

“LES NOVES GENERACIONS S’HAN ADONAT QUE EL SEXE NO ÉS PECAT”

RECORDO ALGUNES OPINIONS, MANIFESTACIONS, CONVERSACIONS DE PERSONES MÉS GRANS QUE JO (TINC 70 ANYS). MOLTES D’ELLES NO HAVIEN VIST MAI A LES SEVES PARELLES DESPULLADES I ESTEM PARLANT DE PARELLES QUE ESTAVEN JUNTES MOLTS ANYS, CASADES I NO CASADES. VOL DIR QUE PRACTICAVEN SEXE SENSE ESTIMULACIÓ VISUAL.

TAMBÉ HI HAVIA PARELLES QUE NOMÉS PRACTICAVEN SEXE PER PROCREAR, DIFÍCILMENT FORA D’AQUEST OBJECTIU. GENERALMENT EL SEXE ENTRE HOME I DONA ES PRACTICAVA NOMÉS AMB UNA SOLA POSICIÓ, LA CLÀSSICA, “LA DEL MISSIONER”.

ELS CATÒLICS PRACTICANTS, DE NENS (AQUÍ PARLO DE LA MEVA GENERACIÓ) QUAN ENS CONFESÀVEM I LI DÉIEM AL CAPELLÀ LES NOSTRES PRÀCTIQUES I FANTASIES SEXUALS, COM ARA MASTURBACIONS, ETC. ELS CAPELLANS ENS CASTIGAVEN AMB RESAR UNS PARENOSTRES, AVEMARIES, ETC., I SI ENS AGRADAVA UNA NOIA I PENSÀVEM EN ELLA SEXUALMENT TAMBÉ ESTAVA CASTIGAT. COM PODEU VEURE EL SEXE ERA TABÚ, UN APARTAT A DESCOBRIR I DESENVOLUPAR.

A LA NOSTRE INFÀNCIA ERA TAL LA NOSTRE IGNORÀNCIA SEXUAL (ALS DEU ANYS JO JA TREBALLAVA) QUE UN DELS NOSTRES JOCS ERA EL DE METGES I INFERMERES, PERÒ NO SABÍEM COM ES DUIEN A TERME LES RELACIONS SEXUALS, I PER DESCOMPTAT MAI A NINGÚ SE LI HAVIA ACUDIT ENSENYARNOS-EN.

AVUI EN DIA  EXPLIQUEM TOT AIXÓ AL JOVENT I NO S’HO CREU!!!

AQUESTA HA ESTAT DURANT VÀRIES GENERACIONS UNA ASSIGNATURA PENDENT, I ES BEN CERT QUE “UNA DE LES ACTIVITATS QUE AJUDA A VIURE, I FA MÉS FELIÇ ÉS LA PRÀCTICA DEL SEXE“.

“ACTUALMENT MÉS DE LA MEITAT DELS MATRIMONIS ESTAN SEPARATS I UNA DE LES RAONS MÉS IMPORTANTS ÉS LA SEPARACIÓ AL LLIT“.

SI UNA PARELLA S’ESTIMA I MANTÉ VIVA LA SEVA RELACIÓ SEXUAL, MOLT PROBABLEMENT ARRIBARAN A LA TERCERA EDAT PASSEJANT AGAFATS DE LES MANS.

EL MÓN ESTÀ ENAMORAT, L’AMOR MOU MUNTANYES, ELS ÉSSERS HUMANS ENS NECESSITEM, NECESSITEM L’ELOGI, LA CARÍCIA, LA COMPRENSIÓ I DE VEGADES TAMBÉ EL PETÓ. L’AMOR I EL SEXE VAN DE LA MÀ, NO ES CONCEBEIX UN SENSE L’ALTRE.           “FER L’AMOR I BALLAR ÉS EL MILLOR QUE HI HA “

EL MITJÀ DE COMUNICACIÓ MÉS EMPRAT ÉS EL MÒBIL. MÉS DE LA MEITAT DE CONVERSACIONS AMB WHATSAPP ESTAN DEDICADES A LA PARELLA. UN DELS ESPORTS MÉS COMPLETS QUE EXISTEIX PER A L’ESSER HUMÀ ES LA PRÀCTICA DEL SEXE, DONCS ENS MILLORA FÍSICAMENT I PSÍQUICAMENT, L’ESTAT EMOCIONAL S’ENRIQUEIX, ALLEUJA L’ESTRÉS, LA DEPRESSIÓ, L’ANSIETAT, L’ANGOIXA I MILLORA LA QUALITAT DE VIDA. MOLTES DE LES VISITES AL METGE I A L’ESPECIALISTA ES PODEN EVITAR.

LA SEXOLOGÍA ES UNA CIÈNCIA QUE NO SOLAMENT ES DEDICA AL SEXE, ATÈS QUE EL SEU ESTUDI ES PREOCUPA QUE L’ÉSSER HUMÀ COMBINI FAVORABLEMENT ELS ELEMENTS SUPREMS: AMOR, ESTIMA, AFECTE I SEXE. AQUESTA COMBINACIÓ BEN ENTESA ENS DONA LA FELICITAT COMPLETA.

AQUEST ARGUMENT FONAMENTAL EN ESSÈNCIA ES EL QUE TRACTAREM EN AQUESTA NOVA SECCIÓ DE “EDUCACIÓ SEXUAL“.

CONSELLS, ESTUDIS, EXPERIÈNCIES, VIVÈNCIES I TOT ALLÓ QUE APORTI MILLORAR I EDUCAR PER ACONSEGUIR UNA MÉS ESTABLE RELACIÓ AMB LA PARELLA.

TAMBÉ PODREU FER CONSULTES AL CORREU:          josepmey@telefonica.net                   I US SERAN CONTESTADES.

RERE NOSTRE TENIM UN EQUIP DE TÈCNICS EN LA MATÈRIA, QUE US DONARAN GRATUÏTAMENT LA SEVA OPINIÓ, EL SEU CONSELL AMB MODÈSTIA I SINCERITAT.

JOSEP GARRIGA

ATENCIÓ!  GENIAL!

AQUESTE FRASE L’HA DIT EL ONCÓLOGO BRASILER DRAUZIO VARELLA:

“ EN EL MUNDO ACTUAL, SE ESTÁ INVIRTIENDO CINCO VECES MÁS EN MEDICAMENTOS PARA LA VIRILIDAD MASCULINA Y SILICONA PARA MUJERES, QUE EN LA CURA DEL ALZHEIMER. DE AQUÍ A ALGUNOS AÑOS, TENDREMOS VIEJAS DE TETAS GRANDES Y VIEJOS CON PENE DURO, PERO NINGUNO DE ELLOS SE ACORDARÁ PARA QUE SIRVE “